1. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Activitats i orientacions adreçades al professorat
99

2. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Fem un curt
Edats: Material:
Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària. Càmera.
Trespeus (opcional).
Durada aproximada: 45 minuts.
Cintes.
Agrupament(s) de l’alumnat:
Espai: L’aula.
Grup-classe o equips de treball.
Presentació de l’activitat
És una proposta de fer un curt (sense editar) per ajudar a interiroitzar determinats
aprenentatges.
Aquest curt té com a objectiu gravar un procés: adquisició d’hàbits, determinats con-
ceptes (com ara dalt/baix...), etc.
La proposta és fer un curt en el qual es representen tots el processos de conducta fins a
assolir un hàbit. Els infants han de ser els protagonistes de les accions que tracten
d’aprendre. Han de saber que faran una pel·lícula i que actuaran com a actors/actrius
per ser visionats després com un exemple a seguir. Podem pensar que això els farà
actuar d’una manera exageradament correcta.
El procés és el més important: tots els preparatius per a la gravació —construir el guió,
els assaigs...— han de ser un treball agradable d’interiorització de les conductes de
l’hàbit.
Nota: És convenient que per fer aquesta activitat s’hagin treballat prèviament aquelles en què es juga
amb el circuit tancat, perquè els infants estiguin familiaritzats amb la càmera.
Descripció de l’activitat
Abans
S’explicarà que volem fer una pel·lícula i, per tant, haurem de fer diversos assaigs de
les accions que s’han de dur a terme.
Es fa l’assaig amb uns quants nens/es.
Es van dient en veu alta cada un dels passos que duem a terme.
Per exemple: Hàbit d’higiene: rentar-se les mans abans de dinar.
— anem al lavabo,
— obrim l’aixeta,
— ens rentem les mans posant-hi sabó i fregant.…,
— ens esbandim, tanquem l’aixeta,
— ens eixuguem molt bé,
— recollim el nostre tovalló o pitet,
— ens n’anem a seure a taula i ens el posem,
— ...
Simultàniament als assaigs podem veure quins serien els punts per situar la càmera per
gravar.
Ens fem un guió molt simple només per planificar els tipus de plans.
És important tenir-ho planificat per evitar gravar més del que es necessita.
100

3. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Exemple de guió:
Passos Tipus de Temps Què s’hi veu Què s’hi sent
plans
1r PG 6“ nen/a dirigint-se cap vaig a rentar-me les mans
al lavabo
2n PP 4“ mà que obre l’aixeta so de l’aigua + obro l’aixeta
i agafa el sabó
2n PM 15“ nen/a rentant-se les …
mans i esbandint-se
3r PM 10“ eixugant-se les mans
4t PS 5“ nen/a anant cap on
té el tovalló
5è PM 7“ treu el tovalló d’una bossa
6è PS 6“ seu a la taula i se’l posa
Aquesta planificació cal recordar-la sense necessitat de tenir el guió.
Durant
Es decideix quins nens/es faran d’actors o, simplement, una de les vegades que s’assaja
se’n graven uns quants.
Caldrà fer entendre que hem d’estar en silenci i molt atents a l’ acció del qui ens expli-
carà què fa.
Situarem la càmera en el trespeus.
És el primer pas del procés. Es grava i es para abans de fer el pas següent.
Es pot aprofitar per comentar si ha anat bé o no. Si no ha sortit prou bé abans de gravar
el pas següent rebobinem i hi gravem a sobre.
En aquesta aturada s’aprofita per situar la càmera en el següent angle o punt per gravar
el segon pas. I així successivament.
La Durada no pot ultrapassar els 3 minuts.
Després
Tots/es visionem la gravació i podem jugar a prémer pausa abans de cada una de les
accions i endevinar què farà després.
Aquesta gravació es pot repetir amb infants en diferents períodes de temps, per veure’n els
progressos.
I es pot visionar quan ens sembli necessari, en funció de la incidència que vulguem que
tingui com a acció a recordar per ser interioritzada.
