Síntesi 46a sessió web: '‘És possible un país amb govern obert?’
29a sessio web: 'La georeferenciació a l'Administració'
1. 29a sessió web
La georeferenciació a l’Administració
Jordi López Ramot, creador del portal de rutes Wikiloc i llicenciat en enginyeria informàtica per la
Universitat Oberta de Catalunya. Va presentar l’acte Elisabet Samarra, subdirectora general
d’Atenció Ciutadana, i Josep Xavier Hernández, director del CEJFE.
Sala d’actes del CEJFE, 17 d’octubre de 2012. 172 assistents + 6 assistents per streaming.
Què és la informació geogràfica (IG)? Com es crea? Quin és el rol de l’Administració?
La geolocalització o georeferenciació és una de les eines més rellevants d’Internet avui dia.
L’Administració pública no és aliena a aquest fet; la directiva europea INSPIRE obliga a
georeferenciar i alliberar d’ofici una sèrie de dades.
La IG té com a objectiu principal facilitar-nos la vida quotidiana. La constitueixen mapes, punts
d’interès, rutes, batimetria, notícies, llicències d’obres, meteorologia, expedients... De fet, el 75 % de
les dades de l’Administració són IG o bé són susceptibles de ser-ho. Catalunya és un referent mundial
en la reutilització de dades públiques i en la creació de GeoServeis.
Cada cop és més difícil distingir l’origen de la IG. Fa uns anys, la seva creació era una tasca exclusiva
del sector públic (especialment, el militar: el sistema GPS, per exemple, va ser creat i implementat per
l’exèrcit dels EUA), atesa la dificultat i el cost d’elaborar aquesta informació de manera acurada; el
sector privat es limitava a comprar aquesta informació al sector públic o bé a demanar-li’n la cessió.
Posteriorment, la revolució de les TIC va fer realitat la participació fonamental del sector privat
(Google Maps, per exemple), i els dispositius mòbils n’han democratitzat la creació amb l’anomenada
informació geogràfica voluntària (VGI), generada pels usuaris.
El portal de rutes Wikiloc
Wikiloc és una plataforma creada a Catalunya per explorar, crear i compartir rutes del món. Per això
fa servir tant els mapes de fons (Google –Maps i Earth–, mapes públics diversos) com la VGI. Té
presència a 190 països, rep 1,2 milions d’usuaris mensuals, té 900.000 rutes (se n’hi afegeixen
50.000 cada mes) i 2,8 milions de fotos i vídeos. Ha estat guardonada amb premis prestigiosos, com
el Geoturism Challenge Power of Place (2009) i el Living Global Showcase (2010). El rol de
l’Administració és important per als usuaris del portal pel que fa a la garantia de revisió i actualització
de l’estat dels itineraris i per això Wikiloc col·labora amb entitats públiques creant Wikilocs
personalitzats per a aquestes institucions.
L’experiència més destacada és la del capital social que genera la compartició d’informació: els
usuaris ho fan de bon grat perquè n’obtenen un gran benefici (el retorn d’informació valuosa d’altres
usuaris) amb poc esforç. Els dispositius mòbils han estat vitals en el seu èxit (disposa d’aplicacions
per a iPhone i per a Android).
El seu model de negoci (més enllà de la publicitat a través de bàners, que no resulta gaire rendible
per a un servei d’aquestes característiques) es fonamenta en la venda de serveis específics amb
valor afegit (premium) i també en les aplicacions mòbils freemium (un sistema molt habitual en aquest
segment, on mitjançant micropagaments l’usuari obté un servei millorat en relació amb l’oferta
gratuïta).
Per a la democratizació de la IG és clau que les administracions obrin les seves bases de dades. El
repte és que Administració i les empreses converteixin aquestes dades en cru en serveis aprofitables
per a la ciutadania. Creuant aquestes dades geogràfiques s’obtenen resultats de gran valor afegit.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre de 2012