La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat. La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.

1. JUNY 2009 nº 24
S E C U N D À R I A

2. La Cassola
ÍNDEX
EDITA
ÍNDEX
Florida Secundària 1. EDITORIAL
* Festa de Fi de Curs
2. NOTÍCIES
* Eixides extraescolars de Final de Curs
ELABORA
Comissió Gestió
Cultural * Escoletes Infantils NINOS
* Florida impartirà la titulació de Magisteri Infantil
* Éxit en la P.A.U. de l’alumnat de 2n batxillerat
DISSENY * Tertúlies sobre Guinea
Blanca Barberá
* Acte de comiat de la promoció 2n Batxillerat
3. REPORTATGES
COORDINA * L’experiència de la mediació al nostre centre
Paco Rodrigo * Lliurament dels premis la Rosa de Paper
* Jornades Internivells per la pau
4. ESO
COL·LABORA
Professorat, Alumnat i
AMPA * La nova selectivitat
5. BATXILLERAT
6. DEPARTAMENTS
PORTADA
Mural realitzat per les * Intercanvis amb França i Bulgària
LLENGÜES
alumnes de 4t d’ESO: * A escena: teatre de titelles a 1r d’ESO
Ainoa González i Nerea
Ruiz a partir d’una obra * De Blocs, webs i altres cabòries...
SOCIALS
de Henri Matisse * Treball sobre la globalització en Filosofia i
Ciutadania de 1r Batxillerat
* Gymkana d’Economia
* Exposició de fotos Comunicación Audiovisual de
EXPRESSIÓ
1r d’ESO
* La nova web de Florida Secundària
7. BIBLIOTECA
* “Si no ho dic, rebente” de Xavier Aliaga
8. LLIBRES
* Cartells plàstica 4t ESO
9. ART
2

3. La Cassola
EDITORIAL
Un curs més i un estiu per davant i, per això,
de bell nou torna LA CASSOLA amb tota la
informació rellevant del que ha estat aquest
curs i amb les col·laboracions de l’alumnat i el
professorat de Florida Secundària.
Amb la revista totalment consolidada, ja són
24 números i un grapat d’anys de funciona-
ment, trobareu les seccions de sempre: les
notícies i reportatges, les col·laboracions
dels departaments, els articles d’opinió i les
ressenyes de lectura, etc...
Publiquem també alguns reportatges que con-
siderem d’interés pel seu contingut informa-
tiu: un article sobre la posada en marxa del
Grau d’Educació Infantil en Florida Univer-
sitària, així com un reportatge sobre la nova
selectivitat que hauran de superar els alum-
nes de l’etapa de batxillerat, o sobre el pro-
jecte de mediació que hem desenvolupat al
nostre centre i d’altres temes d’interés...
Esperem que gaudiu d’aquesta revista, l’hem
feta amb la il.lusió de fer-vos passar una
estona agradable compartim amb tots vosal-
tres el que som i el que fem.
3

4. La Cassola
NOTÍCIES
Festa de Fi de Curs
Com ja és tradicional al nostre centre per acabar el curs celebrem la
FESTA DE FI DE CURS de Florida Secundària.
Com tots els anys, s’han organitzat una sèrie d’espectacles per a que
tots i totes puguem passar una bona nit per a tancar el curs 08-09.
Per començar, realitzarem les assemblees de grup on els tutors i
tutores de cada nivell lliuraran les notes definitives a l’alumnat i les
seus famílies i faran una breu valoració de com ha anat el curs.
Després, es podrà visitar l’exposició de treballs dels nostres alumnes on es mostraran aquelles creacions que
destaquen per la qualitat en l’elaboració, la creativitat i/o el seu contingut. Al mateix temps, l’orquestra Jove
de Florida Secundària farà un xicotet concert al pati. El sopar amb les famílies, amics, alumnes i professors/es
es realitzarà per grups tutoria i podrem contar-nos totes aquelles vivències que ens han passat al llarg del curs
... les bones i les dolentes (per a no repetir-les el proper curs!). Per finalitzar, tindrem l’actuació en directe
del grup La Murga i podrem ballar al seu ritme. De segur que passarem una bona estona a la llum de la lluna
per tancar aquest curs.
David Ferrer
Comissió de Gestió Cultural
Escoletes infantils NINOS
Des de LA CASSOLA volem infor- De moment, la Xarxa d'Escoles estímuls, educació, valors i diversió
mar-vos de la posada el proper mes Infantils Municipals NINOS és adju- formaran part del seu dia a dia dels
de setembre dels Escoles Infantils dicatària de vuit escoles, a les pobla- xiquets i xiquetes per tal que puguen
Municipals de Picanya, Picassent, cions d’Albal, Picassent, Xiva, aprendre en un entorn agradable i
Albal i Xiva gestionades per NINOS. Picanya, Meliana, Carlet, Quart de motivador i que, a més, es divertis-
Poblet i Font d´en Carros. En el curs quen i siguen feliços.
NINOS va sorgir en l’any 2007 de 2009/2010 entraran en funcionament
la mà de dues cooperatives d'en- les Escoles Infantils d'Albal, Xiva, A més, el servei educatiu les Escoles
senyança amb més de 30 anys Picanya i Picassent. Infantils NINOS, es complementa amb
d'experiència, d’una banda Florida un gran nombre d'activitats relaciona-
Centre de Formació i, de l’altra, la Les característiques essencials d’a- des amb la motricitat, psicomotricitat,
cooperativa Grupo Sorolla. Davant de quest nou projecte educatiu és l’aposta gabinet psicopedagògic, tallers, projec-
la difícil situació de l'escolarització per una ensenyança de qualitat, on la tes de treball, etc. Conscients a més de
les necessitats de les famílies, els cen-
en el tram d'edat 0-3 anys en la innovació pedagògica i l'aplicació de
tres oferiran, a més d’un horari ampli al
Comunitat Valenciana, varem decidir les noves tecnologies, a través d'una
llarg del curs, també estaran obertes
crear Escoles Infantils Municipals gestió privada, siga accessible per a
durant tot l'any, en els períodes vaca-
autoritzades i subvencionades per tots i totes, a més, el nostre alumnat
cionals i les vesprades de juny i setem-
Conselleria amb l’objectiu de crear s’iniciarà des de ben menuts en anglés
bre incloses, excepte el mes d'agost,
unes Escoles Infantils amb unes com a llengua estrangera, així com en
per poder facilitar la tan difícil conci-
característiques pròpies que les dife- el llenguatge musical. liació de la vida familiar i laboral.
rencien de la resta amb l’objectiu
d’oferir un servei educatiu proper a Respecte a les instal.lacions cal dir Elisa Martínez Primo
les famílies, d'excel· lent qualitat i que les nostres aules estan pensades i Directora Pedagògica
amb uns preus assequibles. dissenyades com un ple de color, on Escoles Infantils Ninos
4

