1. MITJANS I RECURSOS TECNOLÒGICS EN EL PROCÉS D'E/A MONTSE CARNÉ MIQUEL
SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGÍAS DIGITALES Y EDUCACIÓN
Manuel Area Moreira
Aquest article forma part de un temari sobre Tecnologies de la Informació i Comunicació
en Educació, concretament, de TECNOLOGIA EDUCATIVA.
L'autor, ja conegut per qui a 3º de GEDI, va fer l'assignatura optativa de “Comunicació
Audiovisual i Multimèdia” amb en Santos Urbina, és en Manuel Area, Catedràtic de
Didàctica i Organització Escolar en la Facultat d'Educació de la Universitat de la Laguna.
També és Doctor en Pedagogia i Llicenciat en Ciències de l'Educació, a part de participar
en diferents grups d'investigació del ram de la docència.
L'article aborda diversos obstacles i reptes educatius destacats, a partir del
desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i amb la
societat de la informació, és a dir, quin ha de ser el paper del sistema educatiu en
aquesta nova i incerta era digital.
Aquest article guarda un paral·lelisme, salvaguardant les distàncies, amb el Informe
Delors, elaborat per experts de la Unesco, a on anomena els quatre pilars de l'educació
del segle XXI:
- APRENDRE A CONÈIXER, aprendre a aprendre, adquirir habilitats per a
l'autoaprenentatge de manera permanent al llarg de tota la vida.
- APRENDRE A SER, davant de les diverses situacions en les que es trobi al llarg de la
vida.
- APRENDRE A FER, per obrar amb autonomia, judici i responsabilitat personal.
- APRENDRE A CONVIURE, treballar en projectes comuns i gestionar els conflictes
El període històric actual es recolza en un conjunt de processos sociològics, econòmics,
polítics i culturals, com la mercantilització de la informació, l'hegemonia de la ideologia
neoliberal, l'increment de desigualtats entre els països més avançats i la resta del món,
la superpoblació, ..., la globalització, que tot i ser molt destacable no és un fenomen
exclusivament actual, ja que, fa segles ja es comercialitzava (via rutes marítimes i
terrestres, això si) transportant matèries primes d'uns continents a uns altres.
Així doncs, l'autor afirma que les tecnologies no són la causa de la globalització, sinó
que actuen com a acceleradors d'aquest procés.
1
2. MITJANS I RECURSOS TECNOLÒGICS EN EL PROCÉS D'E/A MONTSE CARNÉ MIQUEL
El que passa és que crec que aquesta
globalització no obeeix per igual a totes les
demandes i necessitat de tots els països del
món, sinó que beneficia als més poderosos,
de la mateixa manera que la resta de
fenòmens que n'Area enuncia a la llista
exposada, com per exemple, l'hegemonia de
la ideologia neoliberal, no són gaire
esperançadors, si el que es cerca és un món
global però també just.
L'autor afirma, que les tecnologies digitals no són les causants directes de les
transformacions del món a on ens trobem , però sense elles el món a on ens trobem no
seria com és.
No puc estar-hi més d'acord, però ja que sense elles el món no seria com és, i com que
les noves tecnologies porten implícites tant avantatges com inconvenients, tal com diu
Postman “cada aportación comporta un daño colateral”, no podem obviar que també
han aportat la seva part negativa a la nostra societat, tot i que potser un dels
inconvenients més grans sigui el mal ús que l'ésser humà fa d'elles.
La nostra societat, és la societat de la informació, ja que aquesta s'ha convertit en un
producte molt valuós. El sector industrial que comercialitza amb la informació, com els
mass media (mitjans de comunicació de masses, per exemple la televisió), les empreses
software, les industries de l'oci i l'entreteniment,... són un sector en constant
creixement i que a més, competeix amb el sector representats de l'economia de la
segona revolució industrial.
Estic totalment d'acord amb aquesta afirmació, per exemple és brutal el que un
telenotícies d'una determinada cadena de televisió i el de una altre, poden arribar a
variar el contingut d'una mateixa noticia, amb més o menys subtilesa.
La manipulació de la societat està a l'ordre de cada dia, aquest és des de el meu punt de
vista un dels reptes de la nova educació, fer ciutadans que no es deixen manipular.
Per sort, n'Area ens dóna un poc d'alè al anomenar-nos quatre perspectives diferents
sobre el paper de les noves tecnologies.
