El nou Codi de consum i la derogació de la normativa sectorial catalana de consum

EL NOU CODI DE CONSUM
DE CATALUNYA
ASPECTES DE GESTIÓ
COMERCIAL I DE LA
PRESTACIÓ DE SERVEIS

F. Xavier Sánchez Moragas
Llicenciat en dret
Especialista en dret del consum

octubre 2011

Les normatives reguladores del comerç i del
consum a Catalunya.

Decret Legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual
s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de
18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre.

Llei 7/1996, de 15 gener, d’ Ordenació del Comerç Minorista (estatal)

Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el
text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i
altres lleis complementàries (estatal)

Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de
Catalunya.

octubre 2011 http://fsanchezmo.wordpress.com/

La Generalitat de Catalunya inicia un procés
de simplificació normativa i publica el
Decret 321/2011, de 19 d’abril, pel qual es
deroguen diverses disposicions
reglamentàries referides a les matèries de
competència del Departament d’Empresa i
Ocupació.


Donat que s’ha publicat la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del
Codi de consum de Catalunya, mitjançant aquest Decret,
s’han derogat les següents lleis especifiques, per unificar
criteris legals:
• Decret 389/1983, de 15 de setembre, sobre etiquetatge dels productes que
es comercialitzen a Catalunya.
• Decret 166/1990, de 20 de juny, pel qual es regula la prestació del servei de
transport de vehicles automòbils avariats.
• Decret 290/1995, de 28 de setembre, pel qual es regulen determinades
activitats de prestació de serveis a domicili.
• Decret 213/2001, de 24 de juliol, de protecció dels drets del consumidor i
usuari en la prestació de serveis sobre els béns de naturalesa duradora.
• Ordre de 7 de maig de 1997, per la qual es regula la garantia dels vehicles
automòbils usats.
• Ordre TRI/487/2006, de 18 d’octubre, per garantir la informació i la protecció
dels drets dels consumidors i usuaris en el procés d’implantació de la televisió
digital terrestre (TDT).


ELEMENTS BÀSICS DEL CODI DE CONSUM

Article 121-2
Drets protegits

Els drets i els interessos de les persones consumidores protegits
per aquesta llei són els següents:

a) El dret a la protecció de la salut i a la seguretat.
b) El dret a la protecció dels interessos econòmics i socials.
c) El dret a la indemnització i reparació de danys.
d) El dret a la protecció jurídica, administrativa i tècnica.
e) El dret a la informació, l’educació i la formació.
f) El dret a la representació, la consulta i la participació.
g) Els drets lingüístics.


QUINES SÓN LES OBLIGACIONS DE LES
EMPRESES?

 Atendre les persones consumidores.
 Controlar la seguretat dels productes i dels
serveis.
 Assumir les garanties dels productes i
serveis.
 Gestionar les reclamacions de consum.


 Requereix destinar temps i personal a
l’atenció a les persones consumidores.
 Per informar i assessorar sobre els productes.
 Per atendre les reclamacions.

 Requereix destinar temps i personal per
gestionar la relació amb els proveïdors.
 Per controlar la seguretat dels productes.
 Per controlar i exigir la conformitat dels productes.
 Per controlar la publicitat dels productes.


EL CODI DE CONSUM ENS PORTA A UN
NOU PERFIL PROFESSIONAL DEL
COMERCIANT I DEL PRESTADOR DE
SERVEIS


PER PRENDRE DECISIONS ENS CAL
 Conèixer les normatives de seguretat.

 Conèixer les característiques dels productes i serveis.

 Conèixer la normativa que regula la documentació que cal
complimentar en les relacions de consum.

 Conèixer com s’han de gestionar les reclamacions de
consum.


QUINES PODEN SER LES
CONSEQÜÈNCIES DE NO COMPLIR
CORRECTAMENT AQUESTES
OBLIGACIONS ?


 No complir els aspectes de seguretat pot
implicar responsabilitats civils i penals i la
pèrdua de productes.

 No complir els aspectes d’atenció a les
persones consumidores pot implicar sancions
administratives.

 No respectar les condicions contractuals pot
suposar haver d’anar a la via judicial.


IMPORT DE LES SANCIONS
Article 333-1 Codi de Consum

 a) Per a les infraccions lleus, una multa de fins a 10.000
euros.

 b) Per a les infraccions greus, una multa compresa entre
10.001 i 100.000 euros, quantitat que es pot ultrapassar
fins a assolir el quíntuple del valor dels béns o els serveis
objecte de la infracció.

 c) Per a les infraccions molt greus, una multa compresa
entre 100.001 i 1.000.000 d’euros, quantitat que es pot
ultrapassar fins a assolir el dècuple del valor dels béns o
els serveis objecte de la infracció.


