1. SEGUIM OMPLINT LA MOTXILLA:
Un dia a
una aula
d’Educació
Infantil
1. UNA JORNADA A L’ESCOLETA
- Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el
moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les
OBJECTIUS
pràctiques.
- Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques.
- La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
CONTINGUTS - La reflexió sobre la pràctica i la millora professional
- El paper del professorat
Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
Cada dia hi ha propostes diferents, avui no s'assembla a ahir i tampoc s'assemblarà a demà, però
intentaré explicar un dia general, quines seqüencies es segueixen.
Primer de tot dir que la meva aula és una aula mixta, hi ha infants de P2 i infants de P1 junts,
amb la conseqüent diversitat.
Els infants comencen a arribar damunt les 8:30 i tenen temps fins les 9:30, que ja es tanca la
porta d'entrada. A mida que els infants arriben son rebuts per na Lina, que és una educadora de
suport i els rep mentres la tutora de l'aula,na Joana, que té reducció de jornada per cura
d'infant de menys de tres anys, arriba damunt les 9/9:10.
És l'aula del GALLS.
I com a tal, na Joana té una titella que és un gall, és el gall KIKIRIKI!!, ell se'n cuida de donar el
bon dia a tots els infants, de demanar-los com estan,... També tots junts cantem la cançó del
gall Kikiriki, que fa així:
1

2. CADA DIA AL DEMATÍ CANTA EL GALL KIKIRIKI
I LA GENT MIG ADORMIDA, ES DESPERTA DE SEGUIDA
CADA DIA AL DEMATÍ CANTA EL GALL KIKIRIKI,
KIKIRIKI!!!!
Els infants estan disposats en mitja rotllana, sentats en unes estores en terra i el bon dia
comença a partir de les 9:30, quan teòricament han d'haver arribat tots els infants.
A part de la cançó del gall kikiriki, també se'n canta d'altres, com la del Xino Fimfumfà:
JO SOM EL XINO FIMFUMFÀ QUE ARRIBA DE LA XINA NA
JO SOM EL XINO FIMFUMFÀ QUE ARRIBA DE LA XINA NA
TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI FU
TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI FA
AAAAAAAAA
AAAAAAAAA
He volgut incloure aquesta perquè els hi agrada molt especialment a tots.
Després de donar el bon dia personalment a cada infant, el gall, que és un vessut, se'n va a
dormir, però abans dóna un petó a cada infant, a vegades a la galta, a vegades al nas, a vegades
en dóna dos,...
Seguidament és fa alguna activitat concreta, experimentació, música, taller de llenguatge,
plàstica psicomotricitat, o joc lliure per racons, segons el dia . Aquest darrer, el joc lliure per
racons, pràcticament és fa cada dia, sinó pot ser abans de sortir al pati, serà després de dinar,
però sempre es troba espai perquè cada infant esculli jugar a un racó o a un altre.
Després ens preparem per sortir al pati, però abans revisem si hi ha algun infant que necessita
fer un canvi de bolquer i també acompanyem als tres infants que ja no duen bolquer, a anar al
lavabo. De totes formes durant tot el matí estem alertes de les necessitats de neteja dels
infants, sigui el moment que sigui i estiguem fent el que sigui, si un infant necessita un canvi de
bolquers o anar al lavabo es respecta.
Així doncs que ajudem a posar jaquetes i anar al pati, aproximadament estan al pati entre les
10:30 i les 11:30. A aquesta hora comencem a recollir els material del pati i entrem dins l'aula.
2

3. Ens treim les jaquetes, i comencem a fer net les mans i a canviar els bolquers que calguin, tot
plegat acompanyat amb una cançó de Damaris Gelabert:
ES HORA DE DINAR, LES MANS HEM DE RENTAR
AMB SABÓ I AIGUA BEN NETES QUEDARAN
MIRA MIRA QUE NETETES, MIRA MIRA LES MANETES
MIRA MIRA QUE NETETES, MIRA MIRALES
.....
És una bona estratègia perquè els infants puguin anticipar el que succeïrà i així es sentiran més
segurs d'actuar.
També és un bon moment per fer un glop d'aigua, si no hi ha temps, quan arribem a la taula per
dinar, el primer que farem serà donar-li's aigua.
