3. Presentació
Coneixement de la llengua:
Aspectes descriptius i normatius. Llenguatge oral i escrit:
comprensió i expressió.
Continguts, recursos didàctics i materials per a
l’ensenyament de la llengua
Coneixements de literatura:
continguts, recursos didàctics i materials per a
l’ensenyament de la literatura.
La literatura en l’ensenyament de la llengua.
Assignatura de 9 crèdits: 4’5 teòrics + 4’5
pràctics.
5. Objectius I
Els objectius específics b{sics són que l’alumnat:
1. Conega i valore la situació sociolingüística valenciana, com també la importància que té el
tractament que es faça de la llengua a l’escola.
2. Analitze i valore els objectius i els efectes dels diferents programes d’educació bilingüe.
3. Valore l’educació bilingüe com a eina d’enriquiment i mitj{ de coneixement de la realitat
multicultural de l’entorn.
4. Descriga i valore els diferents mètodes per a l’ensenyament d’una L2.
5. Conega els principis b{sics i la metodologia dels programes d’immersió lingüística.
6. Siga capaç de descriure i analitzar les habilitats lingüístiques (comprensió i expressió oral i escrita)
en infants d’Educació Prim{ria.
6. Objectius II
7. Siga capaç de realitzar una programació d’aula de l’especialitat corresponent adequada
a un determinat tipus d’educació bilingüe.
8. Siga capaç d’avaluar activitats did{ctiques adequades en infants d’Educació Prim{ria.
9. Augmente la seua competència comunicativa fins assolir un nivell C1 del MCERL.
10. Perfeccione el domini de la normativa i que siga capaç de seleccionar activitats
adequades en l’ensenyament de l’ortografia, de la morfosintaxi i del lèxic en infants de
Primària..
11. Siga capaç d’emprar el lèxic específic de la seua especialitat amb precisió i correcció.
Tornar
8. Metodologia
Aquesta assignatura té un caràcter teòric i pràctic. A
més del desplegament dels continguts conceptuals de
la matèria, hi tindran gran importància les pràctiques,
realitzades en treball en grup, sobre aspectes didàctics.
Especialment la realització d’unitats didàctiques de
llengua i de literatura on s’hi haurà de tenir en compte
el tractament del català com a L1 o L2. També es
preveu la lectura i comentari de dues obres sobre la
matèria.
Tornar
10. continguts
1. LLENGUA, ESCOLA I SOCIETAT
2. EL MODEL DE LLENGUA DE L’ESCOLA I ELS MESTRES
3. ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE
4. LLENGUA I IMMIGRACIÓ
5.DESENVOLUPAMENT DE LES HABILITATS
LINGÜÍSTIQUES
6. EL SISTEMA DE LA LLENGUA. CONTRAST CATALÀ /
CASTELLÀ / ANGLÉS / FRANCÉS
7. LA COMPRENSIÓ LECTORA
8. BASES PSICOPEDAGÒGIQUES D’APRENENTATGE
D’UNA L2.
Tornar
15. bibliografia
Bases per a l’ensenyament de la gram{tica, d’Anna Camps
(coord.) et. al. Barcelona, Graó, 2005.
Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, de D. Cassany.
Barcelona, Empúries, 1987.
Didàctica de la llengua oral formal. Continguts
d’aprenentatge o seqüències did{ctiques, de M. Vil{ i
Santasusana. (coord.). Barcelona, Graó, 2002.
Educació emocional i llenguatge en el marc de l’escola, de J.
Gómez. Barcelona, Assoc. Mestres Rosa Sensat, 2002.
16. bibliografia
El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema
educatiu valencià, de Vicent Pascual Granell. València, Conselleria de
Cultura, Educació i Esports, 2006 [el llibre està disponible en format PDF en
aquest enllaç: http://www.cult.gva.es/sedev/VP_TL.htm].
Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre, de Teresa Colomer i Anna Camps.
Barcelona, Rosa Sensat - Edicions 62, 1991.
Escriure bé, de M. Pilar Cor i Gos. Barcelona, Edicions 62 - Rosa Sensat, 1996.
Formar infants productors de textos, del Grup de Recerca d’Écouen (Josette
Jolibert, coord.). Barcelona, Graó, 1992.
L’ensenyament de la composició escrita, d’Anna Camps.
Barcelona, Barcanova, 1994.
L’ensenyament del catal{ als no-catalanoparlants, de J. Tió. Ed. EUMO. Vic
1982.
17. bibliografia
Seqüències did{ctiques per aprendre a escriure, d’Anna
Camps (comp.) et alt. Barcelona, Graó, 2003.
l llibre dels jocs, de Josep M. Picanyol, Barcelona,
Barcanova, 2004.
El racó dels jocs fonològics, de Lurdes Riba, Vic,
l’Àlber, 2004.
Els jocs dels xiquets al País Valencià, de Josep Bataller,
València, ICE, Universitat de València, 1979
18. bibliografia
Jocs d’expressió oral i escrita, de Dolors Badia et al.
Vic, EUMO, 1984.
Jocs d’ortografia (amb guia did{ctica), de Josep Tió.
Vic, L’{lber, 2006.
Jocs de fantasia, de Gianni Rodari.
Barcelona, Baula, 2005.
Jocs de lèxic i expressió (amb guia didàctica), de Josep
Tió. Vic, L’Àlber, 2006.
Jocs i entreteniments, de Pamela Dell.
Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2007.
19. bibliografia
Jocs per a tot l’any, de J. Maria Allué. Barcelona, Parramón, 2000.
Jugar i divertir-se tothom: recull de jocs no competitius, de Rosa
Guitart. Barcelona, Graó, 1998.
Lexijocs: el lèxic a l’escola, de Ramon Bassa. Palma de Mallorca,
Moll, 1992.
Estratègies de motivació en l'aula de llengües, de Zoltán Dörnyei.
Barcelona, Editorial UOC, 2008.
Waramurungundi. La sostenibilitat i la diversitat lingüístiques a
l’aula, d’Anna Prunés, Montserrat Pérez, Anna Gonz|lez i Lluís
Felip. Barcelona, Rosa Sensat, 2008.
21. Francesc Xavier Llorca Ibi
francesc.llorca@ua.es
Despatx: Departament Filologia Catalana/Educació
(pati)
Horari de tutories: dilluns i dimecres d’11 a 13 hores
22. Francesc Xavier Llorca Ibi
francesc.llorca@ua.es
Despatx: Departament Filologia Catalana/Educació
(pati)
Horari de tutories: dilluns i dimecres d’11 a 13 hores
