2. INDEX
• Mètodes anticonceptius que existeixen en l’ actualitat.
• Aplicació en cada un d’ells.
• El cicle menstrual.
• Mètodes poc segurs que no s’han d’utilitzar com anticonceptius.
3. Mètodes anticonceptius que existeixen
en l’ actualitat.
• La finalitat dels mètodes anticonceptius es evitar l’ embaràs.
• A l’ hora de utilitzar un anticonceptiu es té que consultar al ginecòleg.
• Hi ha diferents mètodes per a la dona i altres d’exclusius per a l’home.
• Metodes naturals
• Mètodes vaginals
• Mètodes de barrera
• Mètodes hormonals
• Dispositius intrauterins (DIU)
• Anticoncepció d’urgència
4. APLICACIÓ EN CADA UN D’ELLS
• Métodos naturals, hi ha tres :
• Mètode del calendari o mètode d’Ogino- Knaus;
• Consisteix a no mantenir relacions sexuals durant els dies de l’ovulació, que és
quan el cos de la dona es troba a l’etapa mes fèrtil. Contant els cicles menstruals
durant un any i calcular la mitja de la duració del cicle, es el menys fiable.
• Mètode de la temperatura basal,
La majoria de les dones la temperatura del cos s’eleva després de l’ovulació.
• Per registrar la variació de la temperatura, es te que posar el termòmetre després
de despertar-se i abans de fer un exercici.
• Els dies insegurs duren des de l’últim dia del període fins que la temperatura s’ha
elevat durant 3 dies consecutius.
• Moc cervical o mètode de Billings, permet reconèixer els canvis del moc cervical i
elaborar el patró de fertilitat propi de cada dona.
• En el moment de l’ovulació, passa d’una constancia espessa a una secreció
profusa.
6. • DIAFRAGMA: És un caputxó de làtex
suau que s’introdueix a la vagina i
s’ajusta bastant bé al cèrvix (el coll de
la matriu).
• La seva utilització comença quan la
dona s’introdueix el caputxó abans
de l’acte sexual. Es te que retirar
després de 6 h i abans de 24 h.
• Es neteja amb compte, rentant-lo
amb aigua i sabó, i es deixa a punt
per a la pròxima ocasió.
• Sempre s’ha de fer servir amb
espermicida.
7. ESPERMICIDES
• Els espermicides són barreres químiques, que tenen com a objectiu
danyar els espermatozous.
• S’han d’aplicar a la vagina una mica abans (almenys 15 minuts) de cada
contacte sexual.
8. • Mètodes de barrera:
• Preservatiu masculí o condó.
• Preservatiu femení.
9. PRESERVATIU MASCULÍ O CONDÓ
• S'utilitza per evitar l’embaràs i prevenir que es contagien malalties que actualment
es coneixen com a infeccions.
• El preservatiu masculí és una funda prima, tancada per un extrem, elàstica i
resistent que es col·loca al penis erecte abans de la relació amb penetració.
• Per fabricar-los s’utilitzen diversos materials, com el làtex o el poliuretà.
• El penis s’ha de retirar immediatament després de l’ejaculació, abans que estigui
flàccid. Llavors es retira el preservatiu, aguantant-ne la base amb els dits, tenint
cura que no es vessi el semen.
10. PRESERVATIU FEMENÍ
• El preservatiu femení consisteix en una funda prima, transparent i suau, que es
col·loca a la vagina de la dona abans de la penetració.
• Aquesta funda té forma cilíndrica i està lubricada. Presenta dues anelles, una a
cada extrem.
• S’ha de col·locar abans de la penetració o abans que el penis entri en contacte
amb la vulva.
• Per augmentar l’eficàcia anticonceptiva del preservatiu es pot utilitzar la doble
protecció. Consisteix en la prevenció simultània d’embarassos no desitjats ,
infeccions de transmissió sexual i contagi de la sida.
12. PÍNDOLA ORAL COMBINADA
• Hi ha dos tipus: combinació estrogenoprogesterona i la de progesterona sola.
• Totes dues alliberen hormones sintètiques per disminuir de diverses maneres les
probabilitats de quedar-se embarassada.
