1. Un dia a una aula
d’Educació Infantil

2. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts
estudiats fins el moment per resoldre les activitats i
situacions que es plantegin a les pràctiques.
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 8 de març de 2012
RESSENYA: Escenarios para el análisis y la
construcción de un modelo de Educación
Infantil.
Una recensió o ressenya és un text de caràcter informatiu-valoratiu sobre el contingut i es qualitats d’un
article, llibre, pel.lícula…
Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé
l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.
Breu resum o exposar les idees essencials.
Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi
ajusta.
OBJECTIUS Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts
estudiats fins el moment per resoldre les activitats i
situacions que es plantegin a les pràctiques.
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 8 de març de 2012
RESSENYA: la vida diaria
Una recensió o ressenya és un text de caràcter informatiu-valoratiu sobre el contingut i es qualitats d’un
article, llibre, pel.lícula…
Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé
l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.

3. “Aprender de todo y en todo momento” qualsevol moment del dia és significatiu,
encara que molts pensis que per aprendre necessariament s’ha de realitzar una
activitat, això no és així, ja que en tot moment de la vida diària s’aprèn certs
aprenentatges i coneixements.
Breu resum o exposar les idees essencials.
Aquest article, La vida diaria, escrit per Mari Carmen Díez ens parla de la importància
que tenen els moments de la vida diària. Els infants no tan sols aprenen a l’escola sinó
que estant adquirint una aprenentatge continu, ja que tot moment de la vida diària
equival a un aprenentatge significatiu.
Referent a l’escola, no tant sols es considera un aprenentatge significatiu allò que
adquireixen a través d’una activitat establerta per l’educadora, sinó que les activitats
rutinàries també tenen un pes fonamental i molt significatiu en el desenvolupament de
l’infant. A més en alguns moments rutinaris a part d’adquirir uns aprenentatges
directes, també s’adquireixen d’altres de forma indirecte, però també significatiu.
Alguns d’aquests moments són:
• L’hora del menjar enriqueix el coneixement físic (autonomia en fer les coses
per si sols, aprendre uns hàbits, unes normes...) i el coneixement lògic
matemàtic ( contar la quantitat de menjar, saber fins quina quantitat de menjar
poden ingerir, identificar si necessiten molta o poca estona per menjar,...). A
més a més fa que els infants tinguin un domini de l’espai, ja que tenen que
saber on va cada una de les coses, i del llenguatge.
• El joc simbòlic o psicomotor permet que els infants a través dels objectes vagin
comprenent la realitat que els envolta i construeixin el concepte de temps i
espai.
Tots i cada una d’aquest moment són fonamentals pel desenvolupament dels infants.
Els mestres són els encarregats de que aquests aprenentatges siguin significatius i
enriquidors, per tant si en alguns moments, degut a qualsevol circumstància, han
d’oblidar-se de la programació d’aula no hi ha d’haver cap inconvenient, ja que serà
significatiu pels infants.
Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi
ajusta.
L’objectiu de na Mari Carmen Díez és fer-nos saber que no tant sols les activitats
programades, per l’educadora, que es fan per adquirir un aprenentatge concret són les
significatives, sinó que qualsevol activitat ja sigui una rutina, un joc lliure...poden ser
igual o més significatives. La qual cosa no ens tenim que guiar tant amb les
programacions i deixar-nos endur per les vivències, els interessos, les curiositats...dels
infants ja que realment són els aprenentatges més enriquits i significatius.
Penso que la manera com ens exposa l’ informació, les idees més rellevants queden
molt clares, la qual cosa fa que el missatge clau quedi reflectit.

4. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts
estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que
es plantegin a les pràctiques.
2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les
pràctiques.
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional
3. El paper del professorat
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 8 de març de 2012
UNA JORNADA A L’ESCOLETA
Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
D Pel mati...
Aquestes primeres setmanes de pràctiques m’han servit per observar quines són les
activitats que segueixen habitualment. Tant una classe com l’altre segueixen el mateix
procediment d’activitat rutinàries. A continuació exposaré com és una jornada al
centre i a l’aula de la meva escola, Joguina.
F Arribada
De nou a nou i mitja els infants van arribant a classe. Els que van arribant van jugant a
joc lliure o en algunes ocasions la mestra els proposa activitats com fer encaixos, pintar
un dibuix, aferrar gomets,...Les mestres donen la benvinguda a cada infant a través
d’una mirada i una abraçada, de tal manera que ells es senten acollits.
F Hora de berenar
Una vegada han arribat tots (9:30h) els infants recullen tot el material que havien
utilitzat fins aquell moment i van a berenar. Tant a una classe com a altre, tots els
infants per si sols, van a cercar el seu berenar del seu lloc (una prestatgeria), s’asseuen
a la taula i berenen. Els qui necessiten una collera o forquilla ella mateixos s’aixequen
per agafar-la. Un cop han acabat o ja no en volen més, ells mateixos s’aixequen, posen
el que ha sobrat o algun taper dins el seu saquet i el tornen a deixar a la prestatgeria
corresponent. A més els qui han menjat iogurt, el tiren dins el plàstic i posen la collera
dins la pica. I finalment, quan ho tenen tot aclarit poden anar a jugar.

