Informe 2012

Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
1
2012 Informe anual
sobre la indústria a Catalunya

2
2012 Informe anual

3
© Generalitat de Catalunya
Departament d'Empresa i Ocupació
Direcció General d'Indústria
Passeig de Gràcia, 129
08008 Barcelona
Tel. 93 476 72 00
http://www.20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/
Equip de treball:
Raül Blanco Díaz (Coordinador)
Montserrat Álvarez Cardeñosa
Anna Belmonte Rodríguez
Laia Castany Teixidor
Patrícia Crespo Sogas
Amal Elasri Ejjaberi
Víctor Fabregat Muñoz
Àngel Hermosilla Pérez
Natàlia Ortega Gómez
Carme Poveda Martínez
Alba Sánchez Navas
Anaïs Tarragó Guarro
Núria Teixido Torrent
Xavier Amores i Bravo
Aquest informe ha comptat amb el suport d’ACC1Ó
Consell de redacció:
Joan Miquel Hernández Gascón
Jordi Fontrodona Francolí
Raül Blanco Díaz
Coordinació de l’edició:
Xavier Cuchí Burgos
Foto portada: SEAT
Barcelona, juny de 2013
D.L.: B-19280-2012
ISSN: 2013-7486 (versió digital)

4
2012 Informe anual

5
Índex
1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 6
1.1. Economia internacional 7
1.2. Economia espanyola 8
1.3. Economia catalana 8
2. Evolució general de la indústria catalana el 2012 10
2.1. VAB industrial 11
2.2. Producció industrial 12
2.3. Clima industrial 13
2.4. Inversió industrial 14
2.5. Preus industrials 15
2.6. Ocupació industrial 16
2.7. Comerç exterior 18
2.8. Inversió estrangera 21
2.9. Inversió a l’estranger 22
3. Anàlisi sectorial 24
3.1. Alimentació i begudes 25
3.2. Tèxtil i confecció 46
3.3. Pell 56
3.4. Fusta i moble 68
3.5. Paper i cartró 82
3.6. Arts gràfiques 88
3.7. Química 97
3.8. Farmàcia i biotecnologia 114
3.9. Plàstics 130
3.10. Vidre 145
3.11. Suro 157
3.12. Materials de construcció 166
3.13. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) 180
3.14. Productes metàl·lics 195
3.15. Maquinària i equips mecànics 204
3.16. Maquinària i material elèctric 221
3.17. Tecnologies de la informació i les comunicacions 233
3.18. Vehicles de passatgers: turismes i tot terreny 248
3.19. Vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars 266
3.20. Altre material de transport 283
3.21. Sistemes i components per a l’automoció 297
3.22. Motocicletes i ciclomotors 310
3.23. Energia 322
3.24. Serveis tecnològics 334
344Agraïments
1.4. Pes de la indústria a l’economia catalana 9

6
1
Evolució econòmica internacional,
d’Espanya i de Catalunya

7
xement més sostenible a mitjà termini,
amb una demanda interna més forta
en concordança amb el seu estatus
de potència mundial.
El PIB de Japó va tornar a xifres positi-
ves (1,9%). El creixement, encara fe-
ble, es va veure recolzat per la de-
manda interna, gràcies als increments
de les vendes al detall (1,8%) i dels
nous habitatges iniciats (5,9%). La
balança comercial, encara llastada
per la reconstrucció dels efectes del
tsunami i per un ien fort, va seguir
incrementant el seu dèficit. Aquest
lleu repunt de la demanda, associat
al manteniment de baixos tipus
d’interès, va permetre que l’evolució
de preus no tanqués en negatiu
(0,0%).
Pel que fa Europa, el 2012 va estar
marcat per les conseqüències de la
crisi del deute sobirà i de la posterior
política d’austeritat fiscal impulsada
des de Berlin i fiscalitzada per la Troika
(FMI, BCE i Comissió). L’any es va inici-
ar amb una rebaixa generalitzada de
la qualificació del deute sobirà emès
pels països europeus, destacant la
pèrdua de la triple A a França i al
Mecanisme Europeu d’Estabilitat. Els
dubtes sobre la solvència del sistema
financer espanyol es van confirmar
amb la fallida de Bankia, posterior-
privat (1,9%) i de la inversió, tant resi-
dencial (11,9%) com no residencial
(7,7%). Quant al sector exterior, les
exportacions (3,2%) van desaccele-
rar-se conforme avançaven els trimes-
tres, igual que les importacions (2,5%).
La nota més positiva la va proporcio-
nar la taxa d’atur, que va baixar fins
al 8,1%. En línia amb la moderació
general, els preus es van situar en un
2,1%.
A Àsia, Xina va créixer un 7,9%, un
1,4% menys que el 2011. Tot i aquest
alentiment, va ser l’economia emer-
gent que més va créixer el 2012. La
segona economia mundial va mante-
nir el tipus d’interès de referència al
6,0%, fet que va permetre reduir les
tensions inflacionistes d’altres anys,
contenint els preus al 2,6%. La produc-
ció industrial va créixer un 10,0%. El
superàvit comercial amb l’exterior va
arribar als 231.000 milions de dòlars,
gràcies a que el renminbi (yuan) va
mantenir els mateixos nivells
d’infravaloració que el 2011. No obs-
tant això, les dades semblen indicar
una transició cap a un model de crei-
1.1. Economia internacio-
nal
L’any 2012, quatre anys després de
l’inici de la crisi financera internacio-
nal, l’economia mundial va continuar
sense assolir la tranquil·litat i
l’estabilitat. En el seu conjunt, va créi-
xer un 2,3%, un 0,4% menys que el
2011. Els països en desenvolupament
van ser el motor del creixement inter-
nacional, amb un 5,3%, tot i que van
perdre l’impuls d’anys anteriors. Per
contra, els països desenvolupats van
continuar immersos dins la senda de
consolidació fiscal iniciada el 2011, fet
que va limitar el seu creixement a
l’1,3%. Com a conseqüència, el co-
merç mundial va créixer un 3,5%, lluny
del 6,2% assolit l’any anterior.
Concretant per les principals àrees
econòmiques, els Estats Units van créi-
xer un 2,2% l’any passat, un 0,5% més
que el 2011. Aquest creixement va ser
propulsat per l’expansiva política mo-
netària de la Reserva Federal, que va
afavorir el creixement del consum
1. Evolució econòmica internacional,
d’Espanya i de Catalunya
Variació del PIB a Catalunya
Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari
2012
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre
PIB pm -1,3 -0,4 -1,2 -1,6 -1,8
Agricultura -8,0 -5,4 -8,4 -9,4 -8,5
Indústria i energia -1,1 -0,5 -0,9 -2,2 -0,6
Construcció -7,5 -6,5 -7,4 -8,1 -8,0
Serveis -0,5 0,6 -0,4 -0,7 -1,4
Font: IDESCAT
% Variació interanual
Variació del PIB a Espanya
Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari
2012
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre
PIB pm -1,4 -0,7 -1,4 -1,6 -1,9
Agricultura 2,2 2,5 2,2 2,4 1,9
Indústria i energia -2,9 -3,2 -3,1 -2,9 -2,4
Construcció -8,1 -7,5 -7,7 -8,9 -8,5
Serveis -0,4 0,7 -0,3 -0,6 -1,2
Font: IDESCAT

8
Quant als preus, la mitjana anual de
l’índex de preus al consum (IPC) l’any
2012 va créixer un moderat 2,4%, en
línia amb l’augment de la zona euro
(2,2%).
1.3. Economia catalana
L’any 2012 l’economia catalana va
decréixer un -1,3%, enfront del creixe-
ment del 0,5% de l’any anterior. Per
trimestres, el deteriorament va ser
creixent, passant del -0,4% inicial al -
1,8% del quart trimestre.
Pel vessant de la demanda, l’activitat
interna va continuar caient intensa-
ment, -3,3%, molt més del que ho va
fer al 2010 i el 2011. El consum de les
llars (-2,4%) i el consum de les adminis-
tracions públiques (-2,5%) van caure
gairebé en la mateixa mesura, anco-
rats per l’elevada taxa d’atur i les
restriccions pressupostàries. En la ma-
teixa línia, la formació bruta de capi-
tal va caure un -6,5%, i dins d’ella la
construcció (-11,0%) va superar els
dos dígits de retrocés. El sector exteri-
or va tornar ser font de dades positi-
ves amb un creixement de l’1,8%,
conduït per unes exportacions encara
dinàmiques (4,1%) i el fort declivi im-
portador (-7,1%).
Pel costat de l’oferta, tots els sectors
van tenir un comportament negatiu,
que es va anar agreujant trimestre a
trimestre. Els més negatius van ser
l’agricultura (-8,0) i la construcció
(-7,5%). La indústria, amb un -1,1%, i els
serveis, amb un -0,5%, van patir una
caiguda més suau.
Amb relació al mercat de treball,
segons l’Enquesta de Població Activa
(EPA), la població ocupada a Catalu-
nya el 2012 va ser de 2.889.200 perso-
nes, un 6,2% menys que el 2011. La
taxa d’atur va assolir el 22,6%. Tots els
sectors van perdre població ocupa-
da, liderats per la construcció amb un
-21% de pèrdua. La caiguda a la in-
dústria va ser del -5,1%.
Quant als preus, l’IPC català es va
situar en el 2,9% de mitjana, mig punt
per sobre del total espanyol i un 0,7%
per sobre de la mitjana de la zona
euro.
la seva taxa d’atur se situava per so-
bre del 10%.
1.2. Economia espanyola
Espanya va tornar a entrar en recessió
durant l’any 2012. El PIB va caure un -
1,4%, una xifra negativa només supe-
rada a la darrera dècada pel -4,2%
del 2009. Tots els trimestres van donar
dades interanuals negatives i la con-
juntura va anar empitjorant conforme
avançava l’any. Espanya va marcar
així un dels pitjors registres de
l’eurozona, la qual va retrocedir un -
0,5%.
Pel vessant de la demanda, l’activitat
interna va continuar caient notable-
ment, un -3,9%, superant les caigudes
dels dos anys anteriors. El consum de
les administracions públiques (-3,6%),
sotmès a l’austeritat pressupostària,
va caure en major mesura que el
consum de les llars (-2,2%). No obstant
això, va ser novament la formació
bruta de capital (-8,7%) la que, arros-
segada per la construcció (-11,5%),
va decréixer més significativament.
Pel que fa a la demanda externa,
l’any 2012 es va mantenir el seu dina-
misme amb un creixement del 2,5%.
Això va succeir gràcies al moderat
creixement de les exportacions (3,1%)
i a la forta davallada de les importaci-
ons (-5,0%), coherent amb el compor-
tament de la demanda interna.
Pel costat de l’oferta, només
l’agricultura va presentar resultats
positius (2,2%). Els serveis van retroce-
dir un -0,4%, la indústria un -2,9% i la
construcció va patir un nou daltabaix
(-8,1%).
A Espanya, la població ocupada
l'any 2012 va decréixer un -4,5% inter-
anual, cosa que va suposar la des-
trucció de 822.600 llocs de treball. Un
ritme molt negatiu que va fer pujar la
taxa d’atur fins al 26,0% al quart tri-
mestre. Per sectors, l’ocupació a la
construcció (-17,6%) va aprofundir la
seva caiguda respecteael 2011, se-
guida de la indústria, amb un -4,5%, i
dels serveis, amb un -3,3%. Només
l’agricultura va apropar-se a
l’estabilitat amb un -0,9%.
ment nacionalitzada. Aquest fet va
obligar el Govern espanyol a dema-
nar el rescat de la banca, gairebé
70.000 milions d’euros, per fer front a
la reestructuració i redimensionament
del sector, passant així a engrossar la
llista de països rescatats amb Grècia,
Irlanda i Portugal, tot i puntualitzar
que en el cas espanyol el rescat va
ser només d’un sector en concret.
L’única nota positiva es va anar pro-
duint lentament, en paral·lel a les
tensions diàries de l’economia euro-
pea: la governança de l'àrea euro es
va clarificar amb els principis d’acord
assolits per a la unió bancària i la unió
fiscal. Pel que fa al Banc Central Euro-
peu, a diferència de la Fed i del Banc
Central del Japó, va mantenir la mo-
deració dintre de l’expansió monetà-
ria, i els avisos del seu governador van
esdevenir suficients durant la segona
meitat de l’any per contenir la prima
de risc dels països del Sud i les espe-
culacions sobre el futur de l’euro.
En conjunt, la zona euro va tornar a la
recessió el 2012 (-0,5%), trencant la
recuperació iniciada dos anys abans.
L’evolució trimestral del PIB va anar
empitjorant progressivament, passant
del -0.1% del primer trimestre al -0,9%
del quart L’evolució econòmica va
provocar l’empitjorament de la majo-
ria d’indicadors, especialment de
l’atur, que se situà a l’11,4%. La infla-
ció es mantingué sota control amb un
creixement del 2,5%, marcada pels
increments de l’energia i dels impos-
tos al consum. La depreciació de
l’euro vers el dòlar i el dinamisme de
la indústria europea en la cerca de
nous mercats va aportar una de les
poques notícies positives: la recupera-
ció del superàvit comercial amb
l’exterior que s’havia perdut el 2011.
Desagregant per països, Alemanya
va driblar la recessió creixent un 0,9%,
i seguí sent el país més dinàmic de
l’euro per tercer any consecutiu.
L’impuls principal el va tornar a rebre
del seu sector exterior, on va gaudir
d’un superàvit comercial del 6,3% del
PIB. Pel que fa a França, va tancar
l’any estancada (0,0%) i amb una
caiguda del PIB del -0,3% al quart
trimestre. Finalment, Itàlia va patir
durant tot el 2012 una severa recessió
(-2,4%). Tots dos països van veure com

