Consultes sobre la Independència: un exercici d'autodeterminació
1. Consultes sobre la Independència 13a Trobada de Formació i Organització 12, 13, 14 de març del 2010 L’exercici de l’autodeterminació
2. Juny del 2009 La Mesa del Parlament de Catalunya rebutja una proposició d’iniciativa legislativa popular per organitzar una consulta sobre la independència el 12 de setembre del 2010 Rebuig: en ple. Tota la mesa (PSC-PSOE, CiU, ERC, ICV-EUiA,PP) hi vota en contra Rebuig: d’entrada. De forma que no pot començar ni l’aplegament de signatures S i els partits que els protagonitzen ens diuen que cal respectar la legalitat mentre ells detenen el poder, per què invoquen la voluntat de subvertir-la com a bandera electoral per a arribar-hi? Ho demane (Vicent Partal) Barcelona
3. Juny del 2009 Barcelona Què deia la ILP? Text articulat de la proposició de llei per la qual es convoca un referèndum d'autodeterminació
4. Exposició de Motius Aquest Parlament, en la seva funció principal de representació del poble de Catalunya, ja ha declarat en més d'una ocasió que el poble de Catalunya no renuncia a exercir el dret a l'autodeterminació. Només cal que recordem el que proclamàvem en la Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989 d'aquest Parlament en la qual vàrem manifestar que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979; o el que expressàrem en la Resolució 679/V de 1 d'octubre de 1998 d'aquest Parlament en la qual vàrem proclamar que ratificàvem un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat. Juny del 2009 Barcelona
5. Juny del 2009 Barcelona Ha arribat el moment d'exercir aquest dret del poble de Catalunya a l'autodeterminació mitjançant la celebració d'un referèndum en el qual tots els catalans i catalanes puguin participar de la decisió del futur que volen per Catalunya. Article únic. 1. Es convoca un referèndum en el qual es crida a participar a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu, per tal de sotmetre a la seva decisió la pregunta següent: Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social, integrat en la Unió Europea? 2. La consulta se celebrarà el dissabte 12 de setembre de 2010.
6. Juliol del 2009 Arenys de Munt La CUP presenta en el Ple d’Arenys de Munt una moció dissenyada pel Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació ( MAPA ) El mecanisme: 1) Suport en el Ple a una consulta; 2) Organització de la consulta per una plataforma ciutadana Ressò: 1) Portada al Punt; 2) Declaració política de la Falange + Ressò (serp d’estiu)
7. Agost del 2009 Arenys de Munt La qüestió: Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?
8. Agost del 2009 Arenys de Munt La qüestió: Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea? — La pregunta que es va respondre a la consulta feia referència a Catalunya com a subjecte de la independència. Per què no s’hi va posar el terme Països Catalans? — Perquè entenem que Catalunya són els Països Catalans. És a dir, entenem «Catalunya» com a «nació catalana», no pas com a «Principat de Catalunya». De fet, en Josep Guia ha escrit uns quants llibres en aquest sentit, i nosaltres tenim aquest referent. Per això vam jugar una mica amb el nom. Sabíem que era complicat posar-hi «Països Catalans» perquè molta gent aquí potser no ho entendria tant, i si hi posàvem «Principat de Catalunya», excloíem. En posar-hi «Catalunya», qui ho interpretés com a Principat vindria a votar i, alhora, empràvem el terme en el sentit estricte que Josep Guia recull en els seus llibres (i també Joan Fuster, en la famosa «qüestió de noms»). (Lluita 269 – N. Cadenes entrevista J. M. Ximenis (CUP Arenys)
