Jaciments ( Abertis)

Els jaciments arqueològics
al voltant de les autopistes
Catalanes

Els jaciments arqueològics al voltant de les autopistes Catalanes
AP-7 25. Torre sepulcral dels Escipions C-32
01. Ciutadella de Roses, colònia grega 26. Pedrera romana del Mèdol 42. Castell de Palafolls
i ciutat romana 27. Aqüeducte romà de les Ferreres o 43. Aqüeducte romà
02. Ciutat grega i romana d’Empúries Pont del Diable 44. Vil·la romana del Morer
03. Mas Castellar 28. Ciutat romana de Tarraco 45. Ciutat romana d’Iluro
04. Oppidum ibèric d’Ullastret 29. Vil·la romana de Centcelles 46. Vil·la romana de Torre Llauder
05. Parc de les Coves Prehistòriques de 30. Vil·la romana de la Llosa 47. Via romana de Parpers
Serinyà 31. Vil·la romana de la Carrova 48. Oppidum ibèric d’Ilturo i castell de
06. Poblat neolític de La Draga 32. Pintures rupestres de la Serra de Burriac
07. Vil·la romana de Vilauba Godall i Centre d’Interpretació de 49. Conjunt arqueològic iberoromà de
08. El Castellum fractum l’Art Rupestre Abrics de l’Ermita Cabrera
09. Ciutat de Gerunda 33. Poblat ibèric de la Moleta del Remei 50. Vil·la romana de Can Modolell
10. Torre sepulcral romana de Vilablareix i centre d’interpretació de la cultura 51. Vil·la romana d’ Horta Ferrerons
11. Conjunt termal romà d’Aquae calidae ibèrica Casa O’Connor 52. Forns romans de la Fornaca
12. Camp dels Ninots 34. Castell d’Ulldecona, iberoromà 53. Oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe
13. Oppidum ibèric Puig Castellet 54. Cella vinaria i centre d’ interpretació
14. Torre de guaita romana: la Torrassa AP-2 de la romanització
del Moro 35. Edifici funerari romà: el columbari 55. Baetulo, ciutat romana
15. Parc arqueològic de la Roca del de Vila-rodona 56. Ciutat romana de Barcino
Vallès, conjunt megalític 36. Centre d’Interpretació de l’Art 57. Termes romanes de Sant Boi
16. Poblat ibèric de Ca n’Oliver Rupestre, Muntanyes de Prades 58. Parc Arqueològic Mines de Gavà
17. Pont del diable 37. Coves prehistòriques de la Font 59. Jaciment Arqueològic d’Adarró
18. Jaciment i centre d’interpretació Major, de la Vila i del Castell: 60. Establiment rural ibèric del Fondo
d’Olèrdola paleolític i neolític d’en Roig
19. Els arcs, aqüeducte romà 38. Conjunt d’art rupestre de la Vall 61. Balma de la Graiera
20. El castell de Castellet de la Coma 62. Ciutadella ibèrica de Calafell
21. Arc de triomf de Barà 39. Fortalesa llergeta dela Vilars 63. Vil·la romana del Vilarenc
22. Vil·la romana de La Clota 40. Pintures rupestres prehistòriques
23. Vil·la romana del Moro de la Roca dels Moros B-20
24. Vil·la romana Els Munts 41. Vil·la Fortunatus, època romana 64. Poblat ibèric del Puig Castellar

AP-7
1

3
5
2
6

7 8
4
Girona 9

10
12
11

C-32 13
42
14
43
15 47
Lleida 49 50 44
48
45
53
46
AP-2 41
39 51
52
17 64 54
16 55
40
38
56
37
36 35 18 Barcelona
19 57
58
20
59
24 62
60
29
27 26 22 63 61
28 23
30
25 20 Tarragona

31
34 32

33

30 Km

01 Ciutadella de Roses, colònia grega
i ciutat romana (Roses, Alt Empordà)
L’ espai cultural La Ciutadella ofe-
reix una visió renovada del trac-
tament del patrimoni cultural de
Roses, amb l’objectiu d’arribar a
un sector ampli del públic.
L’espai cultural s’ubica dins el pe-
rímetre d’ una fortificació construï-
da al segle XVI, i que es coneix
com a Ciutadella.
L’any 1961, davant la pressió ur-
banitzadora, el monument es de-
clarà Conjunto Histórico Artístico
Nacional i avui forma part dels
principals Béns Culturals d’Interès
Nacional del país.
Podeu visitar les restes arqueo-
lògiques de les diferents ocupa-
cions històriques, des del segle IV
aC, amb la fundació de la colònia
grega de Rhode, fins al segle XX i
gaudir d’un complet itinerari ben
senyalitzat. Horari d’hivern Horari d’estiu Visites concertades
D’octubre a maig: 10-18 h Juny i setembre: 10-20 h Tel. 972 151 466
Dilluns tancat Juliol i agost: 10-21 h info@laciutadella.cat
www.rosesfhn.org
Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1
i 6 de gener

AP-7 Sortida 4 Localització N 42º 15.912’ E 003º 10.233’ 1

02 Ciutat grega i romana d’Empúries
(L’Escala, Alt Empordà)
Empúries és l’únic jaciment ar-
queològic de la Península Ibèrica
on conviuen les restes d’una ciu-
tat grega, Emporion, amb les res-
tes d’una ciutat romana que es va
crear a inicis del segle I aC, sobre
les estructures d’un campament
militar romà instal·lat durant el se-
gle anterior. Empúries constitueix
un lloc privilegiat per entendre
l’evolució de l’ urbanisme grec a
l’extrem occidental de la Medite-
rrània, així com per analitzar l’ ur-
banisme romà del període final de
la República i la seva transformació
posterior, durant l’època imperial.

Horari d’hivern de 10 a 18 h
Des de Setmana Santa de 10 a 20 h
Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i
6 de gener

Reserves i visites concertades
reservesempuries@gentcat.cat
macempuries.cultura@gencat.cat
Tel. 972 770 208
Fax 972 774 260
www.mac.cat Museu d’arqueologia de Catalunya-Empuries

AP-7 Sortida 5 Localització N 42º 07.813’ E 003ª 07.235’ 2

03 Mas Castellar
(Pontós, Alt Empordà)
El jaciment de Mas Castellar de
Pontós està situat sobre una petita
elevació, entre la riba esquerra del
Fluvià i l’ Algama, a uns 2.000 m al
nord de Pontós i prop de la masia
que porta el seu nom. El jaciment
correspon a l’edat del ferro inicial
(s. VII aC) i tota l’època ibèrica i
desapareix en l’època romana
(principis del s. II aC).

Visites concertades
Tel. 972 560 240
info@mascastellar.com
www.mascastellar.com

AP-7 Sortida 5 Localització N 42º 12.052’ E 002º 54. 075’ 3

04 Oppidum ibèric d’Ullastret
(Ullastret, Baix Empordà)
El poblat ibèric del Puig de Sant
Andreu d’Ullastret és el més gran
de Catalunya, i actualment és
considerat una autèntica ciutat.
Va ser la capital de la tribu ibèrica
que els autors antics van anome-
nar indiketes.
El primer poblat ibèric d’Ullastret
data de la primera meitat del se-
gle VI aC, i en la segona meitat
d’aquest segle es va fortificar
amb una muralla reforçada per
set grans torres.
Durant la primera meitat del se-
gle IV aC, el poblat es va ampliar
fins a gairebé triplicar la superfície
emmurallada. La seva organitza-
ció urbana és la pròpia d’un op- Horari d’hivern Dilluns tancat
pidum. Un poblat dalt d’un turó De l’1 d’octubre al 31 de maig Setmana Santa regeix l’horari
De dimarts a diumenge, d’estiu
i fortificat, amb carrers adaptats
de 10 a 14 h i de 15 a 18 h Tancat: 1 i 6 de gener, 25 i 26 de
als pendents i a les irregularitats
desembre
del terreny. Horari d’estiu
El poblat dominava un ampli te- De l’1 de juny al 30 de setembre Visites concertades
rritori del qual n’explotava els re- Comerciaven amb les comunitats De dimarts a diumenge, Tel./Fax.972 179 058
cursos econòmics, especialment indígenes properes i per mitjà de de 10 a 20 h macullastret.cultura@gencat.cat
l’agricultura i la ramaderia, però la colònia grega d’Empúries, amb www.mac.cat
també les mines i les pedreres. grecs i fenicis.