9
iniciada l’any 2010 i que s’explica per
unes taxes de creixement més eleva-
des que la majoria de sectors i, espe-
cialment, per la davallada de la cons-
trucció.
en el Valor Afegit Brut (VAB) total, la
indústra, entesa com indústria manu-
facturera més energia i indústries ex-
tractives, va assolir un 20,9%.
El pes del VAB industrial sobre el Pro-
ducte Interior Brut (PIB) a preus de
mercat es va situar en el 19,3%. En
ambdós casos recupera el nivell de
2008 i manté la trajectòria ascendent
1.4. Pes de la indústria a
l’economia catalana
La indústria va augmentar el seu pes
dins del conjunt de l’economia cata-
lana l’any 2012. Mesurat segons el pes
Pes de la indústria a l’economia catalana
Percentatge
Font: IDESCAT
0
5
10
15
20
25
30
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
%sobre PIB
%sobre VAB
27,2
18,6
20,9
24,8
17,4 19,3

10
2
Evolució general de la indústria
catalana el 2012

11
2.1. VAB industrial
L’observació de les dades anuals del
VAB posa de manifest que la indústria
2. Evolució general de la indústria catalana el
2012
catalana, després de la greu davalla-
da de 2008-2009, es va recuperar
durant el 2010, es va desaccelerar
durant l’exercici següent i va tornar a
caure el 2012 amb una taxa interanu-
al del -1,1%. No obstant això, aquesta
caiguda va ser més suau que la de la
indústria espanyola (-2,9%) i que la de
la zona euro (-1,4%).
Per la seva banda, les dades trimes-
trals permeten afirmar que la indústria
catalana va començar a decréixer a
finals de 2011, comportament que va
mantenir al llarg de tot el 2012, si bé
durant el quart trimestre va moderar
el ritme de caiguda.
Evolució anual del VAB industrial a Catalunya
Percentatge de variació interanual
Font: IDESCAT
0,2
1,4
-2,5
1,0
0,4
-4,3
-12,0
6,1
2,2
-1,1
-15
-10
-5
0
5
10
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Evolució trimestral del VAB1 industrial a Catalunya
Perentatge de variació interanual
1 Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari
Font: IDESCAT
3,9
7,2
6,7 6,7
4,8
2,5 2,7
-0,9
-0,5
-0,9
-2,2
-0,6
-5
0
5
10
I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12

12
Segons la destinació econòmica dels
béns, els sectors que van arrossegar la
producció a taxes negatives van ser
el de béns d’equipament (-7,3%), el
de béns intermedis (-4,3%) i, en menor
mesura, el de béns de consum (-
1,0%). Per contra, el sector de
l’energia va augmentar la seva pro-
ducció un 5,6%, després de la greu
caiguda de l’any anterior.
agreujar la caiguda el 2012, amb una
taxa del -2,7%. No obstant això, la
caiguda no va ser tan greu com la
del conjunt d’Espanya (-5,9%). A la
zona euro, per la seva banda, la cai-
guda va ser del -2,4%.
L’anàlisi de les dades trimestrals per-
met observar que l’IPI va moderar la
caiguda durant el quart, amb un —
1,6% interanual.
2.2. Producció industrial
L’índex de producció industrial (IPI) de
Catalunya posa de manifest que,
després de la recuperació del 2010, la
producció va tornar a caure el 2011,
amb una variació del -2,4%, i va
Evolució trimestral de l’IPI (corregit d’efectes de calendari)
Font: IDESCAT
3,8
5,9
3,0
4,4
-0,8 -0,5
1,5
-6,1
-2,4
-4,2
-3,7
-1,6
-10
-5
0
5
10
Evolució anual de l’IPI
Font: IDESCAT
0,1
1,4
-2,1
5,0
2,0
-8,3
-15,7
4,5
-2,4 -2,7
-20
-15
-10
-5
0
5
10
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Evolució anual de l’IPI per destinació econòmica dels béns
Font: IDESCAT
-8,2
3,8
-3,0
-1,0
-26,3
4,3 4,5
-7,3
-19,5
3,1
-2,9
-4,3-5,0
12,1
-10,8
5,6
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
2009 2010 2011 2012
Béns deconsum
Béns d'equipament
Béns inter medis
Ener gia

13
Indicador de Clima Industrial (ICI)1
1 Mitjana dels saldos desestacionats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la pro-
ducció
Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo
Si s’atén la destinació econòmica
dels béns, també s’observa que els
tres subsectors (béns d’inversió, béns
intermedis i béns de consum) van tenir
el nivell mitjà de confiança més baix
des del 2009. No obstant això, la com-
paració desembre 2012 sobre desem-
bre 2011 permet veure algunes dife-
rències: els béns d’inversió van tancar
l’any per sobre del desembre de
2011, els béns intermedis van acabar
al mateix nivell i els béns de consum
van tancar per sota.
amb una mitjana set dècimes superior
a la del tercer.
Aquesta situació va ser similar a la del
conjunt d’Espanya i de la Unió Euro-
pea, ja que les mitjanes anuals també
van ser les pitjors des del 2009 i
l’evolució va ser descendent al llarg
dels tres primers trimestres, amb una
aturada en el quart.
L’anàlisi dels components de l’ICI de
Catalunya permet veure que tots ells
(comandes totals, estocs de produc-
tes acabats i tendència de la produc-
ció) van tenir les pitjors mitjanes anu-
als des del 2009.
2.3. Clima industrial
Dels resultats de l’Enquesta de Con-
juntura Industrial al llarg de l’any se’n
desprèn que, el 2012, l’Indicador de
Clima Industrial va caure, en mitjana
anual, set punts percentuals, per situ-
ar-se en el nivell més baix des del 2009
i deu punts per sota de la seva mitja-
na a llarg termini. En consonància
amb altres indicadors, l’evolució va
ser descendent al llarg de l’any, si bé
es va aturar durant el quart trimestre,
-70
-65
-60
-55
-50
-45
-40
-35
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Mitjana 2003-2012
Indicador de Clima Industrial (ICI)1
Per subsectors
1 Mitjana dels saldos desestacionats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la pro-
ducció
Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo
-70
-65
-60
-55
-50
-45
-40
-35
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Béns d'inver sió Béns inter medis Béns deconsum

14
primera finalitat, amb un 32,2% del
total, seguida molt d’a prop per la
reposició d’equipament, amb un
30,5%. Les millores en el rendiment i
altres finalitats van tenir un pes menor
(22,0% i 15,4% respectivament).
Tots els sectors van disminuir la seva
inversió durant el 2012, amb
l’excepció dels béns d’equipament
(1,4%) i, especialment destacable, del
sector de l’automòbil (28,0%). Amb
aquest increment d’inversió, destinat
majorment a ampliar capacitat
(74,4%), l’automoció va impedir que
la caiguda de la inversió fos més gran
per al conjunt de la indústria.
ser l’inici de la sortida de la crisi. No
obstant això, la dada del 2012 asse-
nyala una nova recaiguda de la in-
versió industrial, en consonància amb
el comportament d’altres indicadors
de l’activitat industrial.
La situació financera, com en tots els
anys de la crisi, va ser el factor que va
afectar més negativament les decisi-
ons d’inversió de les empreses, seguit
de l’evolució de la demanda i altres
factors, com la política econòmica i
la normativa fiscal. Els factors tècnics,
com ara la preparació de la mà
d’obra i l’accés a les noves tecnologi-
es, van ser els únics que van afavorir
la inversió industrial.
Si s’atén el destí de la inversió,
l’ampliació de capacitat va ser la
2.4. Inversió industrial
La inversió industrial va disminuir a
Catalunya un -2,1% en termes nomi-
nals l’any 2012 segons l’Enquesta
d’Inversió Industrial duta a terme la
primavera del 2013. Aquest resultat, ja
definitiu, corregeix a la baixa la darre-
ra estimació de l’Enquesta de tardor
(-0,3%). La disminució afecta tant les
empreses grans (-2,6%) com les petites
i mitjanes (-1,8%).
Després de dos anys de fortes caigu-
des (-22,9% el 2009 i -8,5% el 2010), la
inversió industrial va augmentar du-
rant el 2011(2,4%) en el que semblava
Inversió industrial a Catalunya. Any 2012
Sectors
% Variació1 Factors que afavoreixen o limiten la inversió
l’any 2012 Coeficients d’importància2
Finalitat de la inversió realitzada l’any 2012
Percentatge de distribució
2012
Evolució
demanda
Situació
financera
Factors
tècnics3
Altres4 Aplicació
de capacitat
Reposició
equipament
Millores rendi-
ment equip
Altres
Pimes -1,8 -10,7 -24,0 12,6 -7,9 24,8 35,6 28,2 11,4
Grans -2,6 -35,5 -35,3 8,5 -9,2 41,5 24,0 14,1 20,3
Energia i aigua -3,2 -47,6 -45,6 2,4 -10,6 19,1 54,6 11,2 15,1
Béns intermedis -9,5 -10,2 -19,7 18,5 -4,8 31,1 26,9 28,6 13,5
Automòbil 28,0 -34,8 -44,2 2,9 -1,4 74,4 9,2 10,6 5,7
Béns d’equipament 1,4 -8,3 -17,9 12,8 -12,2 31,3 18,1 23,7 26,9
Béns de consum durador -22,0 -47,6 -27,7 25,1 -1,1 18,8 48,4 18,5 14,4
Productes alimentaris, begudes i tabac -6,5 3,2 -15,3 10,6 -23,3 31,3 14,3 31,4 23,0
Béns de consum no durador -0,7 -3,2 -17,2 17,0 -1,3 35,7 16,9 31,7 15,7
Total -2,1 -21,7 -29,0 10,8 -8,5 32,2 30,5 22,0 15,4
1 Taxes de variació interanual a preus corrents
2 Major o menor preparació de la mà d’obra, facilitat o dificultat en l’accés a noves tecnologies i actitud de la mà d’obra envers elles, permisos administratius, etc.
3 Política econòmica, normativa fiscal, etc.
4 Millores comercials i administratives, contaminació, seguretat, etc.
Font: Departament d’Empresa i Ocupació
Inversió industrial a Catalunya
Font: Departament d’Empresa i Ocupació
1,7
3,5
5,3
6,7
2,9 2,2
-22,9
-8,5
2,4
-2,1
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

15
junt i que van passar del 8,8% del 2011
al 2,0% del 2012, i els béns energètics,
que van passar del 15,2% del 2011 al
9,9% del 2012, molt influïts per l’evolu-
ció del preu del cru
Amb l’anàlisi trimestral s’observa que
els preus industrials van desaccelerar
el seu creixement a partir del quart
trimestre de 2011 i van estabilitzar-lo al
voltant del 3% durant bona part del
2012.
No obstant això, segons la destinació
econòmica dels béns, es pot veure
que els principals responsables de la
desacceleració dels preus de la in-
dústria van ser els béns intermedis,
amb molta ponderació sobre el con-
2.5. Preus industrials
L’índex de preus industrials (IPRI) cata-
là va créixer un 3,3% de mitjana du-
rant l’any 2012, després d’haver expe-
rimentat la taxa més alta de tota la
sèrie disponible durant el 2011.Per al
conjunt d’Espanya, l’increment de
preus va ser d’un 3,8% de mitjana
anual.
Evolució anual de l’IPRI
Font: IDESCAT
1,2
2,4
3,6
5,5
3,6
5,8
-3,4
2,9
6,5
3,3
-5
-3
-1
1
3
5
7
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Evolució trimestral de l’IPRI
Font: IDESCAT
-0,1
3,0
3,8
5,0
7,2
6,7 6,6
5,5
4,0
2,9
3,1 3,3
-1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Evolució anual de l’IPRI per destinació econòmica dels béns
Font: IDESCAT
-0,1 0,3
2,9 2,5
1,6
0,6 1,2
-0,1
-5,8
5,0
8,8
2,0
-9,7
6,8
15,2
9,9
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
2009 2010 2011 2012
Bénsde consum
Bénsd'equipament
Bénsint ermedis
Energia

