SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 14
El 9 d’octubre
El 9 d’octubre
Aquest dia al País
Valencià se celebra
l’entrada de Jaume I
a la ciutat. Fou l’any
1238 després de la
rendició de la ciutat
de Balansiya pel rei
àrab Zayyan ibn
Mardanix.
El 9 d’octubre
Després d’un setge de cinc mesos, el 28 de
setembre de 1238 es va signar l’acord de
rendició.
Jaume I donà cinc dies de termini
perquè tothom que hi vivia poguera
eixir lliurement amb tots els béns de
què disposava.
El 9 d’octubre
Aquesta és la bandera autèntica que es conserva
a l’arxiu de l’Ajuntament de València
El dia 8 d’octubre el Rei
àrab va eixir l’últim de la
ciutat de València. El 9
d’octubre els exercits de
Jaume I entraven a la ciutat
i enlairaren el Penó de la
Conquesta (la bandera),
com a símbol del domini de
la ciutat.
El Rei Jaume
Gran part de la seua vida la va
recollir ell mateix en la seua
Crònica de Jaume I o Llibre dels
Feyts.
Va nàixer el 1208 a Montpeller
(Sud de l’actual França) i va morir
el 1276 a Alzira.
Va començar a regnar als 10 anys.
En aquesta obra l’autor conta
en primera persona els fets
més importants de la seua
vida.
Engendrament
Segons la llegenda el rei Pere rebutjava la seua muller.
El rei Jaume fou fill del Rei Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller.
A les fosques, el rei Pere passa la nit amb la seua
esposa sense saber-ho i així fou concebit el rei
Jaume I.
Aleshores els consellers reials, per por que el Rei
morira sense descendència l’enganyaren dient-li que
una dama de Montpeller volia passar la nit amb ell.
Naixement i Baptisme
Segons els antecedents dinàstics i diversos
documents de l’època el nom del rei hauria d’haver
sigut Pere i no Jaume.
El rei Jaume I d'Aragó va nàixer
al Palau dels Tornamira de
Montpeller la nit de l’1 al 2 de
febrer del 1208.
Per triar el nom de Jaume, la seua mare manà
encendre dotze ciris, cadascun amb el nom d’un
apòstol, l’últim ciri en consumir-se donaria nom al
xiquet.
Regne, casament i cavalleria
El 1221, amb només tretze es casà amb
Elionor de Castella, que tenia disset anys, a
la ciutat d’Àgreda. (En aquesta època un
home casat era major d’edat als 14 anys)
Despres de la mort del seu pare i la regència de diversos nobles,
el Rei Jaume fou coronat rei l’any 1218, amb només 10 anys.
Immediatament el Rei i la Reina anaren a Tarassona, on fou armat
cavaller.
Guerres nobiliaries
A causa de la jove
edat del rei, els
nobles es revoltaren i
es barallaren per tal
d’aconseguir el
control del Consell
Reial.
Així fou que entre el
1222 i el 1228 el Rei
hagué de pacificar
diverses guerres
entre nobles del seu
regne per tal
d’enfortir el seu
lideratge i guanyar
la confiança de tots.
Conquesta de Mallorca
Així diversos nobles catalans
es reuniren amb el rei a
Tarragona per preparar
l’expedició per conquerir
Mallorca.
Finalment l’illa fou presa totalment el 31 de desembre
de 1229, dia de les Illes Balears.
El 1228, una vegada que la pau
regnava a Aragó i Catalunya, el
Rei concentra els seus esforços
a conquerir les terres del sud
als àrabs.
Conquesta del Regne de València
Les accions militars per
conquerir el que actualment és
el País Valencià començaren el
1232 i acabaren el 1244 amb un
acord entre el Rei de Castella i
Jaume I segons el qual la Corona
d’Aragó renunciava a les terres
murcianes.
El 9 d’octubre del 1238 Jaume I entrava a València.
Aquest dia es commemora des de finals del segle XIII, és a
dir fa més de 700 anys.
Mort de Jaume I
Per a Pere, Arago, Catalunya i
València.
Per a Jaume, Mallorca.
El 21 de juliol de 1276 el rei, en
greu estat de salut, feu prendre
possessió dels seus regnes als
fills Pere i Jaume.
Despres s’ordenà monjo i
emprengué viatge cap al
Monestir de Santa Maria de
Poblet.
El Rei morí el 27 de juliol de
1276 de camí cap al monestir.
La mocadorada
El dia nou d’octubre també se celebra a la ciutat de València la
tradicional Mocaorà de Sant Donís.
Consisteix en que l’home regala a la seua parella uns quants dolços
de massapà embolicats en un mocador.
Es tracta de
l’equivalent
valencià del dia
dels enamorats
La mocadorada
Segons la llegenda, aquests dolços representen els fruits
de l’horta de València que les valencianes van oferir a
Jaume I quan va entrar a València.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
Sílvia
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XV
guestf610e697
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
2nESO
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
jgutier4
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
malbert1
 