05 Parc de les Coves Prehistòriques
de Serinyà (Serinyà, Pla de l’Estany)
El Parc de les Coves Prehistòri- cova de l’Arbreda, la de Mollet i la
ques de Serinyà és un paratge únic del Reclau Viver.
per apropar-nos a l’escenari on vi- Aquest Parc és un dels millors ja-
vien els caçadors recol·lectors de ciments de l’Europa Occidental
la prehistòria. per conèixer el pas de l’home de
Aquest indret el formen diversos Neandertal a l’home modern. El
abrics, o coves, oberts en un ta- seu interès ja va ser avalat per les
lús de roca travertínica, dels quals primeres excavacions arqueològi-
els més significatius s’han prepa- ques iniciades pel doctor Josep
rat per visitar-los. Es pot visitar la Maria Corominas, l’any 1943.

Horaris d’hivern Horaris d’estiu
Del 16 de setembre al 31 de març Del 16 de juliol al 15 de setembre
De dimarts a divendres, de 10 a 16 h De dilluns a diumenge, d’11 a 19 h
Dissabtes, d’11 a 17 h Visites guiades: 11.15 h, 11.45h,*
Visites guiades: 11.15 h, 12.15 h, 12.15 h, 12.45 h,* 13.15 h,13.45*
13.15 h, 16.00 h 16.00 h,16.30h,* 17.00 h – 17.30h,*
Diumenges, de 10 a 15.00 h 18.00 h
Visites guiades: 10.15 h, 11.15 h, * Només a l’agost
12.15, 13.15 h
Dilluns tancat
Horaris de primavera
De l’1 d’abril al 15 de juliol Informació i reserves
De dimarts a divendres, de 10. a 16 h Tel. 972 593 310
Dissabtes i diumenges, d’11 a 18 h Fax. 972 593 175
Visites guiades: 11.15 h,12.15 h, cov es.serinya@plaestany.cat
13.15, 16.00, 17.00 h www.plaestany.cat


06 Poblat neolític de La Draga
(Banyoles, Pla de l’Estany)
El poblat neolític de La Draga es
troba al centre del marge oriental
de l’estany de Banyoles, en una
península que s’hi endinsa i que
el deixa voltat d’aigua pel nord i
per l’oest.
Va ser descobert l’any 1990, du-
rant les obres d’enjardinament del
parc de la Draga, i des d’aleshores
s’hi han fet excavacions arqueo-
lògiques, tant al sector terrestre
com a la zona subaquàtica, on
hi havia l’antiga platja neolítica.
Sembla que a La Draga hi ha un
sol moment d’ocupació del neo-
lític antic, propi d’un grup humà
del Cardial final, que les data-
cions situen a la segona part del
VI mil·lenni aC.

Horaris De l’1 d’octubre al 30 de novembre Demostracions d’activitats pre- Visites concertades
De l’1 d’abril al 30 de setembre Visites guiades els dissabtes a les històriques el primer diumenge de Tel. 972 572 361
Visites guiades els dissabtes a les 12 i a les 17 h, i els diumenges a cada mes, a les 12 h comunicaciomuseus@ajbanyoles.org
12 i a les 18 h, i els diumenges a les 12 h www.museusdebanyoles.cat
les 12 h


07 Vil·la romana de Vilauba
(Camós, Gironès)
La vil·la de Vilauba va estar ocupa-
da des del segle II aC fins al segle
VII dC.
El topònim Vil·la Alba fa referència
a una masia propera, de la qual
avui pren nom el jaciment, i ens
suggereix la seva possible conti-
nuïtat a partir de l’època medieval.
També és un clar testimoni de la
profunda petja romana en aquest
territori.
Tot i els indicis de l’existència d’un
establiment agrícola més antic,
l’etapa més ben coneguda de la
vil·la correspon als segles I a III dC.

D’abril a novembre, s’organitzen vi-
sites guiades gratuïtes al jaciment.

Visites concertades
Tel. 972 572 361
comunicaciomuseus@ajbanyoles.org
www.museusdebanyoles.cat

Per més informació
http//:www.museusdebanyoles.org


08 El Castellum fractum
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
La muntanya de Sant Julià ocupa
un lloc excepcional. S’eleva dreta i
potent sobre l’entorn i domina l’únic
camí que permet la circulació entre
les planes de Girona i de l’Empordà,
a través del congost on circula el riu
Ter, l’autèntic protagonista que dóna
sentit a tot aquest singular indret.
Al cim de la muntanya trobem l’antic
Castellum. Els pobladors d’aquest
Castellum van viure en un món que
anava des de la romanitat cap a l’alta
edat mitjana. Des dels seus murs es
veia tota la conca del baix Ter fins a
l’Escala, i es veia l’entrada d’Hispania
a través del coll del Pertús (les clau-
surae del coll de Panissars).
Els visitants podran passejar entre
les pedres d’un edifici tardo romà del
segle IV que va ser reformat a la pri-
mera meitat del segle VI i que va ser
abandonat cap al segle VIII. A par- Horaris i dies de visites guiades Recinte a l’aire lliure sense horari.
tir d’aquest moment apareixerà en teatralitzades
Dies 8, 12, 15, 19, 22 i 26 de juliol, a Per més informació
la documentació com a Castellum
les 20 h www.santjuliaderamis.cat
fractum. Jaciment excavat i conso- Dies 3, 6, 10 i 13, a les 19 h
lidat amb la col·laboració de acesa/ El 20 de setembre, a les 12 h
abertis.


09 Ciutat de Gerunda
(Girona, Gironès)
Ciutat fundada pels romans cap
al primer quart de segle I aC en
relació amb el control de la Via Au-
gusta. Se’n conserven restes im-
portants de les muralles.

Visites guiades concertades
Tel. 972 206 631
macgirona.cultura@gencat.cat
www.mac.cat


10 Torre sepulcral romana de Vilablareix
(Vilablareix, Gironès)
Torre sepulcral romana, de tradició
hel·lenística, que ha de correspon-
dre a l’enterrament d’un personat-
ge ric d’una vil·la romana propera.
També indica el pas de la Via Au-
gusta.

No visitable


11 Conjunt termal romà d’Aquae calidae
(Caldes de Malavella, La Selva)
Monument històric d’interès na-
cional. Són les restes més ben
conservades del municipi romà
d’Aquae calidae, actual Caldes de
Malavella.
Encara s’hi poden observar els
mecanismes de funcionament de
l’aigua gairebé intactes. L’edifici
consta d’una piscina central i di-
verses cambres al voltant per re-
bre tractaments guaridors.

