3. EL PAS DEL TEMPS
Aprofitant la celebració dels 10 anys de LA
SÍNIA, hem ampliat la mirada a observar
com el pas del temps fa canviar el nostre
entorn i ens hem proposat altres objectius
presents al currículum.
Gràcies a deu fotografies de l'escola, que
representen els deu anys de la seva vida una per cada any-, podem captar l'evolució
de la LA SÍNIA.
Aquestes fotografies ens han servit per construir una línia del temps sobre la pròpia
història de LA SÍNIA.
Una aproximació al pas del temps
La societat està situada en un ESPAI (territori), que es transforma constantment amb el
pas del TEMPS (evolució). A l'escola la interiorització d’aquestes dues categories
conceptuals, ESPAI I TEMPS, prepara als infants per a comprendre la realitat social i la
seva complexitat.
Els conceptes espacials són més fàcils d'introduir que els conceptes temporals. L’espai
el podem experimentar a través de l’observació directa, en canvi el temps se’ns escapa
de l’observació directa i, per captar-lo, ho hem de fer indirectament. Quant més
conceptes d’espai i de temps treballem i construïm conjuntament amb els infants més
enriquim el seu llenguatge i els ajudem a aprendre. Però ho hem de fer a poc a poc, dels
conceptes més senzills al més complexos, i fer-ho a través de metodologies
experimentals i vivencials com ho han viscut aquesta setmana amb els treballs
monotemàtics a les aules i amb els tallers intercicles.

4. L'exposició ELS OBJECTES PARLEN ens ha permès, a partir de l'observació d'objectes,
aproximar als infants a conceptes temporals, que els costa de captar perquè són força
abstractes.

5. Els objectes antics que tenim a l'exposició ens aproximen a un recorregut pels vells
oficis, que es feien a la vila. Molins de Rei era un poble de forta tradició pagesa però
amb presència d'indústria tèxtil, on altres oficis hi tenien molta força.
Els objectes de la vida ens han permès captar canvis molt importants en la vida
quotidiana. Podem observar les transformacions en els rellotges, en les planxes, en les
ràdios, els molinets de cafè... Aquests objectes ens parlen de com vivien els nostres avis
i els nostres besavis i ajuden als infants a comprendre els canvis que es donen en el
temps. Han pogut fer comparacions entre la vida que ells tenen amb la que varen viure
les generacions anteriors de molinencs i molinenques.

6. EL PAS DEL TEMPS DE LA SÍNIA
Guió de la representació
L’Èlia i l’Arlet estaven molt contentes perquè gràcies als infants de l’escola havien pogut
recopilar les fotografies més significatives dels 10 anys de la Sínia. Alhora, han anat fent
memòria entre les dues del que havia significat cada incorporació de grups, de mestres,
d’espais i d’elements significatius amb el creixement de l’escola.
L’Arlet i l’Èlia són a casa al menjador remirant les fotos.
ARLET: Quina sort que hem tingut amb els infants de l’escola que ens han ajudat a
recopilar fotos i records, oi?
ÈLIA: Sí, noia, no m’esperava reviure tantes emocions ni tants records mirant totes
aquestes fotos. Fa tant de temps i m’han passat tantes coses…. quan vaig començar a
P3 era una neneta i ara ja vaig a l’institut.
ARLET: Sí, molt temps, 10 anys, però això del temps és una mica així, oi?
ÈLIA: Què vols dir, així?, que és abstracte? que és volàtil?
El temps passa i amb el pas del temps hi ha coses que perduren, n’hi ha que es
modifiquen, n’hi ha que creixen o n’hi ha simplement que canvien.
Mira, mira aquesta foto així era l’escola quan vaig començar, només hi havia dos
mòduls; un on hi havia les dues aules de P3, els verds i els taronges, i un altre on hi
havia la secretaria i el menjador i psico; la resta era pati. Mira, jo era un d’aquests….
P3: REPRESENTANT EL PRIMER ANY D’ESCOLA (VERDS I TARONGES)
ÈLIA: De mica en mica a mida que l’escola es feia gran, van anar afegint-hi més mòduls,
primer dos més, llavors érem primer, P5, P4 i P3. Després van posar dos mòduls més,
l’escola creixia… i així van anar ampliant fins que vam ser uns vuit mòduls.
ARLET: Caram, que diferent que era tot. El pati que tenim ara és molt més gran i més
xulo, i ara l’escola també és més gran: som molts més nens i mestres.
ÈLIA: Fitxa’t amb el que has dit!
ARLET: El què?

