2. Aquest és un conte col·lectiu que els nens i nenes de l’escola han
elaborat.
Per la preparació d’aquest conte hem fet servir la idea de
l’exposició INDRETS FANTÀSTICS DE LA LITERATURA que va
exposar-se a la Biblioteca dels Safareigs
A partir d’ella vam començar a imaginar-nos i a treballar la
descripció dels personatges que apareixen en els contes, els
llocs fantàstics on tenen lloc les aventures, els portals per on
s’accedeixen a nous móns i els objectes màgics que doten als
personatges de diferents poders.
Tots ells apareixen al TRESOR PERDUT.

8. SELVA ENCANTADA PANTALLA DE CINEMA EN 3D

10. ESPASA CAMUFLABLE LLAPIS MÀGIC

11. EL TRESOR PERDUT

12. Un dia del mes d’abril la Clara i la Martina estaven fent els deures de
mates a casa la Fiona.
Les tres eren molt bones amigues. Com que els costava una mica
resoldre els problemes van demanar a en Craig que les ajudés.
En Craig era un nen de la classe que li agradaven molt les
matemàtiques.
Quan van acabar, van decidir anar a jugar al parc i a passejar les
seves mascotes.
Al parc s’hi van trobar a la Matilda amb el seu gosset.
Xerrant, xerrant van quedar per anar un dia al zoo.

13. El dissabte van anar al zoo. Allà van conèixer en Laki, un guepard que
els va espantar molt perquè van descobrir que parlava. Allò ja els va
semblar ben estrany...
Volien veure els pingüins, i van pensar que els trobarien a l’aquari.
Abans d’entrar-hi van veure un documental de la vida submarina en
una pantalla immensa i en 3D.
La Matilda va comentar que seria molt xulo poder nedar entre els
peixos, i just quan va dir-ho, un dofí se’ls va tirar a sobre. Ells es van
apartar i el van intentar agafar i ... es van ficar dins la pantalla.

14. Van anar a parar a l’aigua però... era aigua dolça! Estaven en un riu d’aigües
ràpides amb una cataracta perillosa al final.
Del dofí no se’n veia res però en Laki, el guepard va aparèixer i molt ràpidament
els va ajudar a sortir agafant-los pel coll.
Quan estaven a la vora del riu es van adonar que el Craig no hi era! Estava
sortint del riu uns metres més enllà i van anar corrents a ajudar-lo.
A banda i banda del riu només hi havia un bosc molt espès i un cartell amb
calaveres avisant de perills: plantes carnívores gegants, cocodrils i altres animals
salvatges, monstres...
Van decidir seguir per la vora del riu, camí amunt. La Fiona, que portava sabates
de taló, tenia mal de peus i va seure un moment i es va fixar que a terra hi havia
un objecte brillant. No sabia si tocar-lo i quan es va decidir va veure que era una
espasa. La seva fulla es podia encongir quan no s’utilitza. Va cridar a tots per
ensenyar-la: Ep nois, mireu que he trobat! Això ens servirà per protegir-nos,
quedem-nos-la.

15. Tot caminant van arribar a la cascada. Es van adonar que la podien vorejar i van
entrar a una cova preciosa amb estalactites i estalagmites; per les escletxes
s’escolava un xic de llum i van decidir avançar. Al final de la cova hi havia una
sortida que els portà a una mena de ciutat deserta.
Al final d’un carrer sense sortida, amb cases molt enrunades i polsegoses, van
veure un cofre i emocionats van a obrir-lo. A dintre hi havia una nota. De
seguida la van agafar. A la nota s’hi podia llegir: “Agafeu l’objecte amb el que
m’han escrit i us ajudarà a trobar un tresor”.

16. L’objecte era un llapis normal i corrent i estava al fons del cofre. Estranyats, el
van agafar.
Com que estaven cansats, i amb por, van començar a discutir: En Craig i la
Clara volien continuar la recerca del tresor i la Martina i la Fiona volien tornar a
casa. La Matilda va tenir una idea, però com sempre, no li feia cas ningú. Fent
un crit va dir: -Escolteu!!! Podríem fer que la vareta mani al llapis. Que dibuixi
alguna manera de sortir i de trobar el tresor al mateix temps.
- Bona idea!!! - van exclamar tots els altres.
El llapis es va posar a dibuixar un mapa: hi havia camins,
pistes, el dibuix d’un tresor... Però ... no l’entenien gaire.

17. Mentrestant, en Craig s’havia apartat del grup. Van venir uns guepards
acompanyats de dos lleopards per ajudar-los. Els nois es van tranquil·litzar
perquè reconeixien en Laki. Segur que entre ells i el mapa podrien sortir
d’aquell embolic. Però on era en Craig?
Totes miraven el mapa del tresor i van decidir anar pel camí de la dreta
que era el més curt. Després de caminar una estona, van trobar el Craig
preocupat i avorrit pensant on devien ser els seus amics.
Estaven contents d’ haver- se retrobat i van decidir anar a buscar el tresor.

18. Tot caminant van començar a sentir un soroll clac, clac, clac…i després
bum, bum, bum… cada vegada més fort, era perquè sota terra hi havia un
buit que s’anava fent més gran. Al caminar les passes ressonaven més i més
fort, la colla estava ben espantada i els animals es mostraven neguitosos.
Tot d’una... el buit es va convertir en un enorme forat i tots van relliscar i van
caure rodolant cap avall.
-Ostres!!- va dir la Martina, tot espolsant-se
la roba.
-I com sortirem d’aquí? - es preguntava en
Craig-.
-Mireu!!, en Laki no ha caigut - va dir la
Matilda. Però com sempre, ningú
l’escoltava.
-Ai, ai!! Se m’ha trencat la sabata - cridava
la Fiona.
-Siguem positius - va dir la Clara – segur
que hem arribat a la cova del tresor.

19. El Craig va començar a donar voltes per veure com era el lloc on havíen anat a
parar. De cop i volta s’entrebancà amb una pedra i quan s’aixecà per mirar-la
s’adonà que era una caixa, però no una caixa qualsevol sinó que era el bagul amb
el tresor que buscaven.
Com l’obrirem? – preguntà la Fiona.
Amb l’espasa! – contestà la Matilda.
Agafaren l’espasa i ... Catacrac!!! obriren el tresor...
Ohhh! – exclamaren tots alhora.

20. A dins hi havia una bossa amb pastes, xocolata, llaminadures i sucs de fruita.
També hi havia una capseta que contenia una clau i un paper.
La Clara llegí la nota: - Dibuixeu amb el llapis màgic una porta ben gran i després
amb aquesta clau obriu-la.
La Martina, que dibuixava molt bé, començà a fer una porta.
Quan la porta estigué dibuixada en Craig agafà la clau i la ficà dins el pany. Li
donà una volta i no va passar res. Donà una segona volta i tampoc passà res. De
sobte la Clara digué: Un moment, falta en Laki!
- Laki salta!! – cridaren tots alhora.
En Laki saltà i es posà al costat de la colla.
Ara si que en Craig obrí la porta i ... Sorpresa: EREN AL ZOO.
Tots van estar molt contents d’haver tornat, en Laki i els germans lleopard es van
quedar al zoo i en Craig, la Fiona, la Clara, la Matilda i la Martina van tornar a
casa.
Fi