5. La Cassola
NOTÍCIES
Eixides extraescolars
de final de curs
Per acabar el curs els equips de tutors visitaren els monuments i barris més
i tutores de cada nivell educatiu, en emblemàtics de la capital italiana: el
companyia dels seus grups, han reali- Colosseo, la Fontana di Trevi, Piazza
tat diverses eixides esportives o cultu- d´Spagna, la Città del Vaticano,
rals amb de caràcter més cultural i Piazza Navona, etc.
lúdic per completar la nostra oferta
formativa. El dia 20 visitaren NÀPOLS i POM-
PEIA amb els seus fascinants restes
Els alumnes de 1r d´ESO anaren el arqueològics.
dilluns 22 i dimarts 23 al pantà de El dia 21 partiren cap a FLORÈNCIA
Benaixeve a fer activitats de multiaven- passant per la ciutat medieval de SAN
tura: senderisme, escalada, piragües... GIMIGNANO.
Els estudiants de 2n d’ESO se n’han El dia 22 el dedicaren a conèixer
anat a Peníscola els dies 22 i 23 a fer alguns dels espais més emblemàtics
activitats a la mar i activitats cultu- de Florència, la ciutat del Renai-
rals, visita al castell... xement: il Duomo, Santa Croce, la
Per la seua banda 3r d´ESO passaren Galleria dell´Accademia amb el seu
el 22 i el 23 en Oliva a fer activitats magnífic "David" de Miguel Àngel,
aquàtiques (vela, windsurf, rem...). El Ponte Vecchio amb els seus
comerços de joies i en definitiva a
Els grups de 1r de batxillerat el dies passejar per una de les ciutats més
22-23 i 24 de juny han fet dues etapes boniques d´Itàlia.
del CAMÍ DE SANTIAGO, concre-
tament l’anomenat Camí Francés Des de Florència partien el dia 23 cap
entre Roncesvalles i Pamplona. Si a altres dos ciutats de la regió de
voleu consultar més informació sobre TOSCANA: LUCCA amb la seua
aquest viatge, podeu consultar les plaça circular, el bastió i les muralles
pàgines webs: i PISA amb els famosos monuments
http://caminodesantiago.consumer.es de la "Piazza dei Miracoli" i el riu
/etapa-de-roncesvalles-a-zubiri i Arno que dóna una de les visions més
http://caminodesantiago.consumer.es boniques de la ciutat.
/etapa-de-zubiri-a-pamplona. També
trobareu informació en el bloc que Aquests viatges han estat organitzats
la professora de Filosofia, Ètica i entre l’alumnat i l’equip de tutors i
EpC Ana Estela ha preparat en tutores de cada nivell. Estem conven- caràcter esportiu i cultural per a poder
http://elstreballsielsdies.blogspot.co çuts que per a tots i totes haurà estat passar dos matins ben agradables. Les
m/2009/06/viatge-de-final-de- una experiència ben divertida i apas- activitats programades han estat: fut-
curs.html. De segur que han tornat sionat, després d’un llarg curs. bet, badminton, balontir, pinpon,
ben cansats però hauran viscut una Esperem que hagen gaudit d’un ballar la trompa, escacs i parxis,
experiència en grup inoblidable. temps i un espai de convivència en karaoke, playstation...
companyia dels amics i amigues fora
Com en els darrers anys, les tutories de l’ambient escolar. També cal
de 4t d’ESO han fet el VIATGE DE comentar-vos que, per a l’alumnat de
FI D’ETAPA a Itàlia per conèixer el 1r, 2n i 3r de l’ESO que no han parti-
ric patrimoni cultural d’aquest país. cipat en les eixides extraescolars, al
Partiren de València el dia 17 i fins llarg dels dies 22 i 23 de juny s’han David Ferrer
els dia 19 estigeren en ROMA, on organitzat diverses activitats de Comissió de Gestió Cultural
5

6. La Cassola
NOTÍCIES
Florida impartirà la titulació en
Magisteri Infantil
El proper curs Florida Universitària ampliarà la seua escolars des de primer curs de manera progressiva
oferta d’estudis amb la impartició del Grau en fins a l'últim curs, en el que l'alumnat haurà
Educació Infantil; nou títol reconegut per la d'elaborar el Treball Fi de Grau.
Universitat de València que compta amb una impor-
tant demanda d'estudiants i un alt nivell d'inserció A més, Florida té una gran vocació d'inserció i servei
professional. A més a més, també posarem en marxa a la realitat socioeconòmica valenciana i ha exercit
un nou Cicle Formatiu de Grau Superior, el cicle un paper de lideratge en les cooperatives d'en-
d’Educació Infantil. senyança de la Comunitat, formant, així mateix, part
de diferents xarxes educatives com AKOE o NINOS
Així doncs, Florida Universitària ha anat consolidant que demandarà mestres en educació infantil, una
i ampliant el nombre de titulacions atenent i donant oportunitat per als alumnes que estudien en el centre.
resposta a les necessitats empresarials, i a la realitat
socioeconòmica i cultural més pròxima. En aquest Per aquestes raons, Florida s'ha plantejat impartir el
sentit, el Grau en Educació Infantil respon a una nou Grau en Educació Infantil, titulació que habilita
demanda creixent de professionals derivat de les per a l'exercici de la professió de Mestre en Educació
polítiques a nivell europeu, nacional i autonòmic que Infantil. Com a futurs professionals estaran capaci-
impulsaran l'augment d'Escoles Infantils. tats per a dissenyar i planificar l'activitat educativa,
desenrotllar i avaluar-la, gestionar les organitzacions
Aquest Grau té com a objectiu principal formar mes- d'educació infantil atenent a la seua realitat i diversi-
tres que conceben l'escola com un espai on es pro- tat, gestionar eficaçment el temps, els espais i els
mouen les diferents capacitats del ser humà, que con- recursos, i interactuar amb les famílies per a integrar-
tribueixen amb el seu quefer diari a la construcció del les com a part activa del procés educatiu.
desenvolupament infantil integral i que són innova- Florida fomentarà la formació de mestres capaços
dores, adaptades al moment i pròximes a la millora de créixer professionalment acompanyant, ajudant,
contínua que tot protagonista educatiu ha reflexionant, escoltant, dialogant, interactuant amb
d'escometre com a pràctica habitual. l'alumnat i les seues famílies, obert a la investiga-
ció, i als canvis socioorganitzatius relatius a la pro-
Aquesta nova titulació de Florida es desenvoluparà fessió i a la millora contínua com a part essencial
d'acord amb la realitat educativa i cultural, acompan- del seu treball.
yats d'experts que aporten la seua experiència pràcti-
ca i que faciliten l'especialització del nostre alumnat
i la seua futura inserció en l'entorn educatiu. El títol
respon a la nova estructura dels ensenyaments uni-
versitaris de Grau, té 240 crèdits ECTS, una duració Vicky Gómez
de 4 anys i es caracteritza per incorporar pràctiques Directora d’Innovació i Estudis Superiors
6