7. ÈLIA: Has dit que ara el pati i l’escola és molt més gran que fa 10 anys. El que vull dir-te
és que aquí tens un exemple d’allò que t’explicava abans. La Sínia, al llarg d’aquests
anys, ha perdurat, la tenim aquí, veus?
ARLET: Sí.
ÈLIA: Però com tu bé has dit, hi ha coses que s’han modificat, ha canviat l’escola. Saps
quina cosa ha canviat? El nom, el nom de l’escola també.
ARLET: Què vols dir? No sempre s’ha dit Sínia la nostra escola?
ÈLIA: No, al principi es deia escola Molins de Rei.
ARLET: Ai, quin nom més lleig i sosu!!! Com és que li van posar aquest nom?
ÈLIA: No ho sé, però tens raó, escola Molins de Rei, era un nom molt lleig per a una
escola. És molt més bonic Sínia. Arlet, tu saps per què li vam posar el nom de Sínia?
ARLET: Sí, sí que ho sé: és perquè el carrer de davant de l’escola es diu carrer de les
Sínies, oi que si?
ÈLIA: Nooo, no és per això.
ARLET: Ah, no? Doncs, per què?
ÈLIA: Doncs perquè Molins, igual que molts pobles del Baix Llobregat, era un poble molt
agrícola. El riu marcava molt l’activitat econòmica dels pobles, i la zona del tram baix del
Llobregat eren terres molt fèrtils on els pagesos podien tenir molt bones collites tant
d’horta com de fruita de regadiu. I per poder extreure l’aigua del subsòl utilitzaven en
algunes ocasions sínies, aquí en aquesta zona n’hi havia tres, una d’elles molt a prop
d’on ara és l’escola.
3r: REPRESENTANT LA HISTÒRIA AGRÍCOLA DE MOLINS RECORDANT LA
TOPONÍMIA DEL BARRI DE LA GRANJA I LA SIMBOLOGIA DE LES SÍNIES
VINCULADA AL NOM DE L’ESCOLA.
ÈLIA: Però d’això t’estic parlant de fa molts i molts anys, si li preguntem a l’avi vellet,
potser se’n recorda d’haver-ne vist alguna, però no l’havia fet ell no.
ARLET: Caram, doncs d’això sí que fa molt de temps, oi?
ÈLIA: Sí, Arlet, m’ho van explicar a l’escola i crec que estem parlant de fa quasi 300
anys, entre 250 i 300.
Me n’he informat i sembla que el que dóna nom al barri on hi ha l’escola és una masia
que hi havia per aquí el 1732 que es deia La Granja, i el barri ha adoptat aquest nom.