9. Agost del 2009 Arenys de Munt La qüestió: Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea? Què hi deien els “valencians”? “Un referèndum que, d’entrada exclou,...” Diferents ritmes... “En aquesta qüestió no serem indulgents: una tal reducció territorial de la nació catalana a independitzar és, ras i curt, una traïció; una traïció no només als connacionals de la Catalunya perifèrica sinó, sobretot, a la mateixa causa de la independència” (Lluita 268 – Editorial)
10. Agost del 2009 Arenys de Munt La qüestió: Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea? Què hi responien als “valencians”? Sinonímia: Països Catalans – Catalunya – Nació Catalana “Diferents ritmes...” Hostilitat: els “Països Catalans” com a “càrrega feixuga”
11. Agost del 2009 Arenys de Munt La qüestió: Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social , integrat en la Unió Europea? Estat, al servei de quina classe? Estat social i democràtic de dret = Estat burgès de l’època imperialista Les nacions invisibles: Espanya, França La classe invisible: la burgesia
12. Agost del 2009 Arenys de Munt La qüestió: Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea ? La Unió Europea, element trencador de la fórmula neutra? El doble caràcter de la Unió Europea Espai nacionalment neutre (front a la “Península” o a l’“Hexàgon”) Unió d’estats
13. Agost del 2009 Arenys de Munt Falange convoca manifestació per al 13 de setembre – data de la consulta La Conselleria d’Interior li ho consent Carme Chacón: “independentistes” i “falangistes”
14. Agost del 2009 Arenys de Munt Joan Rangel: l’amenaça legal de la “Comissió Gestora” Un Advocat de l’Estat... tret de les llistes electorals de Falange de la “provincia de Tarragona” Un ambient d’incertesa per a Arenys de Munt
15. Agost del 2009 Barcelona L’autonomisme contraataca: · El fiasco del finançament (juliol) · “Tots units” davant la sentència del Tribunal Constitucional · La mani unitària Anar-hi? No anar-hi? Rebentar-la?
17. Setembre del 2009 Arenys de Munt La Jornada del 13 de setembre - Ambient popular i multitudinari - La contramanifestació antifalangista crisi d’imatge de l’espanyolisme - Resultats...
18. Arenys Munt – diumenge 13 de setembre del 2009 Setembre del 2009 Arenys de Munt
19. Setembre del 2009 Arenys de Munt Arenys Munt – entre l’estatut (2006) i la independència (2009) Cens: 5828 Sí: 2424 Estatut Cens: 6500 Sí: 2671 Independència
20. Setembre del 2009 Arenys de Munt Estatut Qui pot votar? Municipals/Europees Consultes sobre la independència Ciutadans “espanyols” empadronats Ciutadans “europeus” empadronats Ciutadans empadronats >18 anys >18 anys >16 anys
21. Setembre del 2009 Barcelona L’endemà d’Arenys (14 de desembre) · El suport polític: CiU, ERC, EPM, CUP · Els contraris: menyspreu, federalisme (sic), unitat · Voluntat d’estendre-ho i por a “ perdre la vorada ” · L’ombra de les eleccions de la tardor del 2010 · Les tasques pendents: estendre-ho en el marc nacional i dotar-ho d’una estructura popular
22. Setembre del 2009 Barcelona L’esquema d’Arenys: · Moció a l’Ajuntament · Formació d’una Comissió Organitzadora · Comissió Avaluadora del Procés · ? Dubtes: · I si la moció no prospera? (Esplugues de Llobregat) · El paper de la Plataforma Organitzadora en la campanya · Una Organització per després de la consulta?
23. Setembre-octubre-novembre del 2009 Barcelona Resolució de qüestions · organització local, comarcal, nacional? · són necessàries o no les mocions al Ple de l’Ajuntament? · unificació de l’organització i l’avaluació · les Plataformes per “Decidir”, com a òrgans centrats en l’organització de la consulta · dates concretes o flux segons el “ritme” de cada municipi 13 de desembre 28 de febrer 25 d’abril (Més dades pel juny, setembre)
24. Setembre-octubre-novembre del 2009 Catalunya Exterior L’EMIGRACIÓ CATALANA - Consulta a Suïssa (25 d’abril + vot anticipat) - Consulta a Holanda (registre i vot per correu fins el 10 d’abril) - Consulta a Quebec (25 d’abril) - Frankfurt (estat alemany) - Viena (estat austríac) ?