7. La Cassola
NOTÍCIES
Proves d’Accés a la Universitat:
un éxit
Els resultats de la Prova d’Accés a la Universitat del curs 2009 han estat molt positius ja que els 48 alumnes
que s’han presentat l’han superada.
A més, cal tenir en compte que els resultats del curs de 2n han estat també molt positius, ja que dels 79 estu-
diants que enguany cursaven 2n de batxillerat, en les distintes modalitats que oferta Florida Secundària, 55
alumnes han superat el curs amb èxit, per tant, vora el 70% dels estudiants han aprovat segon. D’aquests 55,
es presentaren la prova d’accés 48 alumnes i tots ells, com hem comentat abans, l’han pogut superar, és a dir,
tenim un 100% d’índex d’aprovats.
Des d’aquestes pàgines de LA CASSOLA volem donar l’enhorabona a l’alumnat de 2n i a l’equip de profes-
sorat de l’etapa pels bons resultats, fruit de l’esforç i del treball compartit al llarg d’un curs que ha estat ben
profitós. Per últim, volem desitjar molta sort als alumnes que encara tenen algunes assignatures pendents per-
què puguen superat el curs i la P.A.U. a setembre.
Equip de Direcció Florida Secundària
Tertúlia sobre Guinea Ecuatorial
El passat dimecres 11 de febrer tingué lloc la segona sobre la història i la cultura d´aquest país.
de les tertúlies del Cicle sobre Intercanvi cultural La jornada també fou aprofitada per realitzar treballs
“Ens Coneixem”. En aquesta ocasió el país protago- d´investigació sobre Guinea amb els alumnes de 1r
nista era Guinea Equatorial. d´ESO i de 1r de Batxillerat. Aquests treballs formen
El cicle “Ens coneixem” pretén donar a conèixer la part de l´exposició que es feu a la mateixa Casa de la
situació geogràfica la societat, l´economia, la políti- Cultura sobre aquest país.
ca, els costums, tradicions, etc., dels països d´origen La tertúlia va acabar amb un berenar per a tots els
dels nostres veïns. Famílies del nostre municipi que, assistents on es pogueren degustar alguns dels men-
per motius econòmics o polítics, principalment, han jars típics guineans preparats per les famílies.
tingut que abandonar els seus països i s´han establert
entre nosaltres. Aprofitant el fet que moltes d´aques-
tes famílies tenen fills escolaritzats a diferents cen-
tres del municipi, cadascuna de les tertúlies ha estat
organitzada per un centre d´ensenyament de
Catarroja.
Florida Secundària ha estat l´encarregada d´orga-
nitzar aquesta tertúlia sobre Guinea Equatorial i ha
comptat amb l´ajuda de les famílies d´alumnes guine-
ans que estudien amb nosaltres per tal que ens conta-
ren, des de la seua experiència, diversos aspectes
7

8. La Cassola
REPORTATGES
Comiat Promoció 2n Batxillerat
El passat divendres 29 de maig va tindre lloc a la Sala d’Actes de Florida Centre de Formació l’ACTE DE
COMIAT de la promoció de 2n de batxillerat.
En una espai ple dels estudiants, les seues famílies i amics i amigues, tingué lloc un acte molt emotiu, que va
començar amb el parlament de Carme Albors que, com a directora del centre, adreçà unes paraules a
l’alumnat tot felicitant-los per l’esforç realitzat i desitjant-los molta sort en els exàmens de la P.A.U. i en els
futurs estudis. També va agrair a les famílies la confiança dipositada en el projecte educatiu del nostre cen-
tre. Per últim, va agrair a l’equip de professors i professores de l’etapa de batxillerat el treball realitzat el llarg
del curs.
A continuació, dos alumnes de 2n de batxillerat -en representació de tots els seus companys i companyes-
van realitzar un parlament que, més endavant, reproduïm.
Xavi Puig, alumne de 2n batxillerat que realitza estudis superiors de viola en el Conservatori, va oferir-nos
un concert interpretant tres peces musicals que anà intercal· lant a mesura que cada grup de batxillerat ens
oferia els seus muntatges de power point o vídeo amb les imatges que resumien els millors moments de la
seua estada en Florida en els dos últims anys.
A continuació cada alumne i alumna rebia del seu tutor o tutora la foto de regal i tots plegats posaven per a
la foto de grup.
Més tard, per cloure l’acte de comiat la jove orquestra de Florida Secundària oferí un xicotet concert a la fres-
ca mentre les famílies, l’alumnat i el professorat es feien un refresc.
Per la nit va tenir lloc el sopar de fi de curs.
Paco Rodrigo
Coordinació Batxillerats
8

9. La Cassola
REPORTATGES
El discurs dels alumnes
Bona vesprada a tots i totes. Avui, 29 de maig de 2009 els alumnes de segon de batxille-
rat volem agrair-vos la vostra presència en un dia tan rellevant a les nostres vides.
Ha arribat l’hora d’acomiadar-nos. Han sigut molts anys els que hem pogut compartir junts.
Deixem enrere milers de moments per recordar: moments de llàgrimes, de rialles, de ner-
vis, d’estrès, de felicitat... Records que quedaran gravats amb lletra de foc al nostre cor.
Sembla mentida que tot açò ha conclòs, ha sigut com un obrir i tancar d’ulls. Pareix que fou
ahir quan posarem totes les nostres il•lusions en formar-nos com a persones i acomplir els
nostres desitjos com a estudiants.
Aquests dos últims anys han sigut durs. Han hagut moments en els que pareixia que mai
acabaríem, cada vegada hi havia més i més per fer i fins i tot en alguns moments hem hagut
de renunciar a les nostres aficions. Però avui, a la fi podem dir que, encara que amb
l’enyorança de posar fi a una etapa de la nostra vida, hem acabat. Alguns de nosaltres enca-
ra hauran d’esperar un poc, però de segur que prompte ho aconseguiran.
Ens agradaria agrair a tots vosaltres (pares i mares, alumnat, i professorat), tot el que heu
fet per nosaltres, el vostre suport diari, la vostra entrega … tots els vostres intents per
fer de nosaltres millors persones. Inculcant-nos el millor de cadascun de vosaltres i fent-
nos caure en compte que som molt més del que creiem. Gràcies per haver-hi estat ací dia
a dia, gràcies per haver-nos sabut suportar tant en els nostres millors com en els nostres
pitjors moments. De veritat, gràcies. Esperem que mai oblideu que passàrem per ací, i que
vàrem dependre del vostre suport per a poder aconseguir les nostres fites actuals, i les
que ens queden.
Finalment, volem agrair a tots els nostres companys i companyes haver estat ací sempre,
perquè sou grans persones, d’alta categoria i, per això, sempre estareu guardades en una
important part dels nostres cors. Formeu part del nostre passat, però també del nostre
present i esperem que, per descomptat, també formeu del futur.
Manel Bernete i Pasqual Casañ.
Alumnes 2n batxillerat
9