INFRACCIONS I SANCIONS
Sanció mínima de 10.001 euros.

a) Incomplir les disposicions sobre seguretat dels béns i
dels serveis posats al mercat a disposició de les
persones consumidores. relacionat amb els delictes dels articles 359 , 360, 363,
364 del codi penal.

b) Fer accions o omissions que, encara que no
incompleixin cap disposició, produeixin un risc o un
dany efectiu per a la seguretat de les persones
consumidores, si es fan sense les precaucions o
cauteles exigibles en l’activitat. relacionat amb el delicte de l’article 360
del codi penal.


INFRACCIONS I SANCIONS
Sanció mínima de 10.001 euros.

Incomplir les disposicions que regulen la
informació i la publicitat dels preus dels
béns i serveis.


 Sancions de fins a 10.000 euros.
 No lliurar la documentació contractual, la factura o el comprovant de
la venda de béns o de la prestació de serveis, o cobrar o incrementar
el preu per aquest lliurament.

 No disposar de fulls oficials de reclamació o denúncia o no anunciar-
ne l’existència.

 Incrementar els preus previstos en el pressupost sense la conformitat
expressa de la persona consumidora.

 Incrementar els preus dels recanvis o de les peces que s’utilitzen en
les reparacions o instal·lacions de béns.

 Cobrar per mà d’obra, trasllat o visita quantitats que superin el doble
dels costos mitjans estimats de cada sector.


EL CODI DE CONSUM REGULA LES
OBLIGACIONS DE LES PERSONES
EMPRESÀRIES EN LES RELACIONS AMB
LES PERSONES CONSUMIDORES
constitueix un plus afegit a la normativa civil


La Constitució espanyola, l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya i les lleis de
consum, consideren a les persones
consumidores la part feble de les
relacions contractuals i n’estableixen
una protecció especial


QUIN PLUS SUPOSA AQUESTA
PROTECCIÓ ESPECIAL?

 Una tutela especial en les lleis

 Una tutela especial dels poders públics


LA TUTELA ESPECIAL DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

CODI DE CONSUM
Article 311-1
Tutela dels drets de les persones consumidores

1. Els poders públics de Catalunya, especialment els que tenen
específicament encarregada la tutela i la defensa dels drets de les
persones consumidores, han de vetllar, per mitjà de procediments
eficaços i efectius, pel compliment dels drets que reconeixen aquesta
llei i les normatives específiques i sectorials de defensa i protecció de
les persones consumidores.


Existeix igualtat de les parts:
 En els litigis entre els particulars

 En el litigis entre els empresaris

En aquests casos, caldrà anar sempre a la
jurisdicció civil i mercantil.


En els litigis entre les persones consumidores i les
persones empresàries no hi ha igualtat entre les
parts i les administracions públiques poden
intervenir-hi.

Per tant, a més de poder solucionar els problemes
als jutjats, les empreses han de relacionar-se amb
les administracions de consum competents, quan
les persones consumidores presenten una
denúncia o reclamació .


NOVES OBLIGACIONS


INFORMACIÓ
Article 126-1

Promoció, publicitat i informació

1. La promoció dels béns i els serveis destinats a les persones consumidores ha
d’ésser concebuda i duta a terme de manera que no pugui enganyar o induir a
engany sobre llurs característiques o condicions.

2. La publicitat s’ha de fer d’acord amb els principis de suficiència, objectivitat,
veracitat i autenticitat, i no pot, sigui quin sigui el suport utilitzat, induir a error o a
falses expectatives als seus destinataris.

3. La informació que figura als envasos, als embalatges i a les etiquetes dels
productes ha d’ésser veraç i suficient.


Article 126-5
Característiques dels béns
La informació que figura als envasos, als embalatges i a les etiquetes dels productes
ha d’incloure els aspectes següents:
a) La naturalesa i la composició.
b) La quantitat.
c) La qualitat.
d) La mesura i el pes.
e) El risc que en comporta l’ús, si escau.
f) La manera de preveure, contrarestar i reduir els efectes no desitjables dels
incidents que, malgrat les instruccions, es puguin produir.
g) L’origen.
h) La informació obligatòria dels distintius de qualitat.
i) Les altres característiques rellevants de l’oferta.


