2. PRÒLEG A poc a poc, et dones comte, que girar la mirada enrera , s’obre més i més , la porta de la nostàlgia i que cada record, situat en el seu temps, tenia una raó de ser, impulsat per uns sentiments que en aquells moments sentíem. Lo agradable, és tornar a reviure aquells sentiments, que van motivar fer, el que ara tenim entre les nostres mans. Aquesta seria la gran avantatge, que tenim els que ens agrada la poesia o tenim ànima de poeta, doncs les muses de la inspiració, retornen dibuixant fidelment en la nostra imaginació, tota la bellesa d’aquell moment, que vàrem intentar traduir en un vers. També moltes vegades, sentim com aquell sentiment que estem llegint , ens esborrona i com el cor se’ns eixampla; és el moment que s’atura el rellotge i no existeix res al voltant nostre, sols quedem nosaltres i la música de les nostres pròpies paraules, escrites qui sap quan, en les pàgines d’una llibreta. També és significatiu, que mai esperem una resposta afalagadora, del motiu que ens ha inspirat; més aviat som nosaltres, que veiem les coses de diferent manera, i si el home o les circumstàncies de la vida, no ho capgiren, sempre existirà la mateixa imatge en la nostra imaginació. Aquesta manera de pensar, és la que egoistament, em mou a fer aquest projecte, doncs cada paraula, cada motiu, formen part de mi mateix i del món que ens envolta, pensant que és molt diferent, de com ens el venen. Tot i la lluita constant que tenim, crec que fer, d’en tant en tant, una aturada en el nostre camí i mirar al voltant nostre, ens podria ajudar a estimar, el que fins ara, ens dona el “Bon dia” cada matí, i no rep la nostra resposta. Francesc Vintró i Pons
3. POESIA Arribes, com la llum de l’albada, que esborra la foscor de la nit, i com el cant d’ocell de matinada, que distreu tota tristesa i neguit. Les paraules brollen suaument, com el doll d’una font d’aigua, i el seu so, escalfa lentament, aquell cor que agraeix cada paraula. Una a una, retornen una imatge, un fet, o potser, un sentiment, que es reviu com un miratge, i després s’escriu, dolçament. I la música de la nova poesia, et fa somriure o et trenca el plor, perquè una part de la teva vida, és al teu davant, com una flor.
4. La Diada de Sant Jordi, és per mi una festa molt emotiva i plena de sentiment, quan veig a les estimades, que porten aquella rosa... SANT JORDI Avui, vull regalar-te aquesta rosa, perquè t’ompli d’aroma i de color, i del sentiment, que em tanta força, fa, que per tu, bategui el meu cor. La rosa, al sentir-se al teu esguard, badarà les seves fulles suaument, i jo, en els teus ulls, em veuré estimat, quan tu, amb la rosa, em miris dolçament.
5. Un dia passejant per una plaça, bordejada d’arbres, vaig sentir el cant d’un ocell, que em va encisar i... PRIMAVERA Avui, de entre els pins sortia, un cant melodiós, l’he sentit tant endins, que m’ha arribat fins el cor. M’he aturat una estona, mentre regalimava el seu cant, i veia passar les persones, carrer amunt, carrer avall. Ningú..., ningú s’aturava, eren sords, a aquell moment, i a la Primavera que passava, seguint aquell cant, dolçament.
