Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet
•Transferir como PPT, PDF•
0 gostou•1,271 visualizações
Presentació d'Ariadna Benet a Ecotendències Cosmocaixa el passat dimecres 30 de gener. Més informació: http://bit.ly/XrieYb
Recomendados
Mais conteúdo relacionado
Semelhante a Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet
Semelhante a Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet (20)
Mais de Ecotendències Cosmocaixa
Mais de Ecotendències Cosmocaixa (20)
Último
Último (8)
Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet
- 1. SOSTENIBILITAT, AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ Cosmocaixa, 30 de gener de 2013 Ariadna Benet i Mònico Consultora en Sostenibilitat i Desenvolupament Internacional
- 2. QUÈ ENTENEM PER SOSTENIBILITAT?
- 3. SOSTENIBILITAT • Manteniment en el temps • Sustentar: Sostenir un sistema
- 4. SOSTENIBILITAT Si volem ser perdurables caldrà funcionar de manera que assegurem el manteniment del nostre planeta en el temps. Permetre que els processos naturals, en els quals els éssers humans estem integrats, es desenvolupin de manera progressiva i constructiva sense arribar a un punt de col·lapse.
- 5. SOSTENIBILITAT Relació Home- Natura
- 6. SOSTENIBILITAT Les lleis de la naturalesa • Sistema obert → energia → fotosíntesi • Sistema tancat → matèria → cicles on s’aprofita tot • La vida ocorre només a la biosfera: sistema limitat, tancat i interconnectat.
- 7. SOSTENIBILITAT Com mesurem la ‘sostenibilitat’?
- 8. SOSTENIBILITAT Extracció de materials de l’escorça terrestre Marc operatiu Elements que impedeixen el Organització de bon Materials i productes la societat funcionament de que produïm i aboquem al medi la naturalesa i la societat L’impacte físic que tenim sobre els sistemes naturals Adaptat de ‘The Natural Step’
- 9. SOSTENIBILITAT La quantitat de substàncies extretes de l’escorça terrestre Marc En una societat operatiu sostenible, la natura no és Té les subjecte de necessitats cobertes arreu l’augment La concentració de sistemàtic de … i substàncies ‘artificials’ la societat … La degradació física Adaptat de ‘The Natural Step’
- 10. ALIMENTACIÓ I AGRICULTURA = SISTEMA AGROALIMENTARI
- 11. SISTEMA AGROALIMENTARI ‘Conjunt d’activitats destinades a la formació i distribució dels productes alimentaris i, en conseqüència, al compliment de la funció de l’alimentació humana en una societat determinada’ (Malassis, 1979)
- 12. SISTEMA AGROALIMENTARI POLÍTICA ≅ PODER TERRA I CONREU TRANSFORMACIÓ PERSONES I ALIMENTS CONSUMIDORS AIGUA I DISTRIBUÏDORS RECURSOS I NATURALS SISTEMA TRANSPORT AGROALIMENTARI RECERCA ANIMALS I I PLANTES TECNOLOGIA FÀBRIQUES MERCATS
- 14. SISTEMA AGROALIMENTARI Tipus Característi Escala/ control Objectiu ques Produccionista Lineal Corporacions Mercat o industrial Molt llarg multinacionals Valor afegit agroalimentàries Estandaritzat Diners Ecològic/ Complexa Cooperatives i petits Collita Integrat Més curta productors Protecció ambiental Flexible Societat i comunitat Subsistència Molt curta Nuclis familiars Collita Simple Família
- 15. SISTEMA AGROALIMENTARI HEGEMÒNIC És el sistema agroalimentari hegemònic sostenible?
- 16. SISTEMA AGROALIMENTARI HEGEMÒNIC SISTEMA LINEAL GRAN EMPREMPTA ECOLÒGICA PRESSIÓ ALS RECURSOS REDUCCIONISTA ≠
- 17. SISTEMA AGROALIMENTARI HEGEMÒNIC PRODUCCIÓ: INDUSTRIAL
- 19. PRODUCCIÓ INDUSTRIAL Selva vs. plantació (R.A. Butler) Plantació oli de palma (by Wakx)
- 20. PRODUCCIÓ INDUSTRIAL Indígenes (A.Zazueta)
- 21. SISTEMA AGROALIMENTARI HEGEMÒNIC TRANSFORMACIÓ: INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
- 25. SISTEMA AGROALIMENTARI HEGEMÒNIC COMERCIALITZACIÓ I VENDA: transport i supermercats
- 28. SISTEMA AGROALIMENTARI HEGEMÒNIC És el sistema agroalimentari hegemònic NO ÉS GENS SOSTENIBLE
- 29. SISTEMA AGROALIMENTARI HEGEMÒNIC • Contamina, erosiona i malmet els ecosistemes • Esgota els recursos naturals • Concentra la riquesa en poques mans • No atura la fam • Anualment deplaça milions de persones fora de les seves llars
- 30. IMPLICACIONS SOBRE ELS CONSUMIDORS
- 31. IMPLICACIONS DIETA: Què mengem?