5. Per tant, és un moment que potencia l’autonomia dels infants. Això no vol dir que en
algun moment les mestres tinguin que cridar l’atenció alguns infants perquè no
mengen o perquè no seu bé. Però la majoria es defensen per si sols.
F El bon dia
Una vegada tots han acabat de berenar els infants s’asseuen en rotllana per fer el “bon
dia”. En aquest moment es realitzen petites i curtes activitats com:
“Qui ha vingut a l’escola?”: aquesta activitat consisteix en que cada infant va aferrant
la seva foto a aquest plafó i d’aquesta manera saben qui ha vingut i qui no.
Per fer-ho la mestra va els va cridant amb un amb un pregunta si i és o no, i si i és
l’infant s’aferra al lloc corresponent a l’escola o a casa. A més abans d’aferrar la foto
diuen bon dia als seus companys i a la seva mestra, i un cop ja la té aferrada la mestra
els dona l’opció de contar alguna cosa als seus companys i qui vol ho pot fer i qui no
vol no.
“Què farem avui?”: un cop realitzar l’activitat anterior la mestra els explica el que
faran avui i tenen un plafó amb la seqüència de les activitats del dia: Berenar, Bon dia,
Pipí, Pati, Activitat.
“Quin temps fa?”: el fan un poc ràpidament les dues classes, fins i tot en moltes
ocasions no el fan. Consisteix en aferrar la imatge corresponent depenent del temps
que faci (sol, núvol, pluja,...)
F Pati
Abans d’anar al pati les dues mestres avisen que als infants que no porten bolquers
vagin a fer un pipí per si sols, i la resta d’infants que porta bolquers són mirats per
l’educadora per tal de saber si ha fet caca o no. Un cop acabat...anem al pati!
En el pati ens trobem infants de diferents edats (nadons, P1, P2). Tots van jugant per si
sols i no necessiten l’ajuda del docent. Durant aquesta setmana he pogut observar que
aquest moment és un moment on les mestres s’asseuen i adquireixen un paper
d’observadores i en el cas de veure que algun infant fa alguna cosa malament li criden
l’atenció, si algun necessita ajuda l’ajuden, etc.
F Rentar les mans
Després del pati (11:15 h) tots pugem cap a classe i els infants es van a rentar les mans
a la pica del bany. Un cop les tenen netes se les eixuguen ells sols.

6. Aquesta activitat, tant a una classe com l’altre l’he trobada una mica descontrolada,
amb el sentit que tots els infants en el mateix moment van a rentar-se les mans i
l’espai és molt petita, la qual cosa fa que es produeixi un tap d’infants i empentes per
amunt i per avall.
F Fruita
Una vegada s’han rentat les mans, els infants agafen una forquilla, s’asseuen a la taula
i esperen que les tutores pelin la fruita per poder-se-la menjar. És una activitat
agradable, ja que és un moment on els infants estan bastant tranquils.
F Activitat
Després de la fruita realitzen una activitat, la qual va variant cada dia. Algunes
d’aquestes activitats són:
PSICOMOTRICITAT: el dia que fan psicomotricitat els infants no mengen
fruita perquè sinó no hi ha temps de tot. A classe els infants van a cercar els
calcetins de psico, es lleven les sabates i se’ls posen (alguns infants necessiten
molta ajuda), després anem a la sala de psico, s’asseuen i recorden quines són
les normes de la sala de psicomotricitat (que es pot fer, que no es pot fer,...).
Tot seguit es preparen per d’arrumbar la torre de coixins i quan la mestra ha
contat fins a tres...PATAPAAAM!!. Tenen uns 30 minuts per jugar i un cop han
acabat, repleguen un poc el que han utilitzat i es tornen asseure per explicar
cada un el que han fet.
PINTEM AMB ESPONGEN: la mestra els ofereix diferents esponges i diferents
recipients on hi ha pintura (temperas) de colors. Ells tenen que anar agafant
l’esponja, remullar-la dins el recipient on hi ha la pintura i estampar-la al full,
de tal manera que el resultat quedi molt bonic.
Pintar un dibuix d’un l’animal: A l’escoleta estudien els animals i cada
infants durant el curs ha de portar un animal a l’escola per tal de poder-lo
observar i parlar una mica sobre ell.
Aquesta setmana ens ha visitat...una cabreta!
Quan l’han tinguda a l’escola la mestra destacat unes quantes característiques
sobre aquell animal (que menja, de quin color és, quantes cames té, té

