1. 1

2. ÍNDEX
- Pròleg...........................................................................................................pàg 1
- Blues.............................................................................................................pàg 2
- Funki.............................................................................................................pàg 6
- Hip hop....................................................................................................... pàg 6
- Música gitana............................................................................................ pàg 8
- Heavy...........................................................................................................pàg 9
- Jazz.............................................................................................................pàg 10
- Musicals......................................................................................................pàg 11
- Òpera..........................................................................................................pàg 12
- Pop...............................................................................................................pàg 13
- Samba i batucada.....................................................................................pàg 15
- Techno........................................................................................................pàg 16
- Ranxeres....................................................................................................pàg 19
- Reagge........................................................................................................pàg 21
- Rap..............................................................................................................pàg 22
- Rock............................................................................................................pàg 23
PRÒLEG
Aquest projecte pretén ser una aproximació a les curiositats que la nostra
classe ha tingut sobre determinats gèneres o estils musicals.
Partint dels interessos personals hem anat treballant i investigant sobre un
parell o tres de gèneres musicals, els que, per grups, ens han interessat
més.
El resultat final ha estat aquest petit treball.
2

3. INTRODUCCIÓ:
Una llegenda explica que, a la mitjanit i en una cruïlla de
camins, Robert Johnson va fer un tracte amb el dimoni: la seva
ànima a canvi del talent per tocar blues. Sembla ser que, a
partir d'aquí, la seva progressió musical va ser extraordinària i
ningú no podia explicar-se com en tan poc temps havia
aconseguit dominar totalment la tècnica de la guitarra.
El blues és una música fascinant, plena d'històries curioses i
envoltada de misteris però, què en saps realment?... per què es
deia que era la música del diable?... què vol dir l'expressió
tenir el blues?...
http://www.trilulilu.ro/folkforever/2e71f0091f0278
Vídeo de blues
Surten aquests instruments: Surten més d’una guitarra, dos saxos, i altres
instruments.
Fixeu-vos en:
- els instruments: les guitarres (bàsiques en aquest estil),
l'harmònica (molt important en el blues acústic o rural), els
instruments de vent (provinents del jazz i que acompanyen de
fons) i els teclats (en un paper més secundari)
- la forma de cantar de tots ells diferent de la tècnica clàssica
- les improvisacions que es van succeint entre els diversos intèrprets sobre
l'escala pentatònica amb les típiques blue notes
- el ritme no massa ràpid, amb swing (fixeu-vos amb el baix, per exemple) i
la bateria de jazz
- l'estructura: frases de 12 compassos amb tres parts de quatre cadascun.
Us heu fixat que sempre repeteixen la primera frase?
http://www.youtube.com/watch?v=EakTQe3LHIU
Fixeu-vos ara en els següents detalls:
- la competició enfronta un guitarrista de heavy (interpretat
per Steve Vai) amb un guitarrista de blues. El primer
representa al dimoni mentre el jove protagonista defensa en
3