Les persones consumidores tenen dret a rebre
informació suficient i fàcilment accessible sobre els
preus, les tarifes, les condicions de venda i els
conceptes que incrementin el preu, abans d’adquirir el
bé o contractar el servei o l’ús als punts de venda dels
béns i als establiments de prestació de serveis.
Aquesta informació ha d’ésser visible per a la persona
consumidora, de manera que no indueixi a error o
engany.


Si s’accepten targetes o altres mitjans de pagament
de manera habitual, no se’n pot limitar l’ús en
determinats períodes o condicions, sempre que es
compleixin els requisits normals per a aquests
mitjans de pagament.


No es poden incrementar els preus o les condicions
per raó de la forma o el mitjà de pagament en
quantitats superiors a les despeses que
l’empresari o empresària hagi de suportar de
forma directa com a conseqüència de l’admissió
del mitjà de pagament de què es tracti.

(Es pot cobrar un extra per pagar amb targeta, però s’ha d’indicar
clarament aquest fet a la llista de preus i el que es cobri ha de ser
exactament el que el banc cobri al comerciant en concepte de
comissió).


Les persones consumidores tenen dret a
conèixer l’horari d’atenció al públic dels
establiments.


Cal lliurar una factura, un tiquet o un justificant de la
transacció, amb els conceptes següents, sens perjudici del
que estableix la normativa en matèria fiscal:

 Primer. Nom o raó social del venedor o venedora o del
prestador o prestadora, número d’identificació fiscal i
adreça completa de l’establiment.
 Segon. Béns adquirits o serveis prestats i imports de
cadascun.
 Tercer. Import total, amb els tributs inclosos,
desglossant-los si escau.
 Quart. Data de la transacció.


Els tiquets i les factures cal que tingui una durada
equivalent almenys a la vida útil o la conformitat del
bé o servei. Això vol dir que les caixes registradores
han d’imprimir tiquets resistents al pas del temps. Si es
ven fruita i verdura, per exemple, no passa res perquè
els productes tenen una vida molt curta, però si en el
mercat hi ha una parada que vengui productes de la llar
(bricolatge, petit electrodomèstic, ferreteria...) , com que
aquests productes tenen dos anys de garantia, el tiquet
també ha de conservar-se correctament durant aquest
temps (no s’ha d’esborrar, tal i com ara passa amb les
impressions tèrmiques).

http://fsanchezmo.wordpress.com/
octubre 2011

 Els venedors tenen l’obligació de subministrar béns o
prestar serveis segurs i, en conseqüència, han
d’actuar amb diligència per a evitar la posada al
mercat de béns i serveis insegurs.

 Els béns i serveis relacionats amb l’alimentació han de
complir els requisits exigibles en matèria de
producció, elaboració, manipulació, conservació,
comercialització, transport i informació a la persona
consumidora.


SECTORS AMB NORMATIVES
PRÒPIES DE CONSUM


Prestació de serveis sobre béns de naturalesa
duradora.
 Serveis de reparació (SAT)
 Serveis d’instal·lació
 Serveis de manteniment

El Decret 213/2001, de 24 de juliol s’ha derogat pel Decret
321/2011 de 19 d’abril.
Ara s’aplica directament el Codi de consum: Serveis sobre els
béns o les coses.


Prestació de serveis a domicili.

 S'entén per serveis a domicili tots els destinats al
manteniment i la reforma d'habitatges i locals, en
general, i de les instal·lacions i edificacions
annexes.

El Decret 290/1995, de 28 de setembre s’ha derogat pel Decret 321/2011 de
19 d’abril. Ara s’aplica directament el codi de consum: Serveis sobre els béns
o les coses.


 Reparació de vehicles automòbils
Decret 298/1993, de 8 d’octubre, de modificació del decret 147/1987 de
31 de març, pel qual es regula l’activitat industrial i de prestació de
serveis en els tallers de reparació de vehicles automòbils, dels seus
equips i components. Ara conviu amb el codi de consum: Serveis
sobre els béns o les coses.

 Establiments dedicats a la neteja tèxtil
Catalunya. Ordre de 16 de desembre de 1999, per la qual es regula el
funcionament dels establiments dedicats a la neteja tèxtil. Ara conviu
amb el codi de consum: Serveis sobre els béns o les coses.


•Centres de bronzejat artificial
Decret 348/2001, de 4 de desembre, pel qual es regulen els centres de
bronzejat artificial. Ara conviu amb el codi de consum: Serveis a les
persones.

