Compres i contractació per internet: sabem el què hem de saber?
Consumidors a la_xarxa_versió_12-12-13
1. CONSUMIDORS A LA
XARXA: DRETS I
TRANSACCIONS
NOM DEL GRUP: FORMIGUES CIBERNAUTES
Estudiants de Grau de Dret
Universitat Oberta de Catalunya
Assignatura: Ús i aplicacions de les TIC
Primer semestre de l'any 2013-2014
MEMBRES DEL GRUP 3:
SILVIA COSTA ESTANYOL
LORENA LLAMAS PRIETO
DAVID LUCIA MARTI
JULIA NADAL GUARDIA
3. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS.
• El projecte intenta informar al lector
en la problemàtica de les
transaccions a la xarxa, donat el
volum d’aquesta activitat.
• A espanya quatre de cada deu
habitants realitzen compres a través
d’internet.
• Per dur a terme aquest projecte
s’utilitzaran
fonts
d’origen
cibernètic.
• Conèixer els tipus d’estafa més
habituals en el món de les compres
on-line.
• Explicar la legislació vigent a l’estat
espayol.
• Opinar sobre la tèsi de si es
necessària una nova regulació en
aquest àmbit.
• Oferir als usuaris unes pautes per
intentar evitar actuacions que
impliquin un risc.
4. L’ENTORN: LA XARXA
Va ser creada per l’exèrcit de EEUU durant la dècada dels anys
seixanta, i durant el 1990 es va popularitzar.
Avantatges
Inconvenients
Compres sense
Desconeixement de
limitació d'horaris. l'empresa.
Accés al mercat
mundial.
Formes de pagament
poc segures.
Productes a
menors preus.
Idiomes estrangers.
Major comoditat,
agilitat i rapidesa.
Dificultat en les
reclamacions.
Intercanvi
d'existències.
Tracte directe amb
"màquines".
Eina universal
Transaccions
internacionals.
Tipus de relacions comercials:
La banca electrónica.
Negoci a negoci (B2B)
• La banca electrónica.
Es realitza mitjançant medis electrònics,
els caixers electrònics, telèfon, o
altres xarxes de comunicació.
Negoci al consumidor (B2C)
Consumidor a negoci (C2B)
Consumidor a consumidor (C2C)
Comerç electrònic mòbil
Consumidor a administració
(C2A)
Empresa a administració (B2A)
• La banca per internet o en línia.
Permet als consumidors efectuar
operacions financeres a un espai
virtual.
• La banca virtual.
Està associat a la banca virtual, però les
organitzacions participants en
l'intercanvi son reals i existeixen
físicament.
5. INTERACCIÓ
Intercanvi inicial: Xarxa Local, l’intercanvi
es fa en un mateix entorn tancat
Amb l’ampliació del nombre de Xarxes i
la distància entre elles, apareix Internet
Entre els equips es pot compartir informació,
impressores, espais comuns, ...
No hi ha perill amb la confidencialitat, ja que
les dades estan amb un “circuit tancat”.
Tampoc hi ha evolució amb nova informació.
Apareix la “lliure circulació” d’informació.
Les dades ja no estan segures, on la interacció
d’aquestes es d'ambdós sentits (emissió – recepció).
6. INTERACCIÓ A INTERNET
On s’accedeix
Direcció de les dades
Que s’intercanvia
Mecanismes fraudulents
Pàgina Web
Recepció
Es visualitza el contingut a través
de la descàrrega d’informació
Cookies (informen sobre
webs visitades, utilitzat
amb finalitats comercials)
Registre a pàgines
privades (xats,
fòrums, ...)
Emissió
Dades personals (nom, edat,
direcció, correu electrònic,
aficions, ...)