4. Willie Brown, vell bluesman i l'amic a qui Robert Johnson
demana ajut al blues de la cruïlla. Es tracta de trencar el
pacte que Brown també va fer amb el diable quan era jove
- observeu com es van imitant les frases i com va augmentant la dificultat,
fins que un d'ells no pot repetir la melodia de l'altre
- per què hi ha un guitarrista heavy en una pel·lícula sobre el blues? doncs,
precisament per demostrar que aquest estil és la base de la majoria del
rock actual
http://www.youtube.com/watch?v=F4OXrmxDp4
Aquest senyor que surt aquest vídeo esta explicant la seva vida, les seves
experiències amoroses amb musica blues.
HISTÒRIA I ORÍGENS:
El blues és un dels gèneres musicals més apassionant i complex. Va néixer a
l’Àfrica però va començar a florir a l’Amèrica de finals del segle 19 i
principis del 20. No se sap amb precisió on va néixer el blues però és segur
que va ser en algun lloc del vast territori que inclou els estats de Georgia, el
Nord de Florida i Texas, en el territori del sud posterior a l’època
esclavista. El cotó era el rei d’aquesta zona i un gran número d’obrers
negres, primerament com esclaus i després com a petits propietaris de les
terres, treballaven durament en els camps per plantar-lo, conrear-lo i
recol·lectar-lo. De fet, el sistema de plantacions d’Amèrica va aglutinar
homes vinguts de tres continents diferents: d’africans comprats al llarg de
la costa de l’Àfrica , de Gorée a Zanzíbar; d’indis cherokees i choctaws, i
d’alguns irlandesos i escocesos que van arribar a les plantacions contractats
pels colons, que eren anglesos, espanyols i francesos. Així doncs, la plantació
es va convertir en un ventall de músiques i de tradicions, amb major
influència de la comunitat africana, ja que, en algunes regions on el cultiu
era intens.. Per tant, el blues és l’herència viva d’aquells que van néixer en la
pobresa, la persecució i el treball dur. Gràcies a la seva especial simplicitat,
s’obté una gran riquesa d’expressivitat en tota mena de temes: l’amor i la
traïció, la santedat i el pecat, el plaer i el desvergonyiment del sexe, la
tragèdia, l’ebrietat, la desesperació i la pura alegria.
LA MÚSICA:
4

5. El blues, és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització
d'unes determinades notes (notes blues), l'ús de les progressions d'acords
del blues, i de un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze
compassos. El terme anglès, que vol dir literalment "blaus", pren també la
significació de "tristesa".
Melòdicament s'utilitza la tercera disminuïda i l'acord dominant (anomenat
blue notes) de l' escala major. També s'usa la tècnica en què un instrument
sona com a resposta a un altre (call and response). Al principi s'utilitzaven
instruments molt senzills de fabricació pròpia. Més endavant s'usaren les
guitarres acústiques, el piano i l'harmònica i, finalment, molts d'altres.
I7 I7 o IV7 I7 I7
IV7 IV7 I7 I7
V7 IV7 I7 I7 o V7
ALGUNS MÚSICS IMPORTANTS:
Robert Johnson
(1911-1938) Bessie Smith (1894-1937) Big Bill Broonzy (1893-1958)
T-Bone Walker (1910-1975) Muddy Waters (1915-1983) John Lee Hooker
(1917-2001)
B.B.King (1925)
5

6. El dimecres dia 14 d’abril, va venir a la nostra escola una parella de músics
que interpretaven blues.Eren en Julio i en Benoit. Aquesta música tan
complicada té una història preciosa: quan Cristòfol Colom va descobrir les
Amèriques la gent europea va anar cap a Amèrica per ocupar aquelles
terres, van començar a cultiva camps de cotó. Es van trobar un petit
problema, que faltava molta gent per treballar. Van anar a buscar gent a
l’Àfrica i els van esclavitzar. La relació entre els europeus els africans i els
americans va provocar una barreja de cultures que va originar el blues.
L’audició va estar molt bé perquè ens van ensenyar diferents tipus de blues.
Eren 2 nois i tocaven la guitarra, el teclat, la pandereta i el saxo i amb
aquets instruments interpretaven el blues.
6

7. Funk era un gènere musical, molt
popular duran els 70, que va aparèixer en els primers anys 60 en l’ ambient
nocturn de les comunitats afroamericanes i llatinoamericanes d’Estats
Units. Va marcar el camí de la música ballable.Un instrument fonamental per
aquest estil de música és el BanjoLa guitarra funk.La bateria fent un ritme
sincopat que dóna un toc característic.La paraula “funk” o “funki”, es definit
als diccionaris d’anglès com l’olor corporal que emeten les parts baixes del
cos durant l’activitat sexual.
http://www.youtube.com/watch?v=hMFViT2n0ZI
El Hip-Hop és un moviment cultural que apareix a principis dels anys 1970 en
les comunitats hispanoamericanes i afroamericanes dels barris del Bronx,
Queens i Brooklyn de Nova York.
La concepció clàssica del Hip hop es centra en la existència de quatre
aspectes o "pilars" de la cultura: El MCing (o rapping), el DJing (o
turntablism), i el Breakdancing (o BBoying). Hi ha qui donen la mateixa
importancia a altres pilars com el beatboxing, l'activisme polític, el disseny
de roba, el de complements…
7

