Rrcc

1. LA MONARQUIALA MONARQUIA
AUTORITÀRIA, ELS REISAUTORITÀRIA, ELS REIS
CATÒLICSCATÒLICS

2. Les preguntes d'avuiLes preguntes d'avui
● Què significa que la unió d'Isabel i Ferran
només va ser dinàstica?
● Explica quines conseqüències territorials va
tenir aquest matrimoni
● Què va ser la uniformitat religiosa dels nous
monarques?

3. El 1469 es van unir en matrimoni el
príncep Ferran d’Aragó i la princesa
Isabel, germana d’Enric IV, rei de
Castella.

4. La sevaLa seva unió va ser només dinàstica,unió va ser només dinàstica,
ja queja que la Corona d’Aragó i Castellala Corona d’Aragó i Castella
van continuar sentvan continuar sent regnes ambregnes amb
legislacions diferentslegislacions diferents..
A)La Corona d’Aragó i la de Castella es van mantenir
clarament separades i cada una va conservar les seves pròpies
fronteres, les monedes, les lleis i les institucions.
B) Però també, , des del primer moment, els Reis Catòlics van
unificar les forces militars (creant un exèrcit professional dels més
efectius d’Europa), però en les relacions amb els altres Estats
europeus van actuar sempre en nom dels dos regnes.

5. Els Reis CatòlicsEls Reis Catòlics van voler unir lavan voler unir la
resta dels territoris peninsularsresta dels territoris peninsulars sotasota
la seva corona i per això van dur ala seva corona i per això van dur a
terme una política d’expansióterme una política d’expansió
territorialterritorial

7. El regne nassarita de Granada (1492)El regne nassarita de Granada (1492)

9. El regne de Navarra (1515)El regne de Navarra (1515)
Els reis de Navarra van signar
un tractat amb el rei de França
per poder-se defensar dels
atacs constants del Regne de
Castella.
El 1512 Ferran el Catòlic va
demanar permís a Navarra,
perquè les tropes castellanes
passessin per Navarra per a
atacar a França.
La resposta negativa per part
del rei navarrès va ser motiu
suficient perquè Ferran el
Catòlic ordenés al duc d'Alba
l'ocupació de Navarra
Duc d'Alba

10. Política d’enllaços matrimonials amb PortugalPolítica d’enllaços matrimonials amb Portugal
(i altres regnes exteriors a la península)(i altres regnes exteriors a la península)

11. La política exteriorLa política exterior
Els Reis Catòlics també van
desenvolupar un paper important en la
política internacional en dues direccions:

12. MediterraniMediterrani
amb la conquesta del regne de Nàpols per
frenar les ambicions expansionistes
franceses i l’ocupació de places del nord
d’Àfrica per frenar als pirates barbarescos

13. L’AtlànticL’Atlàntic
establint les bases del futur imperi castellà amb la
consolidació de la sobirania sobre les illes Canàries.
Tractat d'Alcaçovas (1479)Tractat d'Alcaçovas (1479)

15. La uniformitat religiosaLa uniformitat religiosa
Es va convertir en un objectiu de la nova monarquia
Una única religió. La
religió catòlica

16. 1)1)va instar els jueus a
convertir-se, expulsant els
que no ho van fer (1492).
2)2)Després de la
conquesta de Granada el
mateix any, el cardenal
Cisneros (1499) va posar fi
a la tolerància i va impulsar
els bateigs obligatoris
(moriscos) amenaçant-los
amb el Tribunal de la
Inquisició.

18. Les preguntesLes preguntes
● Quins canvis va introduir Ferran el Catòlic en la
Corona d'Aragó?
● Explica les reformes econòmiques devFerran II

19. La Política de Ferran el CatòlicLa Política de Ferran el Catòlic
a la Corona d'Aragóa la Corona d'Aragó
La política de redreç o de redreçamentLa política de redreç o de redreçament del rei Ferran el Catòlicdel rei Ferran el Catòlic
(1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest(1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest
monarca per tal de reactivar l'economia i la política en elsmonarca per tal de reactivar l'economia i la política en els
països de la Corona d'Aragópaïsos de la Corona d'Aragó

20. La política de redreç o deLa política de redreç o de
redreçamentredreçament
Reorganitzant l'administració (El Consell
d'Aragó i El Virrei)
Combatent les lluites entre nobles i senyors
(Recordem que al seu pare Ferran II i la Guerra
Civil. Per això va crear el sistema
d'insaculació)
I, en general, augmentant el nivell
d'intervenció del poder reial.

21. Reorganitzant l'administració

22. El Consell d'Aragó
El Consell d'Aragó, o Consell
Suprem d'Aragó, fou l'òrgan de la
monarquia encarregat dels afers
dels regnes de la Corona d'Aragó
en temps de Ferran el Catòlic

23. El Virrei
Un virrei és un oficial
reial que governa un
país o província en
nom i representació
del monarca.

24. Combatent les lluites amb els nobles

25. El sistema de laEl sistema de la insaculacióinsaculació
La insaculació era una forma
d'elecció de càrrecs feta per sorteig.
Els noms dels candidats -establerts
prèviament- eren ficats en un sac
(insaculats) i eren trets a l'atzar,
sovint per un infant de menys de 7
anys.

26. La recuperacióLa recuperació
econòmicaeconòmica

27. La política econòmica de Ferran el Catòlic va
afavorir el redreçament del Principat de Catalunya
després de la greu crisi de la baixa edat mitjana i
els efectes de la guerra civil catalana
1.1.Sentència de GuadalupeSentència de Guadalupe

28. El seu objectiu era donar solució als
conflictes entre els pagesos de
remença i els seus senyors, conflictes
que havien motivat les dues Guerres
dels remences.
1.1.Sentència de GuadalupeSentència de Guadalupe
Finalment, Ferran II dicta la
Sentència Arbitral de Guadalupe que
possibilità la fi dels mals uso. A
canvi d'un pagament de 60 sous per
mas s'abolia el dret a maltractar i
molts altres abusos senyorials
menors.

29. Les reformes de Ferran el Catòlic acabaren amb
la crisi social agrària, sanejaren la moneda,
reduïren el dèficit públic de les institucions
catalanes, afavoriren la indústria manufacturera i
enfortiren el comerç
2. L'emfiteusi

30. L'emfiteusi era un nou
contracte que suposa la
garantia als pagesos de la
cessió de la terra a llarg
termini a canvi d'un
pagament anual que
s'anomena «cànon» o
«cens».
2. L'emfiteusi

31. Tot plegat contribuí a què, a finals del segle XV,
l'economia catalana experimentés un notable
recobrament que fou seguit per un augment
demogràfic.
3. També van promulgar-se lleis per
afavorir el comerç, i les manufactures de
Catalunya

32. Entre aquestes mesures proteccionistes, van
posar-se forts aranzels a la importació de teixits
de llana amb la finalitat d’estimular les
manufactures locals.
3. També van promulgar-se lleis per
afavorir el comerç, i les manufactures de
Catalunya