Anàlisi de cóm treballa un professor d'educació física en un centre d'educació especial.

2. “A l’escola es donen diferents tipus d’alumnes. Hi ha alumnes rics i
pobres, xiquets i xiquetes, immigrants i autòctons, creients i ateus,
cultes i incultes... Tots ells tenen dret a assolir l’èxit en el seu
aprenentatge. Però l’escola no és una institució tradicionalment
homogeneïtzadora, per això ha de buscar respostes a les insistents
preguntes que fa la infinita diversitat de l’alumnat.
Quan es parla de diversitat es reconeix la identitat de cada persona. Si,
per el contrari s’estableix un prototip, totes les variacions respecte al
mateix es converteixen en deficiències. Una gallina és una gallina. No
és un animal que tinga que catalogar-se per la seua semblança a un
model.

3. Què pensar de qui considerés deforme a una gallina perquè les seues
ales no li permeten elevar el vol més allà de la tanca del corral? Seria
just que la maltractaren amb colps, insults i desqualificacions? Seria
lògic dir que ha fracassat perquè tarda més que l’àguila a recórrer
volant un determinada distància?
Seria raonable i ètic castigar-la per un maleïda “diferència”? Una
gallina és una gallina. Un àguila és un àguila. Aquestes afirmacions que
pareixen obvietats properes al ridícul estan freqüentment negades quan,
a l’escola, tractem als xiquets i a les xiquetes com si foren iguals, o
quan els tractem com diferents però comparant-les amb un prototip”
Santos Guerra (2006)

4. 1. Analitzar què diu el currículum al voltant dels
alumnes amb necessitats educatives especials i
comprovar què ocorre a la realitat centrant especial
interès a l’àrea d’educació física.
2. Sensibilitzar als nostres companys.
3. Conèixer una realitat educativa: centre educació
especial.

5. PERÍODE DE LES INSTITUCIONS
PERÍODE DEL CENTRES ESPECÍFICS
PERÍODE DE LA INTEGRACIÓ ESCOLAR
PERÍODE DE L’EDUCACIÓ INCLUSIVA

6. • Unificar l’educació
especial i normal
• Sistema únic
• Programes
educatius adapatats
a l’alumne
REI (1990)
ONU
(1994)
• Escoles adaptades
als alumnes
Stainback i
Stainback
(1992)
UNESCO
(2005)
• Conviure amb les
diferències
• Eliminar barreres en
l’aprenentatge

7. Per a nosaltres l’escola inclusiva:
Dóna resposta a tot tipus d’alumnes.
Vestit a mida per a cada alumne.

8. ANY
FITES HISTÒRIQUES
RELLEVÀNCIA
1945
Llei ensenyança primària
Centres educació especial
1953
Patronat Nacional EE
Primer cens
1978
Constitució
Educació dret de tots
1982
LISMI
Alumnes NEE en centres
ordinaris
1990
LOGSE
Eliminació barreres
arquitectòniques i recursos
especials
2006
LOE

9. • LOE (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d'Educació):
– NEE: discapacitats i greus trastorns de
comportament.
– Adaptacions curriculars.
– Modalitats d’escolarització.

10. Discapacitat
NEE
Greus trastorns de
comportament
Dificultats
Necessitat educativa
recolzament educatiu
Altes capacitats
Història escolar
Incorporació tardia

11. Què són?
Tipus
Qui les realitza?
On es
concreten?
• Modificacions currículum.
• Atén a les necessitats de l’alumne.
• No significatives.
• Significatives (cicle o àrea). Requereixen d’avaluació psicopedagògica.
• Adaptacions curriculars molt significatives.
• Adaptacions curricular d’ampliació.
• L’equip docent de cicle.
• Tutor.
• Professors educació especial.
• Servei psicopedagògic.
• Equips d’orientació.
• Pla d’atenció a la diversitat dels centres.

12. Ordinaris
Escolarització preferent, a temps parcial, AL i aula educació
especial
Combinada
MODALITATS
Educació Especial
Compensació
Atenció hospitalària
i domiciliària
CAES, compensació educativa i mesures educatives

14. CEE ENRIC VALOR, GANDIA.
Alumnes entre 3 i 21 anys  tipologia escolar:
• Trastorns de la personalitat : autisme i psicosis.
• Plurideficients.
• Discapacitat mental (severa, moderada i profunda).
• Paràlisis cerebral.
Professionals del centre  mestre pedagogia terapèutica, logopedes,
fisioterapeutes, metgessa, assistent social…
Etapes educatives:
• CICLE INFANTIL
• CICLE DE PRIMÀRIA.
• CICLE D’E.S.O.
• CICLE DE T.V.A.
Llengua d’aprenentatge  valencià llengua vehicular.

15. Objectiu fonamental de la metodologia  desenvolupament integral del alumne
La metodologia a emprar es fonamenta en:
• Cercar la motivació com un eix d’aprenentatge.
• Treballar de manera global.
• Anar de lo més pròxim a lo més llunyà.
• Fer participar als alumnes en el procés ensenyança-aprenentatge, valorant
l’esforç i la superació.
• Fomentar el respecte cap als drets i les llibertats que han d’anar aprenent els
nostres alumnes per ésser autònoms.
• Fomentar la participació i col·laboració de les famílies.
• Fomentar l’adquisició d’hàbits com l’atenció i el respecte cap a ells i els altres.
• Treballar des del nivell allà on es troba cada alumne /a incorporant nous
aprenentatges.
El Centre és un reflex de la societat plural que vivim i ha de transmetre una sèrie
d’actituds, valors i normes necessàries per a la convivència democràtica.

16. OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE (PCC)
1.
Formar persones que puguen gaudir d’una major i millor
qualitat de vida.
2.
Formar persones que puguen participar activament en totes les
activitats socials i laborals que els ofereix el seu entorn.

17. DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM
1er Cicle
De 3 a 6/8
anys
Objectius
Ed. Infantil
adaptats
de
2on Cicle
De 6/8 a 10
anys
Objectius
adaptats
Ed. Primària
INFANTIL
de
PRIMÀRIA
3er Cicle
De 10 a 12/14
anys
Objectius
adaptats
Ed. Primària
de
La resta de cicles (secundària i TVA) treballen objectius adaptats de Secundària

18. ÀMBITS
•
•
•
•
Identitat personal i desenvolupament corporal.
Autonomia personal i resolució de problemes.
Coneixement del medi Físic i Social.
Comunicació i Representació
CRITERI DE PROMOCIÓ
• Edat de l'alumnat: 12- 14anys
CRITERIS D’AVALUACIÓ  estratègies de comunicació verbal o
gestual iniciades; ús de sistema alternatiu o augmentatiu per a comunicar-se;
hàbits motrius i d'autonomia bàsica adquirits; coneixement i ús d'objectes en
situacions quotidianes; poden autoregular la seua conducta en situacions
quotidianes...
Habilitats acadèmiques bàsiques i amb ús funcional.

20. • El centre treballa per competències.
• Utilitzen tots els recursos personal que tenen els
alumnes (habilitats, actituds, coneixements i
experiències) per resoldre de forma adequada una
tasca en un context definit.
• Per fer la programació d’educació física els
professors atenen a diferents ítems.

21. • Es programa l’assignatura d’educació
conjuntament amb la resta de mestres.
física
• Es treballa per projectes.
• L’Educació Física aporta conceptes, coneixements i
actituds a cadascuna de les 8 competències.
• El treball és flexible, contribueix a potenciar i
desenvolupar aspectes personals de cada alumne.

22. • Competència social i ciutadana.
• Competència coneixement i interacció amb el medi
físic.
• Competència cultural i artística.
• Competència autonomia i iniciativa personal.
• Competència comunicació lingüística i audiovisual.
• Tractament de la informació i competència digital.
• Competència matemàtica.
• Aprendre a aprendre.

24. • Els grups d’alumnes.
• Els continguts i els objectius.
• Coordinació amb altres professors del centre.
• Activitats extraescolars.
• Sistemes de comunicació amb l’alumnat.

25. • Hores destinades a l’Educació Física.
• Consideracions metodològiques.
• Avaluació.
• Recomanacions per treballar Educació Física amb
alumnes amb NEE.

26. • Mitjançant les adaptacions curriculars adaptem
l’aprenentatge dels alumnes amb NEE.
• Segons les característiques del centre i les necessitats
de l’alumne existeixen diferents modalitats
d’escolarització. Als centres d’educació especial el
procés d’aprenentatge és molt més personalitzat i
tracta de potenciar les virtuts dels alumnes per tal
d’oferir ferramentes per poder valdre’s dia a dia.
• És una realitat que podrem topar d’ací uns anys, hem
de sensibilitzar-nos cap a aquest tipus d’alumnes per
proporcionar-li una educació de qualitat.

27. • Arribem el primer dia de classe a una escola i ens han
assignat un grup de xiquets entre 6 i 7 anys. Un d’ells
té Síndrome D’Asperger. Al ser un centre ordinari els
recursos són limitats. El grau de socialització de
l’alumne es baix i té atacs d’histèria i és molt
obsessiu i només l’interessa el món dels peixos i els
continguts que treballa a l’aula no els assoleix.

28. • Joan es un xiquet de quart de primària i té paràlisis
cerebral i no pot caminar correctament, té algunes
dificultats en la mà dreta. Assisteix al mateix grup
que la resta de companys de la seua edat i l’única
assignatura que no realitza és la d’Educació Física.
En aquestes hores va al fisioterapeuta, perdent-se
moments afectius i motrius que l’ajudarien a millorar.

29. • Sara és una xiqueta que té TDHI (Trastorn Dèficit
Atenció amb Hiperactivitat) al que s’afegeix la recent
separació dels seus pares que ha suposat una greu
desestructuració a l’estructura familiar. A classe no
vol fer res, no pren atenció i està tot l’estona jugant.
Té problemes amb els seus companys. El centre
disposa d’una aula d’educació especial que pot ser
utilitzada per aquells alumnes que ho requereixen.

30. • Marta és una alumna autista amb TDHI encara no ha
segut escolaritzada. Viu en una localitat menuda on
l’escola té els recursos mínims, el nombre d’alumnes
és reduït i en una mateixa classe hi ha alumnes de
diverses edats, són tots major que ella. A una ciutat
situada a pocs kilòmetres hi ha un centre d’educació
especial. Què faríeu? Què necessita per accedir al
centre d’educació especial? Considereu que produirà
una millora al seu desenvolupament? Per què?

31. • http://www.youtube.com/watch?v=YFxPF64Bd9Q

32. • Grau, C y Gil, Mª. D (2010) Intervención psicoeducativa en
necesidades específicas de apoyo educativo. Madrid: Pearson,
Custom Publishing.
• Bassedas, E. (2010). Alumnado con discapacidad intelectual y
retaso del desarrollo. Barcelona: Editorial Graó.
• Gomendio, M. (2000). Educación física para la integración de
niños con necesidades educativas especiales. Alicante: ECU.