- 32. IMPLICACIONS Carn/ Peix Làctics Mantega Patates Pastissos Carn Productes Patata calòrics Greixos Verdura Làctics Blat Verdura Hortalissa Fruita Peix Oli oliva
- 33. IMPLICACIONS HOMOGENEÏTZACIÓ DE LA DIETA INTRODUCCIÓ DE PRODUCTES Patates TRANSFORMATS Verdura Mantega Làctics Blat Verdura Hortalissa Fruita Peix Carn Oli oliva
- 34. IMPLICACIONS Per beure
- 35. IMPLICACIONS Per esmorzar o berenar
- 37. IMPLICACIONS Comú denominador SUCRE COLESTEROL OBESITAT MALALTIES CARDIOVASCULARS
- 38. IMPLICACIONS Ni estacional ni local
- 39. IMPLICACIONS HÀBITS: Com mengem?
- 40. IMPLICACIONS Malbaratament
- 41. IMPLICACIONS Socials
- 42. IMPLICACIONS • Introducció d’aliments nous a la dieta que sovint s’associen amb malalties i obesitat. • Pèrdua dels hàbits socials al voltant de l’acte de menjar • Pèrdua de la relació home-natura i per tant, de l’estacionalitat dels productes. • Malbaratament de gran quantitat de menjar.
- 43. ALTERNATIVES
- 44. ALTERNATIVES Agricultura Ecològica
- 45. ALTERNATIVES Objectius de l’agricultura ecològica • Cultivar harmònicament amb la natura • Preservar la diversitat alimentària • Distribució local
- 46. ALTERNATIVES Corrents • Orgànica/biològica/ecològica • Biodinàmica • Natural • Permacultura
- 47. ALTERNATIVES Agroecologia Construcció col·lectiva d’alternatives autogestionades al model agroalimentari hegemònic.
- 48. ALTERNATIVES Our Mission Slow Food is an international grassroots membership organization promoting good, clean and fair food for all.
- 49. ALTERNATIVES Afavorir els productes de proximitat: Una iniciativa en suport del medi ambient i l’empresa
- 50. ALTERNATIVES Comprar no és només omplir el carro es promouen els mercats barcelonins d’acord amb els seus valors de qualitat i de proximitat
- 51. ALTERNATIVES Canvi de cosmovisió
- 52. NOVA COSMOVISIÓ • Distribució mundial • Distribució local • No estacional • Estacional • Monocultiu • Policultiu • Camps erms • Camps amb vida • Control corporatiu • Control local
- 53. NOVA COSMOVISIÓ Els moviments internacionals sorgits com a alternativa als sistemes agroalimentaris industrials estan impulsant un canvi de cosmovisió mundial que vetlla per assolir la sobirania alimentària dels pobles i que podria arribar a consolidar-se com el nou model agroalimentari del futur, el qual permetria assegurar la sostenibilitat de l’alimentació mundials i disminuir la fam.
- 54. MOLTES GRÀCIES!
Notas do Editor
- Preguntar als assistents què entenen per sost. Apntar les respostes en un paper i dir-los: ‘ens guardem aquestes idees que heu mencionat i seguim. Després les revisarem i mirarem si hi manca o sobra alguna cosa.’
- Paraula plàstica Reflexió- problemes Aquesta és una d’aquelles paraules tant sovint emprades i per tant transgiversades. Tothom empra sostenibilitat, des dels governants, fins a nosaltres, passant les grans i petites empreses,… Si fem un repàs històric des de l’aparició d’aquest concepte veurem com ha anat evolucionant. PARAULA PLÀSTICA: potenciar ciertos discursos en los que la palabra no tiene cabida desde el punto de vista formal por su significado concreto, pero que, debido a su aceptación social, refuerza los discursos. La falta de relación semántica o ideológica con las lógicas de diferentes grupos de interés provoca, por lo tanto, una indefinición que a veces se convierte en discusiones o interactuaciones no provechosas. REFLEXIÓ: a pesar de no haber inventado nada estrictamente, ha permitido identificar problemas que hace mucho tiempo no existían, y hace menos tiempo se ignoraban, y a la vez ha aportado perspectivas nuevas a dilemas permanentes. Com per ex, el nivell de consum dels darrers anys, o l’explotació massiva del nostre capital natural, o el comportament del sistema financer en la concessió de crèdit, o la manera de conrear la terra (agricultura),… SOSTENIBILITAT: la idea que se extrae de la etimología de la palabra es la del "mantenimiento en el tiempo", expresado en términos casi físicos (aguantar, sostener). Sustentar es un término más rico, ya que hace referencia a términos como la fuerza vital y el vigor. Además, introduce el concepto de sistema: sustentar puede ser sostener un sistema.
- La sost parla de mantenir un sistema, el nostre planeta, en el temps. Per tant, de manera intrínseca la Sostenibilitat planteja la relació entr l’home i el sistema on es troba, és a dir, la Terra.
- Com s’entén la relació home-natura: - La mayoría de las sociedades vernáculas interpretaban la naturaleza como un lugar donde estaban integradas, y que era el apoyo básico para su pervivencia. La naturaleza tenía un papel tan relevante que esta premisa incluso se sobreentendía, sin necesidad de que fuese explicada para constituir el resultado de los propios procesos de vivencia y relación con el entorno de las personas. En las sociedades modernas y contemporáneas la relación ha cambiado mucho, hasta tal punto que la naturaleza, lejos de ser considerada el entorno único, la única posible referencia, es una realidad disociada en la cotidianidad del hombre.