S’emmagatzema la
informació en servidors
per poder crear perfils
Correu electrònic
Recepció – Emissió
Informació dintre d’un grup
prèviament conegut
Facilitació de les dades
per finalitats comercials a
“desconeguts”
Cercadors
(Google)
Recepció – Emissió
A través de les cerques es rep i
emet informació
Gustos, inquietuds,
interessos, per tal de
saber les preferències
8. NORMATIVA
Les Principals Lleis que Ens Protegeixen a Espanya i la Unió Europea
Normativa espanyola:
Llei 34/2002 de 11 de Juliol de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic. Destinada a regular la
prestació de serveis de societat de la informació en general. Ja que en molts casos el frau recau en la falta de informació o
la distorsió d’aquesta.
Reial Decret Legislatiu 1/2007 de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels
Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries .
El text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris , incorpora les següents lleis complementàries :la
Llei 26/1984 , de 19 de juliol , General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris
RRD 1906 /99. Pensat exclusivament per a la contractació electrònica i telefònica , que complementa la LOCM .
Llei 59/2003 de 19 de desembre, de signatura electrònica.
Llei 32/2003 General de Telecomunicacions sobre Comunicacions Electròniques (Modifica la Llei de Comerç Electrònic i
Serveis de la Societat de la Informació).
Reial decret 1133/1997, d'11 de juliol, pel qual es regula l'autorització de les vendes a distància i la inscripció en el Registre
d'empreses de venda a distància .
Normativa Comunitària:
Directiva 2000/31/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny, relativa a determinats aspectes dels serveis de la
societat de la informació, en particular, el comerç electrònic en el mercat interior (Directiva sobre el comerç electrònic)
Directiva 97/7/CE del Parlament Europeu i del Consell de 20 de maig, relativa a la protecció dels consumidors en matèria de
contractes a distància.
9. TRANSACCIONS
Tipus de transaccions en comerços
on-line i formes de pagament .
Fraus i estafes més utilitzades.
• Transaccions més comuns
• Phishing.
• Pagament contra reemborsament.
Envien correus a les víctimes, aparentment segurs per aconseguir
dades confidencials de l’usuari.
• Pagament amb targeta.
• Pagament per transferència bancaria.
• Pagament telefònic.
• Remeses de diners.
Tipus de formes de pagament
• PayPal.
• E-Gold.
• StormPay
• MoneyBookers.
• Loteries falses.
Es comunica mitjançant un correu que ets l’afortunat, per
aconseguir dades bancaries per poder fer l’entrega del premi.
• Webs falses de recarrega.
Ofereixen descarregues econòmiques obtenint dades de l’usuari.
• Scam.
Captació de persones per un treball fictici que l’involucra en
blanquejar diners de Phishing.
10. SEGURETAT
• Verificar la direcció del lloc on es vol fer la compra, una lletra diferent o un número
menys pot indicar perill. El més recomanar és escriure la direcció i no seguir enllaços.
• Internet, pot servir com a base d'informació respecte una pàgina. Es recomanable que
l'usuari busqui informació en Foros sobre la reputació de la pàgina amb les experiències
d'altres compradors.
• Encara que sigui engorrós per saber les condicions de compra-venda d'un servidor en
necessari llegir les polítiques i normatives .
• Moltes transaccions a la xarxa es fan amb targetes de crèdit o dèbit. S’hauria de revisar
els moviments de les últimes transaccions per verificar les condicions de la compra.
• Quant s'accedeix a llocs per fer transferències, utilitzar portals de total confiança, i no
fer-ho des de dispositius d'ús públic, per evitar un possible software que capturi les
dades inserides a l'ordinador.
• Utilitzarem eines per detectar i bloquejar amenaces. Les aplicacions estaran
actualitzades, per evitar les vulnerabilitats de dissenys dels buscadors.
• No escriurem informació personal indiscriminada-ment. Assegurarem on deixem
informació i comprovarem les mesures de seguretat necessàries per que sigui segur.
11. SENTÈNCIES.
Jutgat número 3 de Malaga, 19/12/05
• La jutgessa va dictaminar a favor els
acusats, afirmant que una compra amb
una tarjeta aliena podria haver-se
evitat si l'empresa venedora hagués dut
a terme la identificació pertinent del
comprador. Afirma que l'empresa no
realitzes aquesta comprovació van ser
els detonant de la compra, i no es pot
atribuir només a un engany de l'acusat.