•Centres de pircing
Decret 90/2008, de 22 d’abril, pel qual es regulen les pràctiques de
tatuatge, micropigmentació i pírcing, així com els requisits
higienicosanitaris que han de complir els establiments on es realitzen
aquestes pràctiques. Ara conviu amb el codi de consum: Serveis a les
persones.


PRESSUPOSTOS: DIFERÈNCIES PER
SECTORS
 (SAT) Els establiments a què fa esment el present Decret resten
obligats a conservar durant un 1 any des de la recollida del bé
per part de l’usuari, els pressupostos i resguards de dipòsits.
DEROGAT

 (TINTORERIES) 5.8 Els establiments han de conservar els
resguards de dipòsit durant un termini mínim de sis mesos a
comptar de la data de lliurament de la peça a què facin
referència.

 (SERVEIS A DOMICILI) 3.2 El pressupost constarà d'original i
còpia. L'original es lliurarà al client, i el prestador haurà de
conservar-ne la còpia signada pel client en senyal de conformitat,
durant un termini no inferior a un any des del venciment de la
garantia. DEROGAT


AMB EL CODI DE CONSUM

per tots els sectors
Art 251-3.4.
Les còpies dels pressupostos s’han de conservar
durant un termini mínim de sis mesos des de la
no-acceptació del pressupost o des de la
finalització del servei, segons que correspongui.


EMMAGATZEMATGE
L’usuari restarà obligat a pagar despeses d’emmagatzematge/sempre que
aquestes li hagin estat informades,

 (SAT) a partir del termini d’un
mes des de la data en què ha
pogut recollir el bé (DEROGAT)

 (TINTORERIES) s’entén produïda
la demora, que no pot ser inferior
als tres mesos que estableix
l’article 6.

 (TALLERS) més de tres dies
feiners sense pronunciar-se sobre
l'acceptació del pressupost o
sense procedir a la retirada del
vehicle.


AMB EL CODI DE CONSUM

Article 211-3.2
El preu ha d’indicar l’import total que s’ha de satisfer i
s’han de desglossar, en cas que calgui, els diversos
conceptes que inclou, com ara els impostos, les
comissions, les despeses addicionals repercutibles
en la persona consumidora i altres conceptes
similars. Si les despeses addicionals no poden ésser
calculades prèviament, se n’ha d’indicar l’existència i el
mètode de càlcul. Aquesta informació ha d’ésser
fàcilment visible per a la persona consumidora abans de
contractar, de manera que no indueixi a error o engany.


GARANTIES
 SERVEIS TÈCNICS (Derogada normativa específica)
Tots els serveis sotmesos a la present normativa s’han de
garantir com a mínim durant 3 mesos des del lliurament
del bé, en les condicions següents:

 TINTORERIES
"Si la neteja ha estat defectuosa, podeu exigir en el moment
del lliurament que la tornin a realitzar sense cap càrrec."


 TALLERS DE REPARACIÓ VEHICLES AUTOMÒBILS
16.2 S'estableix com període de garantia mínima obligatòria
el de tres mesos, llevat si es tracta de vehicles industrials,
en què aquest període serà de quinze dies. La garantia es
considerarà extingida abans dels esmentats períodes si el
vehicle ha recorregut més de dos mil quilòmetres.

 SERVEIS A DOMICILI (Derogada normativa específica)
Article 3.1 GARANTIA CONTRACTUAL (no regulada)
g) Període de garantia del servei, si s'escau.


ARA AMB EL CODI DE CONSUM
Article 251-5
Garantia dels serveis
1. Els diversos tipus de serveis s’han de garantir d’acord amb
la normativa específica que els és aplicable.
2. Si no hi ha una normativa específica que els reguli, els
serveis s’han de garantir com a mínim per un període de
sis mesos des que hagi finalitzat el darrer acte o activitat
en què consisteixi la prestació.


QUIN TIPUS DE SERVEI FEM?

 Contractes d’obra
 Contractes de servei

Article 251-1
Empresaris que presten serveis
1. Els empresaris que presten algun tipus de servei en el territori de Catalunya
estan subjectes al que disposa aquest títol, sens perjudici del que estableixi la
normativa sectorial aplicable. Se n’exclouen els serveis accessoris a la venda
d’un bé.
S’hi inclouen els serveis en què s’aportin materials o béns, si la prestació del
servei té caràcter principal.
2. Per a determinar el caràcter principal o accessori del servei, s’ha de tenir en
compte la naturalesa de la prestació del servei sol·licitat per la persona
consumidora i el preu dels materials o béns respecte al preu de la mà d’obra del
servei.