8. ARLET: Això cada vegada es complica més, i a mi em costava entendre el pas del
temps a partir dels 10 anys de l’escola… Si ara parlem de 250 o 300 anys endarrere això
encara es complica més, és una bestialitat.
Èlia, tot això és molt complicat; tornem a les fotos de l’escola. Va, explica’m: primer vau
estar amb barracons, com m’has explicat amb el nom tan lleig d’escola Molins de Rei,
després us van canviar el nom i després…
ÈLIA: Després, després… ah, ja me’n recordo. Mentre estàvem als barracons, al costat,
els paletes i els arquitectes anaven construint el nou edifici de l’escola. Quan ja va estar
a punt… ostres, me’n recordo com si fos ara, tots els nens i nenes vam començar a
empaquetar les coses de l’escola per fer el trasllat.
ARLET: Tot?
ÈLIA: Sí, tot, comptàvem les coses que teníem a les classes i fèiem inventari, posàvem
els rètols a les caixes per a no perdre res. I, sí, tot, tot ho empaquetàvem: libres, jocs,
ordinadors, llapis, gomes, retoladors…
4t: REPRESENTANT EL TRASLLAT DELS MÒDULS A L’EDIFICI NOU
ÈLIA: Després de fer el trasllat i quan ja va estar tot a punt, vam fer el canvi d’edifici. El
primer dia d’escola al nou edifici, saps què? Vam tenir la sort que va ser també un dia
molt especial i festiu perquè va coincidir amb la diada de St Jordi, el dia 23 d’abril del
2008.
ARLET: Doncs quina sort vau tenir, quin dia més bonic, no?
ÈLIA: Sí, recordo que en entrar a l’escola portàvem una rosa i la podíem deixar al racó
de l’escola que més ens agradés. Llavors era petita, només tenia … anys, i no li vaig
donar massa importància, però ara amb el temps, quan hi penso…
ARLET: Ai, Èlia, que t’estàs emocionant una miqueta.
ÈLIA: Ai, sí, una miqueta. Va seguim… mira, mira aquesta foto, això sí que ho
reconeixes, oi?
ARLET: Sí, i tant, és el poli.
ÈLIA: El primer any no teníem poliesportiu, el van anar construint de mica en mica un
cop instal·lats al nou edifici.
ARLET: No m’ho imaginava, em pensava que quan vau fer el trasllat tot ja estava com
ara.

9. ÈLIA: No, no, no t’ho pensis pas. Per a totes les coses cal un temps i de vegades ens cal
tenir paciència per arribar a tenir-ho tot com volem. Però saps què? Quan ho tens t’agafa
una alegria tan gran… que te n’adones que ha valgut la pena, el temps d’espera. I una
mica és el que ens va passar amb el poli. Quan el vam veure acabat…
2n: REPRESENTA LA CANÇÓ DEL SUPER3 “EM MOC, EM MOC, M’AGRADA
L’ESPORT”.
ARLET: Que bé, quina sort poder haver viscut tot aquest procés, oi?
ÈLIA: Per mi, sí. Mira, mira, t’ensenyo només un trosset de foto a veure si ho
reconeixes…
ARLET: Clar, és l’Aleph!!!!
ÈLIA: Tu recordes la història de l’Alelph?
ARLET: El seu conte? Sí, sí, que el recordo. Ostres, això vol dir que els primers dies
tampoc vau tenir biblioteca?
ÈLIA: Doncs, no, no en vam tenir. El primer curs que vam estar a l’edifici nou no teníem
ni Alehp ni biblioteca. Uns dies abans del 28 d’octubre del… a les classes vam començar
a rebre uns missatges i unes pistes i al final vam descobrir i conèixer l’Alehp, que ens va
explicar tota la seva història.
5è: REPRESENTA LA HISTÒRIA DE L’ALEHP (PICAPEDRERS, PAPIR,
TERRATRÈMOL, PAPER, ALEHP, LECTURA: CONTES I CONEIXEMENT).
ÈLIA: Quantes coses, quants canvis en tan poc temps, oi? Només en… anys
ARLET: Ai, no sé si és molt o poc temps, depèn de com t’ho miris. Moltes coses, sí.
Moltes emocions viscudes per tu i per mi, però per a altres persones que no hagin viscut
això, vols dir que ho poden percebre, tot això?
ÈLIA: No ho sé, suposo que no. Suposo que en una altra escala és el que ens passa a
nosaltres quan mirem endarrere a través d’objectes antics, quan els pares o els avis ens
expliquen un munt d’històries viscudes quan es miren un rellotge antic o un fotografia,
oi?
ARLET: És veritat el temps passat sovint el recuperem amb altres elements que ens
evoquen un record, una experiència viscuda.

