1. Laura Layza Briceño
1rD
‘Les dones i les filosofies’

2. Aspasia de Milet, (Milet, 470 a. C. – Atenes, 400 a.
C.). Va nèixer a Milet, el seu pare era d’Axíoc. Va ser
mestra de retòrica i logògrafa, també coneguda per la
seva bellesa i intel·ligència. La major part de la seva vida
la va passar a Atenes. Des de molt jove llegia les obres
de poetes i filòsofs, especialment les de Pitàgores, de
qui va aprendre que en el cosmos tot és nombre i
harmonia.
És coneguda com l’amant de Pericles. Desprès de
divorciar-se amb la seva dona es va anar a viure amb
Pericles i es van
casar això estava malt vist, perquè els del
pobles no es podien casar amb estrangeres. Quan va
morir Pericles es va casar amb Lisicles, que era un
venedor de bens i també es va dedicar a la política.
Va ser jutjada per impietat i acusada de
llibertinatge. Per la seva qualitat ser
estrangera, no va estar sotmesa a normes ni
a un control social tan fort com les ateneses. Aspàsia
seria alhora una esposa exemplar i una
hetera ( mena de prostituta de luxe, semblants als
geishes japonesos), només d'aquesta manera
podia gaudir de llibertat i accedir als cercles culturals masculins de la societat.
Un dels seus alumnes més destacats va ser Sòcrates, del qual, també, va ser consellera
sentimental.
És possible que generés un moviment
d'emancipació femenina reivindicatiu d'educació i
de participació cultural.
Poc se sap de la vida de Aspasia després de la mort
del seu segon marit. Sembla ser que es va retirar de
la vida pública, i que va viure en una casa de camp
on donava lliçons a joves alumnes per així
transmetre els seus coneixements. No es sap ben bé
la data de la seva mort, que probablement va ser
entorn de l'any 400 a. C.
(Pericles)

3. Hipatia d’Alexandria, va
néixer a Alexandria, a Egipte
l’any 370 i va morir en en la
mateixa ciutat l’any 415.
Era una matemàtica grega i la
filòsofa més coneguda de
l'antiguitat, era filla de Teó
d'Alexandria, era un astrònom,
físic i matemàtic.
Es va educar al Museu
d'Alexandria (era el lloc on el seu pare tenia un càrrec
important)on va aprendre i després ensenyar, amb
filòsofs neoplatònics. altres de les seves obres
perdudes demostren l’interès que tenia per
l'astronomia i les matemàtiques.
Hipatia circulava amb tota llibertat per la ciutat com alguns filòsofs helenístics, a
difondre les teories de Plató i Aristòtil, en aquella època no estava ben vist que la dona
ensenyés en públic i el cristianisme començava a ser influent en la societat.
Segons el seu deixeble més famós, Sinesi, va aplicar les matemàtiques a la teoria
neoplatònica.
Va morir tràgicament, va ser assassinada per cristians amb el
consentiment del patriarca d’Alexandria, Ciril. Van cremar el seu
cos després d’ha ver-la matat.
La causa del seu assassinat va ser perquè es va negar a convertir-
se cristiana i a renunciar als seus coneixements filosòfics i
científics.
Hildegarda de Bingen, va
néixer en Alemanya l’any 1098. Els

4. seus pares van considerar que Hildegarda havia de ser dedicada al servei de Déu, com
delme.
Als sis anys va començar a tenir visions (molts deien que el que tenia era migranya i
epilèpsia) que van seguir durant la resta de la seva vida, on després les transmetre en
algunes de les seves obres. Quan la Hidegarda tenia vuit anys, la van donar per a la
seva formació a Jutta, de la família de comtes de Spannheim, on vivia en una petita
caseta adossada al monestir dels monjos benedictins fundada per sant Disibodo en
Disibodenberg. Jutta va ensenyar a la jove en la recitació del Salteri, i la va ensenyar a
llegir i escriure.
Va ser abadessa, líder monàstica, mística, profetisa,
mèdica, compositora i escriptora alemanya. A demés
també va ser científica, música, i filòsofa, una esplèndida
escriptora. No va ser coneguda fins els 40 anys.
Va fundar el monestir de Rupertsberg i el d’Eibingen. Va
influenciar sobre papes, emperadors i gent humil.
S’interesà per la cosmología, matemàtiques i la ciencia.
Va morir el 1179 i va ser sepultada en l'església del seu
convent de Rupertsberg on va ser abadessa fins a la seva
mort. Les seves relíquies van continuar allí fins que el
convent va ser destruït pels suecs en 1632.
Actualment les seves
restes es trobe n en Eibingen.
Mary Wollstonecraft, va néixer a
Londres el 1759 fins el 1797.