8. El Graffiti és la principal expressió del Hip hop en les arts plàstiques.
Consisteix en pintar amb pintura en aerosol sobre superfícies urbanes com
poden ser murs de qualsevol material, així com trens, portes, mobiliari urbà
i altres. El més comú és que els artistes dediquin les seves obres a pintar el
seu nom o sobrenom. La estètica dels graffitis ha influït en la historieta
(com en les tires de The Boondocks) i en el disseny de roba, portades de
discos, i altres objetes.
Curtis James Jackson III, (nascut el 1975 a Queens, New York), conegut
professionalment com 50 Cent, és un cantant de hip-hop nord-americà. Va
arribar la fama amb els massius èxits comercials dels seus àlbums Get Rich
or Die Tryin 'i The Massacre, tots dos multi-platí que van vendre al voltant
de 16 milions de còpies en tot el món. Curtis "50 Cent" Jackson és conegut
per la seva imatge Gangstas i per haver estat disparat en nou ocasions,
havent salvat la seva vida. Curtis va créixer en un popular boulevar conegut
com South Jamaica, en Queens. Créixer i es va criar Sota la pobresa. Mai va
conèixer el seu pare. La seva mare va morir quan aquest tenia 8 anys, per la
qual cosa el raper va haver de ser cura pels seus avis Mark i Juliette. A
partir dels 14 anys Curtis va haver de "sobreviure" com va poder,
aconseguint una molt treballada reputació i guanyant diners mitjançant la
venda de drogues. El jove aviat es va convertir en un gàngster, i era conegut
en el seu barri amb el sobrenom de "The Young Cesar" (El Jove Cesar) i com
un noi perillós per dur armes, drogues i molts diners en efectiu a l'institut,
del qual li trobar a innumerables ocasions. Aquesta reputació va ajudar a 50
Cent a ser molt reconegut a New York abans de gravar un disc amb un segell
discogràfic major. Jam Master Jay, de Run-DMC, va descobrir el seu talent
i li va signar per al seu segell durant un breu temps. Després d'abandonar a
Jay, el raper va començar a treballar amb els productors de hip hop Track
Màsters.
http://www.youtube.com/watch?v=8FX_NFOgQEU
8

9. Des que van arribar a Europa procedents de l’Índia ara fa 500 anys, els
gitanos han passejat la seva música en caravanes nòmades per pobles i
ciutats, barrejant-la amb els estils populars de cada país. Des de petits, els
gitanos aprenen a tocar algun instrument i aviat dominen l’art de la
improvisació.
Explica que, fa molt de temps, els gitanos van viatjar de l’Índia a Occident, i
que pel camí van arreplegar tota mena d’instruments i músiques. Un dels
instruments va ser el violí, del qual són autèntics virtuosos. La música és
molt important per als gitanos i forma part de tots els moments importants
de la seva vida, tal com posa de manifest el primer relat animat.
Tot seguit, Martí Marsal, estudiant de trompa, interpreta un fragment de
l’obra “Peer Gynt”, d’Edvard Grieg. El segon relat animat està dedicat a
aquesta història, ambientada a Noruega.
http://www.youtube.com/watch?v=flt9xPZmSpw
9