16
Per agrupacions d’activitat, l’evolució
de l’ocupació ofereix un comporta-
ment desigual. D’una banda, cal
destacar que 27 de les 34 agrupaci-
ons industrials van disminuir la seva
ocupació. En termes absoluts cal des-
tacar que la fabricació de productes
metàl·lics va perdre 3.525 treballa-
dors. Relativament, destaquen les
davallades de les activitats de suport
a les indústries extractives (-72,3%).
D’altra banda, alguns sectors van
crear ocupació. La indústria
d’energia elèctrica i gas, amb un
increment de 205 afiliats, és la que va
experimentar un major creixement en
termes absoluts i també relatius (4,1%).
L’observació de les dades trimestrals
mostra que la destrucció d’ocupació
va oscil·lar al llarg de l’any entre el -
3,3% interanual i el -7,3%.
Però, a més de les estimacions de
l’EPA, hi ha una font d’informació de
tipus registral que són les dades de la
Seguretat Social. Segons l’INSS, el
nombre d’afiliats al Règim General
que treballen com a assalariats en els
diferents sectors industrials va caure
una mitjana anual del -4,7% mentre
que el conjunt de l’economia queia
un -3,7%.
2.6. Ocupació industrial
Durant l’exercici 2012, segons
l’Enquesta de Població Activa (EPA),
l’ocupació industrial va caure un -
5,1% de mitjana, després de cinc
exercicis de destrucció de llocs de
treball. Aquesta davallada va ser
menor que la del conjunt de
l’economia catalana (-6,2%) i dues
dècimes superior a la de l’ocupació
industrial a Espanya, que va ser del -
4,9%.
Evolució de la població ocupada en la indústria catalana
Font: IDESCAT, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE
-2,5
-4,1
3,8
0,6
-3,3
-1,8
-16,5
-3,5
-6,1
-5,1
-20
-15
-10
-5
0
5
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Evolució trimestral de la població ocupada en la indústria
Font: IDESCAT, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE
-8,6
-3,5
-0,4
-0,9
-5,9
-4,5
-6,3
-7,5
-3,3
-6,0
-3,6
-7,3
-10
-8
-6
-4
-2
0
2

17
Evolució del nombre d’assalariats en els sectors industrials
Mitjana anual
2011 2012 % Variació
Extracció d'antracita, hulla i lignit 16 8 -49,7
Extracció de petroli i gas natural 0 0 0,0
Extracció de minerals metàl·lics 0 0 0,0
Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 2.785 2.546 -8,6
Activitats de suport a les indústries extractives 12 3 -72,3
Indústries de productes alimentaris 58.469 57.494 -1,7
Fabricació de begudes 9.024 8.816 -2,3
Fabricació de materials i equips elèctrics 14.717 13.458 -8,6
Fabricació de maquinària i equips mecànics 26.303 24.998 -5,0
Tractament de residus 16.597 16.031 -3,4
427.699 407.682 -4,7
Font: INSS
Total indústria i energia
Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 38.128 37.857 -0,7
Fabricació d'altres materials de transport 4.090 3.536 -13,6
Fabricació de mobles 7.032 6.139 -12,7
Indústries manufactureres diverses 5.752 5.527 -3,9
Reparació i instal·lació de maquinària i equips 10.031 10.056 0,2
Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 4.977 5.182 4,1
Captació, potabilització i distribució d'aigua 6.316 6.096 -3,5
Recollida i tractament d'aigües residuals 1.201 1.199 -0,2
Indústries del tabac 0 0 0,0
Indústries tèxtils 18.162 17.094 -5,9
Confecció de peces de vestir 11.487 10.496 -8,6
Indústria del cuir i del calçat 2.870 2.818 -1,8
Productes informàtics i electrònics 7.338 6.384 -13,0
Indústries fusta i suro, exc. mobles 7.556 6.610 -12,5
Indústries del paper 11.913 11.551 -3,0
Arts gràfiques i suports enregistrats 18.301 17.008 -7,1
Coqueries i refinació del petroli 1.095 1.130 3,3
Indústries químiques 30.743 30.201 -1,8
Fabricació de productes farmacèutics 20.202 20.256 0,3
Fabricació de productes de cautxú i plàstic 23.220 21.955 -5,4
Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 13.449 11.726 -12,8
Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 10.077 9.194 -8,8
Productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 45.639 42.115 -7,7
Gestió de residus 198 200 1,3

18
electrònica, productes farmacèu-
tics,...) va experimentar un augment
del 3,1% amb relació a l’any anterior,
amb un pes sobre el total d’Espanya
del 28,1%. Les exportacions de nivell
tecnològic mitjà-alt (material de
transport, química, maquinària,...),
que representen la meitat del total,
van augmentar un 6,1%. Les de pro-
ductes de nivell tecnològic mitjà-baix
(cautxú, matèries plàstiques, refinat
de petroli, productes metàl·lics,...) van
ser les úniques que van caure (un
–6,0%). I, finalment, les de productes
de nivell tecnològic baix (alimentació,
tèxtil, paper, fusta, arts gràfiques,...)
van créixer un 8,5%.
Pel que fa a la distribució geogràfica
del comerç exterior, destaca que la
UE (sobretot França, Alemanya i Itàlia)
és la principal zona d’origen (55%) i
de destinació (62%), però
l’observació de les taxes de variació
posa de manifest les grans diferències
entre els països membres. A més, cal
destacar l’increment de les exportaci-
ons a Japó i Xina i la caiguda de les
importacions dels Estats Units.
revifar durant el quart (8,4%). En canvi,
les importacions van experimentar
taxes de variació negatives durant tot
l’any.
L’anàlisi per branques d’activitat pa-
lesa que les exportacions que més
van augmentar van ser les del sector
d’alimentació i begues. En l’altre ex-
trem, la branca d’activitat que més
va disminuir les seves exportacions va
ser la dels productes energètics.
Quant a les importacions, la seva
anàlisi revela que totes les branques
van experimentar caigudes, excepte
els productes agraris i els energètics.
Les importacions que més van dismi-
nuir van ser les de la branca d’equips
elèctrics i electrònics (-12,3%), junt
amb la de metal·lúrgia i productes
metàl·lics (-12,2%).
Un altre aspecte interessant en
l’anàlisi de l’activitat exterior és la
classificació dels productes segons el
contingut tecnològic, sobre la base
dels criteris establerts per l’OCDE. El
grup de contingut tecnològic alt
(maquinària d’oficina, ordinadors,
2.7. Comerç exterior
L’any 2012, Catalunya va exportar
mercaderies per valor de 58.322 mili-
ons d’euros, el 5,7% més que l’any
anterior. Aquesta taxa de variació
interanual és inferior a la de l’any an-
terior (12,5%) però contrasta amb la
del 2009, el pitjor any de la crisi (-
17,9%). En canvi, les importacions van
caure durant el 2012 a un ritme del -
3,1%, cosa que contrasta amb
l’increment que van tenir l’any anteri-
or (6,9%). Degut a que les exportaci-
ons van créixer i les importacions van
caure, la taxa de cobertura va aug-
mentar fins arribar al 84,1%.
L’observació de l’evolució trimestral
de les dades de comerç exterior per-
met veure un comportament divers.
Les exportacions van desaccelerar el
seu ritme de creixement al llarg de
l’any, des del 8,8% del primer trimestre
fins al -0,3% del tercer, si bé, en conso-
nància amb altres indicadors, es van
Comerç exterior per branques d’activitat
Exportacions Importacions
Saldo 8MEUR)
MEUR % Var. Interan. MEUR % Var. Interan.
Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 1.244,1 9,3 3.677,2 7,3 -2.433,1 33,8
Productes energètics, extracció i refinació de petroli 1.500,8 -26,7 10.398,6 4,9 -8.897,8 14,4
Alimentació i begudes 6.747,2 15,0 5.081,0 -1,7 1.666,2 132,8
Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.443,8 5,4 6.264,5 -3,9 -1.820,7 70,9
Indústries químiques 13.752,9 4,8 13.666,2 -0,1 86,7 100,6
Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.717,8 3,2 3.660,5 -12,2 57,3 101,6
Maquinària i equips mecànics 3.749,1 8,8 3.780,0 -6,5 -30,9 99,2
Màquines d’oficina, instruments de precisió i òptica 807,0 3,4 2.274,5 -8,2 -1.487,5 35,5
Equips elèctrics i electrònics 3.332,7 -0,9 4.465,3 -12,3 -1.132,6 74,6
Vehicles de motor i altres materials de transport 10.197,3 7,5 8.271,6 -6,9 1.925,7 123,3
Resta de branques d’activitat 7.529,7 4,1 7.356,3 -4,8 173,4 102,4
Total 58.321,7 5,7 69.343,1 -3,1 -11.021,4 84,1
Font: IDESCAT
% taxa de
cobertura
No classificats 1.299,3 47,8 447,2 -8,4 852,1 290,5

19
Exportacions de productes industrials per contingut tecnològic (R+D). Any 2012
Valor MEUR % s/ Total % CAT / ESP % Variació interanual
Nivell tecnològic alt 5.282,0 9,8 28,1 3,1
Nivell tecnològic mitjà alt 26.870,1 50,0 33,3 6,1
Nivell tecnològic mitjà baix 7.683,5 14,3 15,6 6,0
Nivell tecnològic baix 13.937,6 25,9 31,2 8,5
Total 53.773,2 100,0 27,8 4,5
Font: IDESCAT
Evolució trimestral del comerç exterior
Font: IDESCAT
16 , 3
17 , 4
16 , 3
2 1, 2
2 0 , 7
14 , 0 14 , 0
2 , 8
8 , 8
5 , 9
- 0 , 3
8 , 4
13 , 8
2 6 , 1
14 , 8 14 , 9
14 , 0
6 , 9
7 , 5
- 4 , 5
- 0 , 2
- 4 , 7 - 4 , 5
- 3 , 3
-10
-5
0
5
10
15
20
25
30
Export acions
Import acions
Evoució anual del comerç exterior
Font: IDESCAT
1, 0
4 , 9
8 , 2
10 , 6
5 , 2
1, 7
- 17 , 9
17 , 9
12 , 5
5 , 7
4 , 7
11, 8 11, 7
10 , 3
7 , 5
- 3 , 9
- 2 5 , 3
17 , 3
6 , 9
- 3 , 1
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Export acions
Import acions

20
Comerç exterior per àrees i països. Any 2012
Exportacions Importacions
Saldo 8MEUR)
MEUR % Var. Interan. MEUR % Var. Interan.
Unió Europea (UE-27) 36.148,0 0,2 38.128,1 -6,0 -1.980,1 94,8
Alemanya 6.674,9 21,3 10.671,1 -9,9 -3.996,2 62,6
França 10.050,0 -6,6 6.668,4 -7,7 3.381,6 150,7
Itàlia 4.744,0 -5,2 5.734,5 -14,0 -990,5 82,7
Portugal 3.319,3 -10,5 1.464,6 -2,6 1.854,7 226,6
Regne Unit 2.921,4 8,6 2.130,7 11,7 790,7 137,1
Amèrica del Nord 1.877,3 6,8 2.273,9 -16,4 -396,6 82,6
Estats Units d’Amèrica 1.695,8 7,2 2.130,9 -18,0 -435,1 79,6
Amèrica Central i del Sud 3.908,2 20,6 4.002,9 12,5 -94,7 87,6
Resta del Món 9.937,2 16,6 19.840,3 -0,9 -9.903,1 50,1
Japó 612,0 29,2 1.579,1 -7,3 -967,1 38,8
Total 58.321,7 5,7 69.343,1 -3,1 -11.021,4 84,1
Font: IDESCAT
% taxa de
cobertura
Xina 1.020,3 29,1 5.799,2 -6,0 -4.778,9 17,6
Altres països i territoris d’Europa 6.451,0 15,6 5.097,8 7,3 1.353,2 126,5
Suïssa 2.891,5 21,3 1.365,9 -1,2 1.525,6 211,7

