1. La Catalunya autònoma
La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria
A causa de la crisi economica i la contestació
social de les classes burgeses, obreres i
estudiants, va acabar la dictadura de Primo de
Rivera al gener de 1930. El moviment obrer
creixia vertiginosament, tant a l'UGT com a la
CNT i els partits republicans tenien cada vegada
més afiliats. El 17 d'agost de 1930, es signa el
Pacte de Sant Sebastià, en el que s'acorden una
sèrie de mesures orientades a la instauració
d'una república parlamentaria, en el que incloïa
l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada
República. Després que Berengues proposés unes eleccions generals que van
ser negades, tothom convingué a fer unes eleccions municipals que
atorguessin un marc constitucional. El resultats a les grans ciutats donava una
victòria aclaparadora als partits republicans. Els resultats globals varen donar
29.953 regidors monàrquics i 8.855 de republicans.
A Catalunya els resultats varen ser molt diferents a la resta d'Espanya:
• Esquerra Republicana (i altres republicans): 3.219 regidors
• Lliga Regionalista: 1.014 regidors
• Monàrquics: 219 regidors
• PSOE-Partit Radical: 114 regidors
El govern espanyol, aclaparat per la reacció davant dels resultats, suggereix al
rei que accepti el consell dels líders republicans i abandoni Madrid.
Els representants dels partits signants del Pacte de Sant Sebastià van constituir
un govern provisional de la República, que representaven la conjunció
republicano-socialista i regionalista.
Francesc Macià proclamà de manera unilateral la segona República a
Catalunya el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a
proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el
govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els
representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República
catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya.
1

2. Aquesta Generalitat provisional, presidida pel mateix Francesc Macià i
composta per un consell o govern, una assemblea de representants dels
municipis (Diputació Provisional de la Generalitat) i uns comissaris que, en
qualitat de delegats del govern, s'encarregaven dels serveis pertanyents a les
suprimides Diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida, mentre que
s'establia la seu de la Generalitat al Palau de la plaça Sant Jaume.
La proclamació de Francesc Macià de una Repùblica Catalana dins d'una
suposada Federació Ibèrica, creava un greu problema ja que els acords de
Sant Sebastià determinaven que fos la nova Constitució la que establis el nou
tipus d'Estat i la situació de les diferents nacionalitats. El govern provisional va
aconseguir que macià acceptés una futura decisió de les Corts a canvi d'un
govern provisional autonòmic. Alcalà Zamora va viatjar a Barcelona el 21 d'abril
per ratificar l'acord entre el govern de Catalunya i el de la República.
Aquest govern provisional autonòmic, s'anomenará Generalitat, que tindrà com
a tasca principal l'eleboració d'un Estatut d'Autonomia.
ESTATUT D’AUTONOMIA 1932
L'estatut d'autonomia català de 1932, o també anomenat Estatut de Núria, és el
primer estatut d'autonomia que s'havia redactat per Catalunya. De caire
sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat,
Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.
Context històric
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, suposaren la victòria dels
partits d'esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el
recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una
victòria aclaparadora. Aquest fet conduí al seu lider, Francesc Macià, a la
proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques
Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell
mateix. Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres
Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Després d'una
llarga negociació, el president acceptà la reconversió del Govern de Catalunya
en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d'un estatut
d'autonomia per a Catalunya.
Francesc Macià
2

3. Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que aquest defineix Catalunya
com un Estat dins la República Espanyola; aquesta pretensió no fou ben
acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual eixa clàusula quedà
modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat
espanyol. En addició, també oferia la possibilitat d'una
futura autodeterminació per al poble català.
A banda, l'Estatut donava a la Generalitat una ampla
llista d'atribucions fins llavors impensables, com foren
el control de l'educació i la sanitat, i la creació d'un
tribunal de justícia català. Els tràmits parlamentaris a
les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, tractant-
lo d'ambiciós i excesivament pretenciós.
Després d'un cop d'estat frustrat del general Sanjurjo, les Corts generals
aprovaren l'estatut català, i ofereixen la seva ratificació per referèndum. Al
referèndum, celebrat el 2 d'agost de 1931, hi participà al voltant d'un 75% de la
població, i obtingué un 99% de vots a favor. A més, fou recolzat per més de
400.000 firmes de dones Catalanes (llavors sense dret a votar). D'aquesta
manera, el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola fou
aprovat per àmplia majoria popular.
L'estatut de Núria tingué una vida relativament curta; fou vigent des de la seua
aprovació fins que, després de la victòria de la CEDA en les eleccions generals
de 1933, i els problemes posteriors que porten als Fets d'Octubre, fou tot seguit
suspés; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al febrer del 1936,
l'Estatut es restablí fins a l'acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de
forma final; el general Franco, en 1938, ja el va derogar en la zona que
territorialment dominava de Catalunya.
TEXTOS
3