10. El Heavy Metal (literalment en català metall pesat o metall dur) és un estil
musical descendent del Rock, molt menys influenciat pel Blues que el Hard
Rock, caracteritzat principalment per la contundència del seu so,
generalment obtinguda amb l'ús de guitarres elèctriques amb alt grau de
distorsió, veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble pedal, i
baixos pronunciats i contundents.[2] Es va crear a finals de la dècada dels
'60 i a principis dels '70, al Regne Unit i als Estats Units.[3]
Els primers grups de heavy metal com Led Zeppelin,AC/DC Black Sabbath i
Deep Purple van atraure grans audiències, malgrat que han tingut moltes
crítiques, han rebut un status important dins la història del gènere. A
mitjan dels 70, Judas Priest va ajudar a deixar enrere la influència amb el
blues; Motörhead va introduir una sensibilitat de punk rock i va incrementar
l'èmfasi amb la velocitat. Grups de la New Wave of British Heavy Metal
com Iron Maiden o Saxon van seguir la mateixa línia. Abans d'una dècada de
metal, ja hi havia un seguiment a tot el món, conjuntament amb molts fans,
"metalheads" o "headbangers" als països angloparlants i "heavies" aquí.
El terme heavy metal, a causa de la progressió que ha sofert aquest gènere
des de la seva creació, s'usa actualment per a fer referència a dos
conceptes diferents: heavy metal com a gènere musical (també anomenat
metal) i heavy metal clàssic com a subestil tradicional.
Aquí us oferim un vídeo en el qual es pot veure una colla d’indivíduis que
opinen sobre què és per ells el Heavy.
http://www.youtube.com/watch?v=KEV1OhgCEk8
10

11. El Jazz és un gènere musical, originari de New Orleans, i es barreja el blues
amb instrumentacions típiques del carrer com trompetes, cornetes,
tambors, baix, platerets...
Quan aquests conjunts s’estabilitzaren, substituïren la tuba pel contrabaix,
el bombo i platerets per la bateria i s’hi afegí el piano. Aquesta era la
formació de l’Original Dixieland Jazz Band, un grup blanc que emprà la
paraula jazz per primera vegada, el 1917. Tant per repertori com per
instrumentació, harmonia i sobre tot per la improvisació (base
característica del jazz) s’anà evolucionant fins arribar, als anys 80 i 90 del
segle XX, a una fusió d’estils molt diversos. Així, juntament amb cançons
populars o d’operetes i musicals de Broadway, el jazz incorporà, a partir de
1920, composicions Amb l’estil anomenat “Chicago” - o hot jazz -
s’enriquiren les improvisacions i s’incorporaren nous instruments com el
saxòfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el violí. Altres instrumemts
que s’anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano,
la flauta, l’orgue i diferents tipus de percussió (conga o tombadora ,
bongos). Així mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels
blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir dels anys 30 s’incorporaren al
jazz.
Un altre tret distintiu d’aquest gènere són les jam sessions, trobades de
músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a
partir d’una melodia. Entre finals dels anys 20 i fins 1945 triomfà l’estil
anomenat swing, interpretat per grans orquestres (big bands) de dotze o
catorze instrumentistes.
http://www.youtube.com/watch?v=tb5hKRY2dZQ
11

12. Els musicals és van formar a Anglaterra. Molt recentment països com
Espanya o Argentina han començat a crear els seus musicals propis.
Un musical o un teatre musical és una forma de teatre que combina musica,
cançó, diàlegs i ball.Des d'inicis del segle XX, els espectacles de teatre
musical han estat simplement anomenats musicals. Se sol representar en
grans escenaris, principalment els del West End de Londres i els de
Broadway, a Nova York.
A cada lloc ha constituït un reclam turístic que s'ha sumat als que cada
indret ja posseïa i s'ha sobreposat a les diferents tradicions autòctones
més o menys fortes de música escènica. En el cas de Catalunya s'ha sumat a
les tradicions, de l'òpera, la revista musical i la sarsuela.
High School Musical, Mama Mia, la Bella i la Bestia, West Side Story, Què?,
Hoy no me puedo levantar, Patito Feo
http://www.youtube.com/watch?v=OSbfmHG9HyM&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=QnwJsVr0QO http://www.youtube.com/
watch?v=9X51wmsXT60&feature=relatedw
12