Visites concertades
Tel. 972 480 103 o 609 369 936

AP-7 Sortida 9 A Localització N 41º 50.292’ E 002º 48.487’ 11

12 Camp dels Ninots
(Caldes de Malavella, La Selva)
El Camp dels Ninots és un dels ja-
ciments arqueològics més impor-
tants de Catalunya i de la Penín-
sula Ibèrica. Es troba en un antic
cràter de 500 metres de diàmetre
i el seu nom és per les formes ca-
pricioses de les pedres d’òpal que
hi abunden. Ja s’ha convertit en
una mina de tresors.
Mai fins ara no s’havien localitzat
restes del pliocè i del pleistocè
inferior tan concentrades en una
mateixa zona, en tanta quantitat
i en un estat de conservació tan
extraordinari. A banda de les nom-
broses mostres d’indústria, que
corroboren l’existència d’homínids
en aquest paratge de la Selva fa
més d’un milió d’anys. Gerard Campeny
S’han recuperat, a les argiles d’una mana i animal més primitiva de
profunditat d’uns dos metres i mig, què es té notícia a Catalunya, des
fòssils de plantes, un rinoceront i del pleistocè inferior al mitjà.
restes de bòvids i de micromamí-
fers, com ara rosegadors i eriçons,
a més d’aus, tortugues i peixos, No visitable
que permetran traçar una seqüèn- En preparació
cia exhaustiva de l’ocupació hu-

AP-7 Sortida 9 A Localització N 41º 50.292’ E 002º 48.487’ 12

13 Oppidum ibèric Puig Castellet
(Lloret de Mar, La Selva)
Petit oppidum ibèric construït durant
el segle III aC de 650 m2 de superfí-
cie. Envoltat per una línia de muralla
reforçada amb torres i format per
onze habitatges disposats de ma-
nera perimètrica i oberts a un espai
central. Ocupa la pràctica totalitat
d’un petit replà allargassat, prote-
git al sud-est de manera natural per
l’esperó que constitueix el cim del
turó, que l’amaga visualment del
mar i de la zona circumdant i que,
alhora, li serveix de talaia. Actual-
ment, el jaciment està consolidat i
museïtzat, i és visitable.

Entrada gratuïta

Horaris
De juny a setembre: dissabtes i diu-
menges, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h
D’octubre a maig: dissabtes i diu-
menges, d’11 a 18 h
Tancat els dies 25 i 26 de desem-
bre, i l’1 i 6 de gener

Oficina de Turisme
Tel. 972 349 573 i 972 364 735


14 Torre de guaita romana: la Torrassa
del Moro (Llinars, Vallès Oriental)
La Torrassa del Moro és una torre de l’encoixinat (opus quadratum).
de planta circular altament singu- El segon nivell s’atribueix, en bona
lar, ja que esdevé un dels millors part, a una reutilització d’època
exemples conservats de les to- medieval, moment en què la torre
rres de guaita d’època romana. La és integrada dins d’una casa. El
part inferior està formada per un tercer pis correspon a una cons-
parament d’uns 4.36 m d’alçada, trucció de finals del segle XIX,
construïda amb carreus que me- quan esdevingué un pavelló de
suren 60 cm x 45 cm cada un. Són caça. Jaciment excavat i consoli-
de pedra granítica i estan perfec- dat amb la col·laboració de acesa/
tament treballats seguint la forma abertis.

Tel. 937 539 306


15 Parc arqueològic de la Roca del Vallès, conjunt
megalític (La Roca del Vallès, Vallès Oriental)
E l s j a c i m e n t s a rq u e o l ò g i c s
d’època prehistòrica del municipi
de la Roca del Vallès a l’entorn del
Parc Natural de la Serralada Lito-
ral constitueixen un dels conjunts
megalítics més importants de Ca-
talunya.
Els megàlits són les construc-
cions arquitectòniques de caràc-
ter monumental més antigues que
es conserven a Europa. La gran
quantitat d’aquestes construc-
cions localitzades al municipi de la
Roca evidencia que aquesta zona
fou densament poblada des del
final de la prehistòria.
L’altre gran punt d’interès són les
pintures rupestres de La Pedra de
les Orenetes, declarades Patrimoni
de la Humanitat per la UNESCO.
El conjunt de sepulcres megalítics
de la Roca del Vallès es mostren
com a únic testimoni de les com-
plexes societats neolítiques que
Visites concertades
van habitar en aquest indret ara fa
Tel. 938 422 016
6.000 anys.
turisme@laroca.cat

AP-7 Sortida 12 Localització N 41º 33.881’ E 002º.18.872’ 15

16 Poblat ibèric de Ca n’Oliver
(Cerdanyola del Vallès, Vallès occidental)
El jaciment arqueològic de Ca
n’Oliver és un poblat ibèric de grans
dimensions que està situat en un
turó de la serra de Collserola, des
del qual es domina tota la plana del
Vallès. Va estar habitat entre els se-
gles VI i I aC i, posteriorment, a l’alta
edat mitjana. S’hi poden veure res-
tes constructives de totes les fases
de la cultura ibèrica, que han estat
museïtzades per tal de fer-les com-
prensibles als visitants.
Actualment, es poden veure res-
tes de la muralla, el fossar, carrers
i cases construïdes en diferents
èpoques, així com una gran àrea
d’emmagatzemament de cereals.
El poblat, que forma part de la ruta
dels ibers de Catalunya, acull un cop
al mes activitats per a famílies, tallers
i visites guiades, arqueològiques o
teatralitzades. Entre l’últim cap de
setmana de setembre i el primer
Obert al públic
d’octubre se celebra la Festa del Cap
Diumenges d’11 a 14 h
de Setmana Ibèric, amb tallers, de-
mostracions i tastets de menjar iber. Visites concertades
Jaciment excavat i consolidat amb la Tel. 936 923 322
col·laboració de acesa/abertis.


17 Pont del diable (Martorell / Castellbisbal,
Baix Llobregat / Vallès Occidental)
És una de les poques restes que
es conserven com a testimoni de
la xarxa viaria romana de la zona
del curs baix del Llobregat i de
l’Anoia. Va ser construït l’any 10
aC per les legions romanes III (Ma-
cedonica), VI (Victrix) i X (Gemi-
na), segons indiquen les marques
identificades en alguns carreus, en
el moment en què es va dur a ter-
me la nova estructuració de la Via
Augusta, com a conseqüència de
la fundació de Barcino.

Visites concertades
L’ enrajolada. Casa Museu
Santacana
Tel. 937 750 795
m.martorell@diba.cat


18 Jaciment i centre d’interpretació
d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)
La muntanya d’Olèrdola ha estat Quasi mil anys més tard, a l’alta
un enclavament estratègic amb edat mitjana, el recinte fortificat va
assentaments de diversa intensi- tornar a ésser habitat. Al llarg del
tat des de l’edat del bronze fins segle X, en el marc de les lluites
ben entrat el segle XX. territorials entre cristians i musul-
El primer assentament, protegit mans, el castrum d’Olèrdola tin-
per una muralla data dels inicis de gué un paper important en el con-
l’edat del ferro (segle VIII, inici del trol i defensa de la Marca sud del
segle VI aC). Entre el segles V, IV i Comtat de Barcelona.
I aC, Olèrdola va ser ocupada pels
cessetans, un dels pobles ibers
que ocupava la zona costanera
catalana.
Horaris
Als inicis del segle I aC els romans Del 16 d’octubre al 15 de març
establiren un campament militar a Feiners: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h
fi de controlar el territori i en espe- Dissabtes i festius: de 10 a 16 h
cial la via d’accés cap a Tarraco,
capital de la Provincia Hispania Del 16 de març al 15 d’octubre
Citerior, que travessava la plana De 10 a 14 h i de 15 a 20 h
del Penedès. De l’empremta ro-
Tancat dilluns, l’1 de gener i el 15 i
mana en resten a Olèrdola tres
26 de desembre
grans obres: la muralla, la cister-
na (360 m2 de capacitat) i la torre Visites concertades
talaia situada al cim, a més de Tel. 938 901 420 - 675 782 936
dues pedreres. Fou abandonada difusiomac.cultura@gencat.net
quan el territori es romanitzà (cap www.mac.cat
al 25 aC).