21
les inversions estrangeres industrials a
Espanya.
Si s’analitza l’origen de les inversions
estrangeres al sector industrial,
s’observa que el 90% van provenir de
països de la Unió Europea, cosa que
confirma els lligams que vinculen Ca-
talunya amb aquesta àrea
d’integració.
el 2011en un -13,8%. En aquest perío-
de, a Catalunya es va realitzar el
19,3% de la inversió estrangera a Es-
panya.
Per sectors, es pot observar que les
inversions de caràcter industrial van
augmentar un 6,2% amb relació al
2011 i cal destacar que van represen-
tar la meitat del total d’inversions es-
trangeres a Catalunya i un 23,8% de
2.8. Inversió estrangera
La inversió estrangera a Catalunya,
mesurada en termes d’inversió bruta
efectiva i descomptades les inversions
en empreses de tinença de valors
estrangers (ETVE), es va reduir durant
Evolució de la inversió estrangera industrial respecte a la inversió estrangera total
Percentatge Indústria / Total
Font: IDESCAT, amb dades de Ministerio de Economía y Competitividad
4 0 , 0
4 3 , 4
6 0 , 2
2 4 , 8
4 7 , 8
4 2 , 9
2 0 , 1
3 1, 8
4 0 , 6
4 9 , 9
0
10
20
30
40
50
60
70
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Evolució de la inversió estrangera industrial
Inversió bruta efectiva en milions d’euros
Font: IDESCAT, amb dades de Ministerio de Economía y Competitividad
5 2 6 , 0
6 8 9 , 2
1. 5 4 2 , 3
6 6 0 , 3
1. 2 5 2 , 7
1. 0 0 6 , 4
3 13 , 9
1. 5 3 2 , 8
1. 2 2 4 , 5
1. 3 0 0 , 1
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1.000
1.100
1.200
1.300
1.400
1.500
1.600
1.700
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Inversió estrangera industrial per àrees econòmiques. Any 2012
Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP
Unió Europea (UE-27) 1.169,0 89,9 24,7
Resta d’Europa 67,8 5,2 57,5
Amèrica del Nord 31,0 2,4 31,6
Amèrica Llatina 0,7 0,1 0,3
Àsia i Oceania 31,5 2,4 11,5
Total 1.300,1 100,0 23,8
Font: Ministerio de Economía y Competitividad
-2,2
182,5
675,0
363,8
3.050,0
6,2
Inversió estrangera a Catalunya. Any 2012
Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP % Variació interanual
Indústria 1.300,1 49,9 23,8 6,2
Total 2.602,9 100,0 19,3 -13,8
Font: IDESCAT, amb dades del Ministerio de economía y Competitividad

22
llar, però menys que el total (-44%),
cosa que va fer que el seu pes sobre
el total augmentés fins al 31,5%. Atès
que les sortides de capitals al sector
industrial (390,4 MEUR) van ser inferiors
a les entrades (1.300,1 MEUR), la in-
dústria catalana també va ser recep-
tora neta d’inversions estrangeres
durant el 2012.
Quant a la distribució geogràfica de
les inversions industrials a l’exterior, hi
ha un pes predominant de la Unió
Europea (63,4%), l’única zona on van
augmentar les inversions industrials (un
24,2% més que l’any anterior).
rior al que correspondria a Catalunya
pel seu pes en termes de producció.
En aquest sentit, cal puntualitzar que
l’origen territorial de la inversió
s’imputa a la seu social de l’empresa
que l’efectua, cosa que afavoreix el
pes de Madrid, atesa la forta presèn-
cia, en aquella comunitat, de les
grans empreses que abans pertanyi-
en al sector públic. Atès que les entra-
des de capital van ser de 2.603 milions
d’euros, l’economia catalana va ser
receptora neta d’inversions estrange-
res durant el 2012.
En l’anàlisi sectorial s’observa que les
inversions industrials també van dava-
2.9. Inversió a
l’estranger
Les inversions catalanes a l’estranger,
mesurades en termes d’inversió bruta
efectiva i descomptades les inversions
en empreses de tinença de valors
estrangers (ETVE), van caure un 54%
durant el 2012. En total es van invertir
1.239,7 milions d’euros, els quals repre-
senten l’11,3% de la inversió a
l’estranger realitzada pel conjunt de
l’Estat espanyol, un percentatge infe-
Inversió industrial a l’estranger per àrees econòmiques. Any 2012
Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP
Unió Europea (UE-27) 247,7 63,4 9,9
Resta d’Europa 11,2 2,9 4,1
Amèrica del Nord 4,2 1,1 0,4
Amèrica Llatina 108,6 27,8 3,5
Àsia i Oceania 8,6 2,2 2,2
Total 390,4 100,0 5,2
24,2
-94,9
-88,3
-48,2
-71,5
-43,9
Inversió catalana a l’estranger. Any 2012
Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP % Variació interanual
Indústria 390,4 31,5 5,2 -43,9
Total 1.239,7 100,0 11,3 -54,0
Font: IDESCAT, amb dades del Ministerio de economía y Competitividad

23
Evolució de la inversió industrial a l’estranger respecte a la inversió total a l’estranger
Percentatge Indústria / Total
8 4 , 7
4 8 , 1
4 0 , 3
3 3 , 9
5 5 , 9
3 4 , 7
3 1, 3
17 , 6
2 5 , 8
3 1, 5
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Evolució de la inversió industrial a l’estranger
Inversió bruta efectiva en milions d’euros
3 . 9 3 1, 4
2 . 4 8 6 , 1
1. 16 3 , 4
2 . 18 8 , 6
4 . 0 0 4 , 1
2 . 2 0 1, 6
7 19 , 8
3 6 3 , 9
6 9 5 , 3
3 9 0 , 4
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

24
3
Anàlisi sectorial

25
Es considera que és un sector madur i
no s’esperen grans canvis en la seva
evolució, doncs els països occidentals
tenen les necessitats bàsiques cober-
tes; a més hi ha una certa tendència
a reduir el consum d’aliments per
ajustar-lo a la vida sedentària. No
obstant això, existeixen diferències
significatives en el pes relatiu que
tenen les despeses en alimentació
entre els països desenvolupats. Els
països del sud d’Europa gasten en
alimentació una proporció del pressu-
post familiar bastant més elevada
que en altres zones, com els països
nòrdics o els Estats Units.
Malgrat no s’esperen grans canvis
quantitatius, la naturalesa de la de-
manda sí que canvia, seguint el canvi
d’hàbits de la societat. A grans trets,
la globalització i l’intercanvi cultural
introdueixen una major varietat culi-
nària; es passa més temps fora de
casa i creix el canal d'hostaleria, res-
tauració i càtering (horeca); també
es dóna cada vegada més importàn-
cia a la relació entre l'alimentació i la
salut.
Les empreses alimentàries intenten
adaptar-se a les preferències del con-
sumidor, per exemple, a través de
llançar nous productes al mercat. Les
innovacions de producte s’orienten a:
oferir una major varietat, introduir
envasos amb formats més pràctics
com les racions individuals, als pro-
ductes de conveniència (aquells de
preparació i consum fàcils com els
plats precuinats i productes de quarta
o cinquena gamma), als aliments
funcionals (sobretot als segments de
d’un augment (disminució) de la ren-
da, la seva demanda augmenta
(disminueix) menys que proporcional-
ment. Això es deu al fet que els pro-
ductes alimentaris tradicionals són
considerats béns de primera necessi-
tat segons els estàndards de vida
occidental i per tant se segueixen
consumint encara que la situació
econòmica del país empitjori. Per
tant, es pot considerar que tenen un
component anticíclic. A més, actual-
ment els consumidors opten sovint
pels productes de marca blanca, que
s’adapten millor al seu poder adquisi-
tiu, i per tant la demanda agregada
en alimentació i begudes es manté.
Trets del sector
El sector de l’alimentació i begudes
integra processos de preparació i
transformació de matèries primeres
vegetals i animals, per preparar-les
per a l’alimentació, sobretot humana
però també la del bestiar i animals
domèstics. Per tant, aquesta activitat
aplega un conjunt molt ampli i hete-
rogeni de productes i processos de
fabricació amb diferents graus de
complexitat, diferent problemàtica i
trets ben diferenciats.
Una primera classificació de les activi-
tats incloses dins del sector alimentari
distingeix entre la indústria de la pri-
mera transformació i la segona. En la
primera, es realitzen els processos
inicials d’elaboració de matèries pri-
meres subministrades pel sector agrí-
cola, ramader i pesquer, que es desti-
nen directament al consum o bé a la
indústria de segona transformació.
Aquesta última incorpora un major
grau d’elaboració, i per tant, afegeix
valor als productes obtinguts en la
primera transformació. Per la seva
banda, la indústria de les begudes es
pot subdividir en el segments de be-
gudes alcohòliques i analcohòliques.
A les economies avançades, els pro-
ductes alimentaris tradicionals tenen
una elasticitat-renda de la demanda
relativament baixa, i per tant, davant
3.1. Alimentació i begudes
El 2012 es va reduir el nombre d’empreses del sector d’alimentació i
begudes (-0,7%) i també els afiliats a la Seguretat Social (-1,8%), seguint
la tònica dels últims anys. La bona notícia fou la producció industrial
(IPI) que va créixer un 2%, seguint la tendència d’anys anteriors i a dife-
rència del conjunt de la indústria manufacturera. La producció
d’aliments i begudes a Catalunya va mostrar un millor comportament
que l’estatal i que a la UE27. Igualment, destacà l’excel·lent comporta-
ment de les exportacions, que es van incrementar un 15,6%, mentre
que les importacions van disminuir (-1,9%), com a conseqüència de la
baixada del consum a les llars (-3,3% en termes reals)
Variables Evolució l’any 2012
Producció +
Ocupació -
Preus +
Exportacions + +
Importacions -
Productes alimentaris
Primera transformació: inclou les indústries càrnies, l’elaboració i conserva-
ció de peix i hortalisses, la fabricació d’olis i greixos, les indústries làcties i la
fabricació de productes per a l'alimentació animal.
Segona transformació: inclou la molineria, els productes de fleca i pastes
alimentàries, fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de confiteria,
plats precuinats, salses i condiments, preparats per a l’alimentació infantil i
dietètics, etc.
Begudes
Begudes alcohòliques (vi, cava, licors, cervesa).
Begudes analcohòliques (aigües, refrescos i sucs de fruites).
Classificació del sector d’alimentació i begudes