13. Música d’òpera
L'òpera és un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant i
amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del
teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d'una introducció
instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica
(obra musicada).
Un dels centres d'òpera més importants del sud d'Europa és el Liceu de
Barcelona, construït per la burgesia catalana.
El drama es presenta usant elements típics del teatre, com l'escenografia,
vestuaris i l'actuació, però a diferència d'aquest, la lletra de l'òpera
(coneguda com a llibret), es canta en lloc de ser recitada. Els protagonistes
poden ser acompanyats per altres cantants, cors, ballarins i/o extres, a més
d'un grup musical, que en algunes òperes pot significar una orquestra
simfònica completa. La mida d'aquesta orquestra varia, però per algunes
òperes, oratoris i altres treballs de l'època romàntica, pot superar el miler
d
d'intèrprets.
En les primeres òperes, una breu floritura musical era tot el que es requeria
per anunciar el començament de la interpretació. La idea d'una obertura,
una peça d'obertura per presentar les melodies o motius a què es recorreria
en el desenvolupament de l'òpera, va ser establerta el segle XVIII.
L'obertura més llarga es va concebre més tard com una estratègia útil per
admetre els retardats, fer callar els parladors i preparar l'audiència per
l
l'espectacle. L'adopció o no de l'obertura per part dels músics a través dels
anys ha estat tan particular com la seva música.
http://www.youtube.com/watch?
v=x2xhe63fQzc&feature=related
13

14. La música pop en anglès es diu pop music que és una abreviació de popular
music es va començar a interpretar a la segona meitat del segle 20 i és el
contrari de la música clàssica. La música pop és difícil de distingir , el Jazz,
el Gospel i el Blues no es considera que pertanyin a la música pop.
En principi s’origina en els països de llengua Anglesa, però aviat surten
grups d’aquest estil a molts altres llocs. Al temps dels Beatles el pop era el
mateix que el Rock and roll. No té un estil definit, però la caracteritza una
melodia simple, fàcil de recordar i amb estratègies variades per capturar
l’atenció del públic. En les formes més comercials no es habitual que els
cantants siguin els autors de la lletra i música de les seves cançons.
14

15. L’objectiu d’aquesta música són els adolescents. A més dels Bealtes, es
poden considerar com a representants del pop, entre els molts d’altres, a:
Elton John, ABBA, Michael Jackson rei, Madonna reina i Miley Cirus.
Els orígens musicals del pop són: rock and roll, disc(pop modern), folck i
jazz.
Els orígens culturals són: Regne Unit EE.UU. als mitjans de 1950
Els instruments comuns són: guitarra, baix elèctric, bateria i teclat.
Cadascun d’aquests instruments té una funció específica:
- una guitarra elèctrica és la principal, la que fa la melodia.
- l’altra guitarra elèctrica és la rítmica, la que fa els acords.
- el baix elèctric toca les notes greus que fa de “coixí” a la melodia
i que juntament amb la bateria proporciona una base rítmica.
- la bateria que marca el ritme.
La popularitat: continua tenint fama des de els anys 1960.
GRUPS DE POP CATALÀ:
. ELS PETS
. SOPA DE CABRA
. JA T’HO DIRÉ
. SAU
. LAX’N’BUSTO. CESC FREIXES
http://www.youtube.com/watch?v=D-
nSCb9MnPM&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Glny4jSciVI
http://www.youtube.com/watch?v=kffacxfA7G4
Si cliqueu a aquest enllaç veureu un vídeo dels Justin Bieber.
http://www.youtube.com/watch?v=CHVhwcOg6y8
Aquí veureu una cançó dels buhos de pop
http://www.youtube.com/watch?v=GenliOf9z_M
15