Així que amb les mans ben netes i els pitets posats, damunt les 12:00, anem cap al menjador, a
on ens ajuntem amb els infants de P2, per a dinar.
Na Joana té la meitat del grup i jo l'altre meitat (els primers dies vaig fer de reforç).
Primer servim la fruita, ja que potser és el que més els costa menjar i d'aquesta manera, al tenir
gana, acostumen a menjar-se-la força bé. Després el primer plat i seguidament el segon.
Respectem que cada infant mengi al seu ritme i la quantitat que vulgui, els demanem si volen
que els ajudem. Mentres mengen interaccionem amb ells, i ells també ho fan amb els seus
iguals, per tal de fer que sigui un moment un poc social, tot i que encara són infants molt petits.
A mida que acaben, els demanem que esperin un poc a que els seus companys acabin, però si la
cosa s'allarga, ja que n'hi ha algun que s'ho pren amb força calma, deixe'm que s'aixequin i una
de nosaltres s'endú als infants que ja han acabat a que col·loquin els seus pitets dins els
talequets, que estan al passadís del costat de l'aula.
Un cop han acabat tots, ens reunim a l'aula. És el moment de fer net les cares i les mans, amb
unes tovalloletes, acostumo a fer-li's jo, mentres els canto cançons o els faig jocs de falda.
Mentrestant, la tutora els canvia els bolquers i va anotant a una fulla incidències del dia perquè
els pares estiguin informats, com: les “caques” que han fet, què han dinat, si han dinat bé,
quines activitats hem fet, ect.
Els infants juguen lliurament pels racons de la classe.
Amb tot plegat acostuma a ser la una del migdia i, a les 13:10 s'obre la porta i els pares, avis,...
comencen a recollir als infants. Però abans una educadora passa a recollir els infants que es
queden a dormir per dur-los al niu.
A la meva aula acostumen a ser dos infants, els que es queden a dormir.
3

4. A mida que entren a recollir-los, els infants es posen contents, però alguns es fan els remugons i
volen que els cantis una darrera cançó o els facis un darrer joc de falda, amb la seguretat que
els pares ja han arribat i que ja van a casa a descansar.
Els acomiadem amb una abraçada i un petó, a vegades varies vegades. Sempre se'n van tranquils
i segurs. Això és un gran plaer, que quasi tots, als pocs dies de coneixem ja se'm tiren als braços,
tant per dir-me hola com per dir-me adéu
Quan ja no hi ha infants, recollim la classe i jo vaig a encarregar-me del dormitori, juntament
amb una altre educadora.
Al dormitori hi ha infants de P1, P2 i de l'aula mixta, dormen o descansen, en hamaquetes, amb
una musiqueta amb sons naturals molt agradables.
A les 14:30 s'obre la porta i arriben els primers pares, roman oberta fins les 15:00, quan
l'escoleta ja queda tancada fins l'endemà.
A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic? Ja l'he contestada
2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? L'escola té un estil educatiu comú per tots els
nivells. A l'hora d'avaluar, es basen en la pràctica diaria, l'observació, petites anotacions
puntuals, graelles en activitats concretes,..., per tal de fer una avaluació global cada trimestre i
una avaluació personal a final de curs, a on s'avaluen un ítems juntament amb un cmentari
personal per escrit.
3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Crec que el principal comportament d'aquesta escola és el respecte, tant per als infants com
per les famílies, diria que és una escola molt familiar. Les famílies són acollides amb calma i
amb temps, les seves preguntes i els seus neguits sempre queden respostos.
Diria que és una escola amb dos principals objectius, ajudar a adquirir autonomia als infants i
els seu benestar general. I per això és una escola que creu en els infants, en les seves
possibilitats i capacitats.
4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui
decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la
jornada, com es soluciona?
A l'escoleta Borja Moll hi ha un total de vuit aules, tres de nadons, dues de P1, una aula mixta i
dues aules de P2.
Les aules tenen una organització diferent sigui de nadons o la resta. A l'aula de nadons hi trobem
tot el que conformarà la seva jornada,és a dir, jugar, descansar, activitats, menjar i dormir.
En canvi, a les aules de P1, P2 i mixta, estan organitzades per racons de joc i per l'espai de
higiene personal, ja que dinar i dormir ho fan en altres espais.