Altres possibilitats
Es pot utilitzar aquesta idea de fer una pel·lícula per a altres conceptes d’aprenentatges.
També podem gravar la representació de comportaments intencionalment incorrectes
(amb la complicitat dels nostres actors i actrius) per ser visionats, analitzats i extreure’n
conclusions.
101

4. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Orientacions per enregistrar reportatges a
l’àmbit escolar (festes, sortides, colònies)
Quan ens plantegem produir un determinat tipus de videograma —un reportatge sobre
unes colònies, una festa escolar, una representació teatral, etc.— ens hem de plantejar les
característiques d’aquesta producció, però moltes vegades per manca de temps, d’experièn-
cia, etc., ens podem trobar amb la càmera a les mans, a punt de fer de reporters, sense saber
ben bé què anem a fer i com ho hem de fer.
Us presentem, doncs, algunes orientacions i suggeriments per facilitar-vos aquesta tasca.
Abans de la producció
Haurem de saber amb exactitud els recursos tècnics i humans amb què comptem (pres-
supost, si en cal; tipus d’aparells i les seves prestacions tècniques; temps de què dispo-
sem; etc.).
Un cop tinguem definit quin és el tema o fets que hem d’enregistrar, decidirem el tipus
de treball que anem a fer: reportatge, entrevista, documental...; haurem de decidir
també amb quina intencionalitat el fem: un vídeo de suport per a una matèria determi-
nada, un reportatge per mostrar-lo als pares i mares de l’escola, etc. Aquesta decisió ens
marcarà el tipus de llenguatge que haurem d’emprar.
Es pot donar el cas que no podem fer un guió tècnic, ja sigui per manca de temps o
perquè desconeixem els fets que han de passar (per exemple: el reportatge d’unes
colònies, d’una festa d’escola, etc.). Aleshores és important decidir, prèviament, si les
imatges que enregistrarem voldrem editar-les posteriorment o no.
En el primer cas ens podrem permetre la llibertat d’enregistrar més material del que ens
caldrà (però no massa més, per tal de no carregar-nos de feina a l’hora de fer la tria); el
segon, edició directa, ens obliga a seleccionar amb precisió el que més ens interessa.
Durant la producció
El model que a continuació us presentem pretén ser una proposta pràctica del procés a
seguir per enregistar, d’una manera més o menys improvisada, un reportatge sobre uns
fets que estan passant:
Esquema d’un guió procés
1. Presentació general i breu dels fets o el tema a manera d’introducció.
2. Seqüències breus que expliquin els fets o el procés (i segons el tipus d’activitat, els
seus objectius) que s’està portant a terme.
3. Resultat final (si n’hi ha) o acabament de l’activitat.
4. Opinions dels que hi participen (que poden anar intercalades en els altres apartats).
Exemple
Els nens i les nenes del Cicle Inicial se’n van de colònies. Una de les mestres es respon-
sabilitza de fer-ne un reportatge en vídeo. La finalitat és senzilla, però triple: poder-lo
visionar posteriorment d’una manera lúdica, com a record, amb els alumnes; reforçar
l’aprenentatge fet a les colònies i parlar, si escau, d’alguns hàbits; i mostrar-lo als pares
i mares.
La mestra no té prou temps per fer un guió tècnic per escrit, però sí que estructura el
102

5. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
que ha de fer. Decideix que (si no li surt massa malament el que enregistra) no en farà
l’editatge posterior, però sí que ho sonoritzarà...
Fase de producció:
Bloc 1: anem de colònies
• Fa un parell de preses molt breus de la seva companya mentre explica als alumnes on
aniran de colònies i què hi faran.
• Un plans primers d’un petit grup d’alumnes que ho comenten molt contents i en pla
mitjà una nena que fa una pregunta. Fosa.
