2.
Les vanguardes cinematogràfiques
Expressionisme alemany
Neoralisme italià
La nouvelle vague francesa
El surrealisme
Dogma 95
Vanguardia Nord-Americana
ÍNDEX
3.
Al llarg de la història hi ha hagut
una abundància de corrents, tant
circumstancials com influents i
perdurables.
Els nous moviments s'inicien amb
una ruptura i evolucionen a través
de l'expressió funcional.
LES VANGUARDES
CINEMATOGRÀFIQUES
4.
A principis del segle XX una tendència antinaturalista expressa
la seva visió del món a través de la subjectivitat, de la visió
única de l’artista.
EXPRESSIONISME
ALEMANY
5.
Té com a
precedents
a Goya i a
Munch.
EXPRESSIONISME
ALEMANY
6.
Va sorgir a la UFA
(va ser formada el
1917 amb la finalitat
de relitzar pel·lícules
característiques de la
cultura alemanya i
films per a l'educació
nacional ), i tenia un
fi propagandístic.
Després de la derrota
alemanya, passa a ser
un fi comercial.
EXPRESSIONISME
ALEMANY
7.
És un intent de representació oposada al naturalisme i l’observació
objectiva dels fets i successos externs, fent èmfasi al que és
subjectiu.
EXPRESSIONISME
ALEMANY
8.
Ús de la llum, els contrastos de llums i
ombres i il·luminacions sobtades.
Decorats màgics.
Acció teatral sense fora de camp.
Mostra de sentiments exterioritzant-los
de la forma més extrema possible.
EXPRESSIONISME
ALEMANY
9.
PRINCIPALS OBRES:
El gabinet del Dr. Caligari,
Robert Wiene (1919)
PRINCIPALS TÍTOLS:
Metròpolis, Fritz Lang (1926)
Nosferatu, F.W.Murnau (1922)
EXPRESSIONISME
ALEMANY
10.
Va ser un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la
Segona Guerra Mundial. Reflectia el dia a dia de la gent
treballadora del país, amb els seus problemes i misèries.
NEOREALISME ITALIÀ
11.
Principis teòrics
No té cap contingut polític intrínsec, cosa que afecta
la intención de oferir una imatge objetiva de la
realista. Hi ha un fort pes en el moviment feixista del
país. Es barreja el cristianisme amb el marxisme
humanista.
NEOREALISME ITALIÀ
12.
Va sorgir a la revista Cinema, a
mans d’un grup de crítics i va estar
influït pel realisme poètic francès.
NEOREALISME ITALIÀ
13.
No té contingut
polític intrínsec.
Tractament de
diàlegs.
NEOREALISME ITALIÀ
14.
Es vol apropar el mitjà a
la gent del carrer.
Refusen la caritat i la
compassió.
Hi té un fort pes el passat
feixista del país.
Donen importància a les
emocions.
NEOREALISME ITALIÀ
15.
Reflecteixen la dura realitat.
Utilitzen localitzacions reals.
Utilitzen actors no professionals.
Utilitzen llenguatge col·loquial.
Busquen un estil més lliure.
NEOREALISME ITALIÀ
16.
Alguns dels autors més destacats van ser:
Rossellini- Roma città aperta
Vittorio de Sica- Ladri di biciclette
Federico Fellini- La Strada.
17.
Va ser inventat l’any 1958 per François Giroud, i descriu a
un grup de joves cineastes que debuten al marge dels
corrents tradicionals.
A partir de 1963 alguns avancen cap a altres tendències o
segueixen un camí personal.
NOUVELLE VAGUE
FRANCESA
18.
Gràcies a las càmeres
lleugeres de 8mm i 16mm i
a les noves emulsions més
sensibles, va ser posible
rodar sense il·luminació
artificial, sense necesitat de
muntar grans escenografies.
Alexandre Astruc proclama
el càmera-stylo. És el
cinema d’autor.
NOUVELLE VAGUE
FRANCESA
19.
Bagatge cultural important.
Estil forjat a través de Cahiers
du Cinéma.
Defensar el cinema nord-
americà i el cinema realista i
visual
Desig de renovar el cinema.
Postguerra.
Cinema com a autoconeixement
personal.
NOUVELLE VAGUE
FRANCESA
20.
Rodatge a interior i exterior
natural
Temps de rodatge de poques
setmanes.
Tècnica artesanal.
Equip tècnic reduït i amb
improvisació.
Temes morals presents.
NOUVELLE VAGUE
FRANCESA
21.
Fundat per André Breton, es
basava en què l’inconscient
es convertia en animador de
tota proposta.
EL SURREALISME
22.
Va ser un cinema independent dels anys 60 a 70.
Era un focus de creativitat desmesurada i de provocatius
plantejaments temàtics i formals.
VANGUARDIA NORD-
AMERICANA
23.
Volia recuperar l’essència de l’art cinematogràfic
sense el cinema d’efectes i recursos especials.
DOGMA 95
