1. SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN,
TECNOLOGÍAS DIGITALES
Y EDUCACIÓN.
Manuel Area Moreira
A continuació faré un comentari reflexiu sobre l’article de Manuel Area Moreira
“Sociedad de la información, tecnologias digitales y educación”. En aquest, l’autor
ens parla d’alguns dels problemes i reptes educatius amb relació amb el nou
context social, econòmic i cultural, a més d’explicar-nos el que han suposat i
suposen les noves tecnologies. Per això, primer ens introdueix en el tema fent una
breu historieta del recorregut de les TIC, llavors ens parla del que ell anomena
“luces y sombras” de les noves tecnologies (per tal de conèixer bé del que estem
parlant) i després es centra en l’àmbit educatiu, per una banda ens parla dels
problemes que han sorgit a l’educació generats per l’omnipresència de les
tecnologies i per altra, dels reptes de l’educació davant aquestes.
En els darrers vint anys, són molts els canvis tecnològics que s’han duit a terme, i
com a conseqüència d’aquets s’ha produït un canvi social, econòmic i cultural. Arrel
d’aquest fet, també s’han produït canvis en l’educació que provoquen un
replantejament de les maneres de fer i mostrar, ja que si el context en el que vivim
canvia, l’educació també ho ha de fer. Aquest fenomen de canvi, és el que Area
anomena “Tercera Revolució Industrial” i la defineix com: “Una importante y
profunda transformación de las estructuras y procesos de producción económica,
de las formas y patrones de vida y cultura de los ciudadanos, así como de las
relaciones sociales.”
A més a més, sorgeix el concepte de GLOBALITZACIÓ, terme que s’utilitza per a fer
referència a la superació dels límits espacials i temporals d’un lloc a un altre. És a
dir, la tecnologia no ha estat la causa d’aquest procés, però si el motor
d’acceleració d’aquest procés fent que una informació viatgi d’un lloc a un altre en
segons, per exemple.
Existeixen diferents punts de vista de la societat de la informació i Area els agrupa
en quatre discursos:
El discurs mercantilista es basa en els principis econòmics neoliberals i comparteix
la idea que el mercat i les grans empreses són els que han de guiar i regular el
creixement i desenvolupament de la societat de la informació. A més, creu que
més desenvolupament suposarà un major benestar material i per això, més felicitat
personal.

2. El discurs crític polític, per contra, afirma que el desenvolupament de la tecnologia
no hauria d’estar regit per les grans empreses capitalistes, sinó que defensa els
drets cívics i democràtics per a la llibertat d’expressió amb l’ús de les TIC.
El discurs tecnocentrista defensa la idea que la tecnologia és el centre de la
societat y que és necessària per avançar.
I finalment, el discurs apocalíptic que afirma que les tecnologies representen el final
dels ideals y valors de la modernitat i del model de la societat.
Segons Area les tecnologies de la informació i comunicació, tenen una cara
amable i una cara amarga.
La cara amable:
- Les TIC rompen barreres espai-temps ja que permeten i faciliten una major
comunicació entre les persones independentment de la situació geogràfica
o temporal.
- Permeten l’accés de forma permanent a una gran quantitat d’informació.
- Milloren l’eficàcia i la qualitat dels serveis, permeten l’accés a dades des de
qualsevol punt geogràfic y qualsevol moment.
- Possibiliten noves formes d’activitat productiva i transformen els patrons
tradicionals de treball.
- Permeten l’augment del coneixement i contacte cultural de les diferents
cultures y grups socials del planeta.
- Suposen noves formes de participació social.
La cara amarga:
- Obstaculitzen el progrés cap a un model social més democràtic y d’equilibri.
- El progrés tecnològic no significa una millora del benestar del conjunt dels
ciutadans.
- Duu a la pèrdua de les senyes d’identitat culturals dels individus i col·lectius
socials i crea una hegemonia cultural.
- Crea adició, creant una civilització depenent de la tecnologia.
- Augmenta les desigualtats culturals i econòmiques, així com també provoca
distancies culturals i socials.
- Suposa una pèrdua de la privacitat i augmenta el control dels individus i
grups socials.
I tot això com afecta a l’àmbit escolar?
Doncs, presenta una sèrie de problemes i reptes educatius que com a docents
hem de saber identificar per a poder realitzar la nostra feina.
Area afirma han sorgit problemes educatius a partir de les TIC, i aquests són:

3. - Obliga als adults un gran esforç per entendre i utilitzar les noves tecnologies,
canviant així la seva manera de fer tradicional fins ara, ja que sinó poden
formar part dels “nous analfabets”.
- La població adulta que no s’integra queda al marge de tota informació,
opcions d’oci, formació...
- Quantitat d’informació que rebem, Bartolomé (2001) afirma que: “Recibimos
muchos datos e informaciones, pero no siempre la sabemos transformar en
conocimiento”. Aquest és un dels reptes més grans de l’educació, cal formar
subjectes que tinguin les eines i la capacitat de triar aquella informació
vàlida i aquella que no ho és.
- Augmenta la “brecha digital”, els països més desenvolupats segueixen en
expansió, mentre que els més pobres es tornen més pobres, augmentant
així la diferencia entre els dos.
Davant tots aquests problemes, Area ens planteja els nous reptes que té
l’educació davant d’aquests i que com a futures mestres haurem de dur a terme.
El primer repte consisteix en INTEGRAR LES NOVES TECNOLOGIES EN EL SISTEMA I
CULTURA ESCOLAR.
Els centres educatius no nomes han d’innovar la seva tecnologia, sinó també el
model d’ensenyar, reestructurant i adaptant-lo a les noves exigències del moment.
Per això, s’hauran de fer canvis en el paper del docent, en els mètodes i les
activitats plantejades, de l’organització de les classes, etc. Canvia la forma
d’ensenyar i aprendre.
El segon repte consisteix en REESTRUCTURAR ELS MÈTODES I ELS FINS DE
L’APRENENTATGE.
De cada vegada més, l’alumne ha de disposar de més autonomia i control en el
seu procés d’aprenentatge i aprendre per ell mateix. Així, a l’escola s’ha d’educar
als alumnes amb l’objectiu que: sàpiguen fer front a la immensa quantitat
d’informació i sàpiguen extreure allò útil, aprenguin a aprendre, estiguin qualificats
per al món laboral i prenguin consciència del paper de les TIC a la nostra societat.
Per això i tal i com diu Area; “[...] una meta educativa importante para las escuelas
debiera ser la formación de los niños i niñas como usuarios consientes y críticos de
las nuevas tecnologías i de la cultura que en torno a ellas se produce y difunde.”
Això també suposa un important canvi en el paper del docent, que es transforma i
es caracteritza per a tutoritzar i guiar el procés d’aprenentatge.
El tercer repte consisteix en EXTENDRE LA FORMACIÓ A TRAVÉS DE RETS
D’ORDENADORS.
Aquest repte suposa aprofitar els avanços tecnològics per a qualificar als
estudiants i per a que estiguin preparats per al món laboral. A més, l’increment de
les necessitats formatives reclama la creació de noves formes d’ensenyar

4. (videoconferències, curos a distància, etc.) per això, avui dia, qualsevol estudiant ha
de tenir les habilitats per a poder manejar les noves tecnologies, i aquí té un paper
important l’educació rebuda.
El quart repte consisteix en REVISAR I REPLANTEJAR LA FORMACIÓ OCUPACIONAL.
Les TIC també canvien el món laboral, per això és important que es realitzin canvis
en la formació ocupacional per tal que els treballadors estiguin ben qualificats i
sàpiguen fer front a les exigències actuals de les tecnologies.
I finalment, el cinquè repte consisteix en DESENVOLUPAR ACCIONS D’EDUCACIÓ NO
FORMAL.
De cada vegada més, existeix l’educació fora de l’escola. S’aprèn amb i de tot el
que ens envolta i per això cal que també es prenguin mesures en el context social.
En aquest sentit, s’ha de potenciar l’accés i la participació democràtica per a
aquelles persones que queden excloses d’aquesta evolució de les noves
tecnologies.
Després de llegir i rellegir, resumir i comentar aquest article, remarcaré la MEVA
OPINIÓ sobre alguns dels aspectes tractats fins aleshores.
En general estic d’acord amb el que Area ens exposa en aquest article, com a expert
en les noves tecnologies ens argumenta el perquè de les seves afirmacions i això
fa que ens trobem davant d’una informació útil i reflexionada.
En el nostre dia a dia estem rodejats de noves tecnologies, i per tant no podem
obviar que tecnologia forma part de la vida dels més petits i dels més grans. Així
doncs, sembla que no es estrany que a l’escola s’hagin d’introduir aquestes ja que
uns dels objectius de l’escola és donar als alumnes eines per a poder ser
autònoms i enfrontar-se a la vida quotidiana. Ara bé, per a fer-ho cal entendre de
que estem parlant i això queda molt ben explicat en aquest text. Area ens exposa
les cares amables i amargues de la tecnologia, perquè tot i que té molts beneficis,
també pot perjudicar altres aspectes. I aquí entra en joc la INFORMACIÓ, si un
docent sap perfectament quins són els punts positius i negatius de les noves
tecnologies, podrà fer-ne un ús més adequat. Però no només això, sinó que
demostrarà als alumnes que les tecnologies s’han d’emprar amb cura i que cal
saber el que sen fa. Com a futura docent, crec que en aquest àmbit encara queda
molt per fer i que el paper del mestre/a és clau per a que les noves tecnologies
s’emprin a l’aula de manera racional i adequada.
Centrant-me més a l’educació infantil, crec que és important que es comencin a
introduir les noves tecnologies i que s’emprin els recursos que aquestes ens
ofereixen per fomentar nous aprenentatges als infants. Hi ha moltes activitats que
es poden fer utilitzant projectors, càmeres digitals de fotografia i vídeo, ordinadors,

5. reproductors de música, recursos de la xarxa... i són moltes les possibilitats que en
podem extreure. Ara bé, això no significa que totes les activitats hagin de quedar
supeditades a les noves tecnologies, es tracta de combinar diferents maneres de fer
per tal que aquestes siguin atractives per als infants i despertin el seu interès,
perquè llavors segur que apareixerà un nou aprenentatge. I això és el que Area
dóna a entendre al darrer paràgraf d’aquest article i per això el vull destacar per a
acabar aquesta petita reflexió. Textualment diu:
“La educación es y seguirá siendo fundamentalmente una actividad de interacción
humana intencional, y en consecuencia, es política, regulada por valores, ideas y
sentimientos aunque ahora podamos mediar dicha interacción con un sinfín de
artefactos tecnológicos.”
Esther Mercadal Cantallops
4rt de Grau d’Educació Infantil
Curs 2012-2013
Mitjans i Recursos Tecnològics
UIB