1. PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2010
Alcaldessa, gent de Planoles, gent de fora vinguts, altres animals,
plantes i bolets
Vaig venir a Planoles l’any que jo feia els 8. En un Renault
Dauphine verd blau, GE-27248, i ens instal·larem a casa del
Ramon de can Martra i la Margarita, sobre la fusteria del
Ventador. En dos anys, els meus pares varen comprar el terreny
de sobre del Casino, sota els Pernils, i si feren una de les
primeres cases dels estiuejants. Ara fa pocs mesos, el meu pare
m’ha passat totes les fotos de la construcció i he pogut reviure
tot aquests passos.
Com que en faig 58 vol dir que de la meva primera estada en
aquest poble en fa 50. 50 anys venint per aquí. Però realment
quants dies he estat a Planoles? Tenint present que vaig venir
quan les vacances de col·legi EREN vacances ( tres mesos), mes
nadals, setmanes santes, caps de setmanes, .. He fet càlculs i, en
el meu cas, representen 9 anys. O sigui que soc tan planolenc
com un nen de 9 anys que hagi viscut sempre aquí. Be, i que
m’ha passat en aquests 9 anys?
He vist diferents Planoles, molts aspectes diferents. Primer de
tot, el que podríem anomenar PLANOLES DE LES VAQUES, el més
antic per a mi. Quan el pare del Martinxo ferrava les vaques a la
plaça Baronia, o podíem veure i sentir treballar el ferro, quan les
vaques tornaven a la tarda de pasturar, quan passaven carros de
bous i herba. Quan baixaven les vaques el setembre i omplien el
poble d’esquelles. Quan hi havia ortigues i tàbacs als carrers,
ocells arreu, i milers de cuques de llum, escarabats lluents, i
mirar sota qualsevol pedra era una sorpresa. Quan vaig collir els
primers rossinyols, rovellons i corrioles.

2. També hi havia, PLANOLES DE LES COMPRES, de l’Enric ves a
buscar... (durant molt de temps vaig ser el dels encàrrecs, els
grans sempre tenien feina i el Jordi, el menut, era massa jove)
Eren anys d’anar a trucar a telèfons o a sol·licitar conferències,
de comprar sideral o Litines, i anar a comprar i deixar anotat el
compte en retalls de paper penjats d’un ganxo, de les botigues
de Telèfons, del Mingo, de Cal Pelut, de cal Sunyer, de la plaça,
de Can Cosp i de ca l’Espinet (cal Txatxo). De la Tia Lola!!. Dels
dos forns de pa, De la Fonda Pirenaica i la Fonda de Baix, d’anar a
buscar la llet a Cal Teià o a cal Massuret; d’anar a llençar la
brossa al carro del Pernilet o a escoltar els seus bans.
I PLANOLES DE LES NOIES! . Recordo que en aquest carrer vaig
veure per primer cop una noia. No és que no en hi hagués abans,
però aquella va ser diferent. Si, la meva primera noia, la primera
que vaig veure, era la Núria Cases, que encara ens veiem avui
dia. Per cert, tenia 9 anys. Va seguir la Goreti Beascoa, que
estiuejava aquí dalt del forn. I aquí sota aquest ajuntament, quan
encara es podia entrar i estava en runes, i es pujava al primer pis
per l’escala lateral, doncs aquí sota, jugant a amagar-se, vaig
donar el meu primer petó a una noia, eh Maria Raventós? En
tenia jo 14.
Ben aviat va ser PLANOLES DE LES BICICLETES i alguns la de les
motos. I tot seguit vaig descobrir PLANOLES DE LES EXCURSIONS.
Aquesta em va fer mal. Primer en grup, en pla xocolatada a la
Font de la Serra o més tard amb el meu germà Rafel, i finalment
sòl. He fet la majoria d’aquests boscos, sòl. Primer amb esperit
competitiu, ja sabeu tema hormonal (estació-Coma ermada en
tants minuts, corrent vaja), Planoles-Puigmal-Nuria-Queralbs-
Planoles, tot a peu, 6 hores. Amb el temps, les sorpreses de
trobar senglars, cabirols, guineus, perdius blanques, bolets, més