Totes les aules es van dissenyar fa més de vint-i-cinc anys, per tant hi ha coses fantàstiques i
d'altres que s'han quedat obsoletes, però amb els pocs recursos que té actualment l'educació
serà difícil que per ara es pugui canviar res de l'estructura de l'edifici. Per exemple, anomenaré
una cosa bona i una altre de menys bona i que s'hauria de canviar.
La bona és que totes les aules i pràcticament tots els espais tenen llum natural i amb grans
quantitats. La dolenta és que els canviadors estan de cara la pared, és a dir, quan una educadora
està canviant el bolquer a un infant no té una visió general ni dels infants ni de l'aula.
4

5. En principi hi ha una mateixa manera de fer general, ja sigui per organització o per si surgeix
algun entrebanc, però dins de cada aula la educadora és la responsable de que tot funcioni bé i
de prendre moltes decisions al instant, sense possibilitat de consultar-ho amb ningú més.
5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Tinc la sort d'estar en una aula mixta, a on hi ha infants des de 17 mesos fins a quasi tres anys,
això permet que hi hagi molta interacció entre ells. Els més grans són més comunicatius, es
cerquen entre ells, també saben cuidar als més petits, i saben fer un joc més social i més
simbòlic a on comparteixen rols diferents.
Els més petits miren, escolten i es queden bocabadats en moltes de les coses que fan els més
grossos, però també els cerquen i volen imitar-los.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
Els més grans es comuniquen a vegades verbalment, però tots en general interactuen a través de
les mirades, els plors, els gestos,...i l'educadora també es comunica amb ells a través dels
gestos, la mirada, carícies, frases afectives, cançonetes,... jo hi afegeixo cançons de falda,
sobretot els més petits estan molt receptius a aquests jocs i, altres petits jocs i cançonetes.
7. Com s’interectua amb les famílies?
A nivell diari, a l'aula, sempre hi ha temps per rebre-les i perquè s'intercanvii informació
referent a l'infant o perquè s'expliquin què s'ha fet o per fer preguntes,... A part es fan reunions
periòdiques de forma personal amb cada família.
A l'entrada hi ha un petit racó, amb un sofà i una llibreria, a on es poden trobar contes, revistes i
llibres, que les famílies poden llegir i fins i tot endur-se'n a casa, després d'haver-se apuntat en
una llista de prèsctecs de llibres, que poden trobar allà mateix.
També hi ha l'APIMA, que és l'associació de pares i mares, que el que fa és ajudar a l'escola a
organitzar festes tradicionals, també col·labora en les excursions, fan assambleas per a parlar de
diferents temes que preocupin a les famíles del centre, recolza a l'escoleta davant les
Administracions, porta a terme activitats,...
8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida
pels mestres?
El centre té ambdues coses, pel que fa al d'infants té més a veure amb el període d'adaptació i
el d'acollida pels mestres explícita quins són els trets característics del centre.
PERIODE D’ADAPTACIÓ (pla d'acollida als infants):
L’adaptació és un procés personal i actiu que l’infant ha d’anar construint, conquerit els primers
dies de la seva arribada a l’escola infantil, per a la qual cosa necessita l’ajuda i la col·laboració
estreta i flexible de la família i del personal del centre.
El període d’adaptació és molt important perquè l’infant ha de construir el procés des d’una
situació coneguda, el seu ambient familiar, a una de desconeguda, l’ambient escolar. Ambdós
ambients estan formats per persones, espais, materials i organitzacions particulars i diferents,
cal doncs que entre aquests dos ambients no hi hagi ruptures que l’infant no pugui acceptar i,
d’aquesta manera, que se senti reconegut, motivat i actiu per adaptar-se.
En el document del procés de separació i adaptació a l’escola tenen en compte diferents
circumstàncies i diferents moments:
- Abans de la incorporació al centre: es fa un dia de “portes obertes” per a tots els infants no
escolaritzats, amb la finalitat de donar a conèixer l’edifici, la gestió i totes les qüestions que les
famílies vulguin aclarir i les hi serveixi d’ajuda per a establir un bon criteri per la tria del centre
5

6. que més li convingui. Seguidament, amb la matriculació, les famílies tindran un nou contacte
amb el centre i amb les seves normes de funcionament.