D'entre les quatre, tres d'elles estan convençudes que les noves tecnologies només tenen
avantatges, principalment a nivell econòmic, n'hi ha una darrera, meitat noblement
esperançadora meitat utòpica (si més no creure-la en bloc i en l'actualitat), que n'Area
2
3. MITJANS I RECURSOS TECNOLÒGICS EN EL PROCÉS D'E/A MONTSE CARNÉ MIQUEL
anomena Discurs crític - polític, que defensa que les tecnologies digitals han d'estar al
servei del desenvolupament social i humà, i no controlat pels interessos de les grans
corporacions industrials del món capitalista. Anomenat també moviment anti
globalització, tenen un discurs alternatiu a la perspectiva mercantilista, que consisteix
en la defensa dels drets cívics i democràtics per a la llibertat d'expressió en l'ús de
Internet enfront als intents de control que estan desenvolupant diferents governs
occidentals.
No podem obviar però, la gran quantitat d'avantatges que les noves tecnologies ens
aporten: permeten i faciliten la comunicació, independentment de la situació geogràfica
i/o temporal; Permeten l'accés a una gran quantitat i varietat de dades i informacions,
a més de forma permanent; milloren l'eficàcia i la qualitat dels serveis; permeten altres
formes de participació, d'opinar,... ; emergeixen nous llocs de treball, per tant, més
oportunitats laborals i a més més flexibles, ja que, poden no tenir rigidesa temporal o
espacial.
Pel que vam veure el curs passat afegiria que, permeten una apertura ideològica, ja que
ens permet intercanviar coneixements diferents amb moltes persones. I això és bo, molt
bo, conèixer altres maneres d'entendre la vida per exemple, trobo que és una bona
aportació a les persones i a les societats.
Sempre i quan aquesta apertura, com passa en moltes ocasions, no provoqui la pèrdua
de les senyals d'identitat culturals d'un poble o col·lectiu social. Llavors, aquesta
avantatge passaria a la llista dels inconvenients.
N'Area n'anomena, dos més: obstaculitzen el progrés cap a un model social més
democràtic, ja que hi ha gent que no coneix o no té accés als nous codis tecnològics,
així sorgeix l'escletxa digital per exemple; i l'evident desastre mediambiental del planeta
com a conseqüència del creixement industrial, les modificacions genètiques en aliments
i éssers vius, l'energia nuclear,...
És com si haguéssim signat un contracte a on el preu a pagar per tenir els avantatges de
les noves tecnologies fos així d'elevat, ja que no només el pagaríem els éssers humans
sinó tot allò que tingui vida del planeta. La humanitat actual ha pujat a aquest tren,
però potser no érem conscients dels riscs que corríem i segurament no som conscients
de l'alt preu que haurem de pagar, perquè des de el meu punt vista i després de llegir
avantatges i inconvenients, la balança no està equilibrada.
Per altre banda l'educació hi juga un paper fonamental en l'equilibri d'aquesta balança,
però per això cal que conegui els efectes nocius que augmentarien la llista dels
inconvenients: el poc temps d'adaptació a les noves tecnologies; el mal ús que se'n fa
d'elles; la sobredosis d'informació; la forta dependència cap a les màquines digitals; la
3
4. MITJANS I RECURSOS TECNOLÒGICS EN EL PROCÉS D'E/A MONTSE CARNÉ MIQUEL
imposició de l'hegemonia cultural de la civilització occidental cap a la resta del món,
produint un uniformisme cultural en detriment de les cultures pròpies i locals; l'augment
de les desigualtats entre països, ja que les noves tecnologies estan només a l'abast de
qui tingui possibilitats materials i coneixements per emprar-les, cosa que fa que el
concepte de ciutadà passi a ser de client o usuari, és dir, sembla que valem allò que
podem arribar a pagar!; finalment, però no menys important, la pèrdua de privacitat i el
conseqüent control sobre els individus i grups socials.
Vull destacar sobretot aquest darrer efecte nociu, ja que la gent jove, amb la
inexperiència que, en la majoria de casos, comporta ser jove, potser no acaben
d'adornar-se de què significa compartir a la xarxa, amb no se sap exactament amb qui,
un tou de dades personals que algú pot emprar en contra d'ells i aprofitar-se de la seva
inexperiència. Aquest crec que és un aspecte clau que tot docent ha de treballar a
l'aula.