Joan oliver 3
Joan oliver 3Joan oliver 3
Joan oliver 3
dolors
 

Mais procurados (20)

Jaume I
Jaume IJaume I
Jaume I
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
Cultures precolombines
Cultures precolombines Cultures precolombines
Cultures precolombines
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
T7 primera guerra mundial i la revolucio russa
T7   primera guerra mundial i la revolucio russaT7   primera guerra mundial i la revolucio russa
T7 primera guerra mundial i la revolucio russa
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Animals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al món
Animals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al mónAnimals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al món
Animals amb perill d'extinció a les Illes Balears i al món
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XV
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
 
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
 
INEQUACIONS I SISTEMES
INEQUACIONS I SISTEMESINEQUACIONS I SISTEMES
INEQUACIONS I SISTEMES
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
 
Pronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüentsPronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüents
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del catalàPompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjana
 
Joan oliver 3
Joan oliver 3Joan oliver 3
Joan oliver 3
 

Destaque (8)

La divisió de la història
La divisió de la històriaLa divisió de la història
La divisió de la història
 
Tutorial timetoast
Tutorial timetoastTutorial timetoast
Tutorial timetoast
 
La diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_viusLa diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_vius
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
Eix cronològic Història
Eix cronològic HistòriaEix cronològic Història
Eix cronològic Història
 
El universo y el sistema solar
El universo y el sistema solarEl universo y el sistema solar
El universo y el sistema solar
 
Relacions intraespecífiques
Relacions intraespecífiquesRelacions intraespecífiques
Relacions intraespecífiques
 
Los ecosistemas ppt
Los ecosistemas pptLos ecosistemas ppt
Los ecosistemas ppt
 

Semelhante a El 9 d’octubre

Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
Sandra Osuna Zambudio
 
La Catalunya Medieval
La Catalunya MedievalLa Catalunya Medieval
La Catalunya Medieval
guest03b2693
 
800 Anys Amb Jaume I
800 Anys Amb Jaume I800 Anys Amb Jaume I
800 Anys Amb Jaume I
pinaeta
 
èPoca de castells
èPoca de castellsèPoca de castells
èPoca de castells
bemaz
 
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
xalobesser
 
Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.
Lourdes Pastor
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
sleon4
 

Semelhante a El 9 d’octubre (20)

Presentación palma
Presentación palmaPresentación palma
Presentación palma
 
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
 
7catalunya
7catalunya7catalunya
7catalunya
 
La Catalunya Medieval
La Catalunya MedievalLa Catalunya Medieval
La Catalunya Medieval
 
Les cròniques de jaume I.
Les cròniques de jaume I.Les cròniques de jaume I.
Les cròniques de jaume I.
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
 
7catalunya
7catalunya7catalunya
7catalunya
 
Qüestionari Vídeo Jaume I
Qüestionari Vídeo Jaume IQüestionari Vídeo Jaume I
Qüestionari Vídeo Jaume I
 
La crònica de bernat desclot
La crònica de bernat desclotLa crònica de bernat desclot
La crònica de bernat desclot
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
 
Xicoteta presentació sobre Jaume I
Xicoteta presentació sobre Jaume IXicoteta presentació sobre Jaume I
Xicoteta presentació sobre Jaume I
 
800 Anys Amb Jaume I
800 Anys Amb Jaume I800 Anys Amb Jaume I
800 Anys Amb Jaume I
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
èPoca de castells
èPoca de castellsèPoca de castells
èPoca de castells
 
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
 
La Conquesta De Mallorca
La Conquesta De MallorcaLa Conquesta De Mallorca
La Conquesta De Mallorca
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
 
Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.
 