26
El sector de l’alimentació i begudes està format per
quasi 2.580 empreses i és el més gran de la indústria
manufacturera catalana en termes d’ocupació (74.690
persones), xifra de negoci (23.880 milions) i valor afegit
brut (VAB) a preus bàsics (4.160 milions), seguit de la
indústria química i la fabricació de productes metàl·lics
(EIE i DIRCE).
Tot i que no és un sector massa exportador (18,8% del
volum de negoci enfront del 28,1% per al conjunt de la
indústria), més de la meitat de les vendes es produeixen
fora de les fronteres catalanes, és a dir, que l’Estat espa-
nyol és un mercat important per al sector agroalimentari
català (37,0%). Val a dir que els fluxos de comerç exteri-
or reflecteixen sovint moviments interns dels grups multi-
nacionals establerts al nostre país, que treballen amb
plantes de producció molt especialitzades i d’àmbit
europeu.
Pel què fa a l’estructura, només el 10% dels establiments
d’alimentació i begudes tenen 50 ocupats o més i la
dimensió mitjana dels establiments és de 27,2 ocupats,
tot i que se situa molt per sobre del conjunt de la indús-
tria (17,4 ocupats).
El grau de concentració d’aquest sector és similar a la
mitjana dels sectors manufacturers, excepte els seg-
ments de begudes (i sobretot el de les begudes analco-
hòliques), on els 5 establiments més grans concentren el
32% de l’ocupació i el 47% del volum de negoci.
La rendibilitat del sector de l’alimentació i begudes
(calculada com el resultat de l’exercici sobre el volum
de negoci) és del 2,1%, és a dir, un 30% inferior als valors
que presenta la indústria en el seu conjunt (2,8%). La
productivitat del treball (VAB per hora treballada) és de
31,6 euros per hora i, per tant, inferior a la productivitat
de la indústria en un 20% (39 euros/hora).
L’esforç innovador esdevé un factor important per a la
indústria en general, però el sector d’alimentació i be-
gudes és més aviat poc intensiu en R+D. El 2010, la inver-
sió en R+D interna fou de 54 milions (un 5,2% del total de
la indústria) i el personal ocupat en R+D, unes 600 perso-
nes a tot Catalunya (un 5,5%). El 2009, es varen sol·licitar
a la European Patent Office 1,4 patents per milió
d’habitants, més del triple que a l’Estat espanyol. A més,
val a dir, que la crisi econòmica afecta molt l’esforç
innovador, que s’ha anat reduint sense parar des de
2008.
El segment dels productes carnis és el més important
dins del sector alimentari a Catalunya. Si a aquest sec-
tor (31,8% del volum de negoci), se li afegeixen els fabri-
cants de pinsos (12%), que són proveïdors seus, i els de
la llet (4,2%), aquests tres sectors suposen quasi la meitat
de la transformació agroalimentària.
Els establiments industrials a Catalunya es distribueixen
per tot el territori. Destaca el clúster del Camp de Tarra-
gona, vinculat a les activitats agrícoles de la zona (vi,
oli, fruits secs, etc.); el clúster vitivinícola, localitzat a les
comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf; el
El sector a Catalunya
Pes específic del sector a Catalunya sobre la indústria catalana
Percentatge
Número d’empreses (2012) 10,7
Afiliats a la Seguretat Social (2012) 14,0
VAB (2011) 14,1
Valor de la producció (2011) 18,6
Import net de la xifra de negoci (2011) 18,5
12,5
Font: EIE, AEAT i DIRCE
Exportacions (2012)
Pes del sector català sobre el conjunt del sector a Espanya
Percentatge
Número d’empreses (2012) 12,2
Afiliats a la Seguretat Social (2012) 17,6
Import net de la xifra de negoci (2011) 21,4
Exportacions (2012) 29,7
Font: EIE, AEAT i DIRCE
Ocupats en cada subsector. Any 2011
Nombre de persones
Font: EIE
Peix, hortalisses i
olis; 5.139; 7%
Sucre, xocolata, cafè
i confiteria; 5.006;
7%
Productes per a
l'alimentació animal;
2.710; 4%
Begudes, excepte
analcohòliques;
7.066; 9%
Càrnies; 29.290;
39%
Lactis; 3.356; 4%
Fleca i pastes
alimentàries; 11.738;
16%
Altres; 8.083; 11%
Begudes
analcohòliques;
2.300; 3%
Volum de negoci. Any 2011
Milions d’euros
Font: EIE
Sucre, xocolata,
cafè i confiteria;
1.924; 8%
Productes per a
l'alimentació
animal; 2.865;
12%
Begudes, excepte
analcohòliques;
2.093; 9%
Càrnies; 7.596;
32%
Peix, hortalisses i
olis; 3.422; 14%
Lactis; 1.014; 4%
Fleca i pastes
alimentàries;
1.353; 6%
tres; 2.680; 11%
Begudes
analcohòliques;
929; 4%

27
2,4% (interanual desembre FMI). No
obstant això, els preus de certes ma-
tèries primeres com la farina, el blat o
la soja van créixer molt al llarg del
2012 (36%, 16% i 37% respectivament).
Al conjunt de la UE, les exportacions
van augmentar al voltant d’un 11% i
les importacions, un 10% el 2011.
Aquests valors marquen un segon any
de variacions positives després de la
disminució dels fluxos comercials el
2009. La balança comercial va estar
pràcticament en equilibri, és a dir,
que tots els pagaments per importaci-
ons van ser coberts pels ingressos de
les exportacions.
Espanya
El sector de l’alimentació i begudes té
un pes important sobre la indústria
espanyola, fins i tot més que en el cas
de Catalunya: aquest sector dóna
feina a quasi 392.000 persones a
l’Estat espanyol (un 19,2% del total de
la indústria); té un volum de negoci
de 111.435 milions d’euros (19,4%) i un
VAB superior a 20.000 milions d’euros
(18,8%). Catalunya suposa més d’una
cinquena part de la indústria alimen-
tària espanyola, essent així la comuni-
tat autònoma amb més pes (EIE).
El 2012, hi havia unes 21.150 empreses
dedicades al sector de l’alimentació i
begudes, de les quals, només el 5% es
poden considerar mitjanes o grans
(més de 50 treballadors). El 2012, la
crisi va fer disminuir el nombre
d’empreses amb assalariats: un 1% de
les empreses van desaparèixer o van
quedar-se sense assalariats (DIRCE).
La producció (IPI), tornà a caure (-
3,3%) per segon any consecutiu.
Aquest fet es deu sobretot a la baixa-
da del canal HORECA al conjunt de
l’Estat (-4,1% segons el Ministeri
ductivitat en base a l’aprofitament de
les economies d’escala.
La segona transformació està força
més concentrada i ubicada en con-
glomerats industrials, des d’on pot
accedir més fàcilment als canals in-
ternacionals de compres i vendes. Per
tal de superar l’àmbit del mercat lo-
cal o regional, les empreses sovint es
plantegen assolir una major integra-
ció tant vertical (aliances i acords
amb proveïdors i clients) com horit-
zontal (amb altres empreses del sec-
tor).
Pel què fa a la distribució, la concen-
tració és molt elevada. Les grans ca-
denes de distribució exerceixen una
notable força negociadora que afa-
voreix la penetració en el mercat dels
productes amb més imatge de mar-
ca i les marques blanques. Així, els
petits productors tenen més dificultats
per accedir als grans canals de co-
mercialització i, en cas d’aconseguir-
ho, ho fan amb una elevada pressió
sobre els preus de venda.
Evolució del sector el
2012
Internacional
Després de dos anys de creixement,
la producció industrial va tornar a
mostrar variacions negatives a la UE27
(-0,9% real). En canvi, els preus van
continuar en la senda de creixement
dels dos anys anteriors, amb un incre-
ment del 3,4%. El 2012, el preu de les
matèries primeres va afluixar relativa-
ment la gran pressió que havia exercit
durant el 2011 sobre els preus de pro-
ducció: el preu del barril de cru Brent
va augmentar un 1,6% i l’índex de
preus de matèries primes agrícoles un
fleca, pastes i lactis), als aliments eco-
lògics i als productes indulgents
(aquells que ens aporten plaer). Cal
no oblidar altres activitats del sector,
que originalment es poden considerar
madures, però que desenvolupen
estratègies per competir en base a la
seva major qualitat (olis d’oliva, vins,
preparats carnis, etc).
En resum, es pot considerar que la
majoria de les activitats presenten un
grau avançat de maduresa i per tant,
un marge reduït per a la innovació;
tanmateix, algunes línies de produc-
ció, especialment en la segona trans-
formació, incorporen un nivell
d’innovació important.
A més, les empreses productores cer-
quen la millora dels processos produc-
tius, cosa que els permet ser més pro-
ductives i competitives en el mercat.
Les innovacions de procés s’orienten
a la reducció d’envasos,
l’optimització energètica, la millora
de la logística, els controls de qualitat
i el desenvolupament de la tecnolo-
gia.
El sector es troba sotmès a una forta
pressió sobre els costos com a conse-
qüència de l’encariment de l’energia
i les matèries primeres, cosa que supo-
sa una reducció dels marges empre-
sarials. A més, en la primera transfor-
mació, es tracta d’un sector molt
atomitzat, doncs la diversitat de pro-
ductes alimentaris fa que puguin
mantenir-se en el mercat moltes em-
preses de petita dimensió. Les unitats
productives no es troben localitzades
en una àrea geogràfica, sinó escam-
pades per tot el territori i properes als
recursos agrícoles, ramaders o pes-
quers que utilitzen. Així, la dimensió
empresarial i la pròpia estructura del
sector dificulten la millora de la pro-
del segment porcí a Osona, la Garrotxa i altres comar-
ques gironines; el de la Conca del Ripoll (Vallès Occi-
dental i Vallès Oriental), amb el packaging i la indústria
auxiliar d'alimentació; i finalment, el de l'alimentació
gourmet, un clúster multiproducte que engloba alguns
segments carnis, d’olis, xocolates, fumats i lactis.
El sector alimentari català està format per una majoria
de pimes, però també per un grup de grans empreses
capdavanteres, molt competitives, innovadores i amb
projecció nacional i internacional. D’una banda, desta-
quen les filials catalanes de grans multinacionals com
ara Nestlé, Cargill o Danone; de l’altra, grans grups o
empreses de capital local com ara Cobega, C.A. Guis-
sona o Europastry amb més de 1.000 empleats, així com
altres empreses de capital català amb més de 500 em-
pleats com Frigorífics Costa Brava, Càrnies Juià, Casa
Tarradellas, Damm, San Miguel o Miguel Torres. Cal des-
tacar que moltes d’aquestes empreses de capital local
tenen una arrelada presència als mercats internacio-
nals, mitjançant l’exportació, la implantació de filials en
altres països o la col·laboració amb altres empreses.

28
(67,2%) i principalment a França
(22,7%), Itàlia (11,3%), Alemanya
(8,7%) i Portugal (6,6%). Les exportaci-
ons intracomunitàries van augmentar
un 9,7% respecte al 2011, però cal
destacar especialment l’increment
de les exportacions fora de la UE-27:
un 29,8%.
Les exportacions a Àsia (amb un pes
del 10,6% sobre el total) es van incre-
mentar un 29%, les destinades a Amè-
rica (6,8%) van créixer un 14% i les
exportacions a Àfrica (6%) van aug-
mentar un 88%. Per països, cal desta-
car l’important esforç exportador que
s’ha fet als BRICS, el conjunt de països
de grans dimensions que actualment
mostren millors perspectives de creixe-
ment: l’Índia (amb un increment del
61%), la Xina (26%), Brasil (23,6%) i Rús-
sia (17,8%).
A diferència del 2011, les importaci-
ons es varen reduir un 1,9% i val a dir
que la xifra podria haver estat més
important si no fos per les operacions
comercials dins de les mateixes em-
preses (importacions per a la reexpor-
tació). El 71% de les compres a
l’estranger s’originà dins la UE27, el
10,5% a Amèrica, el 6,5% a Àsia i el
3,5% a Àfrica. Cal destacar que les
importacions extracomunitàries van
augmentar (2,3%), però en canvi, les
de la producció (4,4%). En canvi, el
segment de les begudes va registrar
la major disminució (2,5%).
El 81% de les vendes en aquest sector
tenen lloc a Catalunya o a la resta de
l’Estat. El consum de productes ali-
mentaris i begudes analcohòliques a
les llars catalanes fou de 10.916 mili-
ons d’euros l’any 2012, és a dir, uns
1.560 euros per càpita. Això suposà
una disminució del consum d’un 0,8%
respecte al 2011, que en termes reals
va ser del 3,3%. De l’import total desti-
nat per les famílies a l’alimentació, el
principal grup alimentari de despesa
foren les carns, seguit de les fruites i
hortalisses fresques i transformades
(DAAM 2012). El consum al canal HO-
RECA va disminuir un 1,6% en valors
constants a Catalunya i Balears; i a
l’àrea metropolitana de Barcelona,
un 9,9% (Ministeri d’Agricultura 2012).
Les vendes a l’estranger suposen un
19% del volum de negoci (EIE) i les
exportacions van augmentar un
15,6% el 2012, cosa que va permetre
esmorteir l’impacte de la reducció del
consum. Les exportacions catalanes
d’aliments i begudes varen significar
aproximadament un 12,5% del total
de les exportacions manufactureres i
quasi un 30% de les espanyoles.
Aquestes vendes van anar destinades
majoritàriament als països comunitaris
l’Estat (-4,1% segons el Ministeri
d’Agricultura), mentre que a les llars
espanyoles el consum va créixer un
0,3%, cosa que suposà una disminució
del 2% en termes reals. La reducció
del consum intern es tradueix també
en una disminució de les importacions
(-1,6%), tant pel què fa a les intraco-
munitàries com a les de fora la UE.
Com en altres sectors, l’increment de
les exportacions (9,8%) va salvar el
sector d’una caiguda més intensa de
la producció. Les exportacions intra-
comunitàries (67% del total) es van
incrementar un 4,9% i les extracomuni-
tàries, un 21,7%. Amb tot, la balança
comercial espanyola va presentar
superàvit i una taxa de cobertura del
128%.
Segons FIAB, un dels reptes que haurà
d'afrontar aquest sector per seguir
millorant és no només vendre a l'exte-
rior, sinó també produir a l'exterior; i
per tant, caldrà invertir. La principal
dificultat d'aquesta estratègia és la
forta vinculació amb el territori que
tenen els productes agroalimentaris,
però en determinats segments això es
possible.
Catalunya
Igual que a la resta de l’Estat, el nom-
bre d’empreses amb assalariats va
disminuir (-0,7%). Val a dir que les em-
preses mitjanes i grans, que suposen
prop d’una desena part, van resistir la
crisi econòmica millor que la resta i
fins i tot van augmentar (1,7%). Aquest
fet fa pensar en un enfortiment de les
empreses grans i la seva major super-
vivència davant la situació actual.
El subsector de l’alimentació tenia uns
57.500 afiliats a la Seguretat Social i el
de la fabricació de begudes, uns
8.800, que conjuntament representa-
ven el 14% de la indústria. En conso-
nància amb la reducció d’empreses,
l’afiliació va disminuir un 1,8%, magni-
tud idèntica a la del conjunt de
l’Estat.
Però, a diferència de la mitjana espa-
nyola, la producció industrial (IPI) va
augmentar un 2% l’any 2012, xifra
molt positiva amb relació als anys
anteriors i al conjunt de la indústria (-
2,7%). El segment de la producció
càrnia va obtenir el major increment
Indicadors de clima empresarial. Alimentació i begudes
Saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes Alça i Baixa)
I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012
Facturació -31,9 -1,9 -10,1 -21,4
Facturació a ‘estranger -2,2 23,5 3,5 -0,3
Inversió -15,3 -5,7 -3,4 0,4
Nombre d’ocupats -26,4 -9,5 3,4 -11,2
4,2 6,7 23,6 12,2
Nota: Facturació a l’estanger: % calculats sobre les empreses que exporten (83% de la mostra)
Font: Enquesta de clima empresarial (dades IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona
Nivell de preus
Factor que afecten la marxa del negoci. Alimentació i begudes
Saldo de respostes positives i negatives. Percentatge
I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012
Debilitat demanda 88,9 85,9 77,5 66,6
Insuficiència equipament 8,3 9,0 6,7 12,2
Manca mà d’obra adequada 5,6 4,5 2,2 1,0
Augment competència 48,6 55,8 50,6 60,8
16,7 15,2 14,6 17,7
Font: Enquesta de clima empresarial (dades IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona
Altres
Dificultats financeres 31,9 33,0 32,6 27,4