Uns dels problemes educatius més grans és la diferència de ritme entre les noves
tecnologies i l'educació. Els canvis amb les noves tecnologies són ràpids i en un espai
de temps curt, a més de produir-se en el propi dia a dia. Això provoca que els que no
hem nascut a la era digital, els anomenats immigrants digitals, haguem de fer un sobre
esforç per adquirir les competències instrumentals, cognitives i actitudinals derivades de
l'ús de les noves tecnologies, perquè sinó l'escletxa
digital pot ser cada cop més grossa.
Pel que fa al ritme de la societat en general, hi ha
un gran desfasament amb el sistema educatiu. La
societat de la informació es mou a un ritme ràpid i
canviant i el sistema educatiu es mou no només a un
ritme lent sinó que a vegades sembla que també
amb molta pors als canvis.
Però que el sistema educatiu necessita un canvi,
d'això no hi ha cap dubte, ja que seguim amb
l'ensenyament pensat per l'era Industrial del s.XIX i
XX i ja som al segle XXI.
Així doncs és l'educació la que ha de jugar un paper clau, ja que tal com diu l'article,
sense recursos humans qualificats en l'ús de les tecnologies de la informació i
comunicació no podrà existir i avançar la societat de la informació. Però al servei de què
han d'estar els nous programes educatius? Haurien d'anar cap a un projecte educatiu al
servei de desenvolupament humà i democràtic de la societat de la informació. Com?
4
5. MITJANS I RECURSOS TECNOLÒGICS EN EL PROCÉS D'E/A MONTSE CARNÉ MIQUEL
– Integrant les noves tecnologies a l'aula, a través de més recursos econòmics,
redefinir el currículum, formació del professorat; concebre els centres educatius
com a instàncies culturals integrades en la comunitat a on pertanyen posant els
seus recursos a la seva disposició; propiciar la creació de “comunitats virtuals
d'aprenentatge”.
Els dos darrers punts em semblen dur a la realitat allò que hem parlat tantes
vegades a classe sobre obrir l'escola a la comunitat, però per ara això no es
compleix ni en mínims i trobo que no és dels canvis més difícils que s'han de fer.
– Replantejar el procés d'ensenyament i aprenentatge, així com els rols de
l'alumne i del docent. Allò rellevant de l'aprenentatge no és el desenvolupament
de la capacitat memorística sinó els processos d'anàlisis i reflexió, això representa
l'ús intel·ligent dels recursos (impresos, audiovisuals,...). És a dir, l'educand ha de
ser un subjecte actiu i protagonista del seu propi procés d'aprenentatge. I això no
és nou, per tant, en aquest cas, cal alguna cosa més que l'adaptació a les noves
tecnologies.
Formar als alumnes com a usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies i de
la cultura que es produeix i es difon al voltant d'elles. Per això, primer s'han de
formar els docents i malauradament, per la majoria de docents d'altres
generacions segueix sent una assignatura pendent.
– Desenvolupar accions d'educació formal per atendre les necessitats formatives
dels sectors socials que es troben fora del sistema escolar.
“Però el discurs mercantilista de l'economia neoliberal domina l'actual panorama de
l'avanç tecnològic, i per extensió dels plans i projectes governamentals que defineixen
el desenvolupament de la societat de la informació a mig plaç”, ens diu n'Area al final
de l'article.
Estic totalment d'acord amb aquesta afirmació, per això la feina de docent és especial,
fantàstica i difícil, i més encara en la societat actual, és tot un repte, a on el diner
marca els moviments socials, però no ha de marcar els moviments personals de cada
docent, perquè d'aquesta manera sumant persones que creguin en fer un bon ús de les
noves tecnologies, coneixen els avantatges i els inconvenients i estiguin convençudes
que “qualsevol temps passat no va ser millor” sinó que el futur serà millor, podrem
lluitar per un món millor amb les eines que tenim, i les noves tecnologies són una eina
més.
5
6. MITJANS I RECURSOS TECNOLÒGICS EN EL PROCÉS D'E/A MONTSE CARNÉ MIQUEL
WEBGRAFIA CONSULTADA:
– Enllaç a l'article :
http://www.tecnoedu.net/lecturas/materiales/manual_area/tema1.pdf
– "LA EDUCACIÓN ENCIERRA UN TESORO (UNESCO "Informe Delors"):
http://www.unesco.org/pv_obj_cache/pv_obj_id_420FABF525F4C4BBC4447B3D78
E7C24EC1311100/filename/DELORS_S.PDF
– Pàgina web d'en Manuel Area Moreira : http://manuelarea.net/
6