5. Va ser una escriptora i filòsofa anglesa que va passar a la història pel seu llibre titulat
‘Reivindicació dels drets de la dona’, on argumenta que les dones no són inferiors per
naturalesa, si no que és la falta de mitjans i el no accés a una educació apropiada el
que genera aquesta diferència. De la mateixa manera, va ser la primera dona a
suggerir obertament que homes i dones havien de ser tractats com éssers racionals i
iguals, establint un únic ordre social basat en la raó.
El seu marit era un filòsof amb moviments anarquistes. La seva filla és Mary Shelley,
autora del llibre ‘Frankenstein’.
Morí amb trenta-vuit anys a causa de les
complicacions del naixement de la seva filla,
deixant diverses obres inacabades.
Actualment, es considerada una de les
precursores de la filosofia feminista.
Rosa Luxemburg, va néixer
l’any 1870 a Polònia i va morir
en Alemanya el 1919, provenia
d’una família jueva polàca va ser
obligada a exiliar als 18 anys. En Suiza va
estudiar economia i dret. Va fundar el grup
Espartaquista.
Era la més democràtica de les revolucionàries,
antimilitarista i feminista, censurada pels
comunistes per les seves crítiques a Lenin,
criticada pels socialistes pel seu radicalisme.
En la nit de 1919, un grup de soldats de la tropa
d'assalt arresta a Berlí n a Rosa
Luxemburg. Els militars en comptes de dur-la a la
presó, la traslladen a l'Hotel Edén i després de
torturar-la i colpejar-los fins a la
inconsciència, la arrosseguen moribunda, la
arrosseguen en un automòbil i la
descarreguen un tir a boca de canó. Poc després és
llançada a l’aigua del Landwehrkanal,
possiblement encara amb vida.

6. Hannah Arendt, va néixer a Alemanya el 1906 i
va morir a Nova York el 1975.
Va obtenir el doctorat en filosofia. Amb la pujada
d'Hitler al poder el 1933, es va exiliar a París, on
també va haver de fugir en 1940, establint-se a
Nova York. En 1951 es va nacionalitzar nord-
americana. Durant els orígens del totalitarisme ,
la seva obra més reconeguda, sosté que els
totalitarismes es basen en la interpretació de la
llei com «llei natural», visió amb la qual
justifiquen la exterminació de les classes i races
teòricament «condemnades» per la
naturalesa i la història.
Altres obres seves són La condició humana ,
Eichmann a Jerusalem, Homes en temps
ombrívols, Sobre la violència i La crisi de la
república.
Va moriramb el seu segon infart de miocardi
en el seu despatx reunida amb amics.
María Zambrano, va néixer a Màlaga en 1904 i va
morir a Madrid en 1991. Va estudiar filosofia a
Madrid, on va ser deixeble d'Ortega i Gasset i de
Xavier Zubiri.

7. Després de la guerra civil es va exiliar a Mèxic, i
després també a Cuba, Puerto Rico, Roma i Suïssa,
donant classes en diverses universitats. Va tornar
definitivament a Espanya en 1982 i va rebre
el Premi Cervantes en 1988.
És autora d'una prolífica obra on destaquen títols
importants com Cap a un saber sobre
l'ànima, L'home i el diví, L'agonia d'Europa o De
l'aurora.
Va morir a Madrid el 1991 i va ser enterrada en la
seva terra natal.
Simone de Beauvoir, va néixer a París el
1908 i va morir el 1986. Va ser una pensador
novel·lista y filòsofa existencialista i feminista.
Provenia d’una família burgesa. Va escriure
novel·les, biografies i monogràfics sobre temes
polítics, socials i filosòfics. Jean Paul Sartre va
ser la seva parella durant la resta de la seva
vida.
Es va graduar en filosofia i després es va dedicar a
ser professora de filosofia durant el 1943 en
diferents llocs de França.
Va participar en els debats ideològics de l'època, va
atacar molt a la dreta francesa, i va assumir el paper
d'intel·lectual compromesa.
El seu llibre ‘El segon sexe’ va significar un punt molt
important per a diferents grups feministes, i es va convertir en una obra
clàssica del pensament contemporani.
Va fundar amb algunes feministes la Lliga dels Drets de la Dona, on es
proposava reaccionar amb duresa davant qualsevol discriminació
sexista, i va preparar un número especial de Temps Moderns destinat a
la discussió del tema. Va guanyar el Premi Goncourt amb ‘Los
Mandarines’. Va participar en el Tribunal Russell, i poc després es va

8. solidaritzar amb els estudiants liderats per Daniel Cohn Bendit, en 1972 va presidir
l'associació Choisir, encarregada de defensar la lliure contracepcions.
Fins als seus últims dies de vida, va ser una incansable lluitadora pels drets humans.
Va morir el 1986 a París.
Simone Weil, va néixer el 1909 a França i va
morir el 1943 a Anglaterra. Va ser una escriptora i filòsofa. Provenia d’una família
burgesa jueva, va ser deixeble del filòsof Alain. Va ensenyar filosofia en l'Escola Normal
Superior . Convençuda que per a comprendre les lluites obreres cal compartir les
condicions de vida del proletariat, va abandonar l'ensenyament i, de 1934 a 1935, va
ser obrera de les fàbriques Renault, on li va portar a escriure ‘La condició obrera’
(1951).
A l'esclatar la guerra civil espanyola, va acudir al capdavant de Barcelona, on va lluitar
al costat dels republicans.
Poc després va travessar una crisi espiritual, cap a la fe catòlica. En 1942 es va
incorporar a les forces de la França lliure basades a Londres.
Nombrosos llibres recullen els seus articles, assajos, manuscrits i diaris ínti ms, que
tracen la seva recerca de la justícia social i de la salvació individual: La malaptesa i la
gràcia, El coneixement sobrenatural, L'arrelament, Carta a un religiós...
Totes les seves obres van aparèixer després de la seva mort, editades per els seus
amics.
Va morir a causa de tuberculosi, ocupada per l’alemanya nazi es diu que potser no es
va alimentar bé, això va empitjorar la seva malaltia.