• S’ingereix durant 21 o 22 dies consecutius, seguits de 6 o 7 en què se’n prescindeix
13. ANTICONCEPTIU VAGINAL COMBINAT
• Es col·loca un anell a la vagina durant 3 setmanes i es retira una setmana per tenir
“regla”. Després de la setmana de descans, se’n col·loca un altre.
14. PEGAT ANTICONCEPTIU
• Combinació d’estrogen i gestagen que impedeix l’ovulació; l’absorció és per via
transdèrmica.
• Es posa un pegat cada setmana, durant 3 setmanes, i es descansa una setmana per
tenir “regla”.
15. PÍNDOLA ORAL DE PROGESTERONA
• Actua provocant canvis que dificulten la progressió del semen o la implantació de
l’òvul fecundat. Pot anul·lar l’ovulació.
• No impedeix l’ovulació: esteu lleument exposada al risc de quedar-vos
embarassada, sobretot si us oblideu de prendre-la més de 12 hores.
16. ANTICONCEPTIU INJECTABLE DE
PROGESTERONA
• Consisteix a introduir al cos una quantitat d’hormona progesterona d’alliberació
lenta mitjançant la qual s’evita l’ovulació.
• Durant aquests 2 mesos, no heu de considerar aquest mètode anticonceptiu si
teniu plans de quedar-vos embarassada en el període d’un any, aproximadament.
• S’ha de tenir en compte que els efectes secundaris, si n’hi hagués, duren fins que
l’efecte cedeix.
17. IMPLANT ANTICONCEPTIU
• Es col·loca sota la pell de l’avantbraç i actua alliberant progesterona per prevenir la
fecundació.
19. DIU DE COURE
• és un petit aparell de plàstic i coure que té una mida aproximada de 3 a 4 cm
d’alçada, per 1-2 cm d’amplada, s’introdueix a la cavitat uterina a través del cèrvix
per evitar l’embaràs i que la dona porta de manera permanent.
• els últims estudis suggereixen que el DIU impedeix que els espermatozous
fecundin els òvuls.
• La col·locació l’ha de fer un ginecòleg o ginecòloga
20. DIU AMB PROGESTERONA
• Dispositiu de plàstic que allibera progesterona dins de la matriu i així es dificulta la
fecundació i nidació.
• És necessària una revisió mèdica periòdicament i que el DIU de progesterona s’ha
de substituir cada 5 anys.
22. LA PÍNDOLA DE L’ENDEMÀ
• És un mètode d’emergència, és a dir, no s’ha d’utilitzar com a mètode
anticonceptiu habitual.
• Consisteix a prendre píndoles després d’un coit sense protecció per prevenir
l’embaràs.
• És pot fer servir si es trenca un preservatiu o queda retingut a la vagina.
23. EL CICLE MENSTRUAL
• Dura aproximadament 28 dies i torna a repetir-se (apareix la menstruació).
• Conjunt de canvis periòdics que ocorren en l’organisme de la dona relacionats en
la fecundació.
• Està controlat pel sistema endocrí; Conjunt d'òrgans que alliberen hormones.
• Fases del cicle menstrual:
Són les hormones que produeix la hipòfisis.
Fase fol·licular:
FSH (hormona estimulant dels fol·licles), post menstrual.
Fase lútia:
LH (hormona luteïnitzant), premenstrual
A la mitat del cicle es produeix la ovulació.
24. CICLE HORMONES OVÀRIQUES
• En l’etapa post menstrual, els ovaris segreguen estrògens i després de l’ovulació
fase premenstrual o lútia, progesterona.
• En la fase fol·licular el òvul madura a la meitat del cicle es desprèn i entra a les
trompes de fal·lopi te vida durant 24 a 48 h.
• Si hi ha fecundació es pot produir un embaràs, sinó es mor l'òvul.
26. METODES POC FIABLES
• Metode natural : 94 %
• Mètodes vaginals: 92 a 96%
• Mètodes de barrera: 98 a 99%
• Dispositius intrauterins: 98 a 99%
• Mètodes hormonals: + del 99%
• En cas d’emergència tenim la píndola de l’endemà: la seva eficàcia es del 80%.
