1. Consumidors a la xarxa: Drets i transaccions
Nom del grup: Formigues Cibernautes
Estudiants de Grau de Dret
Universitat Oberta de Catalunya
Assignatura: Ús i aplicacions de les TIC
Primer semestre de l'any 2013-2014
MEMBRES DEL GRUP 3:
Silvia Costa Estanyol
Lorena Llamas Prieto
David Lucia Marti
Julia Nadal Guardia
3. Introducció i objectius.
•
•
• El projecte intenta informar al lector
en la problemàtica de les
transaccions a la xarxa, donat el
volum d’aquesta activitat.
• A espanya quatre de cada deu
habitants realitzen compres a
través d’internet.
• Per dur a terme aquest projecte
s’utilitzaran
fonts
d’origen
cibernètic.
•
•
•
• Conèixer els tipus d’estafa més
habituals en el món de les
compres on-line.
• Explicar la legislació vigent a l’estat
espayol.
• Opinar sobre la tèsi de si es
necessària una nova regulació en
aquest àmbit.
• Oferir als usuaris unes pautes per
intentar evitar actuacions que
impliquin un risc.
•
4. L’entorn: La XarXa
Va ser creada per l’exèrcit de EEUU durant la dècada dels anys seixanta, i durant el 1990 es va
popularitzar.
5. INTERACCIÓ
Intercanvi inicial: Xarxa Local, l’intercanvi
es fa en un mateix entorn tancat
Amb l’ampliació del nombre de Xarxes i la distància
entre elles, apareix Internet
Entre els equips es pot compartir informació,
impressores, espais comuns, ...
No hi ha perill amb la confidencialitat, ja que
les dades estan amb un “circuit tancat”.
Tampoc hi ha evolució amb nova informació.
Apareix la “lliure circulació” d’informació.
Les dades ja no estan segures, on la interacció
d’aquestes es d'ambdós sentits (emissió – recepció).
7. NorMativa
Drets i Deures dels Subjectes que hi Intervenen
Tots els cibernautes tenim una seguretat jurídica que és canviant i s'adapta a les noves TIC, les
seves últimes actualitzacions, tendències, buits legals. Però no només són drets al que podem
atendre’ns durant les intervencions a la xarxa, sinó que també som responsables de deures.
El primer deure és la autoprotecció. Protegir els nostres comptes, i informació personal és bàsic
per, alhora, protegir els dels nostres contactes i informació de tercers a la qual pugui aconseguirse'n l'accés. És important seguir un curós comportament i alerta.
Seguretat Jurídica
8. NorMativa
Les Principals Lleis que Ens Protegeixen a Espanya i la Unió Europea
Normativa espanyola:
Llei 34/2002 de 11 de Juliol de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic. Destinada a regular la
prestació de serveis de societat de la informació en general. Ja que en molts casos el frau recau en la falta de informació o
la distorsió d’aquesta.
Reial Decret Legislatiu 1/2007 de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels
Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries .
El text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris , incorpora les següents lleis complementàries :la
Llei 26/1984 , de 19 de juliol , General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris
RRD 1906 /99. Pensat exclusivament per a la contractació electrònica i telefònica , que complementa la LOCM .
Llei 59/2003 de 19 de desembre, de signatura electrònica.
Llei 32/2003 General de Telecomunicacions sobre Comunicacions Electròniques (Modifica la Llei de Comerç Electrònic i
Serveis de la Societat de la Informació).
Reial decret 1133/1997, d'11 de juliol, pel qual es regula l'autorització de les vendes a distància i la inscripció en el Registre
d'empreses de venda a distància .
Normativa Comunitària:
Directiva 2000/31/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny, relativa a determinats aspectes dels serveis de la
societat de la informació, en particular, el comerç electrònic en el mercat interior (Directiva sobre el comerç electrònic)
Directiva 97/7/CE del Parlament Europeu i del Consell de 20 de maig, relativa a la protecció dels consumidors en matèria de
contractes a distància.
10. Seguretat
• Verificar la direcció del lloc on es vol fer la compra, una lletra diferent o un número
menys pot indicar perill. El més recomanar és escriure la direcció i no seguir enllaços.
• Internet, pot servir com a base d'informació respecte una pàgina. Es recomanable que
l'usuari busqui informació en Foros sobre la reputació de la pàgina amb les
experiències d'altres compradors.
• Encara que sigui engorrós per saber les condicions de compra-venda d'un servidor en
necessari llegir les polítiques i normatives .
• Moltes transaccions a la xarxa es fan amb targetes de crèdit o dèbit. S’hauria de revisar
els moviments de les últimes transaccions per verificar les condicions de la compra.
• Quant s'accedeix a llocs per fer transferències, utilitzar portals de total confiança, i no
fer-ho des de dispositius d'ús públic, per evitar un possible software que capturi les
dades inserides a l'ordinador.
• Utilitzarem eines per detectar i bloquejar amenaces. Les aplicacions estaran
actualitzades, per evitar les vulnerabilitats de dissenys dels buscadors.
• No escriurem informació personal indiscriminada-ment. Assegurarem on deixem
informació i comprovarem les mesures de seguretat necessàries per que sigui segur.
11. Sentències.
Jutgat número 3 de Malaga, 19/12/05
• La jutgessa va dictaminar a favor els
acusats, afirmant que una compra amb
una tarjeta aliena podria haver-se
evitat si l'empresa venedora hagués
dut a terme la identificació pertinent
del comprador. Afirma que l'empresa
no realitzes aquesta comprovació van
ser els detonant de la compra, i no es
pot atribuir només a un engany de
l'acusat.
• Els fets van ser probats i admessos pels
acusats, tot i això van ser absolts.
Audiència Provincial de Barcelona juliol de 1996
• Absol dels delictes d'estafa i falsedat a
l'acusat, tot i que aquest va reconèixer la
utilització d'aquestes targetes robades,
destacant que ell va signar com a
comprador i que la targeta era d'una dona.
• La
Sala corrobora que davant dels
comerciants el lladre va manifestar ser el
titular de la targetes i sense ensenyar cap
altre document signava amb similitud a la
signatura d'aquesta.
12. REGULACIÓ
Ens poden donar diferents casos quan rebem el producte a casa:
La garantia que s’ofereix al consumidor són de dos tipus:
13. REGULACIÓ
Es dona el cas d’emetre una reclamació, quan hi ha un desacord
entre el venedor del producte i el consumidor.
15. Conclusions.
• Hi ha una evolució molt més important dels mitjans i recursos que no pas sobre el coneixement
generalitzat, fet que suposa una amenaça al moment de la seva utilització.
• Existeix una interrelació entre tots els conjunts existents en un mercat però de forma cibernètica,
fet que involucra a tothom.
• Encara que hi hagi voluntat de regulació, la normativa evoluciona més lentament que aquest
entorn, fet que sempre deixa buits legals que representen amenaces per als usuaris.
• Finalment, ha tingut que ser el mercat o qui ofereix els serveis, qui introdueixi mesures de
seguretat o regulació, per tal de donar confiança i poder atreure més sectors.
•
D’aquesta forma, podem afirmar que hem assolit els nostres objectius, essent conscients de les
formes de pagaments existents a la xarxa com també els diferents fraus que se’n poden derivar,
on en aquest espai tant canviant, sempre es necessària la regulació a través de la normativa,
però també la intencionalitat de bon funcionament pels qui interactuen.