Almenar
AlmenarAlmenar
Almenar
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
 

Mais de Fernando Blaya

Premios nobel de la paz
Premios nobel de la pazPremios nobel de la paz
Premios nobel de la paz
Fernando Blaya
 
Recital poesía griega
Recital poesía griegaRecital poesía griega
Recital poesía griega
Fernando Blaya
 
TEMA 8: MISTERIOS Y ORÁCULOS. ELEUSIS Y DELFOS
TEMA 8: MISTERIOS Y ORÁCULOS. ELEUSIS Y DELFOSTEMA 8: MISTERIOS Y ORÁCULOS. ELEUSIS Y DELFOS
TEMA 8: MISTERIOS Y ORÁCULOS. ELEUSIS Y DELFOS
Fernando Blaya
 
TEMA 7: LAS FIESTAS Y LOS JUEGOS. LAS PANATENEAS. COMPETICIONES ATLÉTICAS Y T...
TEMA 7: LAS FIESTAS Y LOS JUEGOS. LAS PANATENEAS. COMPETICIONES ATLÉTICAS Y T...TEMA 7: LAS FIESTAS Y LOS JUEGOS. LAS PANATENEAS. COMPETICIONES ATLÉTICAS Y T...
TEMA 7: LAS FIESTAS Y LOS JUEGOS. LAS PANATENEAS. COMPETICIONES ATLÉTICAS Y T...
Fernando Blaya
 
TEMA 5: GRUPOS SOCIALES. LIBRES, METECOS, EXTRANJEROS, ESCLAVOS Y BÁRBAROS
TEMA 5: GRUPOS SOCIALES. LIBRES, METECOS, EXTRANJEROS, ESCLAVOS Y BÁRBAROSTEMA 5: GRUPOS SOCIALES. LIBRES, METECOS, EXTRANJEROS, ESCLAVOS Y BÁRBAROS
TEMA 5: GRUPOS SOCIALES. LIBRES, METECOS, EXTRANJEROS, ESCLAVOS Y BÁRBAROS
Fernando Blaya
 
TEMA 6: LA SITUACIÓN DE LA MUJER
TEMA 6: LA SITUACIÓN DE LA MUJERTEMA 6: LA SITUACIÓN DE LA MUJER
TEMA 6: LA SITUACIÓN DE LA MUJER
Fernando Blaya
 
TEMA 4: LA GUERRA DEL PELOPONESO
TEMA 4: LA GUERRA DEL PELOPONESOTEMA 4: LA GUERRA DEL PELOPONESO
TEMA 4: LA GUERRA DEL PELOPONESO
Fernando Blaya
 
TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.
TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.
TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.
Fernando Blaya
 
TEMA 1: LAS INSTITUCIONES DE LA DEMOCRACIA ATENIENSE.
TEMA 1: LAS INSTITUCIONES DE LA DEMOCRACIA ATENIENSE.TEMA 1: LAS INSTITUCIONES DE LA DEMOCRACIA ATENIENSE.
TEMA 1: LAS INSTITUCIONES DE LA DEMOCRACIA ATENIENSE.
Fernando Blaya
 

Mais de Fernando Blaya (20)

Día de la Música: Santa Cecilia y la música griega antigua
Día de la Música: Santa Cecilia y la música griega antiguaDía de la Música: Santa Cecilia y la música griega antigua
Día de la Música: Santa Cecilia y la música griega antigua
 
De compras en el Ágora de Atenas
De compras en el Ágora de AtenasDe compras en el Ágora de Atenas
De compras en el Ágora de Atenas
 
Οἱ Ὀλυμπιακοί θεοί
Οἱ Ὀλυμπιακοί θεοίΟἱ Ὀλυμπιακοί θεοί
Οἱ Ὀλυμπιακοί θεοί
 
Dioses Olímpicos
Dioses OlímpicosDioses Olímpicos
Dioses Olímpicos
 
DÍA DE LA MUJER
DÍA DE LA MUJERDÍA DE LA MUJER
DÍA DE LA MUJER
 
Mahatma
MahatmaMahatma
Mahatma
 
Premios nobel de la paz
Premios nobel de la pazPremios nobel de la paz
Premios nobel de la paz
 