7. banyes?,...). Els infants l’observen, es fixen amb totes les característiques que
diu la mestra i alguns d’ells s’atreveix a tocar-lo. Una vegada l’han observat,
l’educadora els dóna un dibuix sobre l’animal i l’han de pintar del color que
l’han vist. Mentre la mestra va escrivint les frases que van dient els infants
sobre l’animal.
reflexiona sobre les preguntes següents:
• Què fan els infants en un dia típic?
La resposta d’aquesta pregunta és la mateixa que la pregunta anterior sobre la
jornada d’un dia a l’aula.
• Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
Entre totes les mestres del centre decideixen que s’ha d’ensenyar i que i com
s’ha d’avaluar. Per tant, són les pròpies mestres qui ho decideixen. Ara bé,
evindentment, cada mestra s’ajunta amb l’altre del mateix curs per decidir les
activitats que es realitzaran durant el curs i dins els items que han de tenir e
compte de cada activitat per tal de fer una avaluació adequada i completa.
Per tant, cada curs té uns ensenyaments i uns criteris d’avaluació diferents, ja
que els objectius no són els mateixos.
• Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els
ajuden?
o Els meus infants els agrada molt que, tant la mesta com jo, els aportem
molta confiança i sobretot seguretat, ja que si això s’aconsegueix
notem que es troba més agust amb la teva presècia.
o El fet de que la mesta la mesta, en el moment de bon dia, els ofereixi
l’oportunitat a cada infant d’explicar el que vol als seus companys,
penso que també els ajuda a expressar-se i compartir experiències amb
els seus companys.
o El fet de que sempre seguim les mateixes rutines fa que ells puguin
actuar de forma més autònoma ja que saben que han de fer en aquell
moment i com ho han de fer.
Jo no només penso que som noltrus els que ajudem als infants, sinó que ells
també ens ajuden a nosaltres i molt. Personalment, els infants m’han donat

8. molta força i seguretat des del principi i això ha fet que jo dia darrera dia
enriqueixin aquesta maravallosa experiència.
• Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...?
Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan
sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Les aules, les rutines, els espais...estan organitzades per totes les mestres del
centre. Abans de començar el curs totes les mestres es reuniexen i decidieixen
com s’han d’organitzar les aules, quins espais i racons hi ha d’haver dins cada
aula, com duran a terme les rutines diaries, quin horari compliran,... Això no vol
dir que totes les mestres tindran que tenir l’aula de la mateixa manera, ja que
cada una l’organitzarà segons les seves necessitats, però si que han de tenir el
material, espais,...pactat anteriorment amb les mestres.
L’organització de la meva aula de pràctiques: perquè ens feceu una mica l’idea
millor us faré un dibuix, ja que trobo que quedarà molt més clar.
canviadors Casiller Racó de
banys s
la
bibliotec
a
entrada
Racó del Racó
la simbòlic
Dafora de l’aula trobem els penjadors, on cada infant, té un lloc assignat amb la
conversa
seva foto per deixar el seu abric penjat.
• Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden
a aprendre?

