8. Limitacions de la ciutadania antiga Era una ciutadania excloent: els nens, les dones, els esclaus i els estrangers no eren considerats ciutadans. Només es considerava lliures i iguals als “ciutadans”, no a tots els éssers humans. Els drets individuals no estaven suficientment protegits davant de possibles abusos de les autoritats.
9. La doble arrel de la ciutadania moderna La tradició de la participació política a través de la deliberació (origen grec). Forma part de la moderna idea republicana de ciutadania. La tradició de la protecció legal dels drets de la persona (origen romà). Forma part de la versió liberal de la ciutadania.
10. Ciutadania moderna Ciutadania i Estat Nacionalitat: l’estatut legal pel qual una persona pertany a un estat que hagi estat reconegut pel dret internacional, i s’hi adscriu. El “dret de sòl”: és ciutadà qui neix en el territori nacional. El “dret de sang”: té prioritat la nacionalitat dels pares. La nacionalitat es pot canviar si es desitja.
11.
12. Republicana: tots els ciutadans tenen drets polítics. És la millor garantia d’integració social.
13.
14. Ciutadania social Thomas H. Marshall defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat. La ciutadania social inclou els drets socials (treball, habitatge...) la protecció dels quals ve garantida per l’Estat nacional o estat social de dret. Només pot sentir-se part d’una societat qui sap que aquesta societat es preocupa activament per la seva supervivència.
15. Dimensions de la ciutadania contemporànea Principals dimensions de la ciutadania: Política: Igualtat de drets civils i polítics, respecte pels drets dels altres i participació en la vida política. Social: Igualtat d’accés oportunitats i prestacions i ús responsable d’aquestes. Econòmica: Equitat en les relacions laborals, responsabilitat personal i corporativa, consum responsable. Civil: Ètica professional, participació en l’opinió pública. Intercultural: Respecte, solidaritat, diàleg, voluntariat amb immigrants. Cosmopolita: Solidaritat internacional, equitat mundial, voluntariat a l’ONU, en ONG.
16.
17.
18.
19. Ciutadania civil La participació de les persones en tot tipus d’associacions és la millor escola de civilitat. És on aprenem a participar i a interessar-nos per les qüestions públiques. Exemples: el voluntariat que s’organitza des de la gratuïtat i la generositat dels ciutadans per promoure la solidaritat, les professions(que fan un servei a la societat), l’opinió pública crítica que neix gràcies al debat entre ciutadans...
20. Ciutadania intercultural Les societats contemporànies es van obrint a una nova dimensió de la ciutadania: l’ètica intercultural. Consisteix a no acontentar-se a assimilar les cultures relegades a la triomfant ni acceptar la coexistència dels grups culturals en guetos separats. Busca un diàleg entre cultures per que respectin les seves diferències.
21. Ciutadania cosmopolita Consisteix en què construïm un món on tothom es consideri ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta. Cal estendre la ciutadania social de mode universal. Cal universalitzar els drets humans apostant per una globalització ètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia.
![Origen del concepte de ciutadania Definició de ciutadà al diccionari: Habitant de les ciutats antigues o estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé en el govern del país. La ciutadania té doncs aquestes característiques: ,[object Object]]()