Mario Vargas Llosa
Mario Vargas LlosaMario Vargas Llosa
Mario Vargas Llosa
 
Recital poesía griega
Recital poesía griegaRecital poesía griega
Recital poesía griega
 
TEMA 8: MISTERIOS Y ORÁCULOS. ELEUSIS Y DELFOS
TEMA 8: MISTERIOS Y ORÁCULOS. ELEUSIS Y DELFOSTEMA 8: MISTERIOS Y ORÁCULOS. ELEUSIS Y DELFOS
TEMA 8: MISTERIOS Y ORÁCULOS. ELEUSIS Y DELFOS
 
TEMA 7: LAS FIESTAS Y LOS JUEGOS. LAS PANATENEAS. COMPETICIONES ATLÉTICAS Y T...
TEMA 7: LAS FIESTAS Y LOS JUEGOS. LAS PANATENEAS. COMPETICIONES ATLÉTICAS Y T...TEMA 7: LAS FIESTAS Y LOS JUEGOS. LAS PANATENEAS. COMPETICIONES ATLÉTICAS Y T...
TEMA 7: LAS FIESTAS Y LOS JUEGOS. LAS PANATENEAS. COMPETICIONES ATLÉTICAS Y T...
 
TEMA 5: GRUPOS SOCIALES. LIBRES, METECOS, EXTRANJEROS, ESCLAVOS Y BÁRBAROS
TEMA 5: GRUPOS SOCIALES. LIBRES, METECOS, EXTRANJEROS, ESCLAVOS Y BÁRBAROSTEMA 5: GRUPOS SOCIALES. LIBRES, METECOS, EXTRANJEROS, ESCLAVOS Y BÁRBAROS
TEMA 5: GRUPOS SOCIALES. LIBRES, METECOS, EXTRANJEROS, ESCLAVOS Y BÁRBAROS
 
TEMA 6: LA SITUACIÓN DE LA MUJER
TEMA 6: LA SITUACIÓN DE LA MUJERTEMA 6: LA SITUACIÓN DE LA MUJER
TEMA 6: LA SITUACIÓN DE LA MUJER
 
TEMA 4: LA GUERRA DEL PELOPONESO
TEMA 4: LA GUERRA DEL PELOPONESOTEMA 4: LA GUERRA DEL PELOPONESO
TEMA 4: LA GUERRA DEL PELOPONESO
 
TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.
TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.
TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.
 
TEMA 1: LAS INSTITUCIONES DE LA DEMOCRACIA ATENIENSE.
TEMA 1: LAS INSTITUCIONES DE LA DEMOCRACIA ATENIENSE.TEMA 1: LAS INSTITUCIONES DE LA DEMOCRACIA ATENIENSE.
TEMA 1: LAS INSTITUCIONES DE LA DEMOCRACIA ATENIENSE.
 
Teseo y el minotauro
Teseo y el minotauroTeseo y el minotauro
Teseo y el minotauro
 