4. Aquest text en concret és dels primers debats parlamentaris que es van
celebrar entorn a la confecció de l’Estatut. Arran d’aquests debats sorgiren tres
posicionaments: la del govern central, que era partidari de concedir a Catalunya
una autonomia moderada; la dels parlamentaris catalans, que organitzaren un
front comú reclamat una autonomia àmplia; i la posició dels de dretes, que
defensaven una Espanya unitària.
L’Estatut s’aprovà el 9 de setembre de 1932, i va durar fins la victòria de la
CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) en les eleccions
generals de 1933, i els problemes posteriors que porten als Fets d'Octubre, fou
tot seguit suspès; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al febrer
del 1936, l'Estatut es restablí fins a l'acabament de la Guerra Civil, quan fou
derogat de forma final; el general Franco, en 1938, ja el va derogar en la zona
que territorialment dominava de Catalunya.
El primer text a analitzar, “Azaña defensa la descentralització de l’Estat”, és una
intervenció del president del Consell de Ministres en la sessió del Congrés de
Diputats, Manuel Azaña, el 27 de maig de 1932, en referència a l’Estatut
d’autonomia de Catalunya. Aquests text forma part d’un dels primers debats
parlamentaris que s’organitzaren per pactar l’Estatut.
Aquest é un text en el qual es recull una intervenció per part de Manuel Azaña,
president del Consell de Ministres en la sessió del Congrés de Diputats del dia
27 de maig de 1932, dedicada a la discussió de l’Estatut de Catalunya.
En la intervenció, Manuel Azaña defensa un Estat dividit en autonomies.
Exposa que tot i ser autònomes, les regions seguiran formant part d’Espanya, i
no seran comunitats independents en cap cas. Nega també que les relacions
entre les comunitats i l’Estat siguin les mateixes que es mantenen amb
l’estranger. Afirma que les institucions autonòmiques no treballaran
independentment perquè formen part de l’Estat espanyol, i que aquesta
constitució de l’Estat beneficiarà a tots els espanyols; serà més democràtic. Ja
a l’any 1932, Azaña defensava davant del Congrés dels Diputats la idea de
autonomitzar el país, encara que finalment no es va dur a terme, fins l’any
1981, que Espanya va començar a ser dividida per autonomies.
En aquella època es debatia sobre si Espanya hauria d’estar dividida en
autonomies o no. La primera en demanar-ho va ser Catalunya, i els que
estaven en contra temien que això fos el primer pas cap a la independència de
Catalunya, i així la ruptura de l’Estat.
El procés d’aprovació de l’Estatut de 1932 no va ser gens fàcil, degut a la
divisió d’opinions dins del Congrés. Fora de Catalunya, alguns sectors
especialment de dretes es posicionaren en contra de l’aprovació de l’Estatut
perquè consideraven que posava en perill la unitat espanyola. Com per
exemple el cop d’Estat del general Sanjurjo, el qual va influir en l’aprovació de
l’Estatut a les Corts espanyoles. Un dels principals punts de l'Estatut de Núria
és que aquest defineix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola;
aquesta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu
4

5. pel qual eixa clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió
autònoma dins l'estat espanyol. En addició, també oferia la possibilitat d'una
futura autodeterminació per al poble català.
Després d'un cop d'estat frustrat del general Sanjurjo, les Corts generals
aprovaren l'estatut català, i ofereixen la seva ratificació per referèndum. Al
referèndum, celebrat el 2 d'agost de 1931, hi participà al voltant d'un 75% del
cos electoral, i obtingué un 99% de vots a favor. A més, fou recolzat per més de
400.000 firmes de dones Catalanes (llavors sense dret a votar). D'aquesta
manera, el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola fou
aprovat per àmplia majoria popular.
Van organitzar campanyes en contra de l’Estatut i boicotejaren tots els
productes catalans, entre d’altres coses. Amb aquests fets van demostrar que
seria un procés llarg i dur.
L’Estatut d’Autonomia de 1932
5