19 Els arcs, aqüeducte romà
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)
Els arcs de Sant Jaume, són les
restes d’un aqüeducte romà dels
segles IV i V de l’era cristiana. És
l’obra hidràulica de més interès
que es conserva al Penedès. Se-
gons sembla va ser construïda per
abastar d’aigua la gran vil·la ro-
mana que hi havia on avui hi ha la
masia dels Arcs.
Actualment, se’n conserven tres
trams, d’un, dos i tres arcs res-
pectivament, amb una alçada de
quatre metres i una llargada total
de 12,7 metres.

Recinte a l’aire lliure sense horari

Visites concertades
mlope@stjdomenys.altanet.org


20 El castell de Castellet
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
D’origen iberoromà, va ser una de
les fortaleses que, vers l’any 1000,
definien el límit entre els comtats
cristians i l’Al-Àndalus i que cons-
tituïen una densa xarxa de castells
i torres per a la defensa de la fron-
tera amb els musulmans.
La primera referència documental
coneguda del castell data de l’any
977. La fortalesa va tenir una gran
importància estratègica fins al segle
XVI. En aquests segles, la possessió
del castell va alternar entre diversos
llinatges de feudataris, els comtes
de Barcelona (segle XI) i la Corona
Catalanoaragonesa (segle XV).
Recents excavacions arqueo-
lògiques han evidenciat el seus
orígens ibèrics i una continuació
d’habitat en època romana i anda-
lusí. La seva funcionalitat es vin-
cula a las gran via de comunicació
propera, la via Heraclea, Via Au- castell de Castellet és una mostra
Visites guiades gratuïtes
gusta , actual AP-7. de l’ interès i el compromís de la
Dissabtes i diumenges de 10.00 a
El castell de Castellet es l’actual fundació abertis per recuperar i 14.00 h
seu de la fundació abertis, la re- donar a conèixer el patrimoni del Tel. 902 430 462
habilitació i l’obertura al públic del país.

AP-7 Sortida 30 Localització N 41º 15.908’ E 001º 38.085’’ 20

21 Arc de triomf de Barà
(Tarragona, Tarragonès)
Aquest arc honorífic situat en el 5 aC i dedicat a l’emperador Au-
traçat de la Via Augusta a uns 20 gust. D’una sola obertura, està
km al nord-est de Tarraco, sobre construït amb carreus de pedra
la actual N-340, és un dels mo- local, amb vuit pilastres estriades
numents més emblemàtics de la rematades amb capitells corintis,
cultura romana a Catalunya. Fou que sostenen un entaulament amb
erigit per disposició testamentària una inscripció al·lusiva a la seva
de Luci Licini Sura, els anys 15 i construcció.



22 Vil·la romana de La Clota
(Creixell, Tarragonès)
Establiment rural de la fi del segle
II i I aC d’arquitectura itàlica.
Presenta una segona fase d’ ocu-
pació del lloc en el segle I i II dC
amb terrisseria d’àmfores.

Visites concertades
Tel. 977 138 132


23 Vil·la romana del Moro
(Torredembarra, Tarragonès)
Aquest jaciment arqueòlogic d’
època romana està situat al nord-
est del nucli urbà , sobre una mo-
derada elevació de terreny prope-
ra a la Carretera Nacional 340.
Extensa vil·la romana, de pati cen-
tral, amb paviments de mosaics
(de signinum tessel·lat) i termes
molt ben conservades.
La vil·la romana del Moro consti-
tueix un dels jaciments més im-
portants i millor coneguts de la
zona.
Actualment el jaciment resta pen-
dent de la consolidació i tracta-
ment museogràfic del conjunt.

Visites concertades
Tel. 977 643 888


24 Vil·la romana Els Munts
(Altafulla,Tarragona)
Localitzada al terme d’Altafulla,a
12 km de Tarragona, aquesta
vil·la romana és un dels princi-
pals conjunts d’Hispània en la
seva categoria. S’han descobert
un important nucli residencial i un
conjunt termal amb rics elements
decoratius escultòrics i arquitec-
tònics de la que va ser, durant
el segle II dC, la residència d’un
dels duumvirs de la ciutat de Tà-
rraco, Caius Valerius Avitus, i la
seva dona, Faustina.

Horaris
Gener, febrer, novembre
i desembre
Feiners: de 10 a 13:30 i de 15 a
17:30 h

Març, abril, maig i octubre
Feiners: de 10 a 13:30 i de 15 a Dilluns tancat
18:00 h Festius locals: Dimarts de Pasqua
i 11 de novembre
Juny, juliol, agost i setembre
Feiners: de 10 a 13:30 i de 16 a 20 h Visites concertades
Diumenges i festius: 10 a 14 h Tel. 977 652 806


25 Torre sepulcral dels Escipions
Aquest nom tradicional, Torre dels Esci- de Tarraco. Està format per tres cossos
pions, és per la identificació errònia de les superposats i a la façana de l’intermedi
dues figures que formen part de la deco- presenta les dues figures, representació
ració amb els germans Escipions. En rea- d’Atis -divinitat oriental funerària- que
litat, es tracta d’un monument funerari en sostenen una inscripció.
forma de torre, construït a la primera mei-
tat del segle I dC al costat de la Via Augus- Recinte a l’aire lliure sense horari
ta, on està situat, a uns 6 km al nord-est


26 Pedrera romana del Mèdol
La pedrera del Mèdol és Patrimo-
Visites concertades
ni Mundial de la Humanitat per la Museu d’Història de Tarragona
UNESCO. Tel. 977 242 220
Va ser explotada pels romans que mht@tarragona.cat
en treien la pedra per construir molts
dels monuments de Tarraco. La cor-
poració abertis vetlla per la conser-
vació d’aquest monument històric i
fa possible que el Mèdol pugui ser
visitat gràcies a una col·laboració
amb el museu d’història de la ciutat
de Tarragona.

AP-7 Àrea de Servei 26

27 Aqüeducte romà de les Ferreres o Pont
del Diable (Tarragona, Tarragonès)
L’aqüeducte de les Ferreres és Pa-
trimoni Mundial de la Humanitat
per la UNESCO.
Portava l’ aigua del Francolí a la
ciutat de Tarraco. És una gran
obra d’enginyeria romana, amb
dos pisos d’arcades fetes de pe-
dra local, unida en sec.

Visites concertades
Museu d’Història de Tarragona
Tel. 977 242 220
mht@tarragona.cat


28 Ciutat romana de Tarraco
La ciutat de Tarragona ha estat
declarada Conjunt Arqueològic
Patrimoni Mundial de la Humanitat
per la UNESCO.
Capital administrativa de la pro-
víncia més gran de l’Imperi Romà
(Hispania Citerior) i més tard de la
tarraconensis. L’actual Tarrago-
na encara conserva monuments
tan importants com les muralles,
l’amfiteatre, el circ, el teatre i parts
dels seus dos fòrums.

Visites concertades
Museu d’Història de Tarragona
Tel. 977 242 220
mht@tarragona.cat


29 Vil·la romana de Centcelles
(Constantí, Tarragonès)
Situada a Constantí, a 6 km de
Tarragona, aquesta vil·la romana
ha esdevingut un monument clau
de l’art paleocristià. En una de
les seves estances, conservada
en la seva totalitat, es pot veure
el mosaic de cúpula de temàti-
ca cristiana més antic del món
romà, amb escenes de l’Antic i
del Nou Testament, de les quatre
estacions i de personatges en-
tronitzats.