10. Si ara tinguéssim aquí l’avi, que aviat farà 100 anys ens en podria explicar moltes
d’històries.
ÈLIA: Ostres, i quan encara anem més endarrere?
ARLET: Què? Què vols dir?
ÈLIA: Doncs, que si mirem més endarrere, parlem també de mil·lennis, segles…
ARLET: Ufff!!! Èlia, no sé massa de què em parles, això no ho entenc.
ÈLIA: No pateixis, ja ho aniràs entenent. Va, mira, mira aquesta foto.
ARLET: És la sala de psico, oi?. Però, però, la veig diferent…. aaah!!! ja me’n recordo.
Això ja ho he viscut jo també!!!. La sala de psico era… on ara hi ha ludoteca, oi? Sí, sí,
sí… quina gràcia.
ÈLIA: Sí, tens raó, la sala de psico era allà a on hi ha la ludoteca i era bastant més petita
que ara.
P4: REPRESENTA EL JOC A LA SALA DE PSICO
ARLET: Ara podem construir la línia dels 10 anys de l’escola juntes, jo també puc fer
memòria amb tu. Mira el pati, que gran que es veu… ai!
ÈLIA: Ai, què?
ARLET: Que diferent que es veu el pati sense l’estructura. Ostres, fa només… cursos
que la tenim, que curiosa és la percepció del temps, de l’espai i dels objectes. Tot i que
he jugat en aquest pati sense l’estructura, em sembla com si hi hagués estat sempre.
ÈLIA: Sí, noia, quina sort que tens, jo vaig poder-hi jugar molt poquet, només dos anys.
ARLET: Doncs jo m’ho passo pipa pujant i baixant…
6è: FA UNA REPRESENTACIÓ DEL QUE SUPOSA EL JOC AMB L’ESTRUCTURA
DEL PATI A TRAVÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE FALCONS
ARLET: Èlia, al mirar aquesta foto on no hi havia l’estructura me n’adono que el pati és
una de les coses que ha anat canviant més al llarg d’aquest temps. Des que jo sóc a
l’escola recordo dues jornades de bricolatge que amb els pares hem anat fent reformes,
l’any passat l’hort, que era quan jo feia P5. Ara ja que fa un any que tenim l'hort i recordo
que hi hem pogut plantar força coses. Ara que estic a primer som nosaltres qui ens
cuidem de l'hort i ja hi hem collit enciams, tomàquets..
ÈLIA: Ara amb l’hort sembla que torneu als orígens d’aquesta zona agrícola, noia.

11. ARLET: És molt xulo. Plantem llavors en uns cartrons que tenen uns foradets perquè
creixin una miqueta i després ho plantem a l’hort. Hem plantat raves, carbassons,
tomàquets, enciams…
P5: REPRESENTA L’ESPAI MEDITERRANI I L’HORT
ÈLIA: Noia, quina producció d’hortalisses!!!
ARLET: En els camps que hi havia abans aquí, què hi plantaven?
ÈLIA: Una mica com el que esteu plantant vosaltres: patates, cols, tomàquets, enciams,
pebrots, bledes, carxofes… i també alguns arbres fruiters: pomeres, pereres,
presseguers, pruneres, cirerers…
ARLET: Quina llàstima que ara no hi hagi res d’això, oi, Èlia?
ÈLIA: Noia, les coses canvien, ja t’ho he dit molts cops. I aquí els pagesos potser no es
podien guanyar massa bé la vida. L’activitat econòmica dels pobles ha canviat molt els
darrers anys, si no, fixa’t en tots els objectes que els nostres avis i besavis abans tenien
a les seves cases i feien servir.
ARLET: Sí, ho he vist a l’exposició «Els objectes parlen». Sí, els pares de l’avi vellet no
tenien llum, electricitat a casa seva com ara.
ÈLIA: I també tenien animals a casa seva. Sí, l’avi m’explica que quan volien un conill o
una gallina per dinar, l’havien de matar.
ARLET: Ai, sí, és veritat, quina angúnia.
ÈLIA: Però tot això ha evolucionat, ara tenim electricitat on connectem els ordinadors, les
xarxes de wifi. S’han reconstruït els camps i les masies per carrers asfaltats, pisos,
botigues i escoles. I això és així, si no, no estaríem aquí fent aquesta línia del temps dels
10 anys de l’escola.
ARLET: Sí, és veritat. Ara ja no hi ha carros amb cavalls i matxos. Com el Matxo de
l’escola!!!
ÈLIA: Clar dona, per què creus que els pares i les mares van fer aquesta bèstia de foc
per a l’escola? Perquè estava relacionada a tot aquest passat agrícola de Molins i dels
terrenys on ara està ubicada l’escola.
ARLET: És clar, és veritat!!!
Però ara tenim cotxes, motos, camions… i gràcies a les rodes de tots aquests… Mira,
mira!!!