- Però en realitat, els nous corrents moderns entenen que El hombre es sólo "parte" de una naturaleza en evolución constante. Este es el gran reto de la sostenibilidad: entender la relación hombrenaturaleza en clave humana, pero integrada en el seno de una red de relaciones superiores, que es el ecosistema. El objetivo de la sostenibilidad es el de "permitir a los procesos naturales, en los que los seres humanos estamos integrados, que se desarrollen de manera progresiva y constructiva sin llegar a un punto de colapso". In order to create a sustainable society, we need to understand that we must operate within natural laws and principles rather than attempting to overcome them. Scientists agree on the following non-negotiable facts about the earth:
- Preguntar als assistents com són de sostenibles les seves accions quotidianes. Mencionar-ne algunes que creueun que no en són, i algunes que creuen que sí que en són. Apntar les respostes en un paper i dir-los: ‘ens guardem aquestes idees que heu mencionat i seguim. Després les revisarem i mirarem si hi manca o sobra alguna cosa.’
- The Natural Step has spent the last two decades looking at the world from this whole-system perspective. They worked with an international network of scientists to develop a rigourous definition of sustainability (see Sustainability Defined on page 10). These scientists unanimously concluded that there are four fundamental ways that human society is systematically undermining the ability of nature to function and the ability of humans to meet their needs. 1.- the way we extract materials from the earth’s crust and then deposit them in the biosphere. Some of these materials (such as granite) are relatively common in nature and pose little harm when they are deposited on the earth’s surface. Others (such as heavy metals) are relatively uncommon and are toxic to most forms of life. Normally, these materials are brought to the earth’s surface through extremely slow geological cycles, so the rapid pumping and dumping of these materials into our biosphere – by activities such as mining and oil and gas exploration – can overwhelm natural systems. 2.- This includes both natural substances (such as carbon dioxide and manure) and synthetic compounds (such as plastics and pesticides). Natural substances can cause problems when we produce them in large quantities that overwhelm nature’s ability to process them. Synthetic compounds can cause problems because they are foreign to nature and often cannot be broken down and reintegrated within nature’s cycles. 3.- The third has to do with the physical impact we have on natural systems. We pave over productive bioregions, introduce foreign species, and over-harvest natural resources such as forests and fisheries. The problem is not that we change or harvest natural resources; we need these to survive. The real problem is that we use those resources at a rate faster than nature can regenerate them. This means that the ‘pool’ of resources from which we can draw is getting smaller and smaller. The result of conventional agriculture, forestry, urban planning and resource management techniques is an ongoing deterioration of nature and its ability to sustain us. 4.- The fourth is a result of the way we organize our social systems. Abuses of political power and economic power make it possible for wealth and resources to be concentrated among a select group of people. The result is a global society that systematically undermines the majority of people’s ability to meet their most basic human needs.
- The Natural Step has spent the last two decades looking at the world from this whole-system perspective. They worked with an international network of scientists to develop a rigourous definition of sustainability (see Sustainability Defined on page 10). These scientists unanimously concluded that there are four fundamental ways that human society is systematically undermining the ability of nature to function and the ability of humans to meet their needs. 1.- the way we extract materials from the earth’s crust and then deposit them in the biosphere. Some of these materials (such as granite) are relatively common in nature and pose little harm when they are deposited on the earth’s surface. Others (such as heavy metals) are relatively uncommon and are toxic to most forms of life. Normally, these materials are brought to the earth’s surface through extremely slow geological cycles, so the rapid pumping and dumping of these materials into our biosphere – by activities such as mining and oil and gas exploration – can overwhelm natural systems. 2.- This includes both natural substances (such as carbon dioxide and manure) and synthetic compounds (such as plastics and pesticides). Natural substances can cause problems when we produce them in large quantities that overwhelm nature’s ability to process them. Synthetic compounds can cause problems because they are foreign to nature and often cannot be broken down and reintegrated within nature’s cycles. 3.- The third has to do with the physical impact we have on natural systems. We pave over productive bioregions, introduce foreign species, and over-harvest natural resources such as forests and fisheries. The problem is not that we change or harvest natural resources; we need these to survive. The real problem is that we use those resources at a rate faster than nature can regenerate them. This means that the ‘pool’ of resources from which we can draw is getting smaller and smaller. The result of conventional agriculture, forestry, urban planning and resource management techniques is an ongoing deterioration of nature and its ability to sustain us. 4.- The fourth is a result of the way we organize our social systems. Abuses of political power and economic power make it possible for wealth and resources to be concentrated among a select group of people. The result is a global society that systematically undermines the majority of people’s ability to meet their most basic human needs.
- Els sistemes agroalimentaris tenen estructures molt complexes en forma de xarxa. Hi ha molts factors que intervenen en els sitemes agroalimentaris, i com més grans són, més complexos esdevenent. Tenen una estructura subjacent en termes dels seus elements. Per ex, una pizza en un restaurant o una piza congelada. Diversos elements o components d’un sistema aimentari s’uneixen per treballar d’una manera harmònica i actuar a favor de l’objectiu subjacent del sistema. Com més complexos, més elements. Hi ha molts sitemes alimentaris, més petits i més grans, més locals i més globals. La política és el paraigua del sistema agroalimentari. Aquestes es despleguen, decreten, apliquen i executen mitj org i intit gov tant nacionals com int. Representen la distribució del poder i dels recursos, i es decreten per aconseguir resultats específics. Com més complexe és el sistema agroalimentari, les polítiques que el controlen adopten àmbits més vasts, de caràcter supranacional.