Horaris Juny, juliol, agost i setembre
Gener, febrer, novembre Laborables: de 10 a 13.30 i de 16
i desembre a 20 h
Laborables: de 10 a 13.30 i de 15 Festius: de 10 a 14 h
a 17.30 h
Festius: de 10 14 h Dilluns tancat.
Festius locals 20 de gener i
Març, abril, maig i octubre 1 d’agost
Laborables: de 10 a 13.30
i de 15 a 18 h Visites concertades
Festius: de 10 a 14 h Tel. 977 523 374


30 Vil·la romana de la Llosa
(Cambrils, Baix Camp)
Vil·la marítima que s’obria al mar
a través d’una galeria frontal.
S’hi va recuperar una important
col·lecció de bronzes del segle I,
que s’exposen al Museu d’Història
de Cambrils.

Horaris
De l’1 de setembre al 30 de juny
Dissabte de 10 a 13’30 h i de 15’30
a 17’30 h
Diumenge i festius de 10 a 13’30 h

De l’1 de juliol al 31 d’agost
De dimarts a dissabte d’11 a 14 h i
de 17 a 20 h
Diumenge i festius d’11 a 14 h

Dilluns tancat i els dies 1 i 6 de
gener, 1 de maig, 25 i 26 de
desembre

Visites concertades
Tel. 977 794 528
mhc.cambrils@altanet.org
www.cambrils.org


31 Vil·la romana de la Carrova
(Amposta, Montsià)
Restes de la part rústica d’una
vil·la romana que va estar en fun-
cionament des del segle I aC fins
al segle VI dC. Bona mostra de
què foren les explotacions agrí-
coles romanes a l’Ebre i com es
va adaptar el món indígena. Les
estructures conservades presen-
ten l’adaptació en el temps dels
edificis i l’aplicació de nous mo-
dels constructius, així com can-
vis estructurals relacionats amb la
seva funcionalitat. Les restes es-
tructurals exhumades en les exca-
vacions han estat consolidades i
al jaciment hi ha una senyalització
interpretativa inicial.

Visites concertades
Serveis Educatius i Culturals del
Museu Comarcal del Montsià
Tel. 977 702 954
info@museumontsia.org


32 Pintures rupestres de la Serra de Godall i
Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre Abrics
de l’Ermita (Ulldecona / Freginals, Montsià)
Les pintures rupestres de la serra
de Godall, declarades Patrimoni
Mundial per la UNESCO el 1998,
configuren un dels conjunts més
importants de la Península Ibèrica
d’art rupestre llevantí.
Algunes d’aquestes pintures
d’època postpaleolítica tenen més
de 8000 anys. Davant de la dificul-
tat de poder accedir a la major part
de les pintures, s’ha creat el Cen-
tre d’Interpretació d’Art Rupestre
Abrics de l’Ermita, que forma part
de la Ruta de l’Art Rupestre crea-
da el 2005 pel Museu d’Arqueologia
de Catalunya, dissenyat per tal
d’apropar als visitants les nombro-
ses restes que els abrics atresoren.

Horaris de visita al centre De l’1 de juny al 31 de setembre Visites guiades a l’abric 1
d’interpretació De dimarts a dissabte: de 10 a 14 i De dijous a dissabte: a les 10 i a les
De l’1 d’octubre al 30 de maig de 16 a 19 h 16 h
De dijous a dissabte: de 10 a 14 i Diumenges i festius: de 10 a 14 h Tel. 617 940 317 i 977 573 394
de 16 a 18 h www.turismeulldecona.com
Diumenges i festius: de 10 a 14 h


33 Poblat ibèric de la Moleta del Remei
i centre d’interpretació de la cultura
ibèrica Casa O’Connor (Alcanar, Montsià)
En aquest jaciment el visitant pot
veure les restes d’un oppidum
ibèric fortificat, amb una ocupa-
ció permanent entre el segle VII
aC i el segle I aC. L’enclavament
fou l’eix vertebrador del territori
del voltant i dels petits establi-
ments que s’hi desenvoluparen.
El poblat ha estat recentment
consolidat, adequat a la visita
pública i museïtzat mitjançant
una completa senyalització inter-
pretativa.
El Centre d’interpretació es tro-
ba ubicat a l’edifici modernista
de la casa O’Connor a Alcanar.
L’exposició permanent compta
amb més de 160 peces arqueo-
lògiques originals procedents
dels jaciments ibèrics i amb ele-
ments audiovisuals i multimèdia
que amplien les informacions i Horari Visites guiades concertades
els continguts sobre la cultura Estiu (juliol, agost i setembre) Tel. 977 702 954
dels ibers. Dissabtes i diumenges de 17 a 20 h info@museumontsia.org
Resta de l’any
Dissabtes i diumenges d’11 a 14 h


34 Castell d’Ulldecona, iberoromà
(Ulldecona, Montsià)
El Castell Medieval d’Ulldecona, de-
clarat Bé d’Interès Cultural, és el sím-
bol d’identificació per excel·lència
del municipi d’ Ulldecona.
L’àmplia visibilitat i la gran fertilitat
i riquesa del terreny, ha comportat
que aquest lloc hagi estat al llarg
de la història una zona estratègica
pel control del territori, des d’època
Ibèrica fins a la Medieval. Cal es-
mentar, però, la fortificació hospita-
lera emmurallada, la impressionant
torre de l’homenatge, la torre rodo-
na, l’església de Santa Maria dels
Àngels, les dependències domès-
tiques dels hospitalers i les restes
de l’antiga fortificació àrab. Després
d’un llarg període de romandre tan-
cat per les obres de millora i condi-
cionament de bona part del conjunt
fortificat, el Castell Medieval d’ Ull-
decona torna a ser visitable.

Visites concertades
Oficina de Turisme
Tel. 977 573 394


35 Edifici funerari romà: el columbari
de Vila-rodona (Vila-rodona, Alt Camp)
Edifici funerari construït al segle
II dC, sembla relacionat amb una
vil·la pròxima, situada a la ribera
esquerra del Gaià. De planta rec-
tangular, està bastit amb carreus
a sobre d’un podi decorat amb
arcuacions; el cos central pre-
senta falses pilastres dòriques i
estava cobert amb teulada a do-
ble vessant. Els murs de l’interior
conserven part de l’estuc original
i els sis petits nínxols o fornícu-
les (loculi) en què hom diposita-
va les urnes amb les cendres dels
difunts. Recentment ha estat ob-
jecte d’importants treballs de res-
tauració.

Horari


36 Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre,
Muntanyes de Prades (Montblanc, Conca de Barberà)

Aquest nus orogràfic comprèn un
interessant espai natural format
per un extens entramat de serres
i barrancades on es localitzen 15
conjunts amb manifestacions ru-
pestres. Dos d’ells corresponen a
l’estil llevantí, i la resta, a l’estil es-
quemàtic o abstracte.
Aquestes pintures rupestres ens
parlen del món real i simbòlic dels
nostres avantpassats. Per la seva
qualitat i singularitat, la UNESCO
va declarar-les Patrimoni Mundial.
Al Centre d’Interpretació podreu
veure una bona mostra d’aquestes
imatges prehistòriques i també
una exposició que us introduirà en
aquest art tan enigmàtic.