9. Els meus infants, que alguns tenen dos anys i altres tres acabats de complir,
interactuen molt entre ells. Jo els primers dies vaig quedar sorpresa de la gran
interacció que hi havia entre uns i altres, ja que hem pensaven que en aquesta
edat molts d’elles encara no paraven o just ho feien, però vist això puc dir que
això no passa. Molts d’ells ja tenen un llenguatge establert i els qui no el tenen
interactua amb els seus companys a través de gestos.
Tots els infants de la classe tenen relació, encara que molts d’ells tenen
preferència per uns infants que per altres, però així i tot tots interactuen amb
tots.
Molts cops puc observar que els infants més grans, en algunes situacions
ajuden als més petits de la classe i mentre li va explicant com és fa per tal de
que vaig aprenguent (imitació de l’adult). També vull dir que si un no compleix
les normes de la classe (no escolta al docent, no recull,...), alguns infants li
recorden que el que fa no està ben fet. Per tant, s’ha de dir que entre ells
s’ajuden i tots aprenen de tots.
• Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants interactuen amb la mestra constantment. A l’arribada la mestra
preocura tenir un contacte directe amb cada un dels infants a trabés d’una
mirada, d’una abraçada i unes paraules. Aquest fet és molt gratificant tant per
els infants com per la família ja que els dos es senten estimats, segurs i
cómodes. Després al llarg del dia la mestra segueix tinguent una interacció amb
els seus infants a través de gestos, carícies, paraules dolçes, alabant les
activitats realitzades,... I quan arriba la despedida, la mestra en molts de casos
es despadeix amb una besada.
Per tant, la mestra interactua amb els infants constantment a través de carícies,
besades, abraçades, paraules agradables,...
• Com s’interectua amb les famílies?
Durant aquestes primeres setmanes de pràctiques he pogut observar que la
mestra va tinguent una interacció amb les famílies dia darrera dia.
Cada dia quan les famílies porten els seus fills a l’escola, la mestra els demana
com està el seu fill o són els pròpis pares els que informen a la mestra com està
i si té alguna cosa per comentar. I després a la sortida, és la pròpia mestra la

10. que va informant a cada pare com ha passat al dia al seu fill, si ha fet caca o pipí
i quin ha estat el seu comportament. Per tant, puc dir que les famílies sempre
estan informades del dia a dia del seu fill.
• L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla?
Existeix un pla d’acollida pels mestres?
Respecte aquesta pregunta ser que cada escola segueix un pla d’adaptació a princip de
curs, ja que d’aquesta manera els infants es van introduin a poc a poc dins l’escola. A
continguació explicaré com és aquest pla d’adaptació que seguix la meva escola.
Quan els pares venen a cercar els fulls de matrícula (mes de maig), se’ls dóna
informació escrita sobre la importància del procés d’adaptació en aquestes edats:
• Se’ls explica com és realitzarà el procés
• Quin serà el seu paper
• Es dóna l’oportunitat de fer una volta per l’escola per començar a conèixer-la
Aquesta informació de caràcter general es dóna en el període de matrícula a efectes
de poder anticipar la seva disponibilitat durant el procés, i ajudar-los a poder
organitzar els horaris laborals per poder romandre a l’escola.
REUNIÓ GENRAL: la primera setmana de Setembre, es convoca als pares dels fillets/es
que assisteixen per primera vegada a l’escola, a una reunió en que:
• S’explica el funcionament general del centre
• Es presenta el personal docent del primer cicle
• Es ralla del procés d’adaptació en línies molt generals
Després de la reunió, cada pare i mare es troba amb la tutora dels seu fill/a i amb els
pares i mares de la resta del grup a la seva aula. En aquesta reunió d’aula, se’ls explica
detalladament el paper dels pares en el procés d’adaptació:

11. • La importància de la seva presència dins l’aula
• En quines situacions la seva intervenció pot dificultar o enriquir el procés
• Els indicadors que es tenen per observar quan els fillets/es estan adaptats
• La flexibilitat de la presència de l’adult de referència: pare, mare, àvia, avi,
cangur, altres...
• La flexibilitat de l’horari, procurant que no hi hagi més de cinc adults dins la
mateixa franja horària.
• En aquesta reunió, es concreta l’horari d’entrevistes individuals amb cada pare/
mare per poder conèixer de manera individualitzada a cada fillet/a i resoldre
els dubtes que es tinguin. Es considera molt important la presència del fillet/a
en aquesta primera entrevista amb la finalitat de que comenci a conèixer
l’escola, la seva aula i el tutor/a.
També es donen altres informacions com són:
• En el procés d’adaptació, des de l’escola s’intenta adaptar-se a les
característiques de cada família, a les seves possibilitats i limitacions.
• Es dóna molta importància als acomiadaments, per evitar que els fillet/a es
senti abandonat per l’adult de referència. L’adult sempre ha de dir adéu al
fillet/a abans d’anar-se’n, encara que aquest/a plori.
• El/la tutor/a és la que decideix el moment més adequat per finalitzar la
presència dels adults a l’escola.
• S’utilitza un codi d’observació per poder avaluar amb més eficàcia el procés
d’adaptació de cada fillet/a.
• Es dóna informació visual diària dins cada aula als pares i mares de l’evolució
dels seu fill/a.
• S’explica als pares la importància que té l’organització del material i dels espais
de l’aula, per facilitar el procés.
L’adaptació finalitza cap als 15 dies, llevat de casos excepcionals en els que es demana
a l’adult de referència que perllongui la seva presència dins l’aula. En altres ocasions, el
procés d’adaptació es pot reiniciar més endavant. De totes manera aquest període