16. La samba, és una forma musical brasilenya d’origen africà que s’ha fet
mundialment famosa pel Carnaval de Rio de Janeiro.
La samba de Maricà, també parlada batucada, és de ritme sincopat ,que
significa que el seu ritme comença lent però segueix ràpida al final. I està
acompanyada per instruments de percussió i cants en els quals s’alternen el
cor i els solistes.
S’executa en grups que ballen en cercles o dobles línies. En la seva versió de
ball de saló, la samba s’assembla lleugerament a la rumba. Originalment es
ballava en parelles que en ocasions es deixaven estar per a realitzar un
seguit de passes per separat.
La samba va arribar a les ciutats a finals de segle XIX i va adquirir
popularitat de 1920 a 1930.
"Samba" es un terme que engloba més de 100 maneres de ballar diferents
portats a Brasil per immigrants africans, particularment per gent de tribus
bantú.
Molts balls folklòrics es desenvoluparen a partir de “balls circulars” dels
esclaus, les noves condicions ambientals i les influències europees arribades
per la colonització, sobretot després de l’abolició de l’esclavitud el 1888.
La popularitat d’aquest ball va augmentar en totes les seccions de la
població, sobretot per Carnaval. No va ser fins el 1924 que la samba va
arribar a Europa.
A partir de 1930 conjuntament amb la creixent industrialització a Brasil, va
arribar també, una intensa comercialització de la música folklòric. La samba
es va considerar el 1949 un ball de saló. No obstant la samba que es balla a
Europa és molt més simple i no té la gràcia de la samba original.
http://www.youtube.com/watch?v=_VTHHQo8xC0
16

17. El techno o tecno és un estil de música electrònica creada a final dels anys
70, però adquirí la màxima popularitat als 90. És una evolució del rock
progressiu, però té unes melodies més electròniques i uns ritmes més durs i
obsessius.
La música techno utilitza instruments electrònics , com sintetitzadors i
samplers.
17

18. No utilitza l’estructura d’una cançó, sinó que és estructurat de manera
repetitiva, per a maximitzar l’efecte ballable de la música.
Actualment, el techno ha modificat melodies clàssiques, barrejant-les amb
ritmes DJ.
A les discoteques utilitzen la tècnica de barrejar el rap i el house per a
crear música techno.
GRUPS FAMOSOS
-ATARI TEENAGE RIOT
-I-ROTIC
-ORBITAL(BANDA)
INSTRUMENTS QUE S’UTILITZEN
Per a fer la musica techno no s’utilitzen instruments si no que s’utilitzen
maquines(cabines)
Aquí tenim un vídeo de musica techno:
http://www.youtube.com/watch?
v=Y6bapWp-4k0&feature=pyv&ad=4574346043&kw=dj&gclid=COHTg_OAw
J8CFaBb4wodbgYi0g
18

19. sintetitzadors i samplers
El sampler: El sampler és un instrument que pot ser de diferents tamanys,
serveix per gravar sons de l’exterior i editar-los o modificar-los sense cap
ordinador.
El sintetitzador:El seu teclat és com el d’un piano, els sintetitzadors poden
imitar els sons d’alguns instruments(piano, flauta, violi, etc) o bé altres sons
desitjats.
Sintetitzador Sampler
19

20. La ranxera és un tipus de música tradicional mexicana, en què els cantants
s'acompanyen amb guitarres, violins, un contrabaix (o més aviat un guitarró
mexicà de sis cordes) i acordions. Encara que sovint s'associa amb la música
mariatxi que es va originar a Jalisco durant l'època postrevolucionària, la
música ranxera té un caràcter més popular i és interpretada per molts
grups de música contemporanis coneguts a Mèxic com a norteños o
duranguenses.
La música ranxera es va original com a símbol de la nova consciencia nacional
i del folklore mexicà que va emergir arran de la Revolució Mexicana i en
contraposició als estils i gustos europeus de la burgesia i l'aristocràcia de
l'època. Els temes de la música ranxera al llarg de la història han estat el
patriotisme, l'amor i la naturalesa. Aquest tipus de música es coneix com a
"ranxera" atès que es va originar als ranxos del Mèxic rural.
La majoria de les cançons estan escrites en una tonalitat major i contenen
una introducció, un verse i una tornada, així com una secció instrumental. A
més dels instruments tradicionals, la música ranxera sovint inclou
trompetes i
corns.
20