- L’hegemònic és el produccionista, basat en l’agricultura industrial i la indústria agroalimentària. En primer lloc, permet la aparición de fuertes intereses económicos que se manifiesten importantes mecanismos de presión y control, contrarios a modificar el actual sistema agrícola. Un ejemplo de esto lo tenemos en las grandes compañías (generalmente multinacionales o transnacionales) que elaboran granos y semillas híbridos, O los intereses relacionados con el consumo de productos fitosanitarios y fertilizantes por parte de las empresas productoras de los mismos. La cadena alimentaria es el conjunto de etapas por las que pasa un alimento, desde la producción de la materia prima hasta su llegada, como producto final, al consumidor. Se considera industria alimentaria a toda empresa que lleva a cabo una, varias o todas las etapas del procesado de los alimentos, desde que termina su fase de producción primaria hasta que llega al punto de venta o distribución. En la Unión Europea, toda industria alimentaria aplica un meticuloso sistema de control de calidad en todos sus procesos, el llamado Análisis de Peligros y Puntos de Control Crítico (APPCC).
- Preguntar als assistents com són de sostenibles les seves accions quotidianes. Mencionar-ne algunes que creueun que no en són, i algunes que creuen que sí que en són. Apntar les respostes en un paper i dir-los: ‘ens guardem aquestes idees que heu mencionat i seguim. Després les revisarem i mirarem si hi manca o sobra alguna cosa.’ Què està passant? Durant els segles XIX i XX en algunes societats s’esdevé un salt decisiu en el concepte d’agricultura. Les revolucions industrial, química i tecnològica, la genètica mendeliana, el comerç i finalment la globalització mouen l’agricultura d’un estat local, gairebé d’autoabastament, a un de global i intensiu, on les fronteres són pràcticament inexistents, on la producció augmenta exponencialment, on prevalen els guanys econòmics, on els pagesos han de créixer per ser competitius, etc. Estem davant el naixement de l’agricultura industrial, FRUIT DE LA REVOLUCIÓ VERDA, com a nou model d’abastament alimentari internacional . La Revolución Verde se propagó como la solución a las crecientes demandas de alimento por la cada vez más numerosa población mundial. Malgrat que és innegable que l’agricultura intensiva ha permès alimentar més boques, també ha estat partícip de la degradació ambiental I SOCIAL a la qual està sotmès el nostre planeta. La producción alimentaria se ha multiplicado por tres desde los años 60, mientras que la población mundial, desde entonces, tan sólo se ha duplicado. Hay comida de sobras. Pero 870 millones de personas en el planeta, según indica la FAO, pasan hambre y anualmente se desperdician en el mundo 1.300 millones de toneladas de comida, un tercio del total que se produce
- L’AG INDUSTRIAL ÑES UN SIST LINEAL: NO REUTILITZA ELS RESULTSTS DE LA RPODUCCIÓ. REDUCCIONISTA PQ DEIXA DE BANDA MOLTS PRODUCTES POSSIBLES, I OPTIMITZA AQUELLES VARIETATS QUE DONEN MÉS VALOR AFEGIT Per tant no és un SISTEMA INTEGRAT I CÍCLIC, DE GRAN BIODIVERSITAT I COMPLEXITAT EN LES SEVES RELACIONS, com la naturalesa. L’agricultura industrial no mimetitza la naturalesa i epr tant en aquest sentit ja contradiu una de les bases de la sostenibilitat.
- Tots sabem que l’agricultura intensiva ha permès un augment important en la producció mundial d’aliment durant el darrer segle. Però no ha estat sense problemes colaterals, els quals s’han accentuat en les últimes dècades. Alguns dels problemes més comuns i coneguts derivats de l’agricultura intensiva són: la dependència del petroli, la pérdida de suelos por sobreexplotación, la contaminación de aguas subterráneas y superficiales debido a los lixiviados de los cultivos, que arrastran pesticidas y fertilizantes excesivos, o a les femtes de les granges (gallines, porcs, vaques,…)
- Però el que no és tant conegut són els impactes que aquesta té sobre els ecosistemes naturals, i les seves repercussions socials. La agricultura industrial moderna ha concentrado los cultivos en pocas áreas de producción que, junto al consiguiente aumento de los rendimientos por la mejora tecnológica, han configurado problemas nuevos a los que es necesario buscar soluciones . Por ejemplo, : Every year, tropical forests equivalent to the size of the Netherlands are cleared in South America to make room for the cultivation of soy, even though the monocultures have already assumed unimaginable proportions: In Argentina, Brazil and Paraguay, the genetically modified soy bean and corn variants of a single producer – the US corporation Monsanto – grow on 45 million hectares. El abandono de grandes áreas agrícolas y su consiguiente despoblamiento, o el desplaçament de comunitats locals, han provocado un aumento de la erosión Y PÉRDIDA DE BIODIVERSIDAD. Oil-Palm plantations: They found that forest fragments had 60-times less abundance of birds of high conservation priority and 1.8 times fewer birds overall compared to contiguous forest. Oil palm plantations fared worse with 200-times less abundance of priority birds than intact forest O l’esgotament dels recursos pesquers. La tonyina, per exemple, s’ha posat a la llista negra con una espècie en perill d’extinció degut a l’elevat nivell de pesca arreu del món. Però no és la única espècie, també hi ha el bacallà, l’esturió, el peix serra, la rajada i peix manta, i molts altres.