Just abans de començar el curs escolar, hi haurà una reunió amb l’educadora, per tal de
conèixer-la a ella i a la seva aula. Així hi ha un primer contacte mutu, de forma informal, els
infants també podran tenir el seu primer contacte amb la que serà la seva educadora i amb
l’espai, així quan arribi el dia acudiran a un lloc que ja coneixen. Finalment durant els primers
dies hi haurà una reunió particular amb cada família a fi de conèixer els hàbits de l’infant.
- La incorporació de l’infant al centre: Amb l’objectiu que l’infant visqui la separació de la
millor manera possible, la incorporació serà progressiva, per tal d’evitar trastorns derivats
d’una separació brusca. Caldrà doncs, flexibilitat en els moments d’entrada i sortida; els primers
dies la permanència al centre serà d’una o dos hores, sempre acompanyats per la família,
progressivament l’infant podrà romandre breus espais de temps tot sol, fins que arribi a la
permanència total (sol durar un parell de setmanes), però durant el primer mes es recomana que
l’infant no es quedi durant tota la jornada; el docent esperarà que l’infant vulgui separar-se de
l’acompanyant i acostar-se a ell.
Al ser també un document informatiu per a les famílies, hi ha consells més concrets per elles,
com que tinguin en compte que han de mantindre la calma i proporcionar-li'n seguretat als
infants, també que l’infant pot tenir alguna alteració del sistema vegetatiu (son intranquil,
irritabilitat, major demanda afectiva,...). També han de tenir previst sistemes d’atenció per
quan l’infant en posi malalt i no pugui assistir a l’escoleta
TRETS D'IDENTITAT DEL CENTRE (Pla d'acollida pels mestres):
Comença amb una salutació càlida cap al nou mestre, seguidament explica qui són els docents i
els educadors i també les persones que formen Equip d'Atenció Primerenca (EAP), així com el
personal no docent (cuineres, desadores i manteniment).
També narra com esdevenen els horaris d'entrades i sortides, i també les activitats dels infants
durant una jornada.
Finalment parlen de la filosofia de l'escoleta:
Entenen que la qualitat de l'educació exigeix posar a disposició dels infants els millors recursos
possibles. D'aquesta manera valoren principalment:
– que l'escoleta sigui per l'infant, és a dir, que ajudi a l'infant en tres aspectes bàsics:
Entesa com la construcció de la capacitat de fer, d'estar bé tot sol/a i
AUTONOMIA
de viure relacions sòlides amb els demés
Entesa com a maduració d'una imatge pròpia positiva i de la confiança
IDENTITAT
en si mateix/a i en les pròpies capacitats
Enteses com a la construcció de la capacitat d'interiorització i la
COMPETÈNCIES
posada en marxa dels sistemes simbòlics-culturals
– entendre la diversitat com a riquesa del grup
– els coneixements i les experiències, a través del joc. L'aprenentatge i el desig d'explorar
els ajuden a desenvolupar molts coneixements sobre els objectes físics i els organismes
vius. Els infants comparteixen les accions i les solucions amb els demés i posteriorment
les faran sols.
– la relació amb la família i amb l'ambient social, parteixen que la família és un recurs
educatiu primer i d'exelència, i així la reconeixen, la valoren i la potencien.
6

7. 2. CONCEPTE D’INFANT
- Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques.
OBJECTIUS
- Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.
- Característiques del canvi i dels processos de millora en educació.
CONTINGUTS
- El paper del professorat
Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.
Ara, es tracta de que defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.
Un infant és una persona lliure i única, amb sentiments,
emocions, moviments, necessitats, preguntes, pors,
conflictes, amb drets, amb ganes d'escollir, amb
pensaments i accions, són éssers creatius, imaginatius,
il·lusionats per tot el que hi ha al seu voltant, són uns
exploradors que mai en tenen prou.
I des de l'escola, els hem de proporcionar tot el que
estigui al nostre abast, com a persones, com a docents i
com a institucions, a través de materials, espais, actituds,
currículums (l'ocult també), per tal que el seu món
exterior i les seves veritables necessitats interiors,
coincideixen el màxim de vegades possibles.
7