21. Probablement el compositor i cantant més famós de la música ranxera és
Vicente Fernández; altres compositors importants són Felipe Valdez i
Antonio Aguilar.
http://www.youtube.com/watch?v=Udrqt45U8WI
“Duelo de ranxeras lentes”
http://www.youtube.com/watch?v=QxJjo7AqBGU
21

22. El reggae és un generé musical que es va desenvolupar inicialment a Jamaica
des de finals de la dècada de 1960. El terme reggae sovint és usat per
designar la majoria dels ritmes jamaicans, com l'ska, el dub i el rocksteady.
Tanmateix, el reggae pròpiament dit és un estil de música particular que
s'origina a partir de l'evolució directa de l'ska cap a ritmes més lents,
passant pel rocksteady. Té un ritme binari sincopat amb desplaçament del
temps fort com a principal característica.
El terme reggae és d'etimologia incerta, podria ésser una derivació de
ragga, que és una abreviació de raggamuffin, que en anglès significa
literalment "vestit amb parracs". S'utilitzà aquesta etiqueta per anomenar
els pobres de Jamaica, i també els rastes i els moviments culturals dels
barris pobres. Actualment s'anomenen generalment ragga o raggamuffin
alguns subestils del reggae. Altres fonts assenyalen que el terme reggae
prové d'una cançó de The Maytals, titulada "Do the reggay", en la qual la
paraula "reggay" voldria dir "regular", és a dir, gent normal i corrent.
BOB MARLEY
Bob Marley va ser un dels cantants mes coneguts de la historia reggae
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Robert Nesta Marley
Altres noms Tuff Gong
Naixement 6 de febrer del 1945Nine Mile, Saint Ann Parish, Jamaica
Defunció 11 de maig del 1981
Miami, Florida, EUA Gènere(s) Reggae, Ska, Rocksteady
Ocupació Cantautor, guitarrista Instruments Guitarra, veu, percussió
Anys en actiu 1962 – 1981
http://www.youtube.com/watch?v=SXmhyc_QynE
http://www.youtube.com/watch?v=ffCmFDzaYyQ
22

23. El rap és un estil musical basat amb rimes que sorgeix als baris negres
novaiorquesos relacionats des de principis dels 80 als ambients de la cultura
hip hop
En les seves primeres manifestacions, i seguint la pauta break, el rap va
sorgir de les
operacions que en les sales de ball executava un disc joquei
L'agulla del tocadiscs, en conseqüència, es convertia en un element
fonamental dels temes rap i mitjançant les ràfegues breus i reiteratives
que al seu torn es complementava amb provocatives escenificacions.
23

24. La música rock es un genere musical contemporani (de l’època actual),
encaminat a englobar cadascun dels diversos gèneres musicals derivats del
rock and roll.
Sol interpretar-se amb la guitarra, bateria i baix, i ocasionalment s’hi
afegeixent altres instruments. Molts estils de música rock també utilitzent
instruments de teclat com el piano, el teclat elèctric, o els sintetitzadors.
La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la
guitarra, tant elèctrica com acústica.
El primitiu rock es deriva d'una gran quantitat de fonts, principalment
blues, rhythm and blues i country, però també del gospel, pop tradicional,
jazz i folk. Totes aquestes influències combinades en una simple estructura
musical basada en blues "que era ràpida, dansable i
encomanadissa".
Entre els grups de música rock més destacats
podem nombrar:
Elvis Preasley o el grup dels Beatles.
ELVIS PREASLEY:
Fou un famós cantant i compositor nord-americà de rock and roll. Tant és
així que se l'anomena "El Rei del Rock & Roll", o simplement "El Rei".
El seu estil característic de cantar, els seus moviments agressius en
l'escenari, el seu carisma i altres qualitats li van
permetre convertir-se en una gran figura de la
història de la música. A més dels seus múltiples
àlbums, la qualitat de les cançons que va
interpretar és el que segueix generant nous
seguidors entre les noves generacions.
Durant la matinada del 16 d'agost, Elvis torna a la
seva mansió Graceland després d'una consulta dental; al llarg del matí
s'encarrega de revisar detalls de la seva pròxima gira i descansa amb la
seva família i amics. Havia d'agafar un vol cap a Portland aquella mateixa nit
per a continuar amb la gira, i al voltant de les 7 del matí, es retira a la seva
24

