Avaluació de la formació professional reglada

Avaluació de la Formació Professional Reglada
(FPR)
(2001- 2008)
25 de maig de 2010

Els continguts d’aquesta presentació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet
còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades es faci amb una
llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/deed.ca.

Fitxa tècnica
És l’estudi més exhaustiu que s’ha fet entorn l’avaluació de l’FP
• Seguiment personal de 6.706 graduats al llarg de 4/8 anys:
•3.900 graduats d’FP en el curs 2004-2005, mitjançant trucades telefòniques durant 4 anys per
conèixer la seva trajectòria
•891 graduats d’ESO i 425 graduats de Batxillerat al curs 2004-2005 que posteriorment no han
continuat estudiant
•1.490 graduats en ESO durant el curs 2000-2001 mitjançant trucades telefòniques durant 8 anys

• Enquestes a 8.737 membres de comunitat educativa:
•3.325 alumnes de Formació Professional durant el curs 2008-2009
•988 membres d’equips directius de centres de secundària durant el curs 2009-2010
•4.024 professors de Formació Professional durant el curs 2009-2010
•400 empresaris que van contractar graduats en FP durant el curs 2004-2005

• Realització de 6 estudis de cas en 6 centres que imparteixen FPR (escollits segons
titularitat, territori i grandària)
1. IESM Bonanova (Barcelona)
2. IES Deltebre (Deltebre)
3. IES-SEP Esteve Terrades i Illa (Cornellà de Llobregat)
4. ETP Clot (Barcelona)
5. IES Guissona (Guissona)
6. IES-SEP La Garrotxa (Olot)

Evolució de l'alumnat d’FPR
(1999 – 2009)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística del Departament d’Educació

Motius per a cursar FPR

Tendència creixent a escollir la Formació Professional Reglada com
una decisió pròpia i no com a resultat d’un mal currículum

Motiu d’estudiar Formació Professional Reglada %

Per vocació. M’agrada la professió i vull treballar en aquest sector 58,5%
No tenia nota per accedir als estudis universitaris. Ara crec que hi podré arribar per 14,1%
aquesta via
No em van deixar continuar els estudis de batxillerat/universitat 8,9%
Per necessitat: he de començar a treballar tan aviat com pugui 8,4%
No ho sé 10,2%

(*) Mostra de 3.900 estudiants d’FP durant el curs 2008-2009

Inserció professional dels graduats

La inserció laboral és entre un 11% i un 20% més alta entre els
graduats d’FP que entre els que no han continuat estudis

Última etapa educativa finalitzada
Situació laboral actual

ESO CFGM Batxillerat CFGS
Ocupat 50,2% 72,7% 71,6% 83,2%
Atur 35,5% 21,8% 19,1% 13,6%
Inactiu 14,3% 5,5% 9,3% 3,1%

(*) Dades extretes durant els primers mesos de l’any 2010 a partir d’entrevistes als graduats durant el curs 2004-2005


Els ingressos dels graduats d’FP són entre un 23% i un
28% superiors que entre els que no han continuat estudis

Ingressos mensuals Última etapa educativa finalitzada
nets
ESO CFGM Batxillerat CFGS

Menys de 1.000€ 67,3% 43,6% 56,9% 28,4%

1.000€ o més 32,7% 56,4% 43,1% 71,6%



Més del 80% dels graduats es mostren satisfets amb la
formació rebuda

Nivell de satisfacció amb la formació adquirida per
CFGM CFGS
accedir al mercat laboral

Satisfet o moderadament satisfet 82,2% 85,3%

Ni satisfet ni insatisfet 11,8% 7,9%

Insatisfet o moderadament insatisfet 6,0% 6,8%


El 87,6% de les empreses consideren la formació rebuda pels
graduats entre “adequada” i “relativament adequada”

Grandària de les empreses
Valoració de les qualificacions
proporcionades per l'FPR 50 treballadors o Més de 50
Total
menys treballadors

Són adequades 43,3% 63,4% 49,9%

Són relativament adequades 39,5% 33,9% 37,7%

Gairebé no són adequades 17,2% 2,7% 12,4%

(*) Dades extretes durant els primers mesos de l’any 2010 a partir d’enquestes als empresaris


Les grans empreses prefereixen contractar graduats en FPR, les
petites prefereixen treballadors autoformats i amb experiència

Grandària de les empreses

Perfil de treballador preferit 50
Més de 50
treballadors Total
treballadors
o menys

Titulat en FPR 39,9% 73,1% 50,6%

Amb certificat de professionalitat 10,3% 4,5% 8,4%

Format a si mateix i/o amb experiència 49,8% 22,4% 41,0%

(*) Dades extretes durant els primers mesos de l’any 2010 a partir d’enquestes als empresaris


Alta correspondència entre la formació rebuda i el lloc de
treball que desenvolupen els graduats cinc anys després

Correspondència entre la formació rebuda i les
CFGM CFGS
competències requerides a la feina