10. La Cassola
REPORTATGES
Premis la Rosa de Paper
El passat dimecres 3 de juny va tenir balls, 90 en la modalitat de narrativa Florida Secundària i que, al llarg
lloc a la Sala d’Actes de Florida i 26 en poesia. En les categories de l’acte varen interpretar diverses
Centre de Formació l’acte de lliura- d’ESO i de Batxillerats cal dir que peces musicals. Les persones que
ment dels premis literaris La Rosa l’alumnat que s’ha presentat als pre- formen el quartet eren: Eva
de Paper en la seua XIII edició. mis procedeix de 54 centres educa- Aguilera (viola), Blanca Esco-
tius. rihuela (violí), Unzué Simó (violí
Actuà com a presentador de l’acte D’altra banda, Paco Rodrigo infor- 2n) i Albert Antolí (xelo). També
Paco Rodrigo, president del jurat mà de com aniria desenvolupant-se presentà a tres joves poetes –Iona
dels premis que va presentar als l’acte, tot destacant el canvi impor- Rodrigo, Marc Delcàn i Makca de
membres de la taula, José Portilla tant respecte a l’organització Castro- que havien guanyat o
president del Consell Rector de d’altres anys, els qui havien vingut havien quedat finalistes en les
Florida Secundària i Benito Ne- a altres convocatòries sempre darreres edicions dels premis en la
mesio Conseller de la CAM, ins- havien pogut gaudir de la presència modalitat de poesia i que llegiren
titució col· laborada des de ja fa d’alguna persona de fora, convida- alguns poemes seus o de pomes
unes quantes edicions en la convo- da per a amenitzar el lliurament famosos (Vicent Andrés Estellés o
catòria dels premis. dels premis, generalment un o una Mario Benedetti) i que, junt als
contacontes, alguna actor o actriu... músics, anaren intervenint al llarg
Els dos realitzaren un breu parla- En la present edició els agents prin- de la vetllada.
ment en els quals destacaren la con- cipals foren els i les joves, que al
solidació i l’èxit dels premis i rea- cap i a la fi, són en gran part els A continuació ressenyem els guan-
firmaren la voluntat de Florida i de protagonistes d’aquests premis i, yadors de cada categoria i modalitat:
la CAM per continuat treballar per això, foren ells i elles els qui
conjuntament en l’organització i s’encarregaren amb la seua música En la Categoria A (1r Cicle
difusió d’aquests premis. d’ESO) en la modalitat de Poesia
i els seus versos de fer-nos passar
una vetllada molt agradable. enguany s’han presentat un total de
A continuació Paco Rodrigo desta- 8 treballs i el jurat ha decidit nome-
cà l’alt nivell de participació en A continuació presentà a un quar- nar finalista de la modalitat de poe-
aquesta edició dels premis, al qual tet de músics de corda format per sia de la categoria A el poemari
s’han presentat un total de 116 tre- alumnes de 1r de batxillerat de “ANTOLOGÍA DEL AMOR”
d’Andrea Sierra Sánchez que estu-
dia 1r d’ESO en el centre educatiu
La Puríssima del Grao a València. I
queda guanyadora de la modalitat
de poesia de la categoria A el poe-
mari “IDILIOS AL AMANECER”
de NADINE SORIO TORTAJA-
DA que estudia 2n d’ESO també en
La Puríssima del Grao a València.
En la modalitat de Narrativa es
presentaren un total de 27 treballs
i quedà finalista, el relat “HACE
CUARENTA Y DOS VERA-
NOS” de ANA OLCINA SEGU-
10

11. La Cassola
REPORTATGES
El jurat declara guanyadors de la
modalitat de narrativa en la cate-
goria A els relats: “ASSASSINAT
A PARIS” de MARINA CANO
ESTANISLAO que estudia 2n
d’ESO en Escola la Gavina de
Picanya i “EL REGNE DE LES
PARAULES PERDUDES” de
GLÒRIA CEBRIÀ LLOP que
estudia 2n d’ESO en La Nostra
Escola Comarcal de PICASSENT.
En la CATEGORIA B (2n Cicle RRER d’Algemessí. ERA REVERSIBLE POR EL
D’ESO) en poesia sols es van pre- En Narrativa s’han presentat un CULO” de JAIME AGUILÓ
sentar dos treballs, i el jurat va total de 17 treballs i resultà finalis- FURIÓ que estudia 4t de
decidir declarar desert el premi. ta el relat “LA VIOLENTA Y PUBLICITAT i RELACIONS
CORTA HISTORIA DE EMILIO PÚBLICAS en el centre universi-
En NARRATIVA s’han presentat GAVIRIA” de ANDRES DAVID tari ESIC de València. I resultà
un total de 19 treballs. El jurat ORREGO GONZÁLEZ que estu- guanyador de la modalitat de
declara finalista el relat “HÁBLA- dia 2n de batxillerat en l’IES narrativa en la categoria D el relat
ME DE ÉL” de PAULA BERENGUER DALMAU de “ELS PRIMERS GESTOS DEL
ALFONSO MARTÍNEZ que estu- Catarroja. El jurat va declarar VERD” de MERCÉ CLIMENT I
dia 3r d’ESO en EL COLEGIO guanyador el relat “VIVIR EN- PAYÀ que estudia 3r de FILOLO-
ARGOS de València. I va decidir TRE PALABRAS” de CRISTINA GIA HISPÀNICA en la UNED-
declarar guanyador de la modalitat GIMENO GARCÍA que estudia FCO TOMAS I VALIENTE.
de narrativa en la Categoria B el 2n de batxillerat en l’IES AUSIAS En la categoria E (Universitat dels
relat “VOLVER A EMPEZAR” de MARCH DE Manises. Major i Universitats Populars), el
CARLOTA CLEMENTE jurat declarà desent el premi de poe-
ALMENDROS que estudia 3r En la categoria D (Estudiants sia perquè sols s’havien presentat
d’ESO en el BRITISH SCHOOL d’universitat i cicles formatius de dos treballs. I en la modalitat de
OF València. grau superior) s’han presentat 4 tre- Narrativa, d’un total de 18 treballs
balls i el jurat va declarar com a resultà finalista el relat “EL LLI-
En la CATEGORIA C (Batxille- finalista el poemari “ARRAVA- BRE FANTÀSTIC” d’ÀNGEL
rats i Cicles Formatius Grau TAMENT” de BEGONYA GU- BERNA PRATS que estudia ES-
Mitja) en la modalitat de poesia TIÉRREZ MARTÍNEZ que estudia CRIPTURA CREATIVA A
s’han presentat un total de 10 tre- 3r de Comunicació Audiovisual en L’EPA L’ELIANA Centre
balls i quedà finalista el poemari la Universitat de València. I resultà Sociocultural.
“EL BREU PAS” de NEUS SAL- el poemari “PAJARO EN LA
VADOR I COSTA que estudia NOCHE INCANDESCENTE” de El guanyador de la modalitat de
2on de batxillerat en IES de RAFAEL LÓPEZ LÓPEZ que es- narrativa en la categoria E fou el
Campanar de València. tudia 1r DE FILOLOGIA FRAN- relat “ROSA Y MIEL” de CAR-
CESA en la Universitat de València. MEN ADELANTADO CASTI-
I resultà guanyador el poemari LLO que estudia ESCRIPTURA
“QUADERN DE BOMBOLLES” En la modalitat de Narrativa es CREATIVA EN L’EPA MIGUEL
d´ELBA BARBERÀ FERRA- presentaren un total de 18 treballs HERNADEZ DE Port de Sagunt.
GUD que estudia 2n de batxillerat quedant finalista el relat “LA HIS-
en l’IES SANT VICENT FE- TORIA DEL HOMBRE QUE Merce Albors i Paco Rodrigo
11