12. ÈLIA: Sí, sí, ja ho veig. És el vostre circuit de bicis que heu construït fa dos mesos.
ARLET: És molt xulo!!!
1r REPRESENTA EL CIRCUIT DE BICIS
ÈLIA: Teniu molta sort de tenir aquest circuit i que pugueu jugar amb les bicis d’aquesta
manera a l’hora del pati. Arlet, et sembla bé si endrecem totes aquestes fotos de la
història de l’escola per ordre cronològic?
ARLET: No sé massa què vol dir, però imagino que vols dir que les endrecem a mida
que l’escola s’ha anat fent gran i posant coses noves, oi?
ÈLIA: Mira, ara aquest eix cronològic ens permet fer una mirada 10 anys endarrere: d’on
hi havia quatres barracons a l’escola que tenim ara, a on érem només 50 nens i nenes i
4 adults fins a 452 infants i 32 adults. El temps, com dèiem el principi, és abstracte, però
coses com aquestes ens permeten poder palpar d’alguna manera el pas del temps.
Sempre parlem del temps: no tenim temps, corre!, afanya’t!, ja s’ha acabat el temps,
deixa’m un minut que ja vinc, un segon, un moment… constantment parlem de mesures
del temps, mai m’hi havia fixat fins ara.
Sí, noia, sovint el temps ens apressa, ens apura, ens fa córrer i això no ens permet
assaborir l’ara, el present, l’instant precís que estem vivint. No cal mirar sempre el futur
ni tampoc viure sempre dels records passats. Mirar endarrere ens ajuda a reviure la
nostra història, viure el present ens fa més feliços, ens ajuda a valorar la petiteses de
cada dia i de cada instant i a projectar cap al futur, ens ajuda planificar-nos, a buscar el
que volem ser, a fer projectes i a lluitar per ells.
ARLET: Carai, noia que difícil m’ho poses, deuen ser reflexions de gran.

13. 10 Anys de La Sínia
(Música de la cançó Get Lucky)
DIA A DIA, ANY RERE ANY,
ESTACIONS VAN PASSANT.
EL QUE AHIR ERA PRESENT,
ARA JA ÉS PASSAT.
SI, TOTS CREIXEM, ENS ANEM FENT MÉS GRANS.
NO S'ATURA EL TEMPS, ELS MINUTS VAN PASSANT.
TOT JUST VÀREM COMENÇAR,
EN BARRACONS NI PINTATS,
ARA 10 ANYS HAN PASSAT,
RENOI COM ANEM CANVIANT.
DURANT EL CURS CELEBREM
AQUEST ESDEVENIMENT,
I TOTS ESTEM TANT CONTENTS
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA,
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA,
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA.
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA.
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA.
ELS RELLOTGES ENS AJUDEN,
A VEURE COM PASSA EL TEMPS,
QUE SI BÉ ÉS MOLT EVIDENT,
D'EXPLICAR JA COSTA MÉS.
HORES, MINUTS, SEGONS, MILISEGONS,
DIES, SETMANES, ELS MESOS I UN ANY!
TAN SI FA SOL COM SI PLOU,
SI FA FRED O FA CALOR,
ESTIU, HIVERN O TARDOR,
SEMPRE VENIM A LA SÍNIA.
PRESENT, PASSAT I FUTUR,
TOTS JUNTS ARA CANTAREM,
PERQUÈ ESTEM TOTS MOLT CONTENTS,
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA,
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA,
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA,
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA,
PELS 10 ANYS QUE FA LA SÍNIA.

14. Hem gaudit de poder pujar al primer autobús de la línia Avinyonet- Vallirana- Molins de Rei