Evita 7 de cada 8 embarassos.
29. Enfermetats de transmició seuxial
Index
Herpes Genitals
Sida
Per evitar malalties de transmecio sexual
30. Herpes Genitals
• A veces los síntomas aparecen mucho tiempo después de al
infección, incluso años.
• El virus produce unas dolorosas úlceras alrededor de la vagina y en el
pene. Al igual que el herpes labial, una vez que el virus entra al cuerpo
permanece ahí durante toda la vida, así que las úlceras pueden
reaparecer.
• Actualmente hay antibióticos que combaten el virus y lo controlan, pero
no existe una cura.
• En el caso de las embarazadas, representa un riesgo para el bebé, por lo
tanto es necesario consultar al médico en caso de haber tenido herpes.
31. La sida
• El Virus de la Immunodeficiencia Humana (VIH) infecta a las células del
sistema inmunológico y las destruye, reduciendo la capacidad del
cuerpo para protegerse de otras infecciones y del cáncer.
• No hay cura: la persona queda infectada de por vida. Si empieza a
desarrollar infecciones o cáncer se considera que tiene Síndrome de
Inmunodeficiencia Adquirido, sida.
• El VIH se transmite sólo a través del ingreso de sangre, semen, fluidos
vaginales o leche materna al cuerpo. Las dos maneras más frecuentes
de contagiarse es por sexo vaginal o anal sin condón o por compartir
jeringas o agujas infectadas. El virus puede pasar de madre a bebé
antes o durante el parto y al darle de mamar.
• Otras vías de contagio son las transfusiones de sangre, el sexo oral y en
menor medida en el dentista o a través de besos, si ambas personas
tienen heridas en la boca.
• Los síntomas no son inmediatos. La única forma de detectar el virus es
por medio de un examen de sangre.
35. La INFERTILITAT
– la infertilitat és la incapacitat d'aconseguir tenir un
nadó, hi ha algun problemes durant la gestació i
aquesta es malmet.
– Les causes d'esterilitat poden ser absolutes o
relatives, encara que la forma més comuna
d'organitzar és a partir del gènere al qual
afecten, és a dir, per una banda hi ha causes
d'esterilitat femenina, i per un altre les
masculines.
36. IMPORTANT …
- És important tenir present que no tots els
problemes de fertilitat se solucionen amb
l'aplicació d'aquestes tècniques, sinó que en
alguns casos es pot recórrer a un tractament
hormonal o, ocasionalment, a una intervenció
quirúrgica.
37.
38. Inducció d'ovulació…
• Consisteix en un tractament mèdic l'objectiu
del qual és aconseguir que la dona produeixi
l'ovulació. És indicat per a dones amb
alteracions de l'ovulació.
39. Inseminació artificial…
• És una tècnica senzilla i ràpida que no
requereix ingrés ni anestèsia. Consisteix a
introduir en el moment de l'ovulació el
semen a la cavitat uterina per tal
d'aconseguir l'embaràs. En la majoria dels
casos, és necessari complementar aquesta
tècnica amb la inducció de l'ovulació per
augmentar les probabilitats d'aconseguir
l'embaràs. Pot ser conjugal o de
donant, aquesta última indicada en casos
d'esterilitat masculina greu, i de dones
sense parella o amb parella femenina.
40. Fecundació in vitro…
• La fecundació in vitro consisteix a ajuntar òvuls i
espermatozoides en un mitjà de cultiu perquè
fecundin, fora del tracte reproductor femení, quan de
forma natural no poden fer-ho per una disfunció en l'home
o en la dona. De manera prèvia a la realització d'una
fecundació in vitro es fa un tractament d'estimulació
ovàrica per obtenir un alt nombre d'òvuls que pot
presentar certs efectes secundaris posteriors. Els embrions
obtinguts són transferits a l'úter de la dona, en un màxim
de tres per cada cicle de transferència amb l'objectiu
d'evitar embarassos múltiples. Els embrions no transferits
es poden criopreservar (congelar o vitrificar), per tal de ser
descongelats i utilitzats en cicles posteriors. En tot cas, cal
decidir el futur dels embrions congelats, que es poden