AVANTATGES EN EL RESGUARD DE DIPÒSIT
EXEMPLE : RESGUARD DE DIPÒSIT A LES TINTORERIES

 5.4 En el supòsit que l’establiment posi objeccions importants respecte a
l’estat o condicions de la peça que se li lliuri, aquestes hauran d’aparèixer
degudament especificades en el resguard que es dóna al client, el qual pot
també fer constar les observacions que cregui oportunes. Igualment es podrà
especificar en el resguard el valor de la peça previ acord d’ambdues parts.
 5.5 Quan, amb posterioritat al lliurament de la peça i abans de procedir a la
prestació del servei, l’establiment observi problemes que no consten al
resguard de dipòsit, haurà d’advertir-ho al client al més aviat possible de
manera que en quedi constància. En aquest cas, no podrà procedir-se a la
prestació del servei sense que les objeccions siguin incorporades al resguard
de dipòsit en poder del client i al duplicat en poder de la tintoreria o s’emeti un
nou resguard amb anul•lació expressa i convinguda de l’anterior.


QUÈ FAN LES ADMINISTRACIONS
COMPETENTS EN CONSUM ?

Article 126-10
Serveis públics de consum
 Informen

 Fan mediacions
 Fan arbitratges

 Fan inspeccions

 Tramiten expedients sancionadors


QUINES SÓN LES ADMINISTRACIONS DE
CONSUM COMPETENTS ?
 L’Agència Catalana del Consum
 Els Consells Comarcals
 Els Ajuntaments
 La Diputació de Barcelona quan actua en nom
dels Ajuntaments.


LES PERSONES CONSUMIDORES ES
PODEN DIRIGIR A:

 Les oficines municipals/comarcals/provincials
d’informació: OMIC / OCIC /OPIC

 Les Juntes Arbitrals de Consum, Autonòmica o
Municipal.


 Poden presentar una queixa

 Poden presentar una reclamació

 Poden presentar una denúncia


LES RECLAMACIONS

Es poden solucionar mitjançant:
 Una mediació

 Un arbitratge

Article 132-2 Principis
1. Els principis de la mediació de consum són la voluntarietat, la imparcialitat, la
confidencialitat i la universalitat.

Article 133-1Procedència de l’arbitratge
L’arbitratge és procedent si hi ha un conveni arbitral previ entre les parts. En cas contrari,
l’Administració ha de promoure la formalització del conveni arbitral per a resoldre el conflicte
per mitjà de l’arbitratge de consum.


ARBITRATGE


EN EL CAS DE DENÚNCIA JA NO HI HA
VOLUNTARIETAT.
ESTEM DINS D’UN PROCEDIMENT SANCIONADOR.
Les persones consumidores poden se indemnitzades i compensades dins
d’aquest procediment sense necessitat d’anar als jutjats.

Artículo 48 TRLGDCU
Reposición de la situación alterada por la infracción e indemnización de daños y perjuicios
Conforme a lo previsto en el artículo 130.2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de
Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo
Común, en el procedimiento sancionador podrá exigirse al infractor la reposición de la
situación alterada por la infracción a su estado original y, en su caso, la indemnización
de daños y perjuicios probados causados al consumidor que serán determinados por el
órgano competente para imponer la sanción, debiendo notificarse al infractor para que
en el plazo de un mes proceda a su satisfacción, quedando, de no hacerse así, expedita
la vía judicial.


CODI DE CONSUM
Article 333-6 Restitució de quantitats percebudes indegudament

Independentment de les sancions que estableix aquesta llei, l’òrgan
sancionador
ha d’imposar a l’infractor o infractora l’obligació de restituir immediatament la
quantitat percebuda indegudament, en els casos d’aplicació de preus superiors
als
autoritzats, comunicats, pressupostats o anunciats.

Article 333-7 Indemnització per danys i perjudicis provats

Amb independència de les sancions que estableix aquesta llei, en el
procediment
sancionador es pot dictar una resolució per a exigir a l’infractor o infractora
la reposició de la situació alterada per la infracció al seu estat original i, si
escau,
la indemnització per danys i perjudicis provats causats a la persona
consumidora,
que han d’ésser determinats per l’òrgan competent per a imposar la sanció. Si
l’infractor o infractora no compleix voluntàriament aquesta resolució, queda
oberta la via judicial pertinent.