• El dia de la sortida fa unes preses molt breus (tres o quatre segons d’imatge) i des de
punts de vista i amb plans molt variats (generals, per remarcar la sensació de “gent en
moviment”, i curts, per remarcar l’expressivitat): nens i nenes carregant motxilles a
l’autocar, asseguts als seients, mares i pares que acomiaden el qui enregistra quan
l’autocar comença a marxar... Fosa (o encadenat, si la càmera tingués aquest efecte, a la
seqüència següent).
Durada total recomanable: entre 1 i 2 minuts
Bloc 2: mireu què hi fem
• Diferents preses de curtíssima durada dels nens i nenes arribant a la casa de colònies,
entrant a les habitacions, començant a descobrir el lloc...
• Com que el vídeo resultant serà visionat no només pel grup-classe, sinó també pels
pares i mares, la mestra procura enregistar al llarg de tot el reportatge imatges de
cadascun dels nens i nenes de la classe i, sempre que pot, enregistra primers plans i
plans mitjans i curts, per allò de l’expressivitat i perquè, ja se sap, a tothom li agrada
veure’s i que el vegin...
• La mestra enregistra algunes imatges de nens i nenes que esmorzen o dinen.
• Enregistra al treball que es fa en un dels tallers. Procura que les imatges reflecteixin
breument, però explícitament, tot el procés del treball.
• De les altres activitats n’enregistra només imatges flaix (una nena que agafa el moca-
dor en aquest joc; el seguiment d’un nen que passa una corda tibada entre dos arbres;
uns altres que riuen com a bojos ficats dintre el llit...) i alguna presa més llarga (els nens
i nenes que aprenen a muntar a cavall o els que visiten la granja...)
• En acabar cada activitat entrevista dos-tres alumnes: “Us ha agradat?”, “ Què heu
après?”, etc.
Durada total recomanable: entre 7 i 10 minuts
Bloc 3: FI!
• Nens i nenes, reunits en assemblea, fan una valoració de les colònies. La mestra
enregistra un o uns plans generals, de presentació; després enregistra en plans curts
algunes de les intervencions.
• En arribar a l’escola pren algunes preses amb el mateix estil i ritme que les del
comiat.
Durada total recomanable: sobre els 2 o 3 minuts
Fase de postproducció:
• Les mestres que han anat de colònies visionen conjuntament el material enregistrat.
103

6. Els audiovisuals a l’aula
Valoren que, malgrat tot, cal fer-ne l’editatge, però que la feina és mínima, ja que el
material estava pensat per ser “editat en directe” (només cal eliminar-ne unes preses
dolentes, retallar unes poques seqüències massa llargues i intercalar-hi alguna de les
opinions dels alumnes entre les diferents activitats que es mostren).
• A continuació escriuen el text amb els comentaris que hi faran, de fet, només un petit
reforç explicatiu de les imatges. Decideixen que seran els mateixos nens i nenes els qui
faran de “locutors i locutores”.
• Escullen les músiques de fons.
• I, un cop el vídeo està enllestit, el presenten al grup-classe i, aprofitant una de les
festes de l’Escola, als pares i mares dels cursos respectius.
L’exemple anterior explicitava un reportatge sobre unes colònies. Si el que volguéssim
fer és un reportatge sobre una de les festes que se celebren al centre el procés hauria de ser
molt semblant, per aquesta raó només donem algunes orientacions generals. Imaginem que
es tracta de la Festa de Carnaval.
Exemple
Fase de producció:
Bloc 1:
• Seguiríem el mateix procés que en l’exemple anterior: preses de presentació i/o
preparatius: confecció de les disfresses, preparació de l’espai de la festa, etc.
Bloc 2:
• Aquí es tractaria d’anar fent el seguiment de les diverses activitats que el centre
organitza per a aquesta diada.
Per les seves característiques —color, dinamisme...— és important que qui du la càmera
en determinats moments sigui “enmig de la festa”, per enregistrar preses tant de tipus
general (que ens transmeten millor la sensació de participació i moviment general) com,
especialment, plans més propers per transmetre l’expressivitat de nens i nenes disfressats i
divertint-se.