- Però el que epr a mi és més important i sovint menys conegut, són les greus repercussions socials d’aquestes pràctiques Per un costat tenim el problema derivat de la pésima distribución de los recursos , no de la limitación global de estos: mientras que en áreas del África subsahariana se producen episodios dramáticos de hambruna, en Europa el problema de los excedentes agrarios, constituye una fuerte preocupación de las autoridades comunitarias. Són excedents que sovint es llencen, que els pagesis ni tan sols s’avenen a collir perquè els costos de recolecció són superiors als de venda. Això és degut a que els aumentos de los rendimientos que han propiciado, en muchos casos, que el ritmo de incremento de la producción haya sido superior a la capacidad de absorción de los mercados. Efectivamente, entre 1973 y 1988 el volumen de producción agraria de la CEE aumentó a un ritmo anual del 2%, mientras que el consumo interno sólo creció a un 0,5% anual. Per un altre costat tenim un fenomen de desplaçament i apropiació indeguda de la terra per part de multinacionals . “…The Indiginous Wichi people are being forced off their land by encroaching Soya Plantations…” De este modo, hemos alcanzado una situación insostenible en la agricultura moderna industrializada que la hace incapaz de seguir por este camino de manera indefinida A tot plegat cal afegir-hi un concepte nou, anomenat ‘grabbing’, o adquisició a gran escala de terra agrícola, forestal o urbà per aprt de governs com la Xina, Aràbia Saudí, Qatar, Índia,… que volen assegurar una aportació estable i segura d’aliments. O multinacionals i especuladors, amb la connivència dels governs, que inverteixen en agrofuels.
- INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA: La indústria alimentària o indústria agroalimentària és la part de la indústria encarregada de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments de consum humà i animal. Les matèries primeres d'aquesta indústria es centren en els productes d'origen vegetal (agricultura), animal (ramaderia) i fúngic, principalment. El progrés d'aquesta indústria ha afectat força la nostra alimentació en augmentar el nombre d'aliments disponibles a la dieta. Així mateix, l'augment de producció ha anat lligat a un esforç progressiu en la vigilància de la higiene i a un increment i enduriment de les lleis alimentàries dels diversos països intentant regular i unificar els processos i els productes.
- La industria agroalimentaria española generó en 2010 unas ventas de 81.369 millones de euros, lo que representa el 8% del PIB nacional. Estas cifras la sitúan como el primer sector industrial de la economía española, y el quinto a nivel europeo (fuente: FIAB). He aquí la importancia de un sector industrial clave para nuestra economía.
- Just 10 multinational corporations control most consumer brands , estudio de la Universidad de Zuric , controla el 40 por ciento de la riqueza de la economía global. Coffee has 500 million consumers, and involves 25 million farmers/farm workers, but international traders have a CR4 of 40% and coffee roasters have a CR4 of 45%. The share of the retail price retained by coffee producing countries declined from about 33% in the early 1990s to 10% in 2002. In the tea value chain just 3 companies control more than 80% of the world market.
- 0,5 L Coca-cola= 35L aigua (estudi TNC). A Coca-Cola bottling plant was shuttered in south India in 2004 after residents claimed the company was depleting and polluting local water supplies. SABMiller PLC -- whose brands include Miller Lite, Peroni and Pilsner Urquell -- invested in water-purification technology for its factory in Dar es Salaam, Tanzania, where the overuse of groundwater by various industries has caused fresh aquifers to grow increasingly salty. The city's drinking water supply is sufficient for only a third of its three million residents, water aid groups say. Ethicak: For instance, one of the most famous of such cases was the problem faced by Nestle in marketing its baby milk in Africa. The critics pointed out that this company was pushing the product on people. It was likely to be harmful to babies. The Nestlé boycott is a boycott launched on July 7, 1977, in the United States against the Swiss-based Nestlé corporation. It spread in the United States, and expanded into Europe in the early 1980s. It was prompted by concern about Nestle's "aggressive marketing" of breast milk substitutes ( infant formula ), particularly in less economically developed countries ( LEDCs ), which campaigners claim contributes to the unnecessary suffering and deaths of babies, largely among the poor. [1] Among the campaigners, Professor Derek Jelliffe and his wife Patrice, who contributed to establish the World Alliance for Breastfeeding Action (WABA), were particularly instrumental in helping to coordinate the boycott and giving it ample visibility worldwide. Groups such as the International Baby Food Action Network (IBFAN) and Save the Children claim that the promotion of infant formula over breastfeeding has led to health problems and deaths among infants in less economically developed countries. [2] [3] There are four problems that can arise when poor mothers in developing countries switch to formula: Formula must normally be mixed with water, which is often contaminated in poor countries, leading to disease in vulnerable infants. [4] Because of the low literacy rates in developing nations, many mothers are not aware of the sanitation methods needed in the preparation of bottles. Even mothers able to read in their native tongue may be unable to read the language in which sterilization directions are written. Although some mothers can understand the sanitation standards required, they often do not have the means to perform them: fuel to boil water, electric (or other reliable) light to enable sterilisation at night. UNICEF estimates that a formula-fed child living in disease-ridden and unhygienic conditions is between six and 25 times more likely to die of diarrhea and four times more likely to die of pneumonia than a breastfed child. [5] Many poor mothers use less