25. habitació per a dormir. Al voltant del migdia, Elvis és trobat inconscient al
bany de la seva habitació, i és traslladat urgentment a l'hospital Baptist
Memorial de Memphis, i poc temps després és declarat mort. Elvis el van
trobar mort al water de casa seva (per consumir droga)
Una de les cançons més populars de l’Elvis va ser el rock de la presó. Us
sona?
http://www.youtube.com/watch?v=tpzV_0l5ILI
THE BEATLES:
Com tot el món sap, la història de The Beatles
comença en Liverpool, una ciutat portuària i
industrial del centre de Londres, amb un intens
tràfic marítim cap als ports nord-americans i
europeus.
John Lennon i Richard Starkey (Ringo Starr) van
néixer en 1940, Paul McCartney en 1942 i George
Harrison en 1943. La vida de tots ells va ser la de
nois de barri de classe mitja baixa. La infància més
turbulenta va ser la de Lennon, el pare del qual va
abandonar a la seva mare qui, tanmateix, va morir
atropellada per un policia borratxo. Per contra (com
gairebé sempre) el paper oposat el va tenir
McCartney, que va néixer en una família més “normal”
en la qual va rebre les seves primeres nocions de
música.
Els inicis de The Beatles arrenquen des de les primeres festes estudiantils i
actuacions en salons parroquials i cerimònies familiars amb distintes
formacions i noms com The Quarrymen. El grup es professionalitza quan
embarquen cap a Hamburg John, Paul i George (els tres amb guitarres) més
Stuart Stuclife al baix i Pete Best a la bateria. És a Hamburg on realment
es puleix el grup en nits interminables tocant a tot volum en bars de mala
mort.
Una cançó ben coneguda dels Beatles va ser el “Yellow Submarine”
http://www.youtube.com/watch?v=6otXofKLivA
Karaoke
http://www.youtube.com/watch?v=DMd8dntfgAg
ROCK CATALÀ
Rock català és una etiqueta musical que es pot posar en algunes formacions
musicals de finals del segle XX i segle XXI que canten en català. Tot i que
25

26. l'expressió conté la paraula rock, de vegades s'usa per a d'altres estils,
com el pop, l'ska, el metal, etc. En especial se'l sol referir a una sèrie de
grups que va aparèixer cap els anys 80, que volien cantar en català els estils
musicals populars considerats de moda que fins aleshores, just desprès de
la dictadura, només podíen haver sentit en altres llengües, principalment en
anglès. No se sol incloure al rock català, per exemple, la nova cançó.
De fet, l'etiqueta de "rock català" porta a confusió, perquè els grups que
s'hi han inclòs practiquen estils musicals molt diversos; l'únic nexe d'unió
entre tots ells és l'aposta per la llengua catalana com a vehicle d'expressió.
Tot això ha fet que s'associï fàcilment "rock català" amb el nacionalisme
català, fet que ha provocat que molts dels grups i músics que formaven i
formen part d'aquest moviment rebutgin amb decisió aquesta etiqueta.
Els Pets és un grup de rock català i pop
rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del
poble de Constantí (Tarragonès).
Els seus components són el ja citat Lluís
Gavaldà a la veu i guitarra, que n'és també
el principal compositor, Joan Reig a la
bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos
primers discos també formava part del
grup el guitarrista Ramon Vidal. Els
acompanyen habitualment unes coristes
anomenades Les Llufes.
http://www.youtube.com/watch?
v=4HxXlkniMn8&feature=related
Aquí podreu veure un vídeo dels Lax’n busto: Llença’t
http://www.youtube.com/watch?v=g7z_vFfaSaY
http://www.youtube.com/watch?v=v1HHG0G3Yso
http://www.youtube.com/watch?v=JuyQ1dsnbEs
26