Les preses sempre seran de curta o molt curta durada. Enregistar des de punts de vista
ben diferents també potenciarà la sensació de dinamisme d’aquesta festa.
• Del Bloc 3, possiblement, se’n podria eliminar la valoració que els alumnes fan de la
festa de Carnestoltes, ja que en un reportatge d’aquestes característiques normalment
ens interessa més recollir el testimoni expressiu, com a “àlbum” d’activitats de l’escola.
• La fase de postproducció, si efectivament només volem el vídeo-record, es pot elimi-
nar, tret que hi hagi preses dolentes, salts molt bruscs de veu o música, etc., que ens
obliguin a fer editatge i sonorització.
I, per acabar, us oferim unes orientacions molt generals sobre com enregistar (la fase
d’”abans de la producció”, seria una adaptació dels exemples anteriors) una representació
(teatre, dansa, etc.) d’àmbit escolar.
Si només comptem amb una càmera no ens quedarà cap altre remei sinó fixar-la en el
trípode, buscar l’enquadrament correcte i enregistar en pla general, emprant el zoom
104

7. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
—sense abusar— per acostar la imatge quan ho creiem convenient. Potser si la representa-
ció té alguna pausa, podrem canviar l’emplaçament de la càmera o portar-la a l’espatlla
una estona per agafar diversos tipus de preses i punts de vista.
És bastant probable que l’àudio resultant no sigui massa bo (per raons de distància de
l’escenari, sorolls ambientals, etc.).
Una possibilitat millor seria disposar de dues càmeres. Una estaria fixa en el trípode i el
lloc determinat per enregistrar gairebé sempre plans llargs: tot l’escenari o el grup concret
d’actors i actrius que intervenen en un determinat moment. En principi, hauria d’enregis-
trar tota la representació.
L’altra càmera podria ser mòbil, que algú la pogués acostar o allunyar de l’escenari, per
gravar —des de diferents punts de vista, si cal— plans curts dels actors i actrius. També pot
ser una càmera fixa en un trípode i lloc, però que enregistra exclusivament plans curts. En
un i altre cas no caldria que enregistrés tota la representació; només aquelles situacions
que, si les coneixem prèviament, sabem que tenen un interès especial pel seu dramatisme,
comicitat, etc.
En la fase de postproducció, l’ideal seria tenir una taula d’editatge (vegeu-ne l’apartat
corresponent) per tal de combinar en la cinta màster amb la màxima precisió les imatges
d’una i altra cinta, és a dir, els plans llargs i curts.
Si no és així, el més pràctic seria editar per inserció; per addició o engalzament també
es podria fer, però segurament és menys pràctic.
Es tractaria d’inserir (vegeu l’apartat d’editatge), a la cinta on hem enregistrat els plans
llargs, les preses que ens interessin de la cinta de mitjans i primers plans. És possible que hi
hagi algun salt poc important pel que fa a les imatges i que també hi hagi algun salt o
diferència d’intensitat pel que fa al so. Però recordem que no pretenem fer un material
professional, sinó útil per a l’escola. A més, sempre serà preferible visionar una representa-
ció que combini diversos tipus de preses i de plans, encara que tingui algun defecte
d’editatge, que no pas uns llargs plans generals, interromputs per les imatges que s’acosten
o allunyen —efecte zoom— dels nostres actors i actrius...
105

8. Els audiovisuals a l’aula
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El vídeo com a eina d’observació
Presentació de l’activitat:
El vídeo, pel seu grau d’objectivitat i perquè permet tota mena de visionats posteriors,
pot ser una eina molt útil en la tasca de l’especialista d’educació infantil. Perquè pot
utilitzar-se com una eina d’observació per tal d’obtenir informació sobre els/les do-
cents, determinades situacions d’aprenentatge i sobre la quitxalla.
— Observació dels infants i/o d’activitats.
— Observació del professorat.