Alt grau d'ajustament 68,0% 74,1%

Relatiu grau d'ajustament 28,7% 23,6%

Gairebé gens d'ajustament 3,3% 2,3%


Evolució de la població ocupada
Les noves competències laborals no estan substituint els
sectors tradicionals
Sector productiu 2000 2007 Categoria professional 2000 2007
Agricultura, ramaderia, silv. Directius administració i
2,63 2,18 8,03 7,77
i pesca empresa
Energia, química, cautxú i Tècnics i prof. científics i
8,84 7,37 11,12 12,12
metal—lúrgia intel—lectuals
Alimentació, tèxtil, fusta, Tècnics i professionals de
10,33 6,82 10,79 10,80
paper i edició suport
Maquinària, mat. elèctric i
8,57 7,52 Empleats administratius 12,92 13,19
de transport
Treb. serv. restauració,
Construcció 9,77 12,52 14,59 14,22
personals, comerç
Comerç, hoteleria i Treb. qualificats agraris i
21,31 20,61 2,29 1,64
reparacions pesquers
Transports i Treb. qual. manufactures i
6,02 6,47 16,81 15,85
telecomunicacions construcció
Serveis financers, a Operadors d'instal—lacions i
11,75 13,68 11,99 11,38
empreses i lloguers maquinària
Adm. pública, educació i
14,25 15,21 Treballadors no qualificats 11,40 13,01
sanitat
Altres serveis col—lectius 6,53 7,62 Forces armades 0,05 0,02
Total 100 100 Total 100 100
(absoluts en milers) (2765,7) (3510,6) (absolut en milers) (2765,7) (3510,6)
(*) Idescat a partir de dades de l’EPA

Evolució de l’alumnat d’FP
La meitat dels alumnes continuen concentrant-se en les famílies
tradicionals

CFGM 2000-01 2006-07 CFGS 2000-01 2006-07

Administració i gestió 21,1 15,6 Administració i gestió 17,4 14,6
Electricitat i electrònica 18,1 12,7 Informàtica 13,7 9,9
Sanitat 11,3 12,0 Electricitat i electrònica 12,7 9,4
Automoció 10,5 10,2 Serveis socioculturals comunitat 12,0 14,1
Subtotal 61% 50,5% Subtotal 56% 48%

Manteniment i serveis
6,3 5,4 9,1 10,5
producció Sanitat
Fabricació mecànica 6,8 3,9 Comerç i màrqueting 5,2 5,4
Comerç i màrqueting 6,2 4,0
Hoteleria i turisme 5,5 5,7
Imatge personal 4,0 6,3
Subtotal 90% 76% Subtotal 70% 64%

Resta 10% 24% Resta 30% 36%
Total 100 100 Total 100 100
(absoluts en milers) (27989) (36209) (absoluts en milers) (30927) (34783)

(*) Dades del Departament d’Educació

Situació de l’FP a Catalunya
• S'està construint un marc comú de directrius i polítiques educatives de la FPR que
contribueixen a la cohesió d’aquests estudis i col·laboren a l'assoliment dels seus
objectius (Llei d’Educació de Catalunya, Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat catalana, Llei orgànica de Qualificacions i Formació Professional...)

• El concepte de formació al llarg de la vida és present a les normatives i les
actuacions més recents d’acord amb els objectius del programa europeu "Educació i
formació 2020" (Catàleg de qualificacions professionals i possibilitat d’acreditar les competències
adquirides per l'experiència laboral i la formació no formal, Programa Qualifica’t, FP.cat...)

• Eficàcia en el desenvolupament de les funcions dels centres educatius i capacitat
de resposta a les necessitats actuals del mercat (es duen a terme correctament els processos
de gestió i administració)

• Eficiència millorable en les funcions dels centres (s’inverteixen massa esforços -materials,
personals i financers – que podrien reduir-se amb millores en la gestió)

• Poca capacitat de modificar continguts i recursos a mesura que evoluciona l’entorn
del centre (La informació que els centres fan arribar a l’Administració passa per massa instàncies per
actuar-hi amb rapidesa, i els centres tenen recursos i competències limitades tant per poder informar dels
canvis en el seu entorn com per prendre decisions per poder-s’hi adaptar)

Situació en altres països

País/Àrea Trets idiosincràtics

França -Fomenta l’establiment de passarel—les entre el món educatiu i el laboral, amb la creació del CAP (similar
al PQPI català), i el BEP (similar al GM)

-Ofereix atenció personalitzada i adaptacions del currículum per als estudiants d’FP

-Adopció del Projecte Pluridisciplinar de Caràcter Professional (PPCP): les pràctiques es conceben en
diferents disciplines escolars i es demana un major compromís dels professors i equips pedagògics.
Anglaterra - Els alumnes de 16-18 anys poden convalidar les experiències laborals per mòduls de la Formació
Professional reglada, per tal que sigui més atractiva per a ells.
- Indicadors de qualitat orientats a la competició entre els centres de FP.
- Major protagonisme de l’empresari: participa en el diagnòstic de les qualificacions professionals i en el
disseny del Marc Nacional de Qualificacions (NQF).
Alemanya - Esdevé el model per excel—lència: sistema d’aprenentatge dual.
- Existència de centres de formació supraempresarials, sorgits a partir de l’esforç de diverses empreses.
- Diverses fórmules de FP, heterogènies, flexibles i d’oferta equilibrada.