6. Aquest text ens presenta alguns dels articles de l’Estatut d’Autonomia de 1932,
el qual és el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. De
caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat,
Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, suposaren la victòria dels
partits d'esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el
recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una
victòria aclaparadora. Aquest fet conduí al seu lider, Francesc Macià, a la
proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques
Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell
mateix. Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres
Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Després d'una
llarga negociació, el president acceptà la reconversió del Govern de Catalunya
en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d'un estatut
d'autonomia per a Catalunya.
Els articles de l’Estatut d’Autonomia de 1932 no són tant progressistes com els
redactats abans en l’Estatut de Núria, censurats. Com per exemple a l’Estatut
de Núria hi cabia la possibilitat de crear una federació de regions, i a l’Estatut
d’autonomia això es va prohibir. A l’Estatut de Núria, Catalunya queda definida
com un Estat autònom dins de la República espanyola, aquest punt, a l’Estatut
de 1932 és així: “Regió autònoma dins de l’Estat espanyol, amb sobirania
espanyola”. A l’Estatut de 1932, al contrari que en l’altre, el català i el castellà
són la llengua oficial de Catalunya que establia l’estatut de Núria respecte a les
llengües oficials. L’Estatut de Núria contempla que la Generalitat assumeix
6

7. competències exclusives, punt que fou retallat al de 1932, en el qual les
compartia amb l’Estat central.
L’article 8 de l’Estatut d’autonomia de 1932 diu que en matèria d’ordre públic,
en relació a fets extraregionals d’immigració, emigració i assumptes estrangers
qui actua és l’Estat. La Generalitat té la decisió en els tots els demés serveis de
policia i ordre interior de Catalunya. Pel que fa a l’ensenyament, la Generalitat
podrà crear i sostenir els centres d’ensenyament en tots els graus i ordres que
cregui oportuns, per tant, se li atorga la potestat en matèria educativa.
L’article 14 de l’Estatut d’autonomia diu que la Generalitat estarà formada pel
Parlament, el qual exercirà funcions legislatives, i el Consell executiu.
Finalment diu que el President de la Generalitat serà el representant de
Catalunya.
És
important
perquè així
s’evita
qualsevol
manipulació i pressió a l’hora de votar. D’aquesta manera es garantitza una
democràcia segura i absoluta.
Aquesta caricatura va ser publicada en “El Be Negre” el 7 de juliol de 1931.
Aquest tipus de font és iconogràfica secundaria perquè ha estat extreta d'una
revista de la època.
Un cop aprovat l'Estatut de Nuria, per les eleccions d'agost, Francesc Macià va
presentar-lo a les Corts perquè li donesin l'aprovat. Però aquest Estatut era un
projecte ambiciós i progresista, quan el govern de les Corts havia declarat amb
el pacte de Sant Sebastià i la Constitució, que Espanya fos de carácter més
unitari i conservadora. Malgrat els sector que hi estaven en contra, després
d'un procés llarg i díficil, l'Estatut es va aprovar el 9 de setembre de 1932,
encara que el projecte va ser retallat i modificat.
En la imatge es pot veure un atleta fent una cursa d'obstacles, els obstacles no
són parets, murs, claus punxeguts i tanques de filferro.
El corredor representa l'Estatut de Núria, el qual Francesc Macià va presentar a
les Corts, que és l'arribada, perquè li donessin l'aprovació. Els complicats
obstacles representen el que es va haver de superar per aconseguir-ho.
El missatge irònic de la caricatura és la dificultat que tenia l'Estatut d'arribar a
ser aprovat, perquè la Constitució de 1931 i alguns sectors de dreta, van fer
evident aquesta dificultat.
Malgrat això, després d'un procés llarg i difícil, l'Estatut es va aprovar el 9 de
setembre de 1932.
7

8. Fotografia: Dones donant suport a l'Estatut de Núria a Barcelona, agost del
1931.
Aquesta fotografia és un tipus de font és iconogràfica primària.
En aquesta fotografia es pot veure un grup de dones, una en primer pla
escrivint sobre una taula, donant el seu vot a favor de l'Estatut de Nuria en les
eleccions del 2 d'Agost del 1931. Les altres están assegudes darrere posant
ordre.
L'agost del 1931, Francesc Macià va presentar l'Estatut de Núria a les Corts per
aconseguir que la República tingué un caràcter federal i que la sobirania regis
en el poble. L'Estatut de Núria va ser aprovat per la votació popular que es va
celebrar el dia 2 d'agost. Tot i que les dones en aquell moment no tenien dret
de vot, Francesc Macià va permetre que votessin, i van expressar la seva
adhesió en un document acompanyat per 400.000 signatures.
L'Estatut de Núria es va aprovar pel 99% dels votants.
8

