1. El viatge a Yafo
La Bianca era una nena jove, però ja tenia molts plans i projectes al cap, i cada
vegada estava més a prop d’aconseguir el que desitjava des de feia tants anys.
La seva edat no l’impedia somiar i pensar que algun dia el món canviaria i tot aniria a
millor, la gent es respectaria, tothom seria amic de tothom.
La seva infància no va ser fàcil, és més, va ser molt trista, per això volia evitar que
altres nens no ho passessin malament tant de petits, com de grans. No volia la
discriminació entre els blancs i negres o entre els alts i baixos... Simplement volia
aconseguir un món millor, igualtat per a tothom, alegria per aquells que no tenien
companyia i felicitat per tots aquells que no treien un somriure ja feia tants anys.
Per l’aniversari dels 17 anys no va demanar que li compressin cap mòbil, ni cap
ordinador, sinó que ella va demanar poder anar a ajudar als nens d’Israel durant l’estiu
amb una ONG. Tenia clar tot el que volia fer, però el que no tenia tant clar era que els
altres hi estiguessin d’acord en col·laborar.
Com tothom sap, en un joc hi ha els bons i els dolents, els que maten i els que ajuden
a sobreviure, en una pel·lícula hi ha els que posen obstacles a la gent i els que volen
ajudar i aconseguir les seves metes. Aquestes coses que ens semblen tant normals
perquè les veiem dia a dia no són dels jocs ni de les pel·lícules, venen de la nostra
rutina diària.
La família de la Bianca no volia que s’anés tot l’estiu a Israel, ja que alguns pobles
estaven en guerra. Però al cap i a la fi era el seu somni i ells no eren qui per impedir-
s’ho, per tant van deixar-la anar-se’n.
Va arribar el dia tant desitjat per la Bianca, ja havia fet les maletes feia dies perquè
estava molt emocionada i no volia deixar-se res. Al vespre la van acompanyar a
l’aeroport on es va trobar amb l’altra gent, els de la ONG. Poques hores desprès l’avió
va sortir cap a Israel.
Quan van arribar van veure que la gent no es respectava i hi havia molta violència al
carrer.

2. Quan s’hi van instal·lar van començar a planejar que farien per evitar que aquella
situació revolucionés més.
Va arribar la nit, i tothom estava molt cansat, havien d’anar a dormir per poder
continuar treballant demà. Tothom va anar a dormir, excepte la Bianca, ella es va
quedar tota la nit desperta pensant en el que podien fer.
Al matí tots els membres de la ONG es van reunir, i van decidir fer una reunió amb tots
els habitants d’aquell petit poble anomenat Yafo. Cap al migdia d’aquell mateix dia
tothom estava en la reunió.
La Bianca va ser la primera en parlar:
− No tenim respecte amb ningú, hem d’aprendre a ser amables amb la gent que ens
rodeja, no podem viure com animals, som persones encara que en alguns casos
ningú ho diria. Vinc d’un país on no estem millor que aquí, tampoc hi ha respecte,
la gent s’insulta i poques són les persones que diàriament poden treure un
somriure. Això s’ha de canviar, però per poder fer-ho tothom ha de col·laborar.
Quan va acabar de parlar tothom es va quedar callat, la gent havia començat a
reflexionar sobre el tema, i tothom hi estava d’acord en que aquella situació s’havia de
canviar d’alguna manera.
Les 3 setmanes següents van estar organitzant diferents activitats per a la gent de
Yafo. Eren activitats que es feien per equips on la gent aprenia a ajudar-se uns als
altres, i sobretot a saber conviure junts.
Al cap de 2 mesos les coses havien canviat. La Bianca estava molt orgullosa del que
havien fet durant aquests mesos, però havien de tornar a Espanya en poc temps. Tant
ella com els seus companys sabien que l’estiu vinent quan tornessin les coses
tornarien a estar malament, i haurien de començar de nou.
Va arribar el dia que havien de marxar, van recollir totes les coses i van marxar a
l’aeroport. Al arribar a Espanya la família de la Bianca l’estava esperant allà.
Quan van arribar a casa va veure que no estava bé aquí, volia tornar a Yafo, no sabia
ben bé perquè tenia tantes ganes, era un poble com qualsevol altre, però per ella tenia
alguna cosa especial, potser era sentir que havia estat fent una cosa que li agradava
de veritat, era un dels seus somnis.
Tània Paliakova
Natalia Dziewa
Aina Almirall
Ainoa Winter
Gemma Sala