1. INFERMERIA QUIRÚRGICA II.
Cures Auxiliars d’Infermeria.
Teresa M Garriga

3. EL POSTOPERATORI
• És l’evolució que segueix la persona després
de la intervenció i fins ser donada d’alta
mèdica.

4. La unitat de reanimació.
• Es la unitat de vigilància acurada i freqüent
d’un pacient fins que desapareixen els efectes
de l’anestèsia i fins que les constants vitals
tornen a ser estables.
• En alguns hospitals és la unitat de cures
intensives.

5. Les atencions d’ Infermeria durant el
postoperatori immediat :
• Són atencions que es donen a l’àrea
quirúrgica, a la sala de reanimació o de
despertar, abans de pujar a la unitat
d’hospitalització. Inclou les primeres hores i es
consideren cures intensives.
• Objectius :
• Recuperar l’equilibri fisiològic.
• Prevenir les complicacions postoperatòries, facilitar la
recuperació.
• Tractament del dolor.
• Restabliment del pacient.

6. Accions a realitzar :
• Atendre les seves necessitats fisiològiques, la
seva seguretat, comoditat, l’estat de
consciència.
• Recollir la història mèdica i entregar-la al
control d’infermeria.

7. Postoperatori immediat:
• Funció respiratòria. Observar el patró
respiratori i si les vies aèries són permeables.
• No posar coixí. PLS: Posició Lateral de
Seguretat si no hi ha contraindicació.
• Comprovar la recuperació dels reflexes ; la tos
i la deglució.
• En cas d’obstrucció: hiperextensió del coll i
cànula orofaríngea.

8. Valoració de l’estat cardiovascular:
• Prendre les constants vitals.
• Observar el color de la pell i les ungles.
• Abrigar i prevenir els calfreds i la hipotèrmia.

9. Valoració de l’estat neurològic:
• Comprovar l’estat de consciència, l’orientació.
• Comprovar la recuperació dels reflexes, de les
funcions motores i sensitives.
• Comprovar l’aparició del dolor.

10. Valoració de l’equilibri
hidroelectrolític:
• Registre de les entrades i sortides de líquids:
• Sèrums, diuresis, contingut dels drenatges.
• Realitzar el balanç hídric.

11. Valoració del sistema digestiu:
• Prevenir l’aparició de vòmits, col.locat el
pacient en posició lateral de seguretat.
• Observar l’aparició de peristaltisme:
moviments intestinals.
• Mullar els llavis i refrescar la boca.

12. Valoració de l’apòsit i dels equips:
• Observar la correcta inserció del catèter, la
sonda i el drenatge.
• Comprovar la permeabilitat de les vies:
. La velocitat de perfusió del goteig correcta.
. La sonda vesical permanent.
. La cura correcta dels drenatges.

13. Accions a realitzar:
• Prendre les constants vitals i valorar l’estat de consciència.
• Practicar la respiració i expectoració sense que produeixi dolor.
• Conèixer i prevenir les complicacions específiques de cada intervenció.
• Col·locar la persona en posició lateral de seguretat, en alguns casoso i
arreglar la roba de llit.
• Abrigar amb mantes, si precisa.
• Comprovar les connexions dels drenatges, la sèrum teràpia, l’estat dels
apòsits.
• No donar beguda o aliment fins que el metge ho autoritzi.
• Posar barres laterals de seguretat, en alguns casos.
• Deixar el timbre al seu abast i atendre les seves necessitats.

14. Preparació de la unitat del
pacient:
L’objectiu és proporcionar comoditat i facilitar la
recuperació.
• Activitats : Deixar el llit preparat per quan arribi el
pacient intervingut.
• Després de ventilar l’habitació, escalfar-la i deixar
mantes a punt.
• Comprovar el bon funcionament de les tomes
d'oxigen i d’aspiració.
• Col·locar els equips que necessiti : pal de
sèrum,bomba d’infusió, amarador, aspirador.