29
rable. A diferència del 2011, la factu-
ració va evolucionar a la baixa al
llarg de l’any (amb excepció del se-
gon trimestre). La facturació a
l’estranger va permetre contrarestar
parcialment la situació amb una evo-
lució menys negativa. L’ocupació va
registrar també resultats desfavora-
bles, d’acord amb l’evolució de la
facturació. La inversió va anar millo-
rant al llarg de l’any.
l’espanyol (3,5%). El 2012 els preus
industrials varen seguir augmentant
malgrat el petroli i les matèries primes
agrícoles no van patir les enormes
pujades del 2011. Però aquest incre-
ment no es va traslladar totalment al
consumidor, ja que l’IPC en aliments i
begudes no alcohòliques va pujar un
2,5%.
Segons l’Enquesta de Clima Empresa-
rial, el 2012 no fou especialment favo-
intracomunitàries van disminuir (-
3,5%).
En síntesi, el sector agroalimentari
català presentà un superàvit a la
balança comercial d’uns 1.700 milions
d’euros i la taxa de cobertura va arri-
bar al 133%, la qual cosa suposà una
millora respecte a anys anteriors.
L’índex de preus industrials (IPRI) va
pujar un 4,4% el 2012, per sobre de
Indústria de productes alimentaris i begudes (CCAE 10 i 11)
Catalunya Espanya
Variació
Catalunya
% Total
Indústria
Catalunya/
Espanya
Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012
Afiliats a la Seguretat Social 67.492,9 66.309,6 384.028,0 377.113,0 -1,8% 14,0% 17,6%
Número d'empreses amb assalariats 2.597 2.578 21.358 21.152 -0,7% 10,7% 12,2%
Empreses amb >= 50 assalariats 235 239 1.088 1.104 1,7% 18,4% 21,6%
Índex de producció industrial (var anual) 2,5% 2,0% -0,6% -3,3% - - -
Índex de preus industrials (var anual) 6,6% 4,4% 5,2% 3,5% - - -
Importacions (MEUR) 5.147,5 5.049,9 17.980,8 17.700,0 -1,9% 8,8% 28,5%
Exportacions (MEUR) 5.832,3 6.740,7 20.650,6 22.670,9 15,6% 12,5% 29,7%
Saldo (MEUR) 684,8 1.690,7 2.669,8 4.970,9 - - -
Taxa de cobertura 113,3% 133,5% 114,8% 128,1% - - -
Catalunya
Variació
Catalunya
% Total
Indústria
Catalunya/
Espanya
Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011
Persones ocupades 75.593 74.688 397.944 392.513 -1,2% 16,9% 19,0%
Import net xifra de negoci 22.227,6 23.877,5 103.831,6 111.435,1 7,4% 18,5% 21,4%
VAB (a preus bàsics) (MEUR) 4.614,0 4.163,7 19.453,5 19.979,1 -9,8% 14,1% 23,1%
Despeses de personal (MEUR) 2.519,7 2.489,0 12.363,2 12.341,7 -1,2% 14,1% 20,2%
Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 785,5 720,5 4.358,3 4.199,4 -8,3% 14,6% 17,2%
Consums intermedis (MEUR) 16.085,7 17.790,2 75.346,6 82.491,0 10,6% 20,1% 21,6%
Resultat de l'exercici (MEUR) 778,1 494,4 3.536,6 4.080,6 -36,5% 13,3% 12,1%
Resultat de l'exercici / volum de negoci 3,5% 2,1% 3,4% 3,7% - 0,7 0,6
Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 34,5 31,6 27,9 29,0 -8,4% 0,8 1,1
Vendes realitzades a l'estranger 18,6% 18,8% n.d. n.d. - 0,7 -
Despesa interna en R+D (MEUR) 58,0 53,9 208,2 198,5 -7,0% 5,2% 27,2%
Despesa interna en R+D / VAB 1,3% 1,3% 1,1% 1,0% - - -
Personal en R+D (milers de persones) 0,8 0,6 5,4 5,3 -25,0% 5,5% 11,3%
Personal en R+D / ocupats 1,1% 0,8% 1,4% 1,4% - - -
Patents sol·licitades a la EPO (per milió habitants) 1,7 1,4 0,5 0,4 -18,3% 4,2% 3,5%
Nota: IPC: no inclou les begudes alcohòliques; EIE: en el cas de Catalunya, el sector 10 (Alimentació) no inclou el subsector 106 (productes molineria, midons i
amilacis); el VAB es calcula a cost de factors; els consums intermedis es calculen com la suma de matèries primeres, altres aprovisionaments, treballs fets per
altres empreses i serveis exteriors; el VAB d'Espanya i les dades sobre despesa i personal en R+D fan referència als anys 2009 i 2010 (dades SBS); les patents
fan referència als anys 2008 i 2009; EPF: el consum en el cas d'Espanya correspon als anys 2010 i 2011; DAAM: el consum en el cas de Catalunya conté una
estimació de les dades de desembre de 2012; "n.d." significa dada no disponible
Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de
l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta
de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación
Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
Espanya

30
i hora, inferiors a la despesa per al
conjunt del sector alimentari i en con-
sonància amb la menor productivitat
en aquest segment (EIE).
 Segment d’elaboració i conserva-
ció de peix, crustacis i mol·luscos
Dins d’aquest segment (CCAE 102)
s’inclouen les empreses que elaboren
productes congelats, ultracongelats i
refrigerats de peix, crustacis o
mol·luscos i les empreses que fabri-
quen conserves de peix. El segment
de l’elaboració i conservació del peix
té unes dimensions molt reduïdes al
nostre país i representa només un 1%
del sector alimentari (950 persones
ocupades i un volum de negoci de
177 milions d’euros, EIE). L’any 2012, hi
havia 48 empreses amb assalariats,
quatre menys que el 2011 (DIRCE).
No es disposa de dades de producció
per a Catalunya, però a l’Estat espa-
nyol l’IPI va augmentar un 10,9%, se-
guint els bons resultat de 2011. No
obstant això, Catalunya té un pes
molt reduït dins el conjunt de l’Estat i
l’evolució del nostre consum i les nos-
tres exportacions no semblen indicar
que la producció catalana hagi mos-
trat tant bon comportament com
l’espanyola. Catalunya disposa d’una
flota pesquera que va en clar retro-
cés en els últims anys, i que realitza
principalment la seva activitat al mar
Mediterrani essent les seves principals
captures el peix blau i el blanc (FMR
2013).
El consum de peix a les llars catalanes
va disminuir un 4,4% l’any 2012, i en
termes reals la variació fou fins i tot
major, atesa la pujada de l’IPC
(DAAM). Les exportacions es van re-
duir l’1,5%; un 92% tingué per destina-
ció la UE-27 (Itàlia i França sumen el
72%) i, a diferència d’altres segments,
les exportacions extracomunitàries
van disminuir (-5,6%).
El nostre país és molt més consumidor
de peix que no pas productor: la taxa
de cobertura és només del 30% i per
tant les importacions són rellevants.
Però la intensa recessió ha afectat les
compres de peix a l’exterior amb una
reducció del 14%, ja siguin provinents
de dins o fora la UE27.
les vendes (EIE). Però el consum a les
llars catalanes va augmentar un 0,1%
nominal. Com a conseqüència de la
inflació, el consum en termes reals va
disminuir (entre un 1,1% i un 3,8% se-
gons les carns) (DAAM). En consonàn-
cia, les importacions de carn, que són
sobretot intracomunitàries, van dismi-
nuir un 5,7%.
L’excel·lent comportament del sector
exterior va permetre l’increment de la
producció esmentat malgrat el com-
portament del mercat domèstic. El
sector exterior suposa una quarta part
de les vendes i fa que el segment
carni sigui el principal exportador del
sector alimentari català, amb un pes
del 39%. Després d’una certa reduc-
ció l’any 2009, a partir del 2010 les
exportacions varen créixer més d’un
10% cada any. Així, aquesta activitat
presentà una balança comercial
amb un superàvit superior a 2.100
milions i una taxa de cobertura de
quasi el 600%, de molt, la més eleva-
da del sector alimentari.
Les exportacions catalanes foren ma-
joritàriament intracomunitàries (77%) i
principalment anaren destinades a
França (33,4%), Itàlia (9,3%) i Alema-
nya (8,2%). Com en altres segments,
destacà l’augment de les exportaci-
ons fora de la UE-27, que
s’incrementaren un 23%. L’exportació
a Amèrica va augmentar un 14% i se
situà en un 11,9% sobre el total de les
exportacions de productes carnis
(AEAT). Destaca el fet que Catalunya
representà més de la meitat de les
exportacions de productes carnis de
l’Estat.
Com a resultat dels elevats preus dels
cereals, l’índex de preus industrials
(IPRI) registrà un increment del 5,5%. El
sector acusà fortament la pujada del
preu del pinso, que suposa al voltant
d'un 70% de la despesa dels rama-
ders. L’IPC en els diversos productes
carnis va pujar, especialment pel què
fa al vacum, però sense que
l’augment de l’IPRI s’arribés a traslla-
dar totalment al consumidor.
La productivitat aparent del treball
(24 euros per hora, VAB per ocupat i
hora) al segment carni català és un
20% inferior a la productivitat del sec-
tor alimentari. Les despeses de perso-
nal suposen uns 15,3 euros per ocupat
Igual que al conjunt de la indústria, la
debilitat de la demanda és el factor
que més va marcar l’evolució de la
marxa del negoci (amb un saldo de
respostes superior al 80% durant bona
part del 2012); les dificultats finance-
res i l’augment de la competència
són altres factors que també van
afectar considerablement la marxa
del negoci. El sector alimentari va
acusar l’augment de la competència
més intensament que la resta de la
indústria.
Evolució dels subsectors
el 2012
Alimentació: primera transfor-
mació
 Segment de la carn
L’elaboració de productes carnis
(CCAE 101) és una activitat molt arre-
lada a Catalunya i constitueix el seg-
ment més important dins del sector
de l’alimentació i begudes. Aquest
segment ocupa més de 29.000 treba-
lladors (un 39% del sector alimentari),
genera un volum de quasi 7.600 mili-
ons i un VAB superior als 1.250 milions
(un 32% i un 30% respectivament). A
més, Catalunya és capdavantera en
aquest segment al conjunt de l’Estat
espanyol, amb un pes d’un 35% apro-
ximadament (EIE).
El 2012, el segment carni a Catalunya
estava format per unes 560 empreses
amb assalariats, el 13,5% de les quals
eren mitjanes o grans (50 treballadors)
(DIRCE). Aquest és el segment alimen-
tari amb els establiments més grans:
uns 50 ocupats per establiment en-
front dels 27 de mitjana (EIE). El nom-
bre d’empreses es va reduir un 1,6%,
seguint la tendència dels dos anys
anteriors.
Però aquesta reestructuració no im-
pedí una millora de la producció. El
2011 i 2012 fou un dels subsectors amb
major increment de la producció in-
dustrial (4,4% en aquest darrer any).
Els sacrificis van augmentar un 2,8%
(tones) i destacà especialment l'incre-
ment dels sacrificis de porcí (4,1%) i de
cabrum (3,6%) (DAAM).
El principal mercat de la producció
càrnia és l’espanyol, amb un 75% de

