Article publicat a La Vanguardia el 29 de novembre de 2015 en el que s'exposa el canvi de paradigma de la retribució de la innovació com a conseqüència de l'Acord Interprofessional
de Catalunya 2015-2017 i de la nova Llei de patents.
1. LA VANGUARDIA DIUMENGE, 29 NOVEMBRE 2015 DINERS 7
substituïts per altres empreses i
operadors, han d’incorporar el
consum col∙laboratiu a la seva ac
tivitat i han d’esdevenir interme
diaris en aquest consum. Ho han
de fer tant pels valors transmesos
comperposicionarseenunmer
cat cada cop més sensible a la in
novació i als intangibles. I, final
ment, i no per això menys impor
tant, han de ferho també per
aprendre i per explorar les opor
tunitats que l’economia col∙labo
rativa ofereix a les noves plata
formes d’intercanvi.
GETTY IMAGES
1.350 milions de persones, el
55% de les quals a les àrees urba
nes. El consum intern que re
presenta només el 40% del PIB
pujarà alhora amb els salaris. Als
països de l’OCDE arriba al 60%.
I, com més renda disponible,
més consum de les classes altes i
mitjanes que avui també emer
geixen a les províncies del cen
tre i oest del país. Però s’haurà
de superar una barrera cultural:
els xinesos tendeixen a estalviar
fins a un 30% del que guanyen
per preveure futures necessitats
socials que l’Estat encara no co
breix. La renda per càpita xinesa
se situa avui en uns 7.800 dòlars.
El 13è pla ambiciona assolir els
15.000 dòlars el 2021, any del
centenari de la fundació del Par
tit Comunista Xinès.
Pequín modificarà la seva po
lítica demogràfica i autoritzarà
les parelles a tenir fins dos fills.
Des del 2012, el ràpid envelli
ment de la població està dismi
nuint la mà d’obra disponible.
Però molts llocs de treball ja són
reemplaçats per robots i màqui
nes. Els costos laborals s’apugen
La retribució
de la innovació
Un dels pilars del nou model
productiu i de competitivitat
que es vol construir a Catalu
nya és la innovació. Per pro
duir la dinamització i incenti
var aquesta innovació en les
empreses i, especialment, en
els seus empleats s’ha intro
duït a l’Acord Interprofessio
nal de Catalunya 20152017 la
iniciativa de promoure la in
corporació als convenis
col∙lectius de criteris de retri
bució variable vinculats a la
innovació i la invenció.
Aquest acord, que han con
sensuat les principals pa
tronals i sindicats a Catalu
nya, suposa un canvi de para
digma en la visualització de la
innovació en l’àmbit empre
sarial, ja que permetrà que les
empreses puguin dotarse
d’un instrument per incen
tivar i reconèixer de manera
efectiva el talent d’aquells que
proposen i desenvolupen les
innovacions generadores de
beneficis tangibles o intan
gibles.
Aquesta iniciativa és un
dels resultats del projecte In
centivar la Innovació, que
l’Associació/Col∙legi d’Engi
nyers Industrials de Catalu
nya va iniciar el 2010 i que te
nia com a finalitat establir un
marc legislatiu comparable al
que ja tenien altres països del
món perquè es retribuís la
contribució als resultats de
les empreses de les persones
que formen part dels equips
d’innovació. Amb l’objectiu de
determinar l’interès i la viabili
tat d’una proposta d’aquesta
magnitud es van coordinar di
verses reunions, jornades i de
bats amb la participació de les
diverses parts interessades. I el
fet principal és que tothom va
manifestar la importància
d’aquesta iniciativa per fer créi
xer la competitivitat del nostre
teixit industrial i també es va ex
pressar la voluntat d’impulsar i
consensuar una solució comuna
que finalment s’ha materialitzat
en el text incorporat a l’Acord
Interprofessional de Catalunya
20152017.