9. Aquest són els cinc primers
articles que formen el projecte
d'Estatut d'Autonomia de
Catalunya. L’hem extret del
llibre de text d’història, pàgina
252.
L'Estatut de Núria és el primer
estatut d'autonomia que s'ha
redactat per Catalunya.
L'Estatut d'Autonomia es va ser elaborat per la Generalitat de Catalunya amb
l'objectiu de definir el marc institucional de l'autonomia catalana. Els membres
de la comissió es van reunir al santuari de Núria i van redactar l'avant projecte
d'Estatut, que va ser lliurat al govern el 20 de juny de 1931.
L'Estatut de Núria pretenia aconseguir que la República tingués un caràcter
federal i que la sobirania regís en el poble de Catalunya, que es defineix com
com “un Estat dins la República Espanyola”, tal com diuen els articles 1 i 2.
Això no va ser ben acceptat per la resta de l'Estat espanyol, sobretot pels
sectors de dreta que defensaven una Espanya unitària, per això es va
modificar, definint Catalunya com una regió autònoma dins l'Estat.
Declarava el català com a llengua oficial de Catalunya i oferia la possibilitat
d'autodeterminació al poble català ja que la Generalitat assumia competències
exclusives en els àmbits socials, públics i d'ensenyament, i la gestió dels
impostos directes.
El 2 d'agost, l'Estatut de Núria va ser aprovat per la votació popular. El 18
d'agost, Francesc Macià el va presentar a les Corts.
Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial,
acusant-lo d'ambiciós i excessivament pretensiós, per això, L'Estatut
d'Autonomia de 1932 presenta diferencies en comparació amb el de Núria.
9

10. Imatges
Fotografies referides al tema: Manifestació pro Estatut a la plaça de Sant
Jaume de Barcelona, el 24 d'Abril de 1932.
Aquesta imatge mostra una multitud de gent en una manifestació feta el 24
d'Abril de 1932 en la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant el palau de la
Generalitat. El motiu de la manifestació és que reclamen l'aprovació de l'Estatut
de Núria, tal i com es va redactar, sense els canvis i els retalls que patiria
després, durant els debats del 6 de maig. Malgrat això l'Estatut d'autonomia va
ser aprovat amb totes les modificacions, el 9 de setembre d'aquell any.
L'autor de la fotografia és desconegut.
Fotografia: Macià al Palau de la Generalitat en una manifestació a favor de
l’Estatut , el 24 d’abril del 1932.
Aquesta fotografia és un tipus de font és iconogràfica primària.
Es pot veure la plaça del Palau de la Generalitat, on hi ha una munió de gent
manifestan-se. També es veu un balcó amb homes veient la multitud i una
bandera ondejant. Entre els homes, podem distingir a Françesc Macià, que
sembla que dirijeixi unes paraules a la gent.
10

11. Aquesta fotografia és posterior a l'anterior, de l'abril del 1932, quan és va
aprovar l'Estatut de Núria i Macià el va presentar a les Corts. La gent es
manifesta per donar suport a l'Estatut de núria tal i com ells el van votar en les
elecions del 2 d'agost.
11

12. Personatge
Francesc Cambó i Batlle (Verges, Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 -
Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un polític català conservador,
fundador i líder de la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs
espanyols.
Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner.
Francesc Cambó va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de
Barcelona. El 1901, va fundar la Lliga Regionalista de Catalunya, i fou elegit
regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser elegit diputat per Barcelona el
1907, però va ser derrotat el 1910.
Cambó va propugnar l'Estatut d'autonomia per resoldre el problema català, tot i
que va acceptar la Mancomunitat com a solució de compromís.
Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, Cambó va esdevenir el principal
líder de la Lliga Regionalista. Va arribar a ser ministre en dos governs
espanyols conservadors: el 1918 va ser nomenat ministre de Foment, i el 1921
de Finances, en ambdós casos amb Antoni Maura com a president del govern.
No va aconseguir l'acta de diputat en les eleccions de 1931, que van donar lloc
a la Segona República Espanyola, i va marxar a l'estranger. Va entrar altre cop
al parlament el 1933, però no el 1936. En esclatar la Guerra civil espanyola, es
trobava a l'estranger. Inicialment, no estava a favor dels militars revoltats, però
els va acabar ajudant, pel temor que s'establís una República d'esquerres si
guanyaven la guerra els republicans.
Després de la guerra, va viure a Suïssa, els Estats Units i l'Argentina, on va
morir el 1947.
Cambó també va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals.
Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al
català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana,
que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals.
12