31
total; França, 30,4%; Alemanya, 11,8%;
Regne Unit, 6,1%), van créixer un 9,2%;
i fora de la UE (24%), un 43%.
En canvi, pel què fa al mercat domès-
tic, el consum de fruites i hortalisses a
les llars catalanes va augmentar un
0,8% nominal (DAAM); però a la pràc-
tica això suposà una disminució en el
consum (excepte en el cas de les
patates). En conseqüència, les impor-
tacions també van disminuir (-3%) i la
taxa de cobertura se situà en el 108%.
L’Estat espanyol, amb una major tra-
van destruir empreses, en aquest se’n
varen crear tres (DIRCE).
Després de l’increment del 2011, la
producció al conjunt de l’Estat va
disminuir un 3,7%, i s’estima que Cata-
lunya es va comportar de forma anà-
loga o fins i tot una mica millor. Ho
recolza el fet que les exportacions
catalanes varen augmentar un 15,8%,
mentre que les de l’Estat només un
3,9%. El bon comportament de les
exportacions s’afegeix al dels anys
anteriors (+21% i +8,1% el 2010 i 2011).
Les vendes dins de la UE-27 (76% en
 Segment de preparació i conser-
vació de fruites i hortalisses
El segment de l’hortofruticultura
(CCAE 103) és també un dels de di-
mensions més reduïdes a Catalunya:
2.400 persones ocupades i un volum
de negoci de 645 milions d’euros, que
representen aproximadament el 3%
del sector alimentari (EIE). El 2012,
estava constituït per unes 70 empre-
ses amb assalariats, de les quals no-
més el 13% en tenien més de 50. A
diferència d’altres segments on es
Indústries càrnies (CCAE 101)
Catalunya Espanya
Variació
Catalunya
% Total
A i B
Catalunya/
Espanya
Número d'empreses amb assalariats 570 561 3.272 3.206 -1,6% 21,8% 17,5%
Empreses amb >= 50 assalariats 79 76 232 225 -3,8% 31,8% 33,8%
Índex de producció industrial (var anual) 4,1% 4,4% 3,3% -1,0% - - -
Importacions (MEUR) 471,4 444,7 1.763,2 1.713,5 -5,7% 8,8% 26,0%
Exportacions (MEUR) 2.265,6 2.600,3 4.272,1 4.818,9 14,8% 38,6% 54,0%
Saldo (MEUR) 1.794,2 2.155,6 2.508,9 3.105,4 - - -
Consum a les llars (MEUR) 2.745,7 2.748,2 17.529,9 17.631,1 0,1% 25,2% 15,6%
IPC Vacum 3,1% 3,9% 1,6% 3,0% - - -
IPC Oví -0,7% 2,1% 1,6% 0,8% - - -
IPC Porcí 4,2% 1,8% 2,3% 1,7% - - -
IPC Aviram 3,3% 1,2% 4,3% 1,0% - - -
IPC Altres 1,1% 2,6% 1,1% 2,1% - - -
Catalunya Espanya
Variació
Catalunya
% Total
A i B
Catalunya/
Espanya
Persones ocupades 29.293 29.290 83.540 83.310 0,0% 39,2% 35,2%
VAB (a preus bàsics) (MEUR) 1.354,0 1.254,9 3.540,8 3.609,2 -7,3% 30,1% 37,5%
Despeses de personal (MEUR) 790,6 796,5 2.265,7 2.349,1 0,7% 32,0% 33,9%
Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 237,0 218,9 575,1 545,3 -7,6% 30,4% 40,2%
Resultat de l'exercici (MEUR) 198,9 177,7 406,7 335,0 -10,7% 35,9% 53,0%

32
Elaboració i conservació de peix i hortalisses. Fabricació d’olis (CCAE 102 a 104)
Catalunya Espanya
Variació
Catalunya
% Total
A i B
Catalunya/
Espanya
Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos (CCAE 102)
Número d'empreses amb assalariats 52 48 557 552 -7,7% 1,9% 8,7%
Empreses amb >= 50 assalariats 3 5 81 84 66,7% 2,1% 6,0%
Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 9,6% 10,9% - - -
Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 6,6% 3,6% - - -
Exportacions (MEUR) 118,0 116,2 2.443,1 2.455,8 -1,5% 2,3% 4,7%
Saldo (MEUR) -327,2 -267,0 -1.690,4 -1.446,6 - - -
Consum a les llars (MEUR) 1.529,8 1.463,1 8.839,4 8.776,9 -4,4% 13,4% 16,7%
IPC Peix fresc i congelat 2,5% 0,3% 2,7% 0,9% - - -
IPC Crustacis, mol·luscs i preparats de peix 4,3% 1,1% 4,6% 2,3% - - -
Preparació i conservació de fruites i hortalisses (CCAE 103)
Número d'empreses amb assalariats 67 70 993 986 4,5% 2,7% 7,1%
Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 8,7% -3,7% - - -
Exportacions (MEUR) 203,2 235,2 2.685,4 2.790,7 15,8% 4,7% 8,4%
Saldo (MEUR) -20,6 18,3 1.438,9 1.527,2 - - -
Consum a les llars (MEUR) 2.426,0 2.445,7 14.190,4 13.900,4 0,8% 22,4% 17,6%
IPC Fruita en conserva i fruits secs 0,6% 2,4% 0,9% 2,8% - - -
IPC Preparats de llegums i hortalisses 2,8% 3,2% 2,3% 3,2% - - -
IPC Patates i els seus preparats 2,0% -3,9% 1,6% -3,5% - - -
Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104)
Número d'empreses amb assalariats 137 137 1.331 1.336 0,0% 5,3% 10,3%
Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. -4,1% -14,7% - - -
Importacions (MEUR) 753,5 840,1 2.074,7 2.265,3 11,5% 16,6% 37,1%
Exportacions (MEUR) 692,5 860,7 2.789,7 3.241,6 24,3% 17,0% 26,6%
Saldo (MEUR) -61,0 20,6 715,0 976,3 - - -
Consum a les llars (MEUR) 206,4 189,5 1.730,4 1.712,3 -8,2% 1,7% 11,1%
IPC 0,7% 3,6% 0,4% 2,9% - - -

33
Catalunya no és català. La culpa
s'atribueix a la pressió sobre els preus
de venda que exerceixen les quatre
grans superfícies, que venen per sota
del cost de producció (uns 2,2-2,3 €/
Kg de l’oli d’oliva segons la FCAC). I al
llarg de l’última dècada, el preu ha
caigut a més de la meitat (Diari de
Tarragona). No obstant això, en la
campanya 2012/13 s’ha produït una
millora conjuntural del preu de l’oli
d’oliva a granel com a conseqüència
de l’excés de demanda produït per la
mala collita a nivell global (FCAC).
D’altra banda, la demanda insatisfeta
ha fet augmentar les importacions
d’oli (9,2% en el cas espanyol i 11% en
el català). Només el 32% de les impor-
tacions provenen de la UE-27, mentre
que la resta prové d’Amèrica (34%) i
Àsia (22%)ceania (). A més, cal desta-
car que les importacions extracomu-
nitàries s’han incrementat un 10,9%,
entre les quals destaquen les xineses
(130%) i brasileres (17,6%).
 Segment de fabricació de produc-
tes lactis
El segment de la producció làctia
(CCAE 105) a Catalunya és mes aviat
petit i se situa en un 4% del sector
alimentari: dóna feina a unes 3.350
persones, genera un volum de negoci
d’uns 1.000 milions d’euros i un VAB
de 180. El pes de Catalunya sobre el
conjunt de l’Estat és només d’una
van fer en un 16%. Les exportacions
catalanes s’orientaren sobretot a la
UE-27 (un 61%) i específicament, a
França (23,5%) i Itàlia (19%). Les intra-
comunitàries van disminuir un 5%,
mentre que les extracomunitàries van
augmentar un 77%. Aquest segment
va recolzar-se en el mercat exterior
per pal·liar la baixada del consum al
mercat domèstic, que es va reduir un
11,8% en termes reals (DAAM).
I en segon lloc, perquè l’oli d’oliva té
un major pes sobre el segment a
l’Estat (42%), amb relació a Catalunya
(30%) (EIP). El 2012 la producció espa-
nyola d’oli d’oliva va caure molt con-
siderablement com a conseqüència
de la forta sequera. En canvi, la pro-
ducció d’oliva a casa nostra va créi-
xer un 18% respecte a l’any passat
(FCAC). A Catalunya hi ha cinc deno-
minacions d’origen protegides (DOP)
d’oli d’oliva verge extra i s’extreuen
anualment unes 33.000 tones d’oli
(59% extra verge, 13% verge i el 28%
oli llampant, que directament no és
apte per al consum però es pot barre-
jar amb olis d’oliva verge per obtenir
l’oli refinat) (DAAM). La varietat d'oli-
va més abundant per a l'elaboració
d'olis és l'arbequina, una de les més
preuades en els mercats internacio-
nals.
En campanyes anteriors, els sindicats
agrícoles van posar de manifest que
el 90% de l'oli que es consumeix a
dició hortofrutícola, assolí una cober-
tura del 220%.
Al conjunt de l’Estat, els preus industri-
als van créixer un 2,5%. A Mercabar-
na, la poma, la pera i la pruna aug-
mentaren de preu respecte a l’any
anterior (DAAM). L’augment de preus
es va traslladar completament al con-
sumidor i l’IPC de la fruita en conserva
i dels preparats de llegums i hortalisses
va créixer (2,4% i 3,2% respectiva-
ment).
 Segment de fabricació d’olis i grei-
xos vegetals i animals
El segment dels olis i greixos vegetals i
animals (CCAE 104) té unes dimensi-
ons mitjanes al nostre país: suposa un
10% del volum del negoci alimentari
(2.600 milions), però només el 2,5% en
termes d’ocupació (1.700 persones)
(EIE). El 2012, igual que el 2011, aquest
segment estava constituït per 137
empreses amb assalariats, és a dir
que no hi va haver destrucció
d’empreses. D’aquestes, el 7% tenia
més de 50 assalariats (DIRCE).
No es disposa de l’IPI per a Catalu-
nya, però a l’Estat la producció va
caure quasi un 15%. S’estima que la
producció catalana podria haver
disminuït però menys intensament per
dues raons. En primer lloc, perquè les
exportacions catalanes varen créixer
un 24%, mentre que les espanyoles ho
Elaboració i conservació de peix i hortalisses. Fabricació d’olis (CCAE 102 a 104)
Catalunya Espanya
Variació
Catalunya
% Total
A i B
Catalunya/
Espanya
Indicadors estructurals (CCAE 102 a 104) 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011
VAB (a preus bàsics) (MEUR) 351,1 331,4 3.007,6 3.284,6 -5,6% 8,0% 10,7%
Despeses de personal (MEUR) 165,1 173,9 1.649,8 1.653,7 5,3% 7,0% 10,5%