Paral∙lelament, en el marc del
projecte també es va considerar
que una via per visualitzar la
importància de la innovació, i
canviar el paradigma del “que
inventin ells” que mostraven les
preocupants estadístiques de
sol∙licituds de patents era pro
posar canvis en la llei de patents
que estava en tràmit parlamen
tari. El fet que els principals
països líders en patents com
Alemanya, el Japó, Corea i fins i
tot la Xina ja reconeguessin la
retribució variable vinculada als
resultats que generen en les
empreses les innovacions que
incorporen les patents suposava
un fet diferencial que es con
siderava rellevant. Un indicatiu
de la importància que van tenir a
Entre les novetats de la nova llei de Patents
destaca la incorporació de “la compensació
per les millores tècniques no patentables”
La compensació per
les millores tècniques
no patentables posa
en valor l’aportació que
pot fer tot el món en la
seva empresa”
Signatura de l’AcordInterprofessional de Catalunya 2015-2017 JORDI ROVIRALTA
GIANLLUÍS RIBECHINI
MEMBRE DE
L’ASSOCIACIÓ/
COL∙LEGI
D’ENGINYERS
INDUSTRIALS DE
CATALUNYA
la Xina els canvis legislatius en
aquest àmbit és que empreses
multinacionals amb seu es
tablerta van modificar les seves
polítiques de retribució va
riable, com el cas de l’empresa
3M, que va formular un variable
per a innovació vinculat a les
vendes. Aquesta compensació
variable també es pot trobar en
altres països innovadors com
Israel o Finlàndia, i fins i tot en
d’altres de menys innovadors
com ara Polònia o el Kirgui
zistan.
Finalment el mes de juliol
passat es va aprovar la nova llei
de Patents que suposa com a no
vetats la incorporació de “la
compensació per les millores
tècniques no patentables” i que
“aquesta compensació econò
mica pugui consistir en una par
ticipació en els beneficis que ob
tingui l’empresa de l’explotació
o de la cessió dels seus drets”.
Les dues situacions suposen
donar un missatge de la impor
tància de la innovació perquè es
posa en relleu l’aportació que
pot fer tothom dins de les seves
empreses, i serà sens dubte un
dels factors per influir en el des
envolupament de productes i
serveis de valor afegit.
Ara bé, sóc conscient que in
troduirla en les empreses no se
rà fàcil i per això l’Acord Inter
professional ja exposa que “ate
sa la diversitat de situacions hi
ha, i de processos productius o
de serveis” serà necessari que
les empreses facin “pactes o
acords complementaris al con
veni sectorial o conveni d’em
presa propi” i que “per assesso
rar les parts, i per prevenir con
flictes” el mecanisme apropiat
serà el Tribunal Laboral de Ca
talunya, on es consensuaran els
criteris més adequats per a les
diverses casuístiques possibles
amb l’objectiu que s’arribi a un
resultat en què totes les parts hi
surtin guanyant.
Els termes d’aquest acord po
den ser l’exemple a seguir per
aquells que es plantegin el canvi
a un model econòmic basat en la
innovació.
El camí cap a la innovació no
serà fàcil, però aquesta dificultat
és preferible si volem un futur
per a les noves generacions.
ràpidament i les empreses, des
prés de fer comptes, decideixen
invertir en robots. Sobretot les
multinacionals de l’automòbil,
que no deslocalitzen les seves
factories a la Xina perquè és el
seu principal mercat de vendes
mundial.
El procés de robotització in
dustrial va començar a les àrees
de Pequín, Zhejiang, Xangai i
Canton. Ara avança a les ciutats
industrials de l’interior. La tai
wanesa Foxconn, proveïdora
d’Apple, robotitzarà el 30% de
la seva producció a la Xina
en cinc anys. I les màquines
també entren acceleradament al
sector serveis, i els nous llocs
de treball requereixen més es
pecialització.
Aquestes transformacions són
impulsades principalment per la
iniciativa privada. El sector pri
vat és avui més emprenedor,
productiu, competitiu, innova
dor, eficient i creador d’ocupa
ció qualificada que les grans em
preses públiques (SOES), poc
eficients, altament endeutades i
massa encotillades pels seus es
trets nexes polítics amb l’Estat
Partit Comunista Xinès.
La ràpida transició xinesa des
d’una economia en desenvolu
pament fins a una altra d’avan
çada i innovadora constitueix
una gran oportunitat per a les
empreses espanyoles i catala
nes. Sobretot per als sectors
mediambiental, sanitari, de tu
risme, d’alimentació, de béns
d’equip. La Xina és un mercat
difícil. Però en una economia
globalitzada ja no queden mer
cats fàcils. L’èxit o el fracàs
depèn que els empresaris i els
professionals tingui o no un bon
coneixement de la realitat eco
nòmica, social i cultural de cada
mercat. I a la Xina es requereix
molt esforç i persistència. Els
bons resultats se solen assolir a
mitjà i llarg termini.
La desacceleració
econòmica xinesa és
controlada per l’Estat;
ara s’aposta per la
qualitat del creixement
i no per la quantitat”
La Xina segueix el camí
abans recorregut pel
Japó, Corea del Sud i
Taiwan, avui convertits
en països molt avançats
tecnològicament”