• Els fets van ser probats i admessos pels
acusats, tot i això van ser absolts.
Audiència Provincial de Barcelona juliol de
1996
• Absol dels delictes d'estafa i falsedat a
l'acusat, tot i que aquest va reconèixer la
utilització d'aquestes targetes robades,
destacant que ell va signar com a comprador
i que la targeta era d'una dona.
• La Sala corrobora que davant dels
comerciants el lladre va manifestar ser el
titular de la targetes i sense ensenyar cap
altre document signava amb similitud a la
signatura d'aquesta.
12. REGULACIÓ
Ens poden donar diferents casos quan
rebem el producte a casa:
La garantia que s’ofereix al consumidor
són de dos tipus:
• CAS 1:
Garantia de tipus legal. Drets:
Quan el producte és defectuós o és inequívoc.
Abans de signar l’albarà d’entrega del producte,
es recomanable obrir el paquet i verificar que
tot estigui correcte.
•
• CAS 2:
No hi ha hagut un compliment de les condicions
acceptades. L’usuari podrà decidir que fa i té
dret a un producte sense augment de preu, que
tingui les mateixes característiques.
• CAS 3:
Devolució del producte per no estar-ne satisfet del
tot. El consumidor té dret a desistir del
producte, sense donar cap explicació del motiu i
sense cap recàrrec afegit, durant el període de 7
dies naturals.
Reparació totalment gratuïta del producte.
• Substitució del producte per un altre de igual o
amb característiques idèntiques.
•
Si la reparació no s’ha dut a terme, o el
problema es repeteix, es pot procedir a la
rebaixa en el preu de compra del producte.
• El comprador pot tornar el producte i rebre
l’import total de la compra.
Garantia de tipus comercial:
• Es tracta d’una garantia addicional a la garantia
legal, que el venedor o fabricant del producte
ofereix al client final, fent així, més ampli un
període de garantia.
13. REGULACIÓ
Es dona el cas d’emetre una reclamació,
quan hi ha un desacord entre el venedor
del producte i el consumidor.
El consumidor té diferents mètodes per iniciar una
reclamació:
• Full de reclamacions que ha de tenir la empresa en
el seu lloc físic.
• En el cas de compres per internet, deixar
constància al servei d’atenció al client de la
empresa la nostra reclamació.
• Si en un termini màxim de dues setmanes, no s’ha
rebut cap contesta, s’ha de dur a terme la mateixa
reclamació, a la oficina d’atenció al consumidor del
nostre municipi.
• Cal seguir amb atenció les indicacions dels
organismes, per tal d’arribar a un acord amb la
empresa venedora del producte.
Organismes de informació i defensa dels
consumidors:
• OMICs oficines de informació al consumidor.
• Agència catalana del consum.
• Instituto nacional del consumo
• Centro Europeo del Consumidor
en España
• International Consumer
Protection and Enforcement
Network.
15. CONCLUSIONS.
• Hi ha una evolució molt més important dels mitjans i recursos que no pas sobre el
coneixement generalitzat, fet que suposa una amenaça al moment de la seva utilització.
• Existeix una interrelació entre tots els conjunts existents en un mercat però de forma
cibernètica, fet que involucra a tothom.
• Encara que hi hagi voluntat de regulació, la normativa evoluciona més lentament que
aquest entorn, fet que sempre deixa buits legals que representen amenaces per als usuaris.
• Finalment, ha tingut que ser el mercat o qui ofereix els serveis, qui introdueixi mesures de
seguretat o regulació, per tal de donar confiança i poder atreure més sectors.
•
D’aquesta forma, podem afirmar que hem assolit els nostres objectius, essent conscients de
les formes de pagaments existents a la xarxa com també els diferents fraus que se’n poden
derivar, on en aquest espai tant canviant, sempre es necessària la regulació a través de la
normativa, però també la intencionalitat de bon funcionament pels qui interactuen.