Horari CIAR Muntanyes de Prades
Del 15 de juny al 30 de setembre C/ Pedrera, 2
De 10 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h 43400 Montblanc
De l’1 d’octubre al 14 de juny Tel. 977 860 349
De 10 a 14 h i de 16 a 19 h info@mccb.cat
Diumenges de 10 a 14 h www.mccb.cat


37 Coves prehistòriques de la Font Major, de la
Vila i del Castell: paleolític i neolític
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Les Coves de l’Espluga són una
porta oberta al passat geològic i
prehistòric de la Conca del Barberà
i constitueixen la setena cova més
llarga del món i la segona de Ca-
talunya formada en conglomerats.
Diverses troballes al seu interior de-
mostren la presència humana du-
rant el neolític antic i restes de fauna
del paleolític inferior. La cova està
formada per dues cavitats visitables
amb un recorregut de 450 metres:
la primera, la Cova de la Vila, dedi-
cada íntegrament al Paleolític, i la
segona, la Cova de la Font Major,
dedicada al Neolític, a la formació
geològica i al descobriment de la
cavitat. Diversos audiovisuals i ma-
Horari Dilluns tancat
quetes didàctiques ajuden al visitant
Hivern (de l’1 de setembre al 30 Tancat els dies 25 i 26 de desem-
a assimilar els diferents conceptes de juny) bre, 24 i 31 de desembre a la tarda,
de la prehistòria i la geologia. De dimarts a diumenge: de 10.30 a 1 i 6 de gener
Per als visitants més agosarats la 13.30 h i de 16.00 a 18.00 h
visita pot continuar 1 quilòmetre
Cova Museu
més enllà cap a l’interior de les ga- Estiu (juliol i agost) Tel. 977 871 220
leries més sorprenents, tot remun- Obert cada dia: de 10.30 a 13.30 h Fax. 977 871 343
tant el riu subterrani que quan surt i de 16.30 a 19.30 www.esplugadefrancoli.cat
a l’exterior per la Font Major rep el tur.espluga@esplugadefrancoli.cat
nom de Francolí.


38 Conjunt d’art rupestre de la
Vall de la Coma (L’Albi, Garrigues)
Les pintures es localitzen en una
balma de dimensions reduïdes,
amb una petita visera que no so-
bresurt més d’1,70 m. La paret
està inclinada, formant amb el
terra un angle d’aproximadament
45º. Ocupen una superfície d’1 m
d’alçada per 0,70 m d’amplada,
situant-se les més altes a aproxi-
madament 1,30 m de terra.
El fris pintat és integrat per un total
de 10 figures ramiformes, antro-
pomorfes i quadrúpedes i repre-
sentacions humanes, d’estil es-
quemàtic i tècnica de traç simple.

No visitable


39 Fortalesa Ilergeta dels Vilars
(Arbeca, Garrigues)
A quatre quilòmetres de la pobla-
ció d’Arbeca se situa aquesta for-
talesa ilergeta construïda el segle
VIII aC.
El poblat dels Vilars era una for-
talesa instal·lada al pla, amb un
sistema de defensa potent, con-
sistent en una muralla amb dot-
ze torres, una barrera de pedres
clavades al davant i un fossat de
13 m.

Tel. 973 160 008


40 Pintures rupestres prehistòriques de la
Roca dels Moros (El Cogul, Garrigues)
Declarada Patrimoni Mundial per
la UNESCO, està considerada un
dels jaciments d’art rupestre més
importants i coneguts de la penín-
sula ibèrica.
El conjunt pictòric està format per
42 figures pintades i 260 elements
gravats sobre la roca. Els primers
grups que utilitzaren la Roca dels
Moros van ser els darrers caça-
dors i recol·lectors (VIII-V mil·lenni
aC), que van deixar-hi les pintures
que pertanyen a l’art llevantí. Més
tard, del V al II mil·lenni aC, van ser
els grups neolítics els que van di-
buixar a la roca les seves creences
a través de representacions molt
diverses que s’inscriuen dins de
l’art esquemàtic.
Diumenges i festius
De 10 a 13.30 h
Horari
De l’1 de juny al 30 de setembre MAC Roca dels Moros
De 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h Camí del Cogul a Albagés, km 1
25152 El Cogul (Garrigues)
De l’1 d’octubre al 31 de maig Tel. 934 232 149
De 10 a 13.30 h i de 15 a 18 h difusiomac.cultura@gencat.cat


41 Vil·la Fortunatus, època romana
(Fraga, Baix Cinca)
Gran vil·la de l’antiguitat tardana,
on es llegeix en un mosaic el nom
del possible propietari de la casa:
Fortunatus. En la seva darrera
època va tenir una basílica paleo-
cristiana.

Horari
De 9 a 13 h i de 16 a 19 h
Tancat els dilluns

Visitas guiades concertades
Tel. 974 472 499


42 Castell de Palafolls
(Palafolls, Maresme)
Les restes conservades correspo-
nen a construccions que daten del
segle X al XIV. Té una planta irregular
allargada, dividida en dos recintes.
El recinte sobirà és el més alt i està
format per un cos massís, fortificat,
al qual s’accedeix per una porta
de mig punt, restaurada. A mà
esquerra es veuen uns arcs que
devien sostenir un gran saló gòtic.
Al costat hi ha la cisterna, coberta
amb volta de canó. Una mica més
amunt es troba la capella.
El recinte jussà, d’època gòtica,
forma una gran plaça d’armes, a
l’extrem de la qual hi ha les restes
d’una gran torre. Jaciment consoli-
dat i restaurat amb la col·laboració
de acesa/abertis.

Horari

Visites guiades
Tel. 937 620 043
cultura@palafolls.cat

C-32 Sortida NII Localització N 41º 40.702’ E 002º 44.168’ 42

43 Aqüeducte romà
(Pineda de Mar, Maresme)
Aquest aqüeducte recollia les ai-
gües d’un petit congost de la vall
de Riu, amb una llargària de 3,5
quilòmetres i un desnivell de 40
metres, i durant el seu recorregut
salvava quatre torrenteres.
Les restes més interessants de
l’aqüeducte son quatre arcades
conservades en força bon estat.
La seva construcció es data du-
rant el segle III dC.

Tel. 937 539 306
tanitdifusio@tanitdifusio.cat

C–32 Sortida 122 Localització N 41º 38.456’ E 002º 40.817’ 43

44 Vil·la romana del Morer
(Sant Pol de Mar, Maresme)
Construcció romana d’una super-
fície aproximada de 1500 m2. Es
tracta d’un edifici destinat a la pro-
ducció, el premsat i l’elaboració
del vi, la ferreria i la mòlta de gra,
amb una gran zona destinada a
l’emmagatzematge del vi (celler) i
una zona d’habitatge que per les
seves característiques feia també
les funcions de punt de vigilància,
de control de la costa i de far. Va
ser excavat amb el finançament
d’abertis.

No visitable
En preparació

C-32 Sortida 117 Localització N 41º 36.701’ E 002º 37.710’ 44

45 Ciutat romana d’Iluro
(Mataró, Maresme)
La ciutat romana d’Iluro fou fundada espais d’ús públic, com el fòrum o
entorn els anys 80/70 aC al damunt el cementiri, degueren existir des
d’un petit promontori natural d’uns d’un primer moment, però fins ara
80 m d’altura, on actualment hi ha no han estat identificats.
el centre antic de Mataró. Fou una L’etapa més esplendorosa d’Iluro se
petita ciutat provinciana, amb una situa entre les darreres dècades del
extensió de 7 o 8 hectàrees. segle I aC i el segle II dC, fruit d’una
Del període de la fundació d’Iluro prosperitat econòmica generada
es coneix el carrer principal o cardo per la indústria del vi.
maximus i altres carrers secunda-
ris, una porta fortificada d’accés a Visites guiades concertades
Tel. 937 412 930
la ciutat, un mercat públic i diversos
turisme@ajmataro.cat
habitatges i locals industrials. Altres


46 Vil·la romana de Torre Llauder
(Mataró, Maresme)
Al clos arqueològic de la Torre
Llauder podem contemplar les res-
tes d’una vil·la romana del segle I
aC remodelada als inicis del segle
III dC, època de màxima plenitud,
a la qual pertany la rica decoració
a base de mosaics i marbres, amb
restes d’estucs i pintures.
El conjunt conservat, correspo-
nent a la part senyorial de la vil·la,
consta de diverses estances, arti-
culades al voltant d’un atri: habi-
tacions, sales de recepció, banys
i latrines.