12. d’adaptació és molt relatiu ja que depèn de cada fillet/a. S’ha de respectar el ritme
individual de cadascú.
Passat aquest període de temps, el fillet/a es sent segur i feliç a l’escola, s’hi troba a
gust i amb totes les seves necessitats cobertes.
El material utilitzat és el de l’aula: encaixos, pilotes, ninots de peluix, contes, estora,
fotos de la família, titelles,...
A l’entrevista inicial es demanarà als pares si els seu fill/a té qualque objecte d’afecció
(molt especial per ell/a), i si és el cas, es deixa dur a l’escola. Dur aquest objecte
(xumet, ós de peluix, coixí, pedaç,...) els ajuda a sentir-se més segurs i relaxats dins
l’aula; no es troben tan angoixats i es senten més com a l’entorn familiar.
L’espai: L’adaptació es realitza dins l’aula i s’estructura de la següent manera:
• Es col·loquen a un espai delimitat de l’aula unes quantes cadires (millor si estan
col·locades a prop de la porta de sortida) perquè els pares hi puguin seure. A un
altres espai s’asseu la mestra (al nivell dels fillets/es) i deixa que siguin els
mateixos fillets/es els que s’atraquin a ella.
• Els fillets/es es desplacen per la classe, al principi estan molt a prop de la figura
de referència, però a poc a poc, per pròpia iniciativa agafen més independència
i més confiança amb l’espai, els objectes i la mestra.
• La mestra a poc a poc, va guanyant la confiança dels fillets/es a partir de petites
intervencions espontànies (els dóna jocs, els tira alguna pilota, els parla...) amb
la finalitat de motivar, donar confiança i apropar als fillets/es.
• És molt important que els primers dies, els fillets/es tinguin un espai ample per
desplaçar-se i moure’s per la classe lliure i còmodament.
Durant el període d’adaptació no es segueix l’horari escolar; és un horari més flexible,
adequat a les necessitats de cada família i de cada fillet/a en particular.
• El primer dia, els fillets/es, acompanyats en tot moment de la figura de
referència, assisteixen a l’escola durant una hora o tres quarts.

13. • El segon dia, solen quedar una hora i si la mestra ho troba convenient, la
persona de referència surt deu minuts a fora (sempre acomiadant-se del
fillet/a).
• El tercer dia es farà el mateix però la persona de referència sortirà vint minuts
(sempre i quan el fillet/a ho visqui bé) i així ho anirem allargant fins que el
fillet/a aconsegueixi quedar dues hores, després tot el matí, i finalment tota la
jornada escolar.
Com ja hem dit abans, aquest espai de temps és molt relatiu, depèn molt de cada
fillet/a i del seu ritme.
OBJECTIUS 1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques.
2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.
CONTINGUTS 1. Característiques del canvi i dels processos de millora en
educació.
2. El paper del professorat
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 8 de març de 2012
CONCEPTE D’INFANT
Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre
l’infant.
DEFINIEIX què és per a tu un infant i com l’entens.
Aquest concepte l’hem anat construint des de que varem començar la carrera, però si
us tinc que ser sincera quan hem demanen que el defineixi, la majoria de vegades no
ser per on tinc que començar.
La imatge d’infant psicològica i pedagògica, on s’ha posat en evidencia els buits més
que els plens i que s’ha subrallat el que l’infant no és i el que no té; més que lo que és i
el que té. Cal dir que:
• L’infant és protagonista i constructor juntament amb el mestre del sentit de la
seva pròpia vida. Són els autèntics protagonistes; juguen, experimenten,
treballen, observen, modelen, llegeixen, escolten, es fan preguntes, es
demanen el per què de les coses, desafien el pensament,...

14. • L’infant com a subjecte polític i social, amb una imatge d’infant fort, ric, potent
i competent, no excloent les seves necessitats, sinó ressaltant els seus recursos
i drets.
• L’infant portador de valors i drets, valors com solidaritat, desig, somni,
oportunisme.
• L’infant que cada dia posa davant nosaltres aquesta responsabilitat, la de ser
únic, femení o masculí, la seva essència i el seu sentit d’humanitat.
• Segons Lacan, l’infant és com un ésser que fluctua, que es perd i torna a fluir el
no res.
Totes aquestes idees claus que he exposat posteriorment són les que per jo defineixen
el concepte de infantesa. Com s’ha pogut observar va molt relacionada amb l’idea que
té Loris Malaguzzi.