12. La Cassola
REPORTATGES
L’experiència de la mediació
al nostre centre
Enguany s’ha desenvolupat el PROGRAMA DE MEDIACIÓ ESCOLAR que contribueix a millorar el nostre projec-
te de convivència. La mediació ha estat una bona ferramenta per a la resolució dels conflictes, ja que contribueix a des-
envolupar els valors de la convivència escolar des de la vessant del respecte mutu i la convivència en positiu.
El programa ha estat coordinat per María José Sendra Lloréns, i subvencionat per les regidories d’educació i serveis
socials de l’Ajuntament de Catarroja. Aquest pla ha introduït el procés de mediació en la vida quotidiana del centre
com a instrument per a la resolució de conflictes, amb la implicació de totes les persones que convivien en el centre:
l’alumnat, el professorat i les famílies de secundària i batxillerat.
Les dades més destacades del PLA DE MEDIACIÓ són les següents:
Mediacions formals: 29
Mediacions entre l’alumnat: 14
Medicació entre alumnat/direcció:1
Mediació entre professorat/alumnat:11
Mediació entre progenitors/alumnat: 2
Medicació entre progenitors/progenitors: 1
Mediacions derivades per l’equip de direcció: 3
Mediacions derivades pel tutor/a: 5
Mediacions sol.licitades pels implicats en un conflicte: 21
Mediacions amb alumnat de 1r ESO: 6
Mediacions amb alumnat de 2n ESO: 6
Mediacions amb alumnat de 3r ESO: 13. Sis d’elles amb professorat.
Mediació amb alumnat de Batxillerat: 3
Mediacions en les quals s’ha aconseguit un acord o s’ha solucionat un conflicte: 27
Mediacions en les quals s’ha acomplert l’acord: 27
Aquest projecte de mediació s’incorporà al funcionament habitual del centre, el proper curs serà la comissió de convi-
vència i mediació la que continuarà desenvolupant aquest projecte. Estem convençuts que continuarà contribuint a
crear un clima de relació i convivència positiu. Esperem continuar comptant amb la màxima participació de l’alumnat,
el professorat i les famílies que ho desitgem en aquest projecte tan interessant.
Equip de Direcció
12

13. La Cassola
REPORTATGES
Discurs de Davide Piacentini,
alumne de 2nB en la
Clausura del Programa de Mediació
Dimarts 28 de maig
“La mediación realizada durante este curso, me ha servido para reforzar
mi idea de que trabajar con personas es algo muy interesante y gratifi-
cante. Este corto pero intenso periodo en el que he sido mediador, me ha
ayudado a comprender que este proceso, el de la mediación, existe por-
que existen quienes buscan y quieren ser guiados en la difícil tarea de
razonar y empatizar con el prójimo. Y si además estas personas les ayu-
dan a comprender a otras que, independientemente del trabajo que des-
empeñen y del tipo de vida que lleven, pueden llegar a un entendimiento y
resolución de sus problemas con el simple acto de comunicar correcta-
mente lo que quieren, no habría necesidad de conflictos internacionales ni
guerras como ha habido hasta ahora.
Por otra parte, me gustaría añadir que recibir este diploma es un orgullo
para mí, pues creo que he podido ayudar a las personas con las que he
mediado utilizando la comunicación como instrumento básico y necesario.
Con este discurso no pretendo presentar la mediación de una forma
demasiado elocuente, sino como lo que de verdad es y lo que deberíamos
integrar todos en nuestro modo de actuar, que para bien y sólo para bien,
siempre va a repercutir sobre las personas y sobre nosotros mismos”.
13

14. Dia escolar per la
La Cassola
ESO
No Violència i la Pau
En el segon trimestre d’aquest curs l’alumnat de
Secundària ha celebrat el DIA DE LA NO
VIOLÈNCIA I LA PAU realitzant una sèrie de
TALLERS INTERNIVELL que han tingut com a
tema principal la PAU.
L’alumnat va realitzar una gran quantitat
d'activitats. Al llarg de la jornada s'han dut a terme
tallers de tota classe amb l'objectiu de reflexionar
entorn del tema de la pau i els seus valors en la
societat actual.
Els més joves s'han centrat en “Els drets dels
xiquets i en els xiquets soldats”, mentre que la resta
han tractat el tema de la guerra i la seua dimensió
ètica, així com han pogut informar-se sobre alguns
conflictes actuals com el de Gaza.
Amb tot això, han elaborat cartells i murals que han
quedat exposats en el centre. Han gaudit també
d’activitats de sensibilització a partir de l'audició
musical, han produït creacions literàries, han pintat,
realitzat vídeos per grups i analitzat conflictes
bèl· lics. A més han col· laborat en la Campanya
d'Ajuda al poble palestí que organitza Escola
Valenciana.
L'experiència ha sigut tot un èxit ja que els grups
han estat compostos per alumnes de distints nivells
i distintes aules que han compartit coneixements
treballant en equip de manera solidària.
Mari Carme Martínez i Merxe Sánchez.
Coordinadores Etapa ESO.
14

15. La nova selectivitat
La Cassola
BATXILLERAT
En aquest article volem informar a lume/a trie de les cursades en 2n La superació de la fase general tindrà
l’alumnat i les famílies de l’etapa de de batxillerat. validesa indefinida i la qualificació de
batxillerat de les característiques de la La qualificació de la fase general les matèries de la fase específica tin-
nova Prova d’Accés a la Universitat serà la mitjana aritmètica de las qua- dran validesa durant els dos anys
que es desenvoluparà a partir del curs lificaciones de tots els exercicis. següents a la superació e la prova.
2009-2010.
Fase específica: Qualificacions i nota mitjana:
Què és la nova Selectivitat? Matèries de Modalitat: Qualificació de la fase general:
La Proves d'Aptitud per a l'Accés a la - Cada estudiant es podrà examinar de Cadascun dels exercicis es qualificarà
Universitat o Selectivitat tenen com a qualsevol de les matèries de modali- de 0 a 10 punts, amb dos xifres deci-
finalitat valorar, amb caràcter objec- tat de segon de batxillerat, distinta a mals. La qualificació de la fase gene-
tiu, la maduresa acadèmica de la matèria elegida en la fase general. ral serà la mitjana aritmètica de les
l'estudiant, així com els coneixements Els exercicis de cada una de les qualificacions de tots els exercicis
i capacitats adquirits en el Batxillerat matèries elegides per l'estudiant con- expressada amb valor numèric de 0 a
i la seua capacitat per a seguir amb sistiran en la resposta per escrit a una 10.
èxit els ensenyaments universitaris sèrie de qüestions adequades al tipus
oficials de Grau. de coneixements i capacitats que Qualificació de la fase específica:
Podran presentar-se a la prova d'accés hagen de ser avaluats. Cadascuna de les matèries de les que
a la universitat, els que estiguen en - A efectes d'organització de la prova, s'examine l'estudiant en esta fase es
possessió del títol de Batxiller. La indicarà en la sol· licitud qualificarà de 0 a 10 punts, amb dos
prova d'accés hi haurà d' efectuar-se d'inscripció de la prova, les matèries xifres decimals. Es considerarà supe-
en la universitat pública que corres- de què s'examinarà. rada la matèria quan s'obtinga una
ponga. La prova s'adequarà al currí- Es considerarà superada la matèria qualificació igual o superior a 5
culum del batxillerat i versarà sobre quan s'obtinga una qualificació igual punts. Per a l'admissió als ensenya-
les matèries. o superior a 5 ments universitaris de Grau es realit-
La nota d'admissió incorpora les qua- zarà l'accés tenint en compte el
En què consisteix la prova? lificacions de la fase específica següent càlcul.
La prova d'accés als ensenyaments només en el cas en què aquestes
universitaris oficials de grau se matèries estiguen adscrites a la bran- Nota d'admissió = 0.6*(mitja batxi-
estructura en dues fases: fase general ca de coneixement del Grau a què llerat) + 0.4* (nota fase general) +
i fase específica s'accedix: les dues millors qualifica- les dues millors qualificacions de la
Fase general: té per objecte valorar la cions. fase específica
maduresa i destreses bàsiques que ha
d'aconseguir l'estudiant al finalitzar el Característiques generals: La nota d'admissió incorporarà les
batxillerat per a seguir els ensenya- Cadascun dels exercicis tindrà una qualificacions de les matèries de la
ments universitaris oficials de Grau. duració màxima d'una hora i mitja i fase específica en el cas que dites
La fase general consta dels exercicis per a la realització dels exercicis, els matèries estiguen vinculades al a
següents: candidats podran utilitzar qualsevol branca de coneixement del títol a què
- Comentari de Llengua castellana i de les dues llengües oficials de la se vullga ser admés. El paràmetre de
literatura Comunitat Autònoma en què es trobe ponderació de les matèries de la fase
- Història d’Espanya / Història de la el centre en què s'examina. específica serà igual a 0.1, però les
Filosofia, a triar per l’estudiant universitats podran augmentar este
- Llengua Extrangera II: alemanys, Anualment se celebraran dues convo- paràmetre fins a 0.2 en aquelles matè-
francés, anglés, italià, portugués, a catòries i els estudiants podran pre- ries que es consideren més idònies
triar per l’estudiant sentar-se en successives convocatò- per a seguir amb èxit dites ensenya-
- Comentari de Valencià: llengua i ries per a millorar la qualificació de la ments universitaris oficials de Grau.
literatura fase general o de qualsevol de les Paco Rodrigo
- Matèria de Modalitat que l’a - matèries de la fase específica. Coordinador Batxillerat
15

