1. Equinoderm = eriçó de mar (Strongylocentrotus
franciscanus)
• Cos esfèric d'un eriçó de mar està completament cobert per
espines afilades que poden créixer fins a 8 cm . Aquestes espines
creixen en una petxina dura anomenada " testa " , que tanca
l'animal protegint l'exterior . Els eriçons més vells que s'han registrat
tenien 19 cm de diàmetre . En coloració els eriçons poden variar
en tonalitats que van des del vermell tènue al vermell fosc . En
rares ocasions, s'han trobat exemplars albins . Un eriçó de mar no
té ulls visibles o apèndixs per desplaçar-se. Té una boca situada a
la part inferior , envoltada per 5 dents . Durant el
desenvolupament larvari , el cos d'un eriçó de mar pateix una
transició de simetria , passant de la radial a la bilateral . Aquesta
larva de simetria bilateral , anomenat equinopluteus ,
posteriorment , desenvolupa la simetria pentarradial que
caracteritza equinoderms . S'arrossega molt lentament sobre el
fons del mar utilitzant les seves espines com pilots, amb l'ajuda
dels seus peus tubulados . Dispersos entre les seves espines hi ha
fileres de petites apèndixs tubulars acabats en ventoses ,
anomenats peus ambulagrales que l'ajuden a moure i
s'adhereixen al fons del mar.
• Viu en llocs rocosos al fons de les aigües profundes. Tan dolces,
cm salades.
•