15. Recepció i primera avaluació de la persona
intervinguda.
• Es fan les següents observacions i es registren:
• Color de la pell: pal·lidesa, cianosi. Sudoració, pell seca o
humida, presència de set, dolor, tremolor, fred, vòmits,
nàusees.
• Respiració: dispnea, bradipnea, taquipnea o polipnea,
estertors.
• Revisar els apòsits, sondes, perfusions i drenatges.
• Posició adequada.
• Ajudar a passar-la al llit. Posar el cap de costat i lleugerament
aixecat.
• Prendre les constants vitals i comprovar l’estat de
consciència.
•

16. Recepció i primera avaluació de la
persona intervinguda (cont.)
• Deixar la Història Clínica al control d’Infermeria.
• Comprovar que la punció endovenosa està ben
fixada i que funciona al ritme prescrit.
• Comprovar el bon funcionament de la sonda i el
drenatge i observar i enregistrar el contingut de la
bossa col·lectora.
• Anota la quantitat, color, olor,etc. Etiquetar les
bosses.
• Si l’apòsit quirúrgic està tacat, marcar-lo amb
retolador i anotar l’hora i la data.

17. Actuació de l’Auxiliar d’Infermeria en
hores posteriors :
• Fisioteràpia respiratòria per a permeabilitzar
les vies, fluïdificar les secrecions. Respiració
forçada, hidratació oral.
• Fer canvis posturals i deambulació precoç per
millorar l’estat respiratori, prevenció de
nafres, prevenció d’estasi venosa i de
l’estrenyiment.
• Realitzar el balanç hídric.

18. ELS DRENATGES QUIRÚRGICS.
• Es una tècnica quirúrgica que s’utilitza per
afavorir la sortida de secrecions , líquids
orgànics infectats o no , de l’interior del cos a
l’exterior.

19. Finalitat dels drenatges:
• Promoure la cicatrització.
• Prevenir l’acumulació de substàncies en
cavitats.
• Redueix el risc d’infecció.
• Intervenir ràpidament en cas d’infecció.
• Permet el control exacte del volum i
característiques de la secreció. Control
qualitatiu i quantitatiu del líquid eliminat.

20. Inconvenients dels drenatges:
• Es una porta d’entrada a microorganismes.
• La immobilització del pacient.
• Les molèsties en les cures i la seva retirada.

21. Drenatges de Penrose:

22. Drenatges per aspiració en buit:

23. Vigilància dels drenatges:
• Verificar el punt de sutura.
• Fixar el tub al llit i vigilar la mobilització del pacient.
• Assegurar-se que hi ha buit al recipient.
• Permeabilitat. Observar que el tub de drenatge
continua permeable.
• Evitar el reflux. No aixecar el drenatge per sobre el
pacient.

24. • Cura estèril. Mesures d’asèpsia.
• Observar i registrar la quantitat, color, olor.
• Vigilar que la pressió sigui de 10
aproximadament i que el sistema tingui un
funcionament correcte. Canviar el dipòsit
quan està a ¾ parts de la capacitat

25. Tipus de drenatges :
1. Els drenatges passius. Actuen per capil·laritat
o per gravetat. Són simples i oberts. Té una
banda radioopaca . Penrose, gassa en
cigarret.
• La força de la gravetat fa que el líquid es
desplaci per l’interior d’un tub impermeable,
que té l’extrem intern a major alçada que
l’extern. El líquid cau fora del cos. ( tub de
Kher, tub de silicona, drenatge pleural simple,
Saratoga per declivi).

26. Els drenatges actius.
• Aspiren el contingut acumulat a l’interior del
cos. Buiden un volum major.
Saratoga, tub de silicona.
Drenatge pleural per aspiració - Pleur-evac-

27. El tub de silicona :
• Dispositiu de drenatge passiu que actua per
gravetat. Consisteix en un cilindre buit que
comunica la llera quirúrgica amb l’exterior del
cos. Drena per capil·laritat. Es fixa a la pell
amb un punt de sutura i es connecta a una
bossa col·lectora o de colostomia.