34
la balança comercial (451 milions) i
una taxa de cobertura de només el
22,6% (la meitat que l’espanyola).
Però val a dir que el 2012 fou un any
relativament bo per a les exportaci-
ons de productes lactis, que van créi-
xer un 7,3%, després de la forta dava-
llada del 2011. Aquestes van anar
sobretot destinades a la UE27, amb un
pes del 83% (França, 32%; Portugal,
24%).
Els preus industrials al conjunt de
l’Estat van créixer un 1,5%. Aquest
increment es va traslladar al preu de
la llet pagat pel consumidor i al dels
productes lactis, que van créixer un
2,6% i un 3,8% respectivament (IPC). El
preu percebut pels ramaders va dis-
minuir un 0,9% (Observatori de la Llet
Tant a Catalunya com al conjunt de
l’Estat espanyol, la producció en
aquest segment es va reduir: un 0,2% i
un 5,2% respectivament, magnituds
que s’afegeixen a les taxes de creixe-
ment negatives que s’han produït
històricament en aquest segment. El
consum de lactis a les llars catalanes
va baixar un 1,5% nominal (DAAM),
que en termes reals arriba fins a un
4,1% (llet) i 5,3% (derivats lactis).
Les vendes de llet i productes lactis
fora de Catalunya representen només
el 8%. El sector exterior es caracteritza
per una elevada competència, on les
rigideses del sistema de quotes i el
dèficit de matèria primera fan que el
segment registri un saldo negatiu de
desena part, molt per sota d’altres
segments (EIE).
L’any 2012, el segment lacti estava
format per un centenar d’empreses
amb assalariats a Catalunya (el 8,6%
eren mitjanes o grans). Cal destacar
que en els dos últims anys s’han creat
quatre empreses amb assalariats, a
diferència d’altres segments (DIRCE).
La dimensió dels establiments és relati-
vament gran (32,6 ocupats per esta-
bliment) i es tracta també d’un seg-
ment amb una concentració molt
elevada: els 5 establiments més grans
concentren més del 61% del volum de
negoci i el 56% de l’ocupació (EIE).
Fabricació de productes lactis (CCAE 105)
Catalunya Espanya
Variació
Catalunya
% Total
A i B
Catalunya/
Espanya
Número d'empreses amb assalariats 104 105 1.050 1.024 1,0% 4,1% 10,3%
Empreses amb >= 50 assalariats 10 9 69 72 -10,0% 3,8% 12,5%
Índex de producció industrial (var anual) -7,9% -0,2% -5,4% -5,2% - - -
Índex de preus industrials (var anual) n.d n.d 1,6% 1,5% - - -
Exportacions (MEUR) 122,8 131,7 884,6 902,8 7,3% 2,0% 14,6%
Saldo (MEUR) -487,7 -451,5 -1.025,7 -979,7 - - -
Consum a les llars (MEUR) 1.336,9 1.316,4 9.076,3 9.236,1 -1,5% 12,1% 14,3%
IPC Llet -0,2% 2,6% -0,2% 1,7% - - -
IPC Productes lactis 3,7% 3,8% 3,4% 3,1% - - -
Catalunya Espanya
Variació
Catalunya
% Total
A i B
Catalunya/
Espanya
Import net xifra de negoci 975,9 1.014,4 9.086,2 10.566,8 3,9% 4,2% 9,6%
VAB (a preus bàsics) (MEUR) 249,0 181,8 1.879,6 1.813,1 -27,0% 4,4% 13,7%
Despeses de personal (MEUR) 133,9 127,8 922,9 965,7 -4,6% 5,1% 13,2%
Consums intermedis (MEUR) 696,1 783,8 6.772,8 7.686,3 12,6% 4,4% 10,2%

35
VAB d’uns 244 milions d’euros (6%).
Malgrat que aquestes magnituds no
són massa grans, Catalunya represen-
ta una quarta part del segment a
l’Estat, d’acord amb l’elevat pes del
segment de la carn a Catalunya (EIE).
L’any 2012, hi havia 128 empreses
amb assalariats a Catalunya, de les
quals només el 7% en tenien més de
50. El nombre d’empreses es va reduir
un 3%, xifra que s’afegeix a la reduc-
ció dels dos anys anteriors i que afec-
tà sobretot a les petites (DIRCE). La
dimensió mitjana dels establiments és
relativament petita (17,3 ocupats) i la
concentració no és massa elevada
(els 5 establiments més grans concen-
tren més del 30% del volum de negoci
i del 26% de l’ocupació) (EIE).
Després de les fortes caigudes de la
producció del 2008 i el 2009, el 2011 la
ses suposen aproximadament el 70%
del VAB (EIE).
 Segment de l’alimentació animal
El segment de l’alimentació animal no
suposa una gran part del sector ali-
mentari però és important com a ma-
tèria primera per al sector carni. Se-
gons l’informe FMR (2009) les empre-
ses d’alimentació per a animals de
granja representen el 84% del seg-
ment, dins el qual, el segment porcí és
el principal destinatari dels pinsos
(amb un 59%) seguit de l’aviram (22%)
i el boví (14%); el 16% restant de les
empreses es dediquen a l’alimentació
per a mascotes.
Aquest segment ocupa uns 2.700
treballadors (un 3,6% del sector ali-
mentari), genera una xifra de negoci
d’uns 2.800 milions d’euros (12%) i un
minuir un 0,9% (Observatori de la Llet
de Catalunya). Cal destacar que el
sector lacti a nivell europeu ha avan-
çat cap a una menor volatilitat i unes
menors asimetries en la negociació
de preus gràcies al desenvolupament
d’una normativa que permet la nego-
ciació col·lectiva de preus a partir de
les organitzacions professionals agràri-
es i la introducció de la contractació
de preus per a un període determinat
(Milk Package, Comissió Europea).
La productivitat d’aquest sector es va
situar en 30,9 euros per hora el 2011
(similar a la mitjana del sector alimen-
tari), mentre que les despeses de per-
sonal se situaren en 21,7 euros per
ocupat i hora (un 15% superior al sec-
tor alimentari). Aquest segment es pot
considerar relativament intensiu en
mà d’obra atès que aquestes despe-
Fabricació de productes per a l’alimentació animal (CCAE 109)
Catalunya Espanya
Variació
Catalunya
% Total
A i B
Catalunya/
Espanya
Número d'empreses amb assalariats 132 128 719 717 -3,0% 5,0% 17,9%
Índex de producció industrial (var anual) -0,9% 0,5% -1,4% -1,3% - - -
Importacions (MEUR) 118,7 129,7 345,3 373,5 9,3% 2,6% 34,7%
Exportacions (MEUR) 210,5 264,0 488,4 546,0 25,4% 3,9% 48,4%
Saldo (MEUR) 91,8 134,3 143,1 172,5 - - -
Catalunya Espanya
Variació
Catalunya
% Total
A i B
Catalunya/
Espanya
VAB (a preus bàsics) (MEUR) 235,5 244,5 895,2 932,1 3,8% 5,9% 25,3%
Despeses de personal (MEUR) 106,2 115,2 472,2 457,5 8,5% 4,6% 25,2%

36
Algunes veus del sector, com el Gremi
de Flequers de Barcelona, posa de
manifest que l’especulació amb cere-
als, que en fa pujar els preus quan
escassegen, és una amenaça per a
la població mundial. Però malgrat el
fort increment dels preus del blat i la
farina, els preus industrials semblen no
haver acusar del tot l’impacte
(+1,6%). No obstant això, aquests si
que es van traslladar als preus de
productes de pa (1,6%) i cereals i
derivats (3,3%) per als consumidors
(IPC).
La productivitat d’aquest segment és
d’uns 23 euros per hora l’any 2011,
xifra inferior a la productivitat total del
sector alimentari en un 30%. Les des-
peses de personal suposaren només
15,5 euros per ocupat i hora (un 20%
inferior a la mitjana del sector alimen-
tari). Aquest segment es pot conside-
rar intensiu en mà d’obra atès que
aquestes despeses suposen aproxima-
dament el 68% del VAB (EIE).
 Segment de la fabricació de sucre,
xocolata, cafè i productes de con-
fiteria
Aquest segment (CCAE 1081 a 1083)
inclou la fabricació de sucre, cacau,
xocolata i productes de confiteria,
així com l’elaboració de cafè, te i
infusions. Es tracta d’un segment de
dimensions mitjanes dins del conjunt
del sector alimentari: dóna feina a
unes 5.000 persones (el 6,7% sobre el
sector alimentari) i genera un volum
de negoci de quasi 2.000 milions (8%) i
un VAB de 430 milions d’euros (10,4%).
La producció catalana té un pes d’un
terç sobre el total de la producció
estatal (EIE).
L’any 2012, aquest segment estava
format per 400 empreses amb assala-
riats, de les quals l’11% eren mitjanes o
grans; el nombre d’empreses
d’aquest segment va tornar a aug-
mentar (2,6%), després d’una dràstica
reducció el 2011 (8,2%) (DIRCE). Els
establiments tenen una mitjana de 42
ocupats (un 50% superior a la mitjana
del sector alimentari) i la concentra-
ció és també prou elevada (els 5 es-
tabliments més grans concentren el
50% de l’ocupació i el 61% del volum
de negoci) (EIE).
durada, galetes, pastes alimentàries i
cuscús. Té una dimensió mitjana-gran
dins del conjunt del sector alimentari:
ocupa unes 11.700 persones (el 15,7%
del total), genera un volum de negoci
d’uns 1.350 milions d’euros (5,7%) i un
VAB de 460 milions d’euros (11%). A
més, aquest segment té un pes d’una
cinquena part sobre el total del seg-
ment a l’Estat (EIE).
El 2012, hi havia unes 600 empreses
amb assalariats en aquest segment,
de les quals el 7,5% en tenien més de
50; però el nombre d’empreses va
seguir disminuint com en anys anteri-
ors (DIRCE). La dimensió mitjana dels
establiments és relativament petita
(17 ocupats per establiment, un 40%
menys que a la mitjana del sector
alimentari) i mostra una baixa con-
centració.
L’any 2012, la producció catalana va
augmentar un 2%, a diferència del
què havia succeït en anys anteriors.
De fet es tracta del segment alimen-
tari amb un millor comportament de
l’IPI el 2012. Aquesta millora s’atribueix
al bon comportament del sector exte-
rior, malgrat que representa només un
7,4% de les vendes (EIE). Les exporta-
cions van créixer un 6,4%, després
d’una important millora el 2011 (27%).
Les exportacions intracomunitàries (UE
el 74%, França el 26% i Portugal el
19%) van augmentar un 3,7%, mentre
que les exportacions fora de la UE van
augmentar un 15%.
En canvi, el mercat domèstic no es va
comportar tant bé. La meitat de les
vendes es realitza a Catalunya, però
l’any 2012 el consum de productes de
fleca a casa nostra es va reduir entre
un 3,8% (pa) i un 5,5% (cereals i deri-
vats) en termes reals (DAAM).
Les fleques tradicionals s’esforcen per
afegir valor als seus productes. Un
exemple és el pa de pagès català
amb Indicació Geogràfica Protegida
(IGP), que es va començar a comer-
cialitzar a finals de 2012. El pa de pa-
gès és la segona varietat de pa que
es consumeix a Catalunya i la quarta
en l’àmbit estatal, amb una produc-
ció estimada de 39 milions de Tm.
D’aquesta quantitat, el 8% serà pa de
pagès emparat per la IGP Pa de Pa-
gès Català.
disminució es va suavitzar i, el 2012,
l’IPI va créixer un 0,5%. El principal
mercat d’aquests productes és el
català (75,5%), mentre que només un
7,3% de les vendes es realitza a
l’estranger (EIE).
La discreta millora de la producció es
va veure fortament recolzada per les
exportacions, sense les quals la pro-
ducció hauria patit una forta davalla-
da. En conjunt, aquestes van créixer
un 25% i s’orientaren a parts iguals als
països comunitaris (15% a Itàlia; 10,9%
a França) i extracomunitaris (34% als
països asiàtics); però cal destacar
que mentre les primeres es varen re-
duir un 4%, les segones van créixer un
83%.
Les importacions de productes per a
l’alimentació animal van augmentar
un 9,3%, fet que es pot explicar pels
moviments comercials intraempresa i
que per tant compensarien en part
l’increment de les exportacions. Com
a resultat, la balança comercial va
obtenir superàvit amb una taxa de
cobertura del 203%.
El 2012, els preus industrials (IPRI) de
l’alimentació per a animals van pujar
un 18% a Catalunya, després dels
increments de 2010 i 2011 (19% i 2,6%
respectivament), de manera que els
preus s’han mantingut molt alts. La
principal causa, esmentada anterior-
ment, és l’increment del preu
d’alguns cereals, altres matèries pri-
meres i l’aigua.
Tot i ser un segment petit, la seva pro-
ductivitat (52,4 euros per hora) és un
70% superior a la del sector alimentari
(EIE). Les despeses de personal pugen
a uns 24,7 euros per ocupat i hora,
xifra superior a la despesa per al con-
junt del sector alimentari en un 30%,
d’acord amb el diferencial en pro-
ductivitat. Es tracte d’un dels seg-
ments menys intensius en mà d’obra
dins el sector agroalimentari (47,1%).
Alimentació: segona transfor-
mació
 Segment de fabricació de produc-
tes de fleca i pastes alimentàries
Aquest segment (CCAE 107) inclou la
fabricació de pa i de productes de
fleca i pastisseria frescos i de llarga

Informe 2012

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (19)

Destaque

Destaque (9)

Semelhante a Informe 2012

Semelhante a Informe 2012 (13)

Mais de gremicons

Mais de gremicons (6)

Informe 2012