Québec - Ofereix formació en línia amb el sector més demandat de cada província (branca técnico-professional
en els CEPEG).
- Elevat pressupost dedicat a investigació i innovació de la FP.
- Cada alumnes rep una molt important orientació a partir del seu currículum per saber quina és l’oferta
formativa més adient segons les seves característiques.
Suècia - Varietat d’opcions per estudiar FP I (existència de programes a mida).
- Importància de les pràctiques professionals: també són cursades pels alumnes universitaris.
- Punt d’unió entre la FP post-obligatòria i superior i la formació professional per a l’ocupació; que
s’anomena “FP avançada” i s’emmarca dins les universitats.
- Inversió en la formació de l’aprenent: inici de projectes pilots.

Comparativa per CC.AA.

CCAA Trets idiosincràtics

Andalusia - Implantació de mesures i iniciatives per fomentar la mobilitat estudiantil i la
flexibilització del sistema de FP.
- Establiment de programes que permeten que els alumnes puguin fer pràctiques a
l’estranger.
- Adopció de cicles formatius de modalitat bilingüe.
- Seguiment de les estratègies de millora a l’hora d’implantar cicles formatius que
segueixen una modalitat a distància i semipresencial.
Castella i Lleó - Esforç per reconèixer la FP contínua mitjançant un sistema de competències i
coneixements.
- Premiar anualment les millors experiències de qualitat realitzades pels centres
educatius.
Galícia - Elaboració d’un Pla d’Orientació Professional on es concreten els serveis
d’informació i orientació oferts de manera descentralitzada (equips dels centres
educatius i d’àmbit provincial).
- Adopció de les mesures i els passos seguits a l’hora d’implantar els centres
integrats.
- FP ocupacional i contínua amb NNTT: sistema informàtic de FPO (Programa
SIFO), i portal E-learning per la FPO i FPC.
País Basc - Consideració social de la FP.
- Centres de FP com a vivers d’empreses per fomentar l'esperit emprenedor dels
joves.
- Xarxes de centres integrats.
Model propi de qualitat: Hobbide
- Gestió unificada de la FP: Viceconselleria de la FP i Aprenentatge Permanent.

Recomanacions

1. Estudiar l’encaix de la Formació Professional dins
l’organigrama del Departament perquè tingui més
capacitat de reacció davant els canvis sòcioeconòmics

2. Definir canals de participació dels centres a l’hora de
planificar la Formació Professional, i també per fixar els
objectius de cada institut a curt i llarg termini

3. Millorar la relació entre responsables d’FP i l’entorn
socioeconòmic i laboral

Recomanacions
4. Organització i gestió integral dels centres:

• Inspectors: Incorporar eines per al seguiment qualitatiu dels centres

• Professionalitzar la figura del coordinador de la FP als centres (incentius
vinculats a la carrera professional i formació contínua)

• Reforçar la gestió econòmica-financera als centres i donar formació a
un responsable per centre

• Potenciar la formació dels equips directius en la gestió i administració
dels centres

• Els recursos i materials didàctics dels centres s’han de gestionar des
d’una única base de dades per part del Departament

• Impulsar un únic programa de gestió de la qualitat als centres, en
substitució dels dos actualment existents

Recomanacions
5. Ajust dels perfils professionals dels docents:

•Crear una carrera professional que contempli la valoració qualitativa del
professional

• Introduir figures contractuals flexibles que permetin incorporar docents amb
experiència professional a jornada parcial o per a mòduls específics

• Incorporar les competències adquirides amb la pràctica professional en els perfils
dels docents i estructurar proves que les valorin per accedir al lloc de treball

• Donar més importància a la formació especialitzada de cara a la millora de la
carrera professional i fomentar les estades en centres de treball

• Treballar per a l’actualització dels continguts didàctics

Normativa

1. Objectius per al 2020 (Declaració de Copenhaguen):
• Taxa d’abandonament dels ensenyaments postobligatoris: 10%
• Població de 22 anys amb estudis secundaris superiors: 85%
• Població adulta que cursa formació al llarg de la vida: 12,5%

2. Sistema europeu de transferència de crèdits (es reconeix l’estudi de
determinades assignatures sense necessitat de fer el cicle sencer i es poden
acreditar mitjançant l’experiència professional)

3. Llei Orgànica de Qualificacions i Formació Professional
(integració dels tres subsistemes de la formació professional – FPR, FO, FC-)

4. Dret a l’educació al llarg de la vida (explicitació a l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya i al Tractat de Lisboa de la UE)

5. Llei d’educació de Catalunya
6. Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana (2008-
2011) (adequació del sistema català d’FP al sistema europeu de
transferència de crèdits)

Avaluació de la formació professional reglada

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais de Educació. Generalitat de Catalunya

Mais de Educació. Generalitat de Catalunya (20)

Avaluació de la formació professional reglada