16. La Cassola
DEPARTAMENTS: LLENGÜES
Intercanvis amb França i Bulgària
Al llarg del present curs al Departament de Llengües
s’han realitzat dos intercanvis, els objectius dels quals
han estat incrementat la capacitat de comunicació i
comprensió de les llengües estrangeres (francés i
anglés) de l’alumnat del nostre centre, així com oferir al
nostre alumnat l’oportunitat de realitzar estades a
l’estranger que els permeta conèixer altres realitats cul-
turals i lingüístiques.
El primer intercanvi del qual us informem s’ha organit-
zant des de l’optativa de francés i en ell han participat
19 alumnes de l’alumnat de l’etapa d’ESO que cursen
aquesta optativa. Ha estat un intercanvi conjunt amb
l’institut Berenguer Dalmau de Catarroja i l’IES d’Albal
amb el Collège Michel de l’Hospital de Clermont-
Ferrand. Els estudiants francesos estigueren amb nosal-
tres a finals de març i principis d’abril i els nostres estu-
diant viatjaren a França a finals d’abril.
El segon intercanvi ha estat de Florida Secundària amb
l’Escola Kzahr Ekrazim I (Kazanlak) de Bulgària. Aquest
intercanvi k’ha organitzat el seminari d’anglès amb
l’objectiu de fomentar l’ús de l’anglés a nivell comunica-
tiu i el coneixement i respecte d’altres pobles d’europa.
Els participants han estat 20 alumnes de primer i segon
de batxillerat. La primera part de l’intercanvi va tindre
lloc de l’11 al 15 de març, quan varem rebre la visita
dels alumnes búlgars a la nostra escola. Durant estos
dies varem realitzar activitats a l’escola i també visites
al centre històric de la ciutat, a l’Oceanogràfic, al
Museu de les Ciències i una visita guiada en anglès al
MUVIM entre altres. Cal dir que
La segona part va ser la tindre lloc entre el 13 i el 17 de
juny i va consistir en la nostra visita a Bulgària. Durant
la nostra estada hem realitzat tallers de decoració de
ceràmica, de dances i tradicions populars , hem interpre-
tat i grabat acnçons i hem visitat el centre de Sofia i
altres llocs d’interés en la zona de Kazanlak
Estem convençuts que aquests intercanvis són un com-
plement ideal, no sols per a la formació lingüística del
noste alumnat, sinó també per al seu enriquiment i
maduresa personal en conviure amb estudiants d’altres
països amb llengües i cultures diferents.
Eugènia Pérez
Professora d’Anglés i Cap del departament de Llengües
16

17. La Cassola
DEPARTAMENTS: LLENGÜES
A escena: Teatre de titelles
En aquest últim trimestre hem organitzat un treball Cadascun dels alumnes ha elaborat la seua titella
interdiciplinar amb l´alumnat de 1r d´ESO des de les segons la seua visió del personatge que representava,
assignatures de CASTELLÀ i PLÀSTICA. el resultat ha sigut molt variat i enriquidor. D´altra
banda les escenografies han estat pintades pel grup
En Castellà s´ha representat l´obra de teatre “Te pillé sencer que ha decidit quin era l´escenari propici per
Caperucita” de Carles Cano. tal de representar l´escena.
S´han organitzat grups que han representat les dife- Finalment l´obra ha sigut representada atenent a tots
rents escenes que formen l´obra de teatre. Aquests aquests elements: titelles, escenografies, comprensió
grups han treballat les diferents escenes tenint en de les escenes i representació dels personatges. El
compte què fan els personatges, com ho fan, amb resultat ha estat divertit i estimulant per a l´alumnat
quins objectes…intentant comprendre perfectament que s´ha sentit actor i artista per un dia, i ens ha dei-
l´escena que havien de treballar. xat imatges que pots vore en la nostra web.
En l´assignatura de Plàstica s´han realitzat les esce- Pilar Zamora, Carme Albors (professores de Castellà) i
nografies per tal d´ambientar les diferentes escenes i Paco Lluís (professor de Plàstica)
les titelles.
17

18. La Cassola
DEPARTAMENTS: SOCIALS
De Blocs, webs i altres cabòries...
Allà per la meitat de curs, si fa no de professió, n’eren ja milers de sat en Filosofia i en Història de
fa, dues cavil•loses professores pàgines en Internet, potser algún primer de batxillerat. Trobareu els
(Ana Estela i Empar Gallego), i que altre milió. Des d’aleshores, enllaços en els blocs “mare” de les
després de molt navegar (i naufra- es pot dir ben bé que són molts, profes.
gar?), es llençaren a la piscina en molts, però que molts milions Seguint els seus interessos
això de fer blocs i webs que servi- més. És l’univers infinit? És més,
ren per a tot allò que se’n diu: pro- existeix l’infinit? Mentre esperem
cés “ensenyament-aprenentage”. la resposta a aquesta vella pregun-
ta de dimensions astronòmiques,
Senzillament (i sobretot), els molts de nosaltres ja hem trobat
movia la idea de què l’alumnat l’infinit, ací al planetaTerra: inter-
estiguera més receptiu en les net és infinit, almenys en el sentit
assignatures; també en organitzar d’ inabarcable. En l’ensenyament,
els materials, recursos, vídeos, ja no és possible mantenir-se al
activitats i un llarguíssim etc. de marge de les possiblitats que ofe-
coses que, al llarg dels anys, reixen els webs i blocs, ja siguen
havien fet o havien trobat en inter- d’institut o de professorat. És una d’adolescents, l’alumnat fa molt
net útils per a les matèries i per a ferramenta flexible, canviant, de temps que navega; el professo-
la classe i que havien anat acumu- sempre viva i, per això mateix, rat ha d’agafar ja aquest vaixell, i
lant als seus ordinadors. Estaven adaptable a la programació, als tot creant una comunitat educativa
plenament convençudes de la recursos, a les activitats. A més, té virtual, ha d’anar més enllà de les
necessitat de donar un pas més en una altra virtut, potser la més inte- quatre parets de l’escola. Als afo-
la utilització de les noves tecnolo- ressant: és un canal de comunica- res també existeix un entorn social
gies a l’aula. Però cóm? ció professorat-alumnat, alumnat- i és virtual, on persones allunyades
alumnat, professorat-professorat i físicament, però alhora molt prò-
és una estupenda eina per compar- ximes, estan en contacte i estan
tir el que es fa, el que es pensa... relacionades pels interessos
Aquestes dues idees (comunicar i comuns. Proper port: el bloc
compartir) són les que vertebren col.laboratiu.
els blocs d’aquestes assignatures. Bé, el millor serà que entreu.
Els blocs d’assignatura acompan-
yen, complementen les explica- A continuació trobareu alguns
cions de classe; a més proposen la exemples dels treballs realitzats
participació activa de l’alumnat; per l’alumnat així com els encap-
es treballa en l’aula-grup, a l’aula çalaments dels blocs i les referèn-
Ja fa temps que els ordinadors, d’informàtica i a casa. cies de les pàgines web. i els
internet, webs educatives, canons i encapçalaments
més coses, està canviant l’entorn Així que, cap a final de curs, foren
d’aprenentage, ampliant-lo més els alumnes els qui es llençaren a
enllà de l’aula. Quan Ana i Empar la piscina, creant blocs per tal de
començaren a tafanejar en els web publicar i compartir els seus pro- Empar Gallego i Ana Estea
i blocs de companys i companyes pis treballs i que se’ls havia propo- Departament de Socials
18