28. Tub de Kher:
Té forma de T. S’utilitza en els conductes
biliars, després de la colecistectomia. Permet
que la bilis passi al budell sense acumular-se a
l’interior del colèdoc, afavorint la cicatrització.

29. El Redon :
• Consta d’un tub de polietilè amb perforacions
laterals, que es col·loca a la ferida quirúrgica i
se subjecta a la pell amb un punt de sutura. Es
connecta a una ampolla de vidre o plàstic en
la que hi ha buit.

30. El Saratoga :
És un dispositiu de drenatge consta d’un tub
pla de silicona, de doble llum, que permet
alternar els drenatges passiu i actiu.

31. El Pleur-evac :
• Es un dispositiu de drenatge tancat amb
pressió negativa continuada, que evacua aire i
/o líquid des de la cavitat pleural. Permet els
moviments respiratoris. L’equip ha d’estar
sempre en posició vertical i que els tubs de
drenatge estiguin nets.

32. Cures d’ Infermeria en relació als
drenatges en declivi i per aspiració.
• Material necessari : guants, safata amb aigua
tèbia, sabó, gasses estèrils, sèrum fisiològic,
povidona iodada, esparadrap, equip col.lector.
• Procediment :
• Informar al pacient de les cures. Col.locar-lo
en posició còmode.
• Rentar-se les mans i posar-se guants.

33. Cures dels drenatges (cont)
• Observar a diari el punt d’inserció, detectar signes d’
inflamació, comprovar que està ben fixat .
• Mesurar la quantitat drenada i observar les característiques.
• Col·locar un apòsit, o bé una bossa de colostomia.
• En alguns casos es fa una irrigació de 20 cm 3 per mantenir
el tub permeable.
• Rentar la pell del voltant amb aigua i sabó. Assecar i aplicar
povidona iodada.
• Registrar els procediments realitzats.
• Per retirar el dispositiu : es retira el punt de sutura i el tub.
Es col·loca un apòsit oclusiu amb gasses estèrils i esparadrap.

34. Definició de ferida
• És el trencament de l’estructura d’un òrgan
causat per un traumatisme.
• La cicatrització depèn de : la localització de la
lesió, la seva gravetat i extensió i la capacitat
de les cèl·lules per a reproduir-se i reomplir
l’espai.

35. El guariment per primera intenció:
• És la sutura quirúrgica.
• La proximitat de les vores i l’asèpsia fan que la
ferida guareixi aviat.
• Aquest procés es desenvolupa en tres fases :
I. Reacció.
II. Regeneració.
III. Remodelació.

36. El guariment per segona intenció :
El guariment és més lent, de la ferida drena
més líquid. Pot haver inflamació crònica i
dificultats de guariment.

37. Les complicacions de les ferides.
• Hemorràgia : sortida de sang dels vasos que indica una manca
d’hemostàsia.
• Hematoma : Col·lecció de sang localitzada a l’interior del cos.
• Infecció : És la implantació de gèrmens patògens a l’interior
de l’organisme.
• Dehiscència : És la separació de les parets de la ferida,
perquè el teixit connectiu format no ha pogut resistir les
forces mecàniques de distensió. Pot aparèixer després d’un
esforç : tossir, defecar, vomitar, etc.
• Evisceració : És la sortida de les vísceres a través de la paret
musculocutània.

38. Complicacions de les ferides (cont)
• Fístula : És la creació d’una comunicació anormal
entre dues cavitats o entre una cavitat i l’exterior del
cos. Augmenta el risc d’infecció i el dèficit
hidroelectrolític. Pot haver fístula entre : el colèdoc i
la paret abdominal, entre el recte i la vagina, etc.
• Granuloma: creixement de teixit que dificulta la
cicatrització.
• Canvi de color: cal evitar el sol directe durant un
any.