Observació del professorat Observació dels nens/es i/o d’activitats
Autoèscopia Situació general d’aula
Situació en grups (reunions…) Gravacions d’habilitats i destreses
Observació d’hàbits
Observació del temps lliure
Observació d’activitats d’expressió oral
Autoescòpia de la personalitat
Observació de racons i tallers
Gravació de sortides
Per dur a terme totes aquestes observacions es col·loca en un racó de l’aula o de la sala
de reunions un circuit tancat compost per càmera, trespeus, magnetoscopi i monitor.
Orientacions tècniques generals
Amb un mínim de material i tenint en compte algunes recomanacions es poden portar a
terme les experìències que es proposen.
Recomanacions
Abans de portar a la pràctica aquestes experiències és convenient que l’infant hagi tingut
l’oportunitat de familiaritzar-se amb la presència de la càmera. (Cal jugar davant la
càmera).
Cal repetir 3 o 4 cops la situació de tenir la càmera com a eina d’observació, abans de
fer qualsevol experiència, i explicar a l’alumnat la finalitat de la càmera a l’aula. Això
facilitarà que un cop es grava es pugui actuar ignorant o oblidant la càmera enregis-
trant.
La càmera ha de ser manipulada sempre que es pugui pels alumnes, que s’encarreguin
de preparar tècnicament la situació de gravació. Els de classes superiors poden estar
organitzats en grups i ser els encàrregats de preparar el material per qualsevol docent
que ho demani. Han de disposar per escrit d’unes orientacions molt clares per gravar.
s’ha de disposar d’una fitxa referencial d’observació. Es defineix allò que es vol obser-
var i, per tant, allò que cal gravar.
A l’hora de fer el visionat cal limitar el que volem observar de tota la gravació. Consi-
derem un error visionar tot el gravat.
106

9. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Material i funcions mínimes
Una càmera, monitor/tv, trespeus, un micro i cables (1 de 10 o 15 m de llargada).
Funcions de la càmera que faciliten l’observació:
— Funció date/time en les gravacions per saber quan va ser gravat.
— Funció zero-mem facilita la relectura immediata i fer acció/observació/retorn a l’acció.
— Alentir imatge a imatge per observar millor determinats detalls.
— Funció de contrallum facilita poder posar la càmera en qualsevol lloc.
— Exposició automàtica.
Suggeriments per dur a terme les gravacions
S’assegura la càmera en els trespeus, llevat que sigui un enregistrament en què cal
portar la càmera a coll (per exemple al pati, hi pot haver uns alumnes que n’enregistren
la resta per qüestions de seguretat).
Es col·loca en un lloc de l’espai on la seva presencia distregui el mínim l’atenció i que
no tingui un contrallum.
Segons el tipus d’observació s’enfoca i es deixa en un pla general, un dellat precís, un
pla mitjà... (es pot gravar el conjunt de l’acció, una actuació individual o detalls preci-
sos).
Un cop introduïda la cinta cal activar la funció de date-time i zero-mem, la primera fun-
ció deixa marcada el dia i hora de la gravació i la segona permet rebobinar just a l’inici
d’aquella gravació encara que la cinta contingui altres gravacions.
Observació de l’infant i/o d’activitats
Situació general d’aula
És una eina per analitzar les coses que passen a l’aula: el grau d’interès; de participa-
ció; com passen pels diferents espais de l’aula; interrelacions entre infants i els/les
mestres; actituds; hàbits; interrupcions; conflictes... Sovint es descobreixen coses que
passen desapercebudes al mestre i mostra d’una manera molt clara i evident aspectes
en els quals interessa incidir amb els infants.
El posterior visionat de gravacions d’aquest tipus el pot fer individualment el mestre/
a; també es podria visionar la gravació amb altres membres de l’equip docent i amb el/
la psicòleg del centre posat que es compti amb aquesta persona.
Totes aquestes observacions poden ser comparades amb altres de semblants de nivells
paral·lels o compresos en el mateix cicle.