19. La Cassola
DEPARTAMENTS: SOCIALS
19

20. La Cassola
DEPARTAMENTS: SOCIALS
La globalització en Filosofia i
Ciutadania de 1r Batxillerat
Un dels nous continguts temàtics establerts per l’Administració al currículum de l’assignatura de Filosofia i
Ciutadania, és el tema de la globalització. Per tal d’introduir a l’alumnat en aquesta problemàtica tan com-
plexa, hem utilitzat diferents recursos amb la intenció de què comprengueren els mecanismes i les causes his-
tòriques de la globalització i també de què foren capaços d’analitzar situacions concretes de la realitat mun-
dial des dels continguts apresos a l’assignatura.
En primer lloc, l’alumnat treballà individualment la lectura de Josep Villarroya, antic company del departa-
ment de Socials de Florida CES, titulada “Globalitza... què?” de l’editorial Bullent. Desprès, per tal d’iniciar
el procés de transferència dels
coneixements teòrics sobre la glo-
balització a altres situacions i casos
reals concrets, tinguérem oportuni-
tat de veure el documental La pesa-
dilla de Darwin, un esplèndid
exemple de les conseqüències eco-
lògiques i humanes de la globalit-
zació en Tanzània, i d’analitzar-lo i
debatre a l’aula posteriorment a
partir d’un dossier elaborat pel
seminari de l’assignatura.
En coherència amb aquest objectiu
de comprovar el grau de competèn-
cia dels alumnes a l’hora d’aplicar
aquestos coneixements a l’anàlisi i
crítica de la realitat actual, se’ls va
plantejar un control amb diverses
preguntes d’aquest tipus:
1. El fenómeno de los niños y niñas
soldado en el mundo también es
global. Explica por qué, cuál es el
grado de implicación y responsabi-
lidad que el Norte pueda tener en él
y da tu opinión personal razonada
(3 puntos).
20

21. La Cassola
DEPARTAMENTS: SOCIALS
A propósito de los niños soldado...
A continuació trobareu el text redactat per un alumne de 1r de batxillerat al voltant
d’aquesta qüestió.
Los niños soldado
La guerra no tiene sentido. Lo mires por donde lo mires, nadie puede defender
ni justificar la idea de que miles de personas mueran por un palmo de tierra.
Hechos como estos son los que hacen pensar si la humanidad no es más que un
error, un fallo en la evolución y somos simplemente el residuo, el barro dejado
por la lluvia. Pero hay una cosa peor, algo que hace que nos hundamos más en el
cenagal del sinsentido y la sordidez: las guerras protagonizadas por niños.
El fenómeno de los niños soldado es un problema global, nos afecta a todos y
todos tenemos parte de culpa, tanto los países del Centro como los de la
Periferia. El hecho de que niños mueran por poseer un puñado de tierras es una
consecuencia del capitalismo. Pero nosotros, los de los países enriquecidos,
miramos las noticias como estas en la televisión por encima del hombro, pensan-
do que son todos unos salvajes y pensando en lo que “esos” animales obligan a
hacer a “esos” niños. Pero esa opinión no es del todo cierta.
La verdad es que los países del Norte han intentado extender la red del capi-
talismo por todo el mundo, hemos intentado “mcdonalizar” otros territorios,
imponiendo nuestras ideas y aprovechándonos de ellos, y el tiro nos ha salido
por la culata. Los organismos internacionales (como la ONU) envían ayudas,
mediadores y toda clase de víveres a los países empobrecidos, pero, mientras
tanto, se les venden armas para que se maten entre ellos y podamos aprove-
charnos mejor de sus recursos.
En mi opinión, se debía hacer algo más para evitar estupideces como esta, pero
no se podrá hacer nada, ayudar de verdad, y no con soluciones momentáneas,
hasta que no demos el primer paso: admitir nuestra culpa. No podemos seguir
así, de cara al mundo ayudando como buenos samaritanos, pero, por la espalda,
manteniendo el conflicto. La globalización se parece a las antiguas Cruzadas,
sólo que entonces se luchaba por Nuestro Señor Jesucristo y ahora por
Nuestro Señor el Dinero. Amén.
Manuel Granell. 1r B Batxillerat
21

22. La Cassola
DEPARTAMENTS: SOCIALS
Gymkana d’Economia
compte la satisfacció de necessitats, els agents eco-
nòmics, les classes d'empresa, el sector públic, les
economies domèstiques, per a finalment realitzar el
seu fluix de la renda.
Cada grup exposa les seues conclusions i per mitjà
d'una votació secreta, són la resta de companys els
que decideixen als tres millors, atorgant-los “florits”,
moneda que s'ha inventat a fi de comptabilitzar els
punts de cada equip i que serveix també per a com-
prar la matèria bruta i els productes que es necessiten
per a realitzar cada una de les proves.
Florida Universitària ha organitzat una Gymkana
amb l'objectiu d'acostar l'economia als alumnes de En la segona prova, PASSA PARAULA, es treballen
batxillerat i contactar amb els professors de secundà- definicions i termes relatius tant a l'organització
ria i així despertar i estimular el seu interés per d'empreses com a l'economia en general. En LA
l'economia. MODA; cada grup ha de confeccionar una falda ele-
gint els factors productius i tenint en compte costos
Durant els mesos de març i abril tots aquells centres de material, mà d'obra, preu, etc. a fi de treballar els
que s’apuntaren a aquest joc que es realitzà en les costos de l'empresa, el cost fix, el variable, els factors
instal•lacions de Florida i on els estudiants a través de producció, la comercialització i venda, la compe-
d'una sèrie de proves, varen aplicar els seus coneixe- tència… La prova el MERCAT pretén mostrar els
ments teòrics adquirits en l'aula i desenvoluparen les participants el funcionament del sistema d'economia
capacitats d'observació, iniciativa, assumpció de ris- de mercat, oferta, demanda, màrqueting, punts de
cos, presa de decisions, resolució de conflictes així venda.. ELS PAÏSOS i ENTRE TOTS són les dos
com el treball en equip. últimes proves on a més de treballar conceptes com
el proteccionisme o el lliure mercat i l'especialització
Els alumnes de cada col•legi es dividiren en grups es tracta el Sector Públic en l'economia, el pressupost
que competiren entre ells i aquell que obtingués de l'Estat o els tributs.
major puntuació va representar al seu centre en les
qualificacions globals que servirer per a premiar amb
un ordinador al centre que obtinguera el millor resul- Els primers a demostrar les seues destreses en econo-
tat; els resultats es poden consultar en la web de mia han estat els alumnes de 2n de Batxillerat de
Florida: www.florida.es Florida, un total de 25 xics i xiques que varen obtin-
dre 1567 “florits”.
La gymkana constava de cinc proves en les quals es
treballen distints aspectes de l'economia, la primera Esther Romo i Mari Carme Martí
Professores d’Eonomia Florida Secundària
d'elles es denomina FAMÍLIA i en esta cal tindre en
22

