Recomendados
Mais conteúdo relacionado
Destaque
Destaque (20)
Dinastia ming 1368-1644, espais.
- 1. Dinastia Ming 1368 - 1644 Ester Montero Rodríguez Pràctica 2 Historiografia
- 2. Fig 1.- Mapa de la Xina que mostra el territori que compren la Dinastia Ming. La línea groga ens mostra l’ampliació de la Gran Muralla realitzada al llarg d’aquesta dinastia.
- 3. La caiguda de la Dinastia Yuan inicia un enfrontament entre grups rebels, els quals són derrotats per Zhu Yuanzhang. Aquest s’instal·larà a Nanjing que serà la nova capital. S’inicia la Dinastia Ming, amb Zhu autoproclamat emperador sota el nom de Hongwu. La Dinastia Ming és la penúltima dinastia xinesa. Fig 2.- Hongwu primer emperador de la Dinastia Ming (1368 – 1398)
- 4. Espais principals de la Dinastia Ming Sota el regnat de l’emperador Hongwu es procedeix a l’ampliació de la Gran Muralla, ja existent. S’amplia uns 900 km, per a impedir l’entrada dels mongols a l’imperi xinès. Malgrat la seva intenció de ser una estructura de defensa, la Gran Muralla és un gran exemple de propaganda sobre la grandesa de l’Imperi. La Muralla separa el centre del món, el món civilitzat que és l’Imperi Xinès del món bàrbar i incivilitzat. Fig 3.- Mapa que mostra en negre l’ampliació de la Muralla feta en temps de la Dinastia Ming.
- 5. Fig 4-5.- Imatges de la Gran Muralla en l’actualitat.
- 6. Espais principals de la Dinastia Ming Durant el regnat del tercer emperador Ming, Yongle, es trasllada la capital a Beijing, que ja havia sigut capital en l’anterior Dinastia Yuan. Yongle fa destruir el palau imperial Yuan i sobre les seves runes fa construir el nou Palau Imperial. Dins d’aquesta gran construcció es troba la Ciutat Prohibida, seu del govern i llar de l’emperador. El complex del Palau Imperial, de la mateixa manera que la Gran Muralla, és una mostra de la grandesa xinesa i també de la intenció d’aïllament de Xina de la resta del món. La Ciutat Prohibida va ser el centre del govern al llarg de tota la Dinastia Ming. Fig 6.- Representació Ming de la Ciutat Imperial.
- 7. Fig 7.Imatge actual de la Ciutat Imperial i les seves parts.
- 8. Fig 8.- Palau Imperial a l’actual Beijing (Pekín).
- 9. Fig 9.- Camp amb terrasses per a la producció d’arròs. Al llarg de la Dinastia Ming les ciutats creixen i les societats agrícoles cada cop estan menys aïllades, gràcies a la reducció de les distancies amb els mercats. Les diferències entre camp i ciutat es dissipen. Aquest creixement de les ciutats fa que moltes granges suburbanes quedin dins l’àrea de les ciutats i inclòs dins les muralles. Malgrat aquesta proximitat amb els mercats, l’agricultura segueix sent el motor de l’Imperi, sobretot la producció intensiva d’arròs.
- 10. Relació amb el món En l’inici de l’època Ming, es crea una gran flota de més de 300 embarcacions, sota el mandat de l’emperador Yongle. Aquesta gran flota va realitzar diverses expedicions sota el control de l’almirall Zheng He. Gràcies als seus viatges es van produir molts intercanvis diplomàtics, comercials i culturals. Degut a la falta de tradició colonial, l’Imperi Xinès no va annexionar cap territori. Fig 10.- Mapa del món segons Zhen He, realitzat a partir de les seves expedicions.
- 11. Fig 11.- Viatges realitzats per Zheng He.
- 12. Visió del món La cultura xinesa té una gran quantitat de llegendes i divinitats, però la història de l’origen del món més estesa és la següent: Al inici només hi havia caos, concentrat en forma d’ou, i així es va mantenir durant 18.000 anys. Quan les forces del caos, el ying i el yang es van equilibrar, de l’ou va sorgir Pan-Ku, el creador del món. En sortir de l’ou, Pan-ku separa el ying i el yang amb la seva destral. El ying sent la part pesada s’enfonsa creant la terra, i el yang sent més lleuger crea el cel. Pan-ku passa uns altres 18.000 anys més separant amb el seu cos el cel i la terra. Finalment Pan-ku descansa i mor. Del seu cos en surt tot, de la seva respiració el vent, de la seva veu el tro, dels ulls el Sol i la Lluna, del seu cos les muntanyes, de la seva sang els rius, dels seus cabells el bosc i de les seves puces els humans que amb un cop de vent són col·locats en la terra, que és Xina. D’aquí sorgeix el concepte de centre del món que tenia l’Imperi Xinès.
- 13. Fig 12-13.- Representacions de Pan-ku dins l’ou del caos i separant el Ying i el Yang.
- 14. Llistat d’imatges Fig 1 http://commons.wikimedia.org/wiki/File:%E6%98%8E%E6%88%90%E7%A5%96%E6%99%82%E6 %9C%9F%E7%96%86%E5%9F%9F.png Fig 2.-http://commons.wikimedia.org/wiki/File:%E6%98%8E%E5%A4%AA%E7%A5%96.jpg Fig 3.- http://en.wikipedia.org/wiki/Great_Wall_of_China Fig 4.-http://viajeachina.asiagora.com/blog/la-gran-muralla-china Fig 5.-http://viajeachina.asiagora.com/blog/la-gran-muralla-china Fig 6.-http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Verbotene-Stadt1500.jpg Fig 7.-.- http://infravg.blogspot.com.es/2011/09/china-2011-ciudad-prohibida-1-parte.html Fig 8.-.- http://guias-viajar.com/china/pekin-beijing/consejos-visita-palacio-imperial-ciudadprohibida/ Fig 9.-http://en.wikipedia.org/wiki/File:Terrace_field_yunnan_china.jpg Fig 10.-http://en.wikipedia.org/wiki/File:Zhenghe-sailing-chart.gif Fig 11.-http://en.wikipedia.org/wiki/File:Zheng_He.png Fig 12.- http://kukuprojekt.wordpress.com/2012/03/18/pan-ku-y-el-huevo-cosmico-pan-ku-unddas-kosmische-ei/ Fig 13.- http://kukuprojekt.wordpress.com/2012/03/18/pan-ku-y-el-huevo-cosmico-pan-ku-unddas-kosmische-ei/
- 16. Bibliografia •ROBERTS, J.A.G, Historia de China, Publicacions de la Universitat de Valencia, 2008. Traducción: Marta Cedro y Guillem Calafarra. •VV.AA, La construcción del poder en la China Antigua. “Sobre los orígenes de la Gran Muralla, Nicola di Cosmo. Universidad de Granada, 2009, pag: 141-154 •PALACIOS, Luis, RAMIREZ, Raul, China, historia, pensamiento, arte y cultura. Almuzaram 2011. Colección : Conocer el mundo.