També poden ser d’utilitat cara al treball que es pot fer conjuntament amb les famílies,
perquè pot ajudar a la comprensió del que es porta a terme amb els seus fills, pot aju-
dar a incidir amb els nens i les nenes amb els mateixos criteris.
Moltes famílies, en els primers moments d’escolarització, estan angoixades perquè
sovint deixen l’infant plorant. Es pot deixar visionar la gravació d’un dia a l’aula per
tal de comprovar que l’angoixa de separació que pateix el menut desapareix.
Observació de racons o tallers
Si es vol veure com es desenvolupa l’activitat dels infants en un racó o taller de la
classe, quin ús fan del material, quins rols es posen de manifest, quina dinàmica de
grup, l’actuació personal de cada alumne. La càmera també pot gravar tots els
petits grups que passin per aquell racó o taller, per observar l’actuació personal de
cada alumne, o pot gravar racons i tallers diferents per observar-ne el el funcio-
nament.
107

10. Els audiovisuals a l’aula
Gravacions d’habilitats i destreses en determinades classes
Música, psicomotricitat...
En aquestes classes la gravació és un testimoni objectiu de les habilitats i destreses per
tal d’analitzar-les, modificar-les, ser exemples a seguir, mesurar els progressos realit-
zats.
Observació d’hàbits
Són molts els esforços i el temps que els ensenyants dediquen a l’aprenentatge d’hàbits.
L’enregistrament de situacions que permeten analitzar i observar si hi ha un bon apre-
nentatge o no de determinats hàbits pot ser un recurs més que n’afavoreixi l’adquisició.
L’entrada a classe, l‘ordre a l’aula, material, els hàbits d’higiene... rentar-se les mans
després del pati, bates cordades, jaquetes i anoracs al penjador...
Aquests tipus de gravacions de situacions concretes d’un curs o de diversos poden ser
visionades pels membres de l’equip docent i amb la família amb vista a unificar criteris
i actuacions.
Observació del temps lliure
El temps de lleure al pati és una estona important en la vida dels nens perquè s’hi
posen de manifest moltes coses. Podem observar: el tipus de joc, les activitats que fan,
la relació entre els companys, si hi ha discriminacions, els lideratges, les relacions amb
els altres cursos...
És un moment en què sorgeixen conflictes i és bo dedicar temps a comentar aquestes
qüestions. Són estones que poden escapar-se del control directe del mestre. Anar gra-
vant amb la càmera de vídeo estones d’esbarjo per després analitzar-les a classe dóna
molta informació i permet reflexionar amb els infants sobre molts aspectes importants
per a la seva formació.
Observacions d’activitats d’expressió oral
Aquesta és una de les activitats que més temps es dedica en aquesta etapa d’educació
infantil i el fet de gravar els infants mentre s’expressen permet analitzar i veure l’evo-
lució de cadascú. Però també es bo situar l’infant davant el circui tancat (mirall) perquè
parli sabent que l’estem gravant. El fet de saber que està actuant el fa esforçar-se més.
Un altre ús seria convertir la cinta en un suport de missatges que el nen, per no saber
escriure encara, no pot fer i poder endur-se aquella cinta per ser visionada amb la
família o, especifícament, amb algun membre de la família.
Seria interesant que cada infant disposés de la seva cinta i que tingués autonomia per
poder anar a ficar-la al magnetoscopi o la càmera, prémer el rec i gravar-se.
Aula d’educació especial o alumnat d’educació especial
Aquí l’ús de l’autoescòpia és molt recomanable. Es tracta de gravar els nens en l’acció
que volem que modifiquin o aprenguin. Cal ajudar-los amb assaigs perquè facin l’acció
el millor possible, després se’ls passa amb una freqüència d’un o dos cops setmanals
perquè la interioritzin i, al cap d’un temps, es grava de nou l’acció, de manera que
serveixi de reforç veient la millora. Una altra possibilitat consisteix que puguin veure’s
en circuit tancat per millorar la seva pròpia imatge, sovint molt deteriorada.