PERIODO ARCAICO
PERIODO ARCAICOPERIODO ARCAICO
PERIODO ARCAICO
 
CIVILIZACIÓN MICÉNICA
CIVILIZACIÓN MICÉNICACIVILIZACIÓN MICÉNICA
CIVILIZACIÓN MICÉNICA
 
CIVILIZACIÓN MINOICA
CIVILIZACIÓN MINOICACIVILIZACIÓN MINOICA
CIVILIZACIÓN MINOICA
 

El 9 d’octubre

  • 2. El 9 d’octubre Aquest dia al País Valencià se celebra l’entrada de Jaume I a la ciutat. Fou l’any 1238 després de la rendició de la ciutat de Balansiya pel rei àrab Zayyan ibn Mardanix.
  • 3. El 9 d’octubre Després d’un setge de cinc mesos, el 28 de setembre de 1238 es va signar l’acord de rendició. Jaume I donà cinc dies de termini perquè tothom que hi vivia poguera eixir lliurement amb tots els béns de què disposava.
  • 4. El 9 d’octubre Aquesta és la bandera autèntica que es conserva a l’arxiu de l’Ajuntament de València El dia 8 d’octubre el Rei àrab va eixir l’últim de la ciutat de València. El 9 d’octubre els exercits de Jaume I entraven a la ciutat i enlairaren el Penó de la Conquesta (la bandera), com a símbol del domini de la ciutat.
  • 5. El Rei Jaume Gran part de la seua vida la va recollir ell mateix en la seua Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts. Va nàixer el 1208 a Montpeller (Sud de l’actual França) i va morir el 1276 a Alzira. Va començar a regnar als 10 anys. En aquesta obra l’autor conta en primera persona els fets més importants de la seua vida.
  • 6. Engendrament Segons la llegenda el rei Pere rebutjava la seua muller. El rei Jaume fou fill del Rei Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. A les fosques, el rei Pere passa la nit amb la seua esposa sense saber-ho i així fou concebit el rei Jaume I. Aleshores els consellers reials, per por que el Rei morira sense descendència l’enganyaren dient-li que una dama de Montpeller volia passar la nit amb ell.
  • 7. Naixement i Baptisme Segons els antecedents dinàstics i diversos documents de l’època el nom del rei hauria d’haver sigut Pere i no Jaume. El rei Jaume I d'Aragó va nàixer al Palau dels Tornamira de Montpeller la nit de l’1 al 2 de febrer del 1208. Per triar el nom de Jaume, la seua mare manà encendre dotze ciris, cadascun amb el nom d’un apòstol, l’últim ciri en consumir-se donaria nom al xiquet.
  • 8. Regne, casament i cavalleria El 1221, amb només tretze es casà amb Elionor de Castella, que tenia disset anys, a la ciutat d’Àgreda. (En aquesta època un home casat era major d’edat als 14 anys) Despres de la mort del seu pare i la regència de diversos nobles, el Rei Jaume fou coronat rei l’any 1218, amb només 10 anys. Immediatament el Rei i la Reina anaren a Tarassona, on fou armat cavaller.
  • 9. Guerres nobiliaries A causa de la jove edat del rei, els nobles es revoltaren i es barallaren per tal d’aconseguir el control del Consell Reial. Així fou que entre el 1222 i el 1228 el Rei hagué de pacificar diverses guerres entre nobles del seu regne per tal d’enfortir el seu lideratge i guanyar la confiança de tots.
  • 10. Conquesta de Mallorca Així diversos nobles catalans es reuniren amb el rei a Tarragona per preparar l’expedició per conquerir Mallorca. Finalment l’illa fou presa totalment el 31 de desembre de 1229, dia de les Illes Balears. El 1228, una vegada que la pau regnava a Aragó i Catalunya, el Rei concentra els seus esforços a conquerir les terres del sud als àrabs.
  • 11. Conquesta del Regne de València Les accions militars per conquerir el que actualment és el País Valencià començaren el 1232 i acabaren el 1244 amb un acord entre el Rei de Castella i Jaume I segons el qual la Corona d’Aragó renunciava a les terres murcianes. El 9 d’octubre del 1238 Jaume I entrava a València. Aquest dia es commemora des de finals del segle XIII, és a dir fa més de 700 anys.
  • 12. Mort de Jaume I Per a Pere, Arago, Catalunya i València. Per a Jaume, Mallorca. El 21 de juliol de 1276 el rei, en greu estat de salut, feu prendre possessió dels seus regnes als fills Pere i Jaume. Despres s’ordenà monjo i emprengué viatge cap al Monestir de Santa Maria de Poblet. El Rei morí el 27 de juliol de 1276 de camí cap al monestir.
  • 13. La mocadorada El dia nou d’octubre també se celebra a la ciutat de València la tradicional Mocaorà de Sant Donís. Consisteix en que l’home regala a la seua parella uns quants dolços de massapà embolicats en un mocador. Es tracta de l’equivalent valencià del dia dels enamorats
  • 14. La mocadorada Segons la llegenda, aquests dolços representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I quan va entrar a València.