formula powder than is necessary, in order to make a container of formula last longer. As a result, some infants receive inadequate nutrition from weak solutions of formula. [6] Breast milk has many natural benefits lacking in formula. Nutrients and antibodies are passed to the baby while hormones are released into the mother's body. [7] Breastfed babies are protected, in varying degrees, from a number of illnesses, including diarrhea, bacterial meningitis , gastroenteritis , ear infection , and respiratory infection . [8] [9] [10] Breast milk contains the right amount of the nutrients essential for neuronal (brain and nerve) development. [11] The bond between baby and mother can be strengthened during breastfeeding. [9] Frequent and exclusive breastfeeding can also delay the return of fertility , which can help women in developing countries to space their births. [12] The World Health Organization recommends that, in the majority of cases, babies should be exclusively breast fed for the first six months. [13]
- Transport A l’iniciar-se el domini dels grans supermercats, la importació d’aliments pràcticament es va triplicar El comerç de proximitat genera un 70% menys de residus que els supermercats Quan anem a comprar ja no portem l'ampolla per reomplir-la, ni rebusquem entre els productes a granel, però aquestes petites accions podrien evitar-nos fins a un milió de tones de residus l'any, un cop ens desempalleguem dels envasos. I és que comprar en botigues de barri genera un 69% menys de residus que si es fa a supermercats o grans superfícies, segons un estudi presentat per l' Agència Catalana de Consum sobre la producció de residus associats al cistell del mercat i les mesures de prevenció per reduir-los. L'estudi s'ha fet a partir de la compra realitzada a 7 supermercats -Caprabo, Bonpreu, Condis, Consum, Marcadona, Dia, Suma-, i al mercat tradicional, representativa del 80% anual de la compra d 'aliments i begudes que es fa a l'any a Catalunya, xifrada en 703 quilos per persones. En aquestes compres s'ha vist que bona part dels envasos són innecessaris i que responen només a necessitats de promoció i publicitat , i que és necessari redissenyar els envasos per fer-los més sostenibles. ESPAI: El punt de venta característic d’aquestes cadenes pren la forma d’un hipermercat, que normalment assolirà unes dimensions superiors als 9.000 m2. Quan s’inaugura un nou hipermercat, els petits establiments locals poden intentar lluitar per competir amb ell. I, quan aquests petits establiments desapareixen, els punts de venta d’alimentació semblen concentrar-se en unes poques localitzacions: els supermercats. Quan aquests es troben a les afores de la localitat o en la seva perifèria, és molt probable que sigui necessari realitzar diversos desplaçaments en cotxe per a finalitzar les compres programades pels consumidors. D’aquesta manera s’incrementen de forma global el nombre de desplaçaments locals en automòbil. Els supermercats imposen exigències molt clares sobre els seus proveïdors. Les fruites i hortalisses han de complir uns criteris estètics o d’aparença molt estrictes, tals com la mida, forma, color o uniformitat. Aquestes demandes forcen als agricultors a fer ús de pràctiques perjudicials per a l’ecosistema com estratègia per a complir amb les exigències imposades, i estimulen la presència de residus en la cadena de distribució. Un estudi conduït per Friends of the Earth sobre productors de fruita (Friends of the Earth, 2002) va descobrir que aquestes estrictes demandes els causaven un ampli ventall de problemes: La fruita era rebutjada per diversos motius: per tenir un color massa intens o massa pàl·lid, per tenir una mida inapropiada, una forma inacceptable o per presentar taques o cops que no afectaven en absolut la seva qualitat. Resultava alarmant comprovar que més de la meitat dels productors s’havien vist obligats a usar pesticides addicionals amb l’únic objectiu d’assolir les demandes d’aparença imposades pels supermercats. Tanmateix, aquestes exigències precipitaven la presència d’una gran quantitat de residus en la cadena de distribució. Alguns agricultors van declarar que ni tan sols havien pogut recollir la fruita, o que havien tingut que refusar peces que estaven en perfectes condicions per a ser consumides. S’ha arribat a conclusions similars en relació a altres productes frescos. S’estima que entre el 40 i el 50% de les verdures crues són refusades en algun estadi de la cadena de comercialització abans d’arribar al punt de venta (Henningsson, 2004).
- Els supermercats imposen exigències molt clares sobre els seus proveïdors. Les fruites i hortalisses han de complir uns criteris estètics o d’aparença molt estrictes, tals com la mida, forma, color o uniformitat. Aquestes demandes forcen als agricultors a fer ús de pràctiques perjudicials per a l’ecosistema com estratègia per a complir amb les exigències imposades, i estimulen la presència de residus en la cadena de distribució. Un estudi conduït per Friends of the Earth sobre productors de fruita (Friends of the Earth, 2002) va descobrir que aquestes estrictes demandes els causaven un ampli ventall de problemes: La fruita era rebutjada per diversos motius: per tenir un color massa intens o massa pàl·lid, per tenir una mida inapropiada, una forma inacceptable o per presentar taques o cops que no afectaven en absolut la seva qualitat. Resultava alarmant comprovar que més de la meitat dels productors s’havien vist obligats a usar pesticides addicionals amb l’únic objectiu d’assolir les demandes d’aparença imposades pels supermercats. Tanmateix, aquestes exigències precipitaven la presència d’una gran quantitat de residus en la cadena de distribució. Alguns agricultors van declarar que ni tan sols havien pogut recollir la fruita, o que havien tingut que refusar peces que estaven en perfectes condicions per a ser consumides. S’ha arribat a conclusions similars en relació a altres productes frescos. S’estima que entre el 40 i el 50% de les verdures crues són refusades en algun estadi de la cadena de comercialització abans d’arribar al punt de venta (Henningsson, 2004).