Autoescòpia per millorar aspectes de personalitat
El circuit tancat fa de mirall i pot ajudar al descobriment del seu propi cos i jugar com
a instrument desinhibidor
Amb determinats alumnes molt tímids o amb inhibicions pot anar bé fer un exercici de
posar-se davant la càmera ells sols i autogravar-se, bé explicant la seva vida, un conte,
o simplement jugant… El mètode de fer-ho pot ser gravant-ho en una cinta i després
108

11. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
visionant-ho amb el mestre observant la imatge d’ells mateixos. Si pot ser cal que
aquest exercici el facin tot sovint. És molt important que rebin el reforç positiu del grup
per donar suport al seus progressos. És una gravació individual i “mirall” si es fa amb
un circuit tancat.
Gravació de sortides
Portar la càmera per gravar una sortida pot ésser molt important si es volen aprofitar
els recursos de la sortida a posteriori. Si es fa una sortida amb els petits/es, es poden
gravar aquells moments de la sortida en què interessa incidir, veure com l’han viscuda,
quina ha estat l’actuació de cada nen, si han aprofitat la sortida...
Es poden avaluar, a més a més, aspectes actitudinals i de comportament que es posen
de manifest en una sortida concreta.
Observació del professorat
Autoescòpia
Té com a finalitat l’autoobservació de les actuacions del professorat. Visionar unes
classes gravades i fer la pròpia avaluació: ¿com ens expressem, com expliquem, com
exposem, som eficaços, donem massa informació, deixem participar molt o poc els
infants, quines conductes adoptem amb els nostres errors, quins valors potenciem…?
Es poden plantejar aquestes i moltes altres preguntes. Aquesta autoobservació pot fer
prendre consciència de determinades actuacions i permet analitzar la tasca didàctica.
(Orientacions tècniques): la fase del visionat del material gravat i la investigació poste-
rior de l’actuació podria anar acompanyada d’un qüestionari bastant tancat respecte al
que es vol saber per evitar dispersions i reeixir en l’avaluació.
Aquest visionat és aconsellable fer-ho amb algun altre professional, pot o no ser un
company, perquè això permet extreure més conclusions i valoracions objectives i trobar
altres possibilitats didàctiques.
Situacions de grup (reunions de l’equip pedagògic...)
Aquest tipus de gravacions es més complexa perquè no sempre tothom està disposat a
autoanalitzar les pròpies actuacions amb relació als adults del centre. Pot enfocar-se
cara a fer més operatives i eficaces les reunions. O, en cas de conflictes, per ser més
objectiu analitzant la situació a partir d’unes gravacions. Cal tenir en compte que quan
la càmera està gravant, el que es diu i com es diu està més reflexionat. També es bo
utilitzar-lo en les reunions de pares i mares.
109

12. Els audiovisuals a l’aula
Materials, espai i configuracions
Material
Cara a la compra de material seria bo tenir present que al mercat hi ha un tipus de
material apropiat per a l’alumnat d’Educació Infantil. Sense cables elèctrics i amb piles,
fabricat amb materials més resistents i que no són gaire cars. Per no entrar en el tema de
marques es recomana assessorar-se bé al PMAV o en botigues adequades.
Materials que s’haurien d’anar adquirint per treballar les activitats proposades.
Material de compra Recomanacions
• monitors/tv per al visionat col·lectiu • La bateria:
• càmera infantil b/n1 Per fer durar més les bateries cal descarregar-les del
• bateries tot abans de tornar-les a carregar .
• trespeus • Càmera:
• magnetoscopi per al visionat (lector)2 Mantenir l’objectiu net i ficar-hi un filtre per protegir-
• micròfon lo dels més petits. (Si és una càmera b/n per a nens no
• auriculars cal.)
• retroprojector
No enfocar l’objectiu a un focus de llum directament.
• projector de diapositives
• cables diversos
• lupes
• miralls (de diferents mides)
• màquines de fotografiar (una automàtica i una po-
laroid)
• magnetoscopi per la edició (editor) (opcional)
• reproductor d’àudio cassets, cd...)