Horari
Del 16 de setembre al 14 de juny
Visita guiada gratuïta tots els
dissabtes a les 12 del migdia
Del 15 de juny al 15 de setembre
Visita guiada gratuïta tots els
dissabtes a les 7 de la tarda

Tancat els dilluns i els dies 1 i 6 de Visites concertades
gener, Divendres Sant, 1 de maig, 24 Tel. 937 412 930
de juny, 27 de juliol, 15 d’agost, 11 museum@ajmataro.cat
de setembre, 25 i 26 de desembre www.mataro.cat


47 Via romana de Parpers
(Argentona, Maresme)
Aquesta via provenia d’Ausa (Vic) i
anava a parar a la costa del Mares-
me travessant el pas de Parpers.
Hi ha restes de tres mil·liaris al
llarg d’aquest recorregut. Sembla
que fou el cònsol Manius Sergius
qui entre els anys 120 i 110 aC en
manà l’inici de la construcció; per
això també se la coneix com Via
Sèrgia.
Actualment se’n conserven trams
de murs laterals, desguassos,
guarda-rodes, contraforts i un
pont. Els murs laterals són fets
amb opus caementicium/incertum,
i ens testimonien que la via havia
de tenir uns sis metres d’amplada.
El més monumental del tram con-
servat és el pont, que està fet amb
una tècnica mixta de rajoles i pe-
dres, opus latericium i opus cae-
menticium/incertum. Hi havia un
seguit de desguassos que afavo-
rien el drenatge de la via i hi esta- Visites guiades concertades
ven orientats perpendicularment. Tel. 937 539 306

C-32 Sortida 99 Localització N 41º 34.951 E 002º 22.027 47

48 Oppidum ibèric d’Ilturo i castell de
Burriac (Cabrera de Mar, Maresme)
Entre els segles IV i III aC, l’ op-
pidum ibèric de Burriac, amb un
important sistema defensiu (torres
i muralla) i una extensió d’entre
7 i 10 hectàrees, exerceix com a
capital política, administrativa i
econòmica d’un extens territori, la
Laietània, que abasta les actuals
comarques del Maresme, el Bar-
celonès, el Vallès Oriental i el Va-
llès Occidental.
A partir del segle IX dC, a la part
alta del poblat ibèric es van apro-
fitar algunes estructures iberoro-
manes per alçar-hi el castell de
Burriac, que esdevingué un dels
principals centres polítics i admi-
nistratius del Maresme central du-
rant tota l’època feudal. El castell
va ser consolidat i restaurat amb la
col·laboració de acesa/abertis.

Tel. 937 539 306


49 Conjunt arqueològic iberoromà
de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme)
Cabrera de Mar ocupa un lloc de
primer ordre pel seu ric patrimo-
ni arqueològic, que en els darrers
anys s’ha vist incrementat amb
noves i espectaculars descober-
tes. Les darreres excavacions es-
tan traient a la llum tota una ciu-
tat romana d’època republicana.
Aquesta ciutat, Empúries i Tarraco
serien les tres localitats clau des
d’on es va iniciar la romanització
del territori català.
Dintre del conjunt arqueòlogic
caldria destacar les termes de
Ca l’Arnau, les més antigues de
la península documentades fins
al moment i encara en fase de
consolidació. Actualment només
es visitable l’illa de cases de Can
Benet.

Horari

C-32 Sortida 94 Localització N 41º 31. 494’ E 002º 23.634’ 49

50 Vil·la romana de Can Modolell
(Cabrera de Mar, Maresme)
Jaciment d’una seqüència crono-
lògica complexa que viu el mo-
ment de màxim esplendor a inicis
del segle III dC, moment en el qual
s’hi realitzen importants remode-
lacions: s’hi construeix una habi-
tació semisoterrada, el criptopòr-
tic, empedrat amb grans lloses i
amb els murs flanquejats de tres
pilastres adossades amb un sos-
tre amb volta i les parets cobertes
de pintures.
La vil·la de Can Modolell és un dels
pocs temples dedicats al culte a
Mitra coneguts a Catalunya.

Tel. 937 539 306


51 Vil·la romana d’ Horta Ferrerons
(Premià de Mar, Maresme)
Vil·la de planta octogonal d’època
tardoromana. Respon a un esque-
ma arquitectònic singular i espe-
cialment ric. Inclou unes termes.

No visitable
En preparació


52 Forns romans de la Fornaca
(Vilassar de Dalt, Maresme)
El recinte arqueològic de la For-
naca conserva tres forns circulars
que formaven part d’una terrisse-
ria de l’època romana. Estaven de-
dicats a la producció de material
ceràmic de gran format: material
de construcció (imbrex, tegulae i
maons) i dolium.
El forns romans de Vilassar estan
excavats en un marge natural, si-
tuats en bateria i orientats al vent
predominant de la zona. El seu
emplaçament reunia bones condi-
cions per a la indústria ceràmica:
abundància d’argila i proximitat
d’aigua i de boscos per al com-
bustible bàsic. Estructuralment
són de planta circular i de tir direc-
te o vertical.
L’excel·lent estat de conservació Visites guiades gratuites
dels forns i la museïtzació del re- Primer diumenge de cada mes d’11
a 14 h
cinte arqueològic us permetran
descobrir el funcionament d’una
Visites concertades
indústria ceràmica de fa gairebé Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
dos mil anys. Jaciment museïtzat Tel. 937 507 488
amb la col·laboració de acesa/ museu@vilassardedalt.cat
abertis.


53 Oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe
(Premià de Dalt, Maresme)
L’oppidum ibèric de la Cadira del
Bisbe, habitat entre els segles VI
i I aC, es troba ubicat en un punt
estratègic de la costa del Mares-
me. La seva situació permetia el
control del litoral i la comunicació
visual amb les fortaleses laietanes
del voltant.
La visita a la Cadira del Bisbe ens
permetrà descobrir el mon ibèric
en un entorn privilegiat amb mag-
nífiques panoràmiques a la vall de
Premià i al mar.

Tel. 937 547 121
museu@premiadedalt.cat


54 Cella vinaria i centre d’ interpretació
de la romanització (Teià, Maresme)
El centre d’interpretació de la ro-
manització, la vinya romana expe-
rimental i el jaciment arqueològic
vitivinícola romà de Vallmorena
ens permetran conèixer l’origen, el
desenvolupament i l’expansió de
la producció vitivinícola de l’antiga
regió Laietana i el comerç del vi a
la Tarraconense en època romana,
entre els segles I aC i V dC. Jaci-
ment excavat, consolidat i museït-
zat amb la col·laboració de acesa/
abertis.