3. bolets, plantes, les primeres pesques amb el Mingo (va ser ell qui
em va ensenyar les bases), altre gent que em va ensenyar a
pescar truita a ma (es prohibit, eh!).. va fer que acabés fent la
carrera que he fet (biologia) i que sens dubte acabes
especialitzant amb bolets.
I la PLANOLES DELS AMICS, estiuejants o no, alguns dels quals,
massa, ja no hi són. Eren temps de l’Enric Bou, d’en Quico
Colldeforns, dels Canet, dels Espinet, d’en Bofill, d’en Groc, d’en
Bartomeu, del Farré de Ventolà o del Tarro, entre molts d’altres.
I del germans Carreño o del Tino, i del Willy, i de tant d’altres que
en aquest moment no en ve el nom al cap.....
Junt amb ells va venir PLANOLES DELS BARS, amb els vermuts
dels diumenges (o no) a Cal Pep (7 olives farcides per ració, les
anxoves i el Bitter Cinzano), la taula de marbre rodona i, a
l’hivern, l’estufa de llenya on recolzar els peus. I el vermut a Ca
l’Espinet, al casino, a ca la gallega o a la cantina. I començar a
enraonar amb la gent del país, a conèixer a molts de vosaltres i a
molts, molts, dels que ja no hi són.
I d’aquí, PLANOLES DE LES ACTIVITATS: d’ajudar a segar a ma el
camp del costat de casa, quan encara no hi havia apartaments,
quan jugàvem partits de futbol, alguns com a visitant i altres com
a planolenc. Amb en Enric Bou, vàrem portar durant dos estius el
cine al Casino (visitant primer al Sr Palau i fins i tot a mossèn
Enric), netejar i pintar de nou un refugi abandonat (visitant
primer al Sr Palau), avui Refugi del Corral Blanc, el primer incendi
forestal per apagar, els nens que es varen perdre a Barraques, les
primeres preparacions del Programa de Festa Major amb la Pura,
campionats de ping pong, pujar amb bicicleta a la Collada, nits de

4. guitarra, i música. Ah! I els primers discs amb tocadiscs a piles en
un prat, i els banys al riu, Festes Majors amb o sense fanalet,...
I PLANOLES DELS EXPERIMENTS: Recordo les converses en el
banc de Can Cosp, amb l’”avi” de Can Cosp, i amb l’Enric Espinet,
el Txatxo, en el aleshores llarg banc de ciment (ara vingut a
menys pels apartaments).quan els hi explicava les meves probes
de trasplantament de corrioleres a testos o quan vaig començar
els experiments per a sembrar rovellons vora els arbres del,
aleshores, jardí dels meus pares!! (i ja fa gairebé 40 anys). Com
veieu, hi ha torradures que venen de lluny.
I PLANOLES DE L’ESTUDI: Els primers estius amb el que en deien
“aprofitar el temps” i també ho era. Les primeres classes
particulars rebudes del Ramon Miravitlles (per aprendre a
escriure, només una mica), les primeres classes que vaig donar,
les primeres classificacions de bolets i de plantes amb llibres
estrangers, tan al camp com a casa. Bona part de la meva tesi
doctoral es va escriure aquí, i gairebé tots els meus llibres. Al
complet. Els mapes de predicció de bolets s’han preparat i testat
aquí
Tornem enrere. Ben aviat, va venir PLANOLES DE LES NOVIES, on
amb l’Elisa Martí va ser el primer cop que ens vàrem plantejar
mútuament casar-nos, però que jo vaig esguerrar, i, finalment, a
dalt de la collada, vaig conèixer a l’Elena, amb qui, fins avui, he
compartit vida i fills.
Finalment, dues mes: PLANOLES DE L’HORT. Aquí és on he posat
en pràctica el que havia vist del meu avi, el Joan, i dels llibres.
Junt amb l’Elena, la Berta i el Lluís Jover, company de Facultat, i
ex-alumne, ens em esbatussat per aprendre els mínims del cultiu
dels enciams, tomàquets (de penjar, d’assecar, de suc,

