1. Tècnica MCD
Màxim Comú Divisor
Document de treball 7
http://phobos.xtec.cat/fsegura2

2. JUSTIFICACIÓ
De què serveix modificar un document sinò es canvia la realitat?
Ara que estem en el procés de revisió dels nostres currículums fora important què ens
féssim aquesta pregunta.
Hem de decidir si volem modificar el currículum només en els papers o sí volem aprofitar
aquesta ocasió per a canviar la realitat de les nostres escoles en tot allò que podem
millorar.
PER QUÈ UNA TÈCNICA?
1. Per a implementar un procés participatiu dels mestres i les mestres de la nostra
escola.
2. Per a què tothom es senti partícep i responsable a la vegada.
3. Per a fer-ho amb criteris de transparència i publicitat.
4. Per a obtenir dades fiables
5. Per a arribar al màxim nivell de consens real.
QUÈ ÉS EL MCD?
A les empreses fa anys què fan els DAFO
Debilitats – Amenaces – Fortaleses – Oportunitats
http://es.wikipedia.org/wiki/An%C3%A1lisis_DAFO
Doncs a les escoles podem fer el MCD (Màxim Comú Divisor) què sembla “més nostre”.
EN QUÈ CONSISTEIX?
En identificar de manera col·lectiva:
• Quines coses Mantíndriem
• Quines coses Canviaríem
• Quines coses Desitjaríem
De qualsevol desl aspectes que afecten al funcionament de la nostra escola: Currículum,
patis, horaris, reunions, menjador, etc.
És convenient fer-ho servir només per un aspecte, encara i què sempre apareixen els
temes “satél·lits” que no han de ser desaprofitats. Per exemple podem fer un MCD per
parlar dels patis i que surtin temes d´horaris. Doncs els recollim per si en una altra ocasió
el fem servir pels horaris.
PER QUÈ EL MCD?
Aquesta tècnica parteix de la premisa de què en tot col·lectiu hi ha idees, opinions i
opcions que “separen” (dividors), però també n´hi ha d´altres que fan “equip”. La “filosofia”
del MCD és arribar a detectar i potenciar el màxim d´idees que compartim la majoria del
Claustre.
http://phobos.xtec.cat/fsegura2

3. També es pot fer servir com a procés previ a la presa de decisions.
COM ES FA?
1. Definició d l´objecte d’anàlisi. Quan més concret millor.
2. Aprovació del calendari.
3. Realització individual de les propostes de què mantindries, què canviaries i què
desitjaries.
4. Realització del document base amb totes les propostes rebudes. Les que són
“coincidents” s´identifiquen
5. Claustre per a la presentació pública
6. Votació individual (posar màxim de propostes a escollir)
7. Elaboració del document final amb: propostes per ordre de prioritat i calendari de
discussió i implementació.
S´ha de nomenar una comissió de 2 o 3 persones que es responsabilitzi de tot el procés.
QUINES SÓN LES SET CONDICIONS PER A QUÈ FUNCIONI?
1. Fiabilitat. Tots els membres del Claustre han de tenir la certesa de què podran dir
el què pensen, tot sabent que es posaran en marxa les porpostes més recolzades.
2. Claretat. L´objecte de discussió ha de ser el més concret possible, si és massa
ampli no servirà aplicar aquesta tècnica: patis, substitucions, currículum
(àrees?),entrades i sortides,etc.
3. Participació. S´ha de vetllar per a la participació de la totalitat del Claustre. Només
així podrem asegurar el màxim de consens
4. Confidencialitat. Diverses parts dels procés són anònimes. No serà obligatori
identificar-se
5. Publicitat. Des del principi serà públic el calendari i el procés de realització.
6. Compliment. Ens hem de comprometre a tirar endavant els resultats obtinguts.
7. Consens. Es donaran per vàlides aquelles propostes que siguin recolzades per
una majoria “considerable” del Claustre.
ALTRES CONSIDERACIONS
Segons la temàtica, n´hi ha parts d´aquest procés que es poden fer de manera pública tot
fent servir el “mural d´afinitats”.
http://phobos.xtec.cat/fsegura2