23. La Cassola
DEPARTAMENTS: EXPRESSIÓ
Exposició de fotos
Al llarg del segon trimestre, en el segon pis de l’edifici de secundària s’ha realitzat una EXPOSICIÓ DE
FOTOGRAFIA. L’exposició recull el treball de l´alumnat de l´optativa de Comunicació Audiovisual de 1r
d´ESO, fet a partir de les primeres classes de la unitat did``actica de fotografia digital.
Hi podem trobar exemples de diferents propostes, com ara: objectes propis, mascotes, objectes de cuina, frui-
tes, dibuixos amb llum i fotografies fetes amb diferents angles.
L’exposició ha estat el resultat del treball teòric i pràctic realitzat en l’assignatura optativa.
En l’exposició de treballs de final de curs, si tot va bé, es presentaran els nous treballs de l’alumnat de
l’optativa.
Toni Mas
Departament d’Expressió
23

24. La Cassola
BIBLIOTECA
Florida Secundària estrena WEB
Aprofitant la data del Dia d’Internet, Florida Volem que la nova web de Florida Secundaria siga
Secundària ha presentat la nova web del centre: una finestra del centre a la nostra comunitat educati-
http://www.floridasecundaria.es va, però també a tot aquell que vulga apropar-se a
nosaltres. Per tal que les famílies puguen conèixer-
Després d’un treball que ens ha ocupat alguns cursos nos millor trobaran informació sobre el nostre pro-
finalment hem pogut presentar aquest nou projecte. jecte educatiu, les instal.lacions, les persones…
Esperem que us agrade i us semble útil, no dubteu en
Des d’un primer moment es pretenia que els seus fer-nos les vostres suggerències en infosecunda-
usuaris potencials: alumnes, professors, famílies… ria@florida-uni.es
participaren en la seua posada en funcionament
donant idees sobre l’organització dels continguts, Ací us deixem algunes imatges de la nova web:
seccions i apartats considerats imprescindibles per a
ells…
També preteníem que la nostra web fora una cosa
viva, canviant, útil i visualment atractiva, per això
ens proposàrem tindre l’oportunitat de penjar fotos i Patricia Moraga
vídeos que mostraren el que es fa al centre, materials Bibliotecària del CES
i treballs de l’alumnat, i altres novetats.
24

25. La Cassola
LLIBRES
“Si no ho dic, rebente”
En aquesta ressenya comentaré el llibre “Si no ho dic,
rebente” (Editorial Moll, 2005) de Xavier Aliaga.
Aliaga, nascut a Madrid en 1970, és un periodista i
escriptor valencià criat a Xàtiva. Estudià Filologia
catalana, i com a periodista ha treballat per a diferents
periòdics valencians.
La novel· la pot considerar-se humo- vol aspecte polític, encara que, com ja
rística perquè hi ha un to irònic i satí- he esmentat abans, la sàtira de la
ric present durant tota la trama. societat valenciana, amb la corrupció
L’humor es crea mitjançant l’absur- urbanística i les deslleialtats entre
ditat de les situacions quotidianes que partits i companys, es troben a l’ordre
La novel· la “Si no ho dic rebente”
viuen els protagonistes, com per del dia. Sols resta dir que Aliaga “no
va guanyar el VII Premi de narrativa,
exemple la fuga de Carles, l’antic és del PP”.
Vila de la Lloseta, (Mallorca). La
regidor d’Esquerra Unida, als
novel· la planteja diversos temes,
EE.UU. amb un ambaixador alemà, o Respecte a la forma d’escriure, la
com la dificultat en la docència hui en les baralles de Sergi amb els seus progressió argumental estructurada
dia, la corrupció urbanística als ajun- alumnes Saoret i Jonathan. En con- com un diari personal és un detall
taments, els problemes de parella... cret, la situació còmica que més m’ha original que s’allunya de la més tra-
agradat és quan Paula va a dinar amb dicional novel· la assagística.
Es tracta d’una novel•la crítica, i del Enrique Gisbert amb la intenció de D’aquesta manera l’autor aporta
gènere narratiu del diari personal ficti- ser infidel a Sergi, i descobreix que frescor a un gènere molt saturat. He
ci. En resum, l’obra està basada en els aquest ja no pot gitar-se amb dones de destacar l’aparició, a l’epíleg, de
problemes de parella entre Paula, una per un accident de caça.. La novel· la la història de com Maria Josep, la
regidora del PSOE que pensa que se li també pot considerar-se com política, psicòloga del llibre, troba els diaris
està “passant l’arròs” tant en política degut a que aquesta està ben present personals de Paula i Sergi, i decideix
com en la seua relació; i Sergi, un pro- en la història. Apareixen aspectes publicar-los després de la seua fugi-
fessor amb constants baralles amb els polítics com les sessions d’Esquerra da al Marroc, després de la moció de
seus alumnes, que acaba sent regidor Unida quan Sergi es converteix en censura fallida.
d’Esquerra Unida al seu poble, regidor o la presentació del projecte
Vilaroglet. Ambdós s’enfronten amb urbanístic “Vilagolf” per part del PP En conclusió, aquesta novel· la m’ha
l’actual alcalde del PP, Revert, per a (les eleccions, les llistes de partit, els agradat i recomane la seua lectura
intentar evitar un ambiciós pla urba- trànsfugues, etc). com un document molt interessant
nístic compost per una urbanització sobre la societat valenciana a tot
amb camp de golf, que destruiria un En la meua opinió, la novel· la de aquell que estiga interessat o simple-
paratge natural conegut com “el Xavier Aliaga és una bona aportació a ment tinga curiositat en el tema.
Bosquet”. Amb l’ajuda d’una trànsfu- la literatura satírica valenciana, que
ga del PP i del periodistes Òscar i val la pena llegir, tant per la seua
Pilar, intenten enderrocar l’alcalde actualitat com pel seu to irònic i des-
amb una moció de censura que al final enfadat. És un llibre destinat a Alex Medina Pons
no arriba a realitzar-se. l’entreteniment per damunt de qualse- 2n Batxillerat Tecnològic
25

26. La Cassola
PLÀSTICA
Murals de 4t d’ESO
26

27. La Cassola
PLÀSTICA
27