Horaris
Divendres i Dissabtes de 10 a 18 h
Diumenges i festius de 10 a 16:30 h

Entre el 21 de Juny i el 21 de
Setembre
Dilluns, Dimecres i Dijous de 10 a
14 h
Divendres i Dissabtes de 10 a 18
Diumenges i festius de 10 a 16:30


55 Baetulo, ciutat romana
(Badalona, Barcelonès)
La ciutat romana de Baetulo es va
fundar el segle I aC i va perdurar
fins al segle VI dC. Ocupava una
superfície de més de 10 hectàrees
i estava situada en una zona pro-
pera al mar i amb bones possibili-
tats agrícoles.
Anterior a Barcino, va ser una de
les primeres fundacions de la pro-
víncia Hispania Tarraconensis. El
jaciment arqueològic de Baetulo
està declarat Bé Cultural d’Interès
Nacional per la Generalitat de Ca-
talunya. Museu de Badalona. Antonio Guillén
L’exposició permanent del Museu Horari
de Badalona mostra una part de la De dimarts a dissabte: de 10 a 14 h
col·lecció d’objectes arqueològics i de 16 a 10 h
i elements arquitectònics trobats Diumenges i festius: d’10 a 14 h
Dilluns, tancat
al territori de Baetulo, que exem- Tancat els dies 1 i 11 de maig, 24
plifiquen el període de romanitza- de juny i 15 d’agost
ció i la vida quotidiana de la ciutat
romana. Visites concertades
Tel. 933 841 750
info@museudebadalona.cat
www.museudebadalona.cat
Visita guiada gratuïta el primer diu-
menge de mes (inscripció prèvia)

Museu de Badalona. Antonio Guillén Museu de Badalona. Albert Navarro


56 Ciutat romana de Barcino
(Barcelona, Barcelonès)
Barcino, amb el nom oficial com-
plet de Colonia Iulia Augusta Pa-
terna Fauentia Barcino, va ser fun-
dada per l’emperador August cap
a l’any 14 aC, un cop acabades
les guerres càntabres i en plena
reforma administrativa i viària del
nord-est de la península.
La ciutat es va alçar damunt d’un
petit turó, enmig del fèrtil pla situat
entre el Llobregat i el Besòs i entre
la serra de Collserola i el mar.
L’extensió de la colònia, delimita-
da per unes muralles amb torres i
quatre portes, no superava les deu
hectàrees.
Actualment es poden visitar dife-
rents restes de la ciutat romana,
habitatges del tipus domus (actual-
ment visibles al Museu d’Història
de la Ciutat), dos aqüeductes i les
muralles.

Museu d’Història de la Ciutat Museu d’Arqueologia de Catalunya
Visites guiades concertades www.mac.cat
Tel. 933 151 111
Plaça del Rei, Barcelona

C-32 Localització N 41º 23.044’ E 002º 10.580’ 56

57 Termes romanes de Sant Boi
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Les termes romanes de Sant Boi
de Llobregat són una de les ter-
mes privades millor conservades
de Catalunya. Es poden veure tots
els àmbits termals, amb murs de
més de quatre metres d’alçada. Es
complementa la visita de l’edifici
amb un petit espai museïtzat on
es poden veure exposicions de te-
màtica romana.

Horari
Divendres: de 17 a 19 h
Dissabtes: d’11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenges: d’11 a 14 h

Visites concertades
Tel. 936 351 250

C-32 Salida 53 Localització N 41º 20.782’ E002º 02.676’ 57

58 Parc Arqueològic Mines de Gavà
(Gavà, Baix Llobregat)
Les de Gavà son les mines més
antigues d’Europa (IV mil·lenni
aC) i les úniques dedicades a
l’extracció de la variscita, mineral
semipreciós de gran prestigi entre
els grups humans del neolític i uti-
litzat per confeccionar joies.
El Parc Arqueològic Mines de
Gavà ens proposa un recorregut
a partir de les investigacions que
es fan al voltant d’una excavació
arqueològica.
El visitat podrà conèixer a través
de la seva pròpia experiència al
Parc l’entorn natural i l’estil de
vida d’una comunitat neolítica mi-
tjançant les últimes tecnologies
audiovisuals i multimèdia.

Horari Parc Arqueològic Mines de Gavà CENTRAL D’INFORMACIÓ
De dilluns a divendres: de 10 a 18 h Jaume I, 7 Tel. 932 639 650 de dilluns a
De dissabtes: de 10 a 19 h 08850 Gavà (Barcelona) diumenge
Diumenges i festius: de 10 a 14.30 h Tel. +34 932 639 620 www.gavaciutat.cat
Tancat els dies 1 i 6 de gener, 24 de parcarqueologic@aj-gava.cat
juny, i 25 i 26 de desembre


59 Jaciment Arqueològic d’Adarró
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Situat sobre el turó de Sant Gerva-
si, s’aixeca un poblat ibèric. Amb
l’arribada dels romans es construí
un barri al peu del turó i més tard
s’aixecà una vil·la romana al da-
munt.

Horari d’estiu
Dissabtes, diumenges i festius:
d’11 a 14 h i de 18 a 20 h
Horari d’hivern
Dissabtes, diumenges i festius:
d’11 a 14 h

Visites concertades
Tel. 619 337 584


60 Establiment rural ibèric del Fondo
d’en Roig (Cunit, Baix Penedès)
El jaciment del Fondo d’en Roig
ha estat un bon exemple de trac-
tament d’un patrimoni afectat
per una gran obra pública com
es l’autopista. La preservació
d’aquest petit nucli ibèric s’ha
dut a terme donat que el jaci-
ment és una de les poques gran-
ges d’època ibèrica conservades
a Catalunya. Jaciment excavat i
consolidat amb la col·laboració de
aucat/abertis.

Horari

C-32 Sortida 13 Localització N 41º 12. 719’ E 001º 37.228’ 60

61 Balma de la Graiera
(Calafell, Baix Penedès)
Els primers habitants de l’actual
terme municipal de Calafell van
ocupar la Balma de la Graiera fa
més de 20.000 anys. Aquest jaci-
ment arqueològic es troba situat al
vessant dret del congost del To-
rrent de la Cobertera.

Visites conertades
Tel. 977 695 656
Fax 977 695 731
E-mail: jpou@calafell.org


62 Ciutadella ibèrica de Calafell
Era un poblat fortificat, de defensa
del litoral, que es data entre el se-
gle VII i la primera meitat del segle
II aC.
A la ciutadella ibèrica de Calafell
el visitant pot veure com vivia una
comunitat de l’Edat del Ferro fa
2.500 anys.
És el primer jaciment arqueolò-
gic de la Península Ibèrica ob-
jecte d’una reconstrucció a base
d’arqueologia experimental.

Horari Serveis Tel. / Fax 977 694 683
De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h Zona de pàrquing amb capacitat mòbil +34 647 751 671
(última visita, 45 minuts abans de per autocars i cotxes info@ciutadellaiberica.com
tancar) Zona de picnic i joc a l’entrada del www.ciutadellaiberica.blogspot.com
Tancat els dies 25 i 26 de desem- recinte
bre, 1 i 6 de gener i els dilluns, dia
de descans setmanal


63 Vil·la romana del Vilarenc
Vil·la romana datada entre la pri-
mera meitat del segle I aC i el se-
gle I dC. En destaquen les termes
i un taller de ferrer.

Horari

Visites conertades
Tel. 977 695 656
jpou@calafell.org

C-32 Sortida 6 Localització N 41º 11.499 E 001º 34.164 63

64 Poblat ibèric del Puig Castellar
(Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)
El poblat ibèric del Puig Castellar
està situat al parc de la Serralada
de Marina, a la part alta del turó
del Pollo, de 303 metres d’alçada,
amb una extensió aproximada de
5.000 m2. Les seves magnífiques
condicions defensives i de control
del territori fan pensar que devia
ser un poblat important. El seu
emplaçament li permetia la visió
i la comunicació amb els assen-
taments propers, ja que contro-
lava un tram important de la línia
de costa, la desembocadura del
Besòs, el pla de Barcelona i el
pas cap a l’interior, cap al Vallès.
El Puig Castellar pertanyia al po-
ble dels laietans i data de final del
segle V o principi del segle IV aC
fins a final del segle III o principi
del segle II aC, moment en què és
Tel. 933 857 142
abandonat a causa dels esdeveni-
mtbsc@minorisa.es
ments relacionats amb la Segona www.minorisa.es
Guerra Púnica.
Festa Ibera (maig) i el Cap de
Setmana Ibèric (octubre)

B-20 Sortida 4 Localització N 41º 28.218’ E 002º 12.397’ 64

Jaciments ( Abertis)

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Destaque (20)

Jaciments ( Abertis)