25. Octubre del 2009 Contraposició de models: el paper d’un CEO (chief executive officer)
26. Novembre del 2009 Barcelona Encara que la pregunta no sigui la mateixa en tots els municipis, hom hi té assumit el marc territorial complet de la nostra Nació: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Per això, el PSAN considera que no cal fer qüestió de disputa de la forma concreta amb què hom designa la nació en la pregunta, ja que igualment vàlid és que s’hi demani per la independència “de Catalunya”, “de la Nació Catalana” o “dels Països Catalans”... sempre que, en la campanya de sensibilització i de convocatòria, es faci servir sistemàticament el mapa complet de tot Catalunya, destacat en el context d’Europa, tal com està fent-se de cara a les consultes properes
27. Novembre del 2009 València La qüestió a Berga: Esteu d’acord que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?
28. Novembre del 2009 Barcelona Obertura de la Campanya del 13-D: Més de 3.500 assistents
29. Desembre del 2009 Catalunya El 13-D en xifres · 166 municipis · Població: 837.567 persones (6% de tot Catalunya) · Superfície: 4953 km 2 (7% de tot Catalunya) · Padró: 699.337 persones Vots per la independència: 177.943 persones
30. Desembre del 2009 Sant Cugat del Vallès 14002 vots per la independència el 2009 (20137 per l’estatut el 2006)
31. Desembre del 2009 Sant Cugat del Vallès 14.002 vots per la independència 2007: ERC (2378 vots), CUP-CAV (895), RC (96) 2007: CiU (primera força): 13.424 vots
32. Desembre del 2009 Vilanova i la Geltrú 8518 vots per la independència el 2009 (17380 per l’estatut el 2006)
33. Desembre del 2009 Vic 13783 vots per la independència el 2009 (9870 per l’estatut el 2006)
34. Desembre del 2009 Vilafranca del Penedès 7117 vots per la independència el 2009 (10321 per l’estatut el 2006)
35. Desembre del 2009 Premià de Mar 3557 vots per la independència el 2009 (7636 per l’estatut el 2006)
36. Desembre del 2009 Barcelona Els vuit punts d’Alfons López Tena 1) Direcció política local o comarcal 2) Neutralitat de la Comissió Organitzadora 3) La Comissió treballa per la participació (no entra en el SÍ/NO) 4) No a les exclusions per raons socials, ideològiques, nacionals o religioses 5) No a les exclusions per raons de classe, formació, ideologia, partit, trajectòria, conviccions 6) Distribució clara de responsabilitats 7) Actes de base: microreunions, etc. 8) Priorització de mitjans de comunicació locals i comarcals, i internet El novè punt: i després de la consulta? “Passar el testimoni” o “Restar com a Plataforma”
37. Febrer del 2010 Catalunya El 28-F en xifres · 80 municipis · Població: 340.052 persones (2,5% de tot Catalunya) · Superfície: 2742 km 2 (3,9% de tot Catalunya) · Padró: 287.687 persones
38. Febrer del 2010 El Vendrell 2612 vots per la independència el 2010 (6899 per l’estatut el 2006)
39. Entre l’autonomia i la independència % del cens per la independència (2009/10) % del cens per l’estatut (2006) 0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00% 100,00% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%
40. Març del 2010 Catalunya Llei de consultes populars per via de referèndum · Aprovada pel Parlament de Catalunya el 10 de març · Matèria: qüestions polítiques de transcendència especial · Iniciativa: - President de la Generalitat - Parlament (1/5 dels diputats = 27 diputats) - Municipis (10% municipis + 500.000 hab) - Iniciativa popular (3% de la població = 225.000 persones) · Aprovació del Parlament (majoria absoluta) i autorització estatal Llei aprovada amb els vots de PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA
41. Abril del 2010 Catalunya El 25-A en xifres · 76 municipis · Població: 1.250.881 persones (9,1% de tot Catalunya) · Superfície: 2356 km 2 (3,2% de tot Catalunya)
43. Unes conclusions preliminars · Les consultes sobre la independència constitueixen una reivindicació del dret d’autodeterminació. · Les consultes sobre la independència contribueixen a bastir organització independentista en el territori. · Les consultes sobre la independència contribueixen al debat entre diversos sectors que tenen en comú la defensa del dret d’autodeterminació.