- Preguntar als assistents com són de sostenibles les seves accions quotidianes. Mencionar-ne algunes que creueun que no en són, i algunes que creuen que sí que en són. Apntar les respostes en un paper i dir-los: ‘ens guardem aquestes idees que heu mencionat i seguim. Després les revisarem i mirarem si hi manca o sobra alguna cosa.’
- Si fins llavors la majoria de consumidors adquiria aquests productes en mercats o comerços especialitzats -tals com botigues de verdures, carnisseries o peixateries-, actualment un 80% dels 76 milions de lliures que es destinen cada any a Gran Bretanya a l’adquisició de comestibles va a parar a mans de supermercats. (Friends of the Earth)
- Tradicionalment se sol dividir la dieta europea en grans subgrups, que fan sobretot referència a grans regions geogràfiques: la dieta mediterrània és la dels països del sud, amb un gran contacte cultural amb la Mar Mediterrània (se sol incloure Portugal ); la dieta atlàntica és la dels països banyats per l' oceà atlàntic , de cultura germànica, saxona, viquinga; la dieta continental és la dels pobles de l'Europa central i occidental que no estan banys pel mar; també es solen considerar grans zones les del mar del Nord , l'eslava, la balcànica (tot i que és una sub-zona de la mediterrània), etc. Aquestes grans zones tenen en general una geografia i un clima que propicia un tipus d'agricultura, de ramaderia i d'estil de vida. Per exemple, el bou necessita abondants prats verds per a alimentar-se, cosa molt abondant a les zones atlàntiques però més difícil en un clima com el mediterrani. També hi influeixen les grans civilitzacions que hi han passat i que han anat formant un gust propi i han preferit unes certes maneres de cuinar. Per exemple, a la mediterrània el peix es cuina sempre en oli d'oliva , mentre que a l'atlàntic se sol preferir fer-ho amb mantega i no és rar barrejar-lo amb salses a base de làctics (llet, nata, formatge, etc.) i a la dieta continental el peix, quan hi és, ha de ser d'aigua dolça (amb l'excecpió del bacallà a la península ibèrica i Occitània) però -quan es pot- és dóna més importància a la caça i la pesca.
- Només a les llars de la Unió Europea, es llencen cada any aliments per un valor de 100.000 milions d’euros; això equival a la facturació de Nestlé, que és l’empresa alimentària més gran del món.
- Aquest nou concepte comporta l’alienació de la societat –majoritàriament l’occidental– del món rural, la pèrdua del concepte mare Terra com a font de vida, és a dir, d’aliments. Ara, els supermercats i les grans cadenes alimentàries, són la nostra font d’abastament nutricional. En aquest nou context, l’agricultura i l’alimentació esdevenen un «tot », immers en una xarxa vasta i complexa, internacionalment establerta, amb tentacles a tots nivells: polítics, industrials, socials i comercials, i molt allunyada del la seva font, la natura i l’home.
- Per tant, com a resposta a l’agricultura industrial i el seu ‘modus operandi’ totalment insostenible en el temps i dins l’espai Terra, sorgeix L’AE.
- Será un sistema sostenible si depende sólo de la energía solar. Los otros materiales funcionan en ciclos: el suelo aporta materiales nutritivos a las plantas del cultivo, pero recupera nuevos materiales como fertilización natural de los restos no útiles de la cosecha.