39. El carro de cures.
• És un element portàtil, amb safates i calaixos i
suports per bossa de deixalles. Es trasllada per
realitzar les cures a les unitats
d’hospitalització. Es comença per la cura més
neta finalitzant amb la cura més contaminada
o bé infectada. En acabar es buida el carro,es
neteja amb aigua, sabó i lleixiu i es replena
del material a utilitzar de manera ordenada.

40. LA CURA DE LES FERIDES.

41. Set de cures estèril:

42. Protocol de la cura estèril
Material necessari :
1. Equip de cures: pinces de dissecció, gasses estèrils, batea o ronyonera, una
talla, un amarador, guants i tisores .
2. Una solució de neteja : aigua i sabó, Cloramina, sèrum fisiològic, etc.
3. Una solució desinfectant : povidona iodada (Betadine, etc ), aigua
oxigenada, etc.
4. Apòsit : Linitul ( tul gras ) o bé, Mepitel ( làmina de silicona), si precisa .
Un apòsit adequat a l’estat e la úlcera, per prescripció mèdica.
5. Material per fixar l’apòsit : esparadrap, benes de cotó o bé de crêpe,
malles tubulars i elàstiques, o bé cotó o benes de cel·lulosa per
encoixinar.
Una bossa de deixalles.

43. Elecció d’ un apòsit :
• Enzimàtic : afavoreix el desbridament químic de la ferida i el creixement
del teixit de granulació. S’ utilitza colagenasa o fibrolisina, en un apòsit
humit per a potenciar la seva acció.
• Hidrogel i hidrocoloidals : Estoven i separen la necrosis. Aporten humitat,
que afavoreix la granulació i cicatrització.
• Foam. Espumes polimèriques :Absorbeixen l ‘exsudat,eviten la
maceració.
• Alginats : Algues marines amb gran capacitat d’ absorció de l ‘exsudat.
• Poliuretans : Indicats en graus inicials, i quan no hi ha exsudat.
• Carboni activat : Indicats en úlceres infectades i amb mala olor.
• Rosa Mosqueta : potent cicatritzant.
• La mel te propietats antibiòtiques i cicatritzants. Estimula el creixement
del teixit.

44. Procediment de la cura :
• Posar-se guants estèrils i preparar un camp estèril amb el
material necessari.
• Si una ferida està infectada es realitza la última i no s’entra el
carro de cures a l’habitació.
• Retirar l ‘apòsit, observar l’ exsudat ( color, olor, presència de
sang, ...)
• Si no es desprèn fàcilment, humitejar amb alcohol
l’esparadrap, o bé deixar estovar una estona aplicant aigua.
No arrencar mai gasses adherides. Canviar-se de guants.
• Netejar de dins a fora amb gasses estèrils i solució de neteja.
• Eliminar el teixit mort o esfàcels.
• Desbridar consisteix en la resecció del teixit desvitalitzat amb
un bisturí.

45. Cura estèril ( cont )
• En alguns casos, irrigar la úlcera amb aigua i sabó i una gerra i
palangana.
• Secar de dintre a fora.
• Desinfectar amb povidona iodada i cobrir con gasses.
• De vegades no s’aplica povidona perquè resseca i inclús
crema el teixit regenerat.
• Aplicar una pomada o un apòsit, segons la prescripció
mèdica.
• Acomodar al pacient, recollir el material utilitzat.
• Retirar-se els guants i posar l ‘esparadrap. Rentar-se les
mans.
• Anotar la cura en el full d’ infermeria, enregistrar les

49. mèriques : Absorbeixen l ‘exudat, eviten la maceració.
ines amb gran capacitat d’ absorció de l ‘exudat.
en graus inicials, i quan no hi ha exudació.
cats en úlceres infectadas i amb mala olor.
tent cicatritzant.
ntibiòtiques i cicatritzants. Estimula el creixement del teixit.