Quins són els aspectes claus de
seguretat que cal conèixer ?


EL COMERCIANT I EL PRESTADOR
DE SERVEIS TÉ LA CONSIDERACIÓ
DE GARANT


Per protegir la salut i la seguretat de les persones
consumidores, el Codi de Consum estableix unes directrius
dirigides als empresaris que obliguen a que els qui
produeixin, importin, distribueixin, manipulin o
comercialitzin béns i serveis, en llur qualitat de
professionals, tenen l’obligació de subministrar béns o
prestar serveis segurs i, en conseqüència, han d’actuar
amb diligència per a evitar la posada al mercat de béns i
serveis insegurs. (Article 122-2 del Codi de Consum).


Obligacions específiques del distribuïdor

 Només es poden distribuir productes segurs, de
manera que no subministraran productes quan
sàpiguen, o haurien de saber, per la informació
que tenen i com a professionals, que no
compleixen aquest requisit.

 S’ha d’actuar amb diligència per contribuir al
compliment dels requisits de seguretat aplicables,
en particular, durant l’emmagatzematge,
transport i exposició dels productes.


A EFECTES PRÀCTICS AQUESTA DILIGÈNCIA IMPLICA QUE

 Si s’han posat en el mercat béns o serveis insegurs, s’ha d’informar immediatament les
persones consumidores del risc derivat de l’ús del bé o de la prestació del servei. Aquesta
informació s’ha de donar per mitjà d’avisos especials que permetin a les persones
consumidores conèixer el risc derivat de l’ús del bé o de la prestació del servei al més aviat
possible. Aquests béns o serveis s’han de retirar del mercat.
 Si les persones consumidores ja n’han adquirit, s’han d’adoptar les mesures pertinents
perquè esdevinguin adequats, o bé substituir-los o retornar l’import que s’hagi satisfet.
 Informar als òrgans administratius competents i als productors sobre els riscos dels que
tinguin coneixement.
 Mantenint, durant un termini de tres anys després d’haver esgotat les existències dels
productes, i proporcionant la documentació necessària per esbrinar l’origen dels productes,
en particular la identitat dels seus proveïdors, i, en cas de no ser minoristes, seu destí, i
proporcionant aquella, si és el cas, a les autoritats que la demanin.
 Col·laborant eficaçment en les actuacions empreses pels productors i els òrgans
administratius competents per evitar aquests riscos.


COM PODEM SABER SI UN PRODUCTE ÉS
INSEGUR?

 Cal conèixer la normativa del producte.

 Cal conèixer el funcionament de la xarxa d’alertes.

 Cal comunicar a l’administració, als proveïdors i a les
persones consumidores les incidències.


Es presumeix que són segurs els béns
que duen, si és preceptiu, el marcatge CE
o bé que disposen d’un certificat de
conformitat emès per un organisme
acreditat a la Unió Europea.


D’acord amb la normativa de seguretat dels
productes, per avaluar el risc hem de prendre en
consideració els següents aspectes:

 Les característiques del producte, entre elles la seva
composició i l’envàs.

 L’efecte sobre d’altres productes, quan raonablement es
pugui preveure l’ús del primer conjuntament amb el segon.

 La informació que acompanya el producte i en particular
l’etiquetatge, els possibles avisos i instruccions de muntatge
i si procedeix d’instal·lació i manteniment, així com qualsevol
altre indicació o informació relativa al producte.

 La presentació i la publicitat del producte.

 La tipologia de les persones consumidores que estiguin en
condicions de risc en la utilització del producte, en particular,
els infants i la gent gran.


LA XARXA D’ALERTES

s’ha de consultar periòdicament la
Xarxa d’alertes de l’Agència Catalana del Consum


ON COMUNICAR UNA INCIDÈNCIA?

Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum.
C. de Pamplona, 113, 08018 – BCN;
Tel. 93 551 66 66 – Fax:93 484 93 20;


Més informació


El nou Codi de consum i la derogació de la normativa sectorial catalana de consum

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Similar to El nou Codi de consum i la derogació de la normativa sectorial catalana de consum

Similar to El nou Codi de consum i la derogació de la normativa sectorial catalana de consum (20)

More from Francesc Xavier Sánchez Moragas

More from Francesc Xavier Sánchez Moragas (18)

El nou Codi de consum i la derogació de la normativa sectorial catalana de consum