- La agricultura orgánica/biológica/ecológica aquella que no utiliza productos químicos de síntesis. Es la tipología que más se ajusta a la normativa establecida, la que ha tenido un crecimiento más notable en las últimas décadas y la más inserida en el mercado agroalimentario. No integra necesariamente en sus bases objetivos de eficiencia energética o aspectos sociales o culturales de la producción agraria. La agricultura biodinámica Está basada en los principios de la antroposofía de Rudolf Steiner aplicados a la agricultura. Desde esta cosmovisión, Steiner propone una serie de prácticas para realizar en el "organismo-granja". La agricultura biodinámica subraya la influencia de los ritmos cósmicos y las constelaciones sobre la agricultura, por lo que basa en ella su calendario de siembras y tareas agrícolas. La agricultura biodinámica se ha desarrollado sobre todo en aquellas zonas de más influencia de la corriente antroposófica, es decir, Alemania y la Europa central. Igualmente, se han desarrollado importantes redes de comercialización, certificación propia e industria elaboradora, entre otros. Destaca Demeter Internacional, que agrupa a más de 4.000 productores en 43 países de Europa, América, África y Nueva Zelanda y tiene un sello de certificación propio. La agricultura natural La agricultura natural fue creada por el japonés Masanobu Fukuoka a partir de la publicación de la obra The one-straw revolution. An introduction to natural farming (1978). Se basa en el respeto e imitación de la naturaleza y en la mínima intervención humana. Nos propone una serie de prácticas fundamentales de manejo: no labrar, no utilizar fertilizantes ni plaguicidas, no escardar, no podar y el uso de bolas de arcilla como método de siembra. La alta biodiversidad y la alta actividad biológica del suelo no hacen necesario efectuar rotaciones amplias. La propuesta de Fukuoka engloba otras facetas como la dieta, la medicina o el desarrollo espiritual. Se opone fuertemente a la ciencia occidental y no simpatiza con la agricultura ecológica productivista, al entender que ésta altera continuamente los ciclos naturales. La permacultura La permacultura surge en Australia y es desarrollada inicialmente por Bill Mollison y David Holmgren. Es un sistema para diseñar, crear y mantener de forma permanente asentamientos humanos sostenibles desde un enfoque postindustrial, adoptado por colectivos generalmente urbanos que se trasladan a zonas rurales con el objetivo de la autosuficiencia. A escala agrícola, promueve una elevada biodiversidad, minimiza el consumo de energías no renovables, trabaja a favor de los ciclos naturales y concibe la explotación agrícola como un sistema integral donde todos los elementos están relacionados.
- 1.2. La agroecología La agroecología propone la construcción colectiva de alternativas autogestionarias al modelo agroalimentario y social hegemónico. Se origina en los países de la periferia económica, en el marco de procesos populares de resistencia a la modernización agrícola y a la globalización neoliberal protagonizados por las comunidades indígenas y campesinas y la población rural en su conjunto. 1.2.1. Definiciones "La agroecología es una disciplina que provee los principios ecológicos básicos para estudiar, diseñar y manejar agrosistemas que sean productivos y conservadores de los recursos naturales, y que también sean culturalmente sensibles, socialmente justos y económicamente viables." M. A. Altieri (1999). Agroecología: bases científicas para una agricultura sustentable . Uruguay: Nordan. Partiendo de esta definición, hay que desarrollar en síntesis los rasgos característicos de la agroecología: • Se opone tanto a la agricultura industrial como a sus circuitos de comercialización globales y, por lo tanto, pretende desarrollar formas de producción y consumo sostenibles que permitan afrontar la crisis ecológica y social contemporánea. • Se basa y reivindica las estrategias organizativas colectivas y el conocimiento popular (local, campesino o indígena). Integra el manejo de la explotación agrícola, las relaciones humanas y la protección de las diversidades agrícola y cultural en el mismo proceso. La noción de agroecología integra varias dimensiones. Desde la ciencia agronómica, y citando a Altieri, es entendida como "las bases científicas para una agricultura ecológica". Desde las ciencias sociales, y como explica Garrido Peña, se define como "una nueva epistemología participativa y de carácter político". Por último, cuando es llevada a la práctica, puede convertirse en una escuela de agricultura alternativa a la vez que una potente herramienta de transformación social, cultural y política que rompe las estructuras de poder existentes para devolver el poder al ámbito de la comunidad.
- Si l’AE aconsegueix satisfer els seus ideals i ser totalment sostenible, segons el el marc conceptual que hem presentat anteriorment del TNS, o sigui, SI 1 no hi ha entrada de productes químics de síntesi 2.- no s’empren energies fòssils 3.- no es deforesta massivament 4.- la distribució del producte, la venda, repercuteix directament en els seus productors, no a corporacions en mans de quatre individus. Hi ha repartiment de riquesa. 5.- Es produeix allò que es necessita, ni més ni menys. Aleshores podria ser un agent de canvi epr la seva gran influència social.
- Replantegem-ho! varios autores han apuntado que a menudo la agricultura ecológica cumple los criterios ecológicos del producto pero ignora los aspectos económicos, sociales y ambientales del proceso. Distribució mundial Envasat Transport Benefici corporatiu No estacional Monocultiu Menys varietats Camps erms Distribució local Sense envasat Km 0 Benefici productor Estacional Policultiu Més varietats Diversitat genètica Camps amb vida CONCLUSIÓ: La agricultura debe tener como objetivo central contribuir a un desarrollo sostenible en el que la seguridad alimentaria (en términos de calidad y cantidad) continúe aumentando, a la vez que incide en los aspectos socioeconómicos y medioambientales de los procesos productivos. Debe garantizar a escala global el acceso a alimentos seguros, económicos y nutritivos, asegurar la competitividad económica de las explotaciones agrícolas y contribuir al desarrollo rural integral, al mantenimiento del entorno y al manejo sostenible de los recursos naturales.
- Fins ara ens hem endinsat en els conceptes de sostenibilitat i desenvolupament sostenible. També hem definit quatre criteris que ens permeten analitzar de manera senzilla i directa allò que és sostenible i el que no n’és. Ho hem fet amb alguns exemples. Ara voldria entrar en el món de l’agricultura i emprar els mateixos criteris, els que marca The Natural Step, per valorar si l’agricultura intensiva que es fa majoritàriament arreu és o no sostenible. No es tracta de valorar subjectivament si ens agrada o no, si és bona o dolenta, sinó d’avaluar si és perdurable en el temps i en l’espai finit que tenim, i per tant, si aporta un desenvolupament sostenible o no.