• cartells o pòsters
• contes en diapositives
Material fungible o d’elaboració pròpia
• revistes
• tubs de paper higiènic, paper alumini...
• fotografies
• cartolines
• envasos de tetrabrics
• caixes
• àlbums de fotos
• acetats i retoladors per a transparències
• rodets de fotos
• cintes de vídeo i àudio
• cintes adhesives de color
De cara a aconseguir i mantenir el material:
És interessant, a l’inici de curs, enviar una circular a les famílies convindant-les a
donar al centre tot aquell material audiovisual que puguin tenir a casa i no els sigui neces-
sari encara que sigui obsolet (per ex: un monitor en b/n pot servir per als circuits tancats...)
Si és possible mantenir cada curs, en el pressupost del centre, una partida per als
audiovisuals.
1. Al mercat hi ha càmeres en blanc i negre per a petits a un preu de 7.000 o 8.000 Pta.
2. En cas de no haver possibilitat de magnetoscopi lector la càmera en pot fer les funcions. Es recomana evitar-ho pel desgast
de la càmera i la poca maniobrabilitat i disposar d’un magnetoscopi lector.
110

13. Els audiovisuals a l’Educació Infantil
Aprofitar totes aquelles convocàtories de l’administració i altres entitats per poder
aconseguir material (estar en contacte amb el PMAV), i altres convocatòries...
Espais
Hi ha múltiples possibilitats d’organitzar el material i els espais, tot dependrà de la
qualitat i la quantitat dels aparells3 de què disposem. Els espais els crearem o els adapta-
rem en funció dels recursos específics de cada centre.
Ara nomes parlarem del més adequat per a l’Educació Infantil. La proposta 1 i 2 fan
referència al tema del visionat de vídeo o circuit tancat, no es parla de com organitzar la
resta de material, que pot estar en un racó instal·lat permanentment o en caixes o en l’ar-
mari.
Proposta 1
El carro de visionat. Aquest seria l’espai més petit i autònom. També es pràctic per la
comoditat que suposa: es pot traslladar d’una aula a una altra i ho conté tot i té l’avantat-
ge que tot ja està connectat.
Material i distribució.
1r. prestatge: un aparell de televisió, si pot ser que quedi a l’alçada dels infants, sense
que la primera fila tapi a la resta.
2n. prestatge: un magnetoscopi editor . L’ideal seria dos, el magnetoscopi lector i el
magnetosocopi editor. (Pensem en la possibilitat de deixar una alçada suficient perquè
en puguem posar dos, quan els tinguem).
3r. prestatge: un radiocassette, micro i auriculars.
Monitor i magnetoscopi
Per RF o cable d’antena
Per RCA
àudio vídeo
Per euroconnector
2. Pel que fa als tipus de material veure l’apartat corresponent.
111

14. Els audiovisuals a l’aula
Proposta 2 (la pròpia aula de treball)
Es pot tenir adaptat un espai de l’aula ordinària com a racò de treball dels audiovisuals.
Material que caldria tenir:
• un monitor o televisió petit
• un magnetoscopi si pot ser que tingui sthutter
• una càmera de vídeo (vegeu la càmera de vídeo per a infants de preu entre 7000-8000 Pta.)
• Radiocasset (hi ha al mercat marques que han produït models per als infants)
• un micro (els incorporats als cassets i algun altre amb fil per connectar)
• un trípode
• auriculars.
Monitor i camascopi
Per RF o cable d’antena
Per RCA
àudio vídeo
Per euroconnector + RCA
Configuracions
Les configuracions estan marcades pel tipus de connectors de què disposin els aparells
que es tenen.
Al mercat es poden trobar tres tipus de connectors per a RF, RCA i EUROCONNECTOR.
Els dibuixos “Monitor i magnetoscopi” són un resum simple de possibilitats a partir
d’aquests connectors, però poden haver-hi altres combinacions.
112