5. d’amanida, siberians, de cirera, kumatos sensacionals, els de
Montserrat els hi costa, de cor de bou), escaroles, mongetes,
raves, beta-raves, pebrots de tota mena (els del Padron es fan
molt be, per cert), de patates (bufet, mora, kenebec),
albergínies, pastanagues, naps de Cerdanya, julivert, alfàbrega,
blat de moro, apit, alls, porros, porradell, carxofes, espàrrecs, col
rave, cogombres, carbassons, síndries (les empeltades
sensacionals), melons, cols, llombardes, coliflor, bròquils, fins i
tot sacs de gírgoles,.. Dona de si, oi? Per sort he tingut el gran
treball dels tres companys que he anomenat, sort i gràcies, i els
consells de molts de vosaltres, principalment d’en Bernabé, en
pau descansi, i la Maria, d’en Sebastià de la Casella, l’Elena i
també d’en Pol, principalment. Certament és una llàstima que
ens hi hàgim posat tant tard, quan hauríem pogut aprofitar el
coneixement de tanta gent d’aquí. Moltes d’aquestes plantes
han crescut gràcies als fems del Jordi de Nevà(al qual li dec molts
favors, gràcies Jordi) i del Jordi Cros (que encara ni dec pocs),
extensives a varis de vosaltres que ens heu llaurat el camp (que
també s’ha de cuidar l’esquena pròpia). Aprofito per agrair la
cessió dels terrenys als seus propietaris, els Srs Torner, i espero
que després d’explicar el que en em gaudit, ara no us ho
repenseu..
I PLANOLES DEL JARDÍ. Aquí hi he esmerçat moltes hores. Tinc la
sort que el meu pare, el Ramon Gracia, que aquests dies esta
lluitant per sobreviure i que avui estaria tan orgullós de veurem
aquí dalt, dic ell em va ensenyar a regar, a matinar per a
treballar-hi , a insistir-hi. A ell li dec aquests arbres
extraordinaris, que fins i tot fan basarda. Ara, que m’esforço en
canviar el seu jardí, en omplir-lo de plantes del país i a treure’n
de foranies, a omplir-lo de nou de cuques de llum, de

6. sargantanes, llagostes i ocells, ara que en faig un jardí
representatiu dels principals hàbitats de Planoles, fins i tot ara,
n’aprendria d’ell.
I d’aquest jardí n’he tret les groselles per a melmelades, el saüc
per aprendre a fer vi, he collit els aranyons per la melmelada ( he
Josep Espinet!), i he acabat fent cervesa, a més d’altres begudes i
conserves.
Si es poden fer i aprendre de coses en 9 anys!. El que vivim
durant els primers 9 anys i no ens en recordem!.
Per tant, planolencs, aquí vora aquest plataner que m’ha conegut
tota la vida, he passat nou anys que m’han permès conèixer el
món pirinenc, les relacions humanes, les activitats socials, la
natura, estudiar-la i ensenyar-la de múltiples maneres, escriure i
pensar-la, he conegut la meva dona, i, avui dia, hi tinc la meva
casa i el meu jardí.
Dissenteixo totalment d’ aquells que diuen que, com que he
nascut a Blanes jo soc blanenc, i d’aquells que diuen que com
treballo a Barcelona, soc barceloní o d’altres expressions
anecdòtiques, repeteixo, ho sento, jo m’he fet home aquí a
Planoles. O sigui, que soc i ja sempre seré de Planoles.
Gràcies per tot el que meu donat i perdoneu aquells que no he
anomenat o als qui us he escatimat alguna cosa.
Visca Planoles!! I que comenci la Festa!!!!!
Enric Gracia
Planoles, 21.08.2010