3. Introducció Al 21 setembre de 1939 el cap de policia de seguretat de les SS va donar el ordre de que tots el jueus que vivien en zones rurals ocupades per l’Alemanya Nazi en Polònia, fossin tancats en zones situades a les afores dels nuclis urbans. Allà no hi havia ni electricitat ni instal·lacions de sanitat bàsiques. Aquest va ser l'inici dels guetos. A començaments de 1940 van construir en Lódz el primer gran gueto i el van tancar. El més gran va ser el de Varsòvia a finals del 1940, on van recloure a uns 445.000 jueus.

4. La reclusió dels jueus als guetos Durant l’època del domini de Hitler,el poble jueu va ser forçat a viure en gueto. Aquesta va ser una de les principals mesures aplicades contra la població jueva, a la qual es volia expulsar d’Europa. El nazisme defensava l’existència de races i la superioritat de la raça ària per sobre de la resta. D’aquestes, la raça jueva era considerada infrahumana, de manera que es justificava la seva expulsió o eliminació. La política nazi va traure als jueus tots els seus drets.

5. Les condicions de vida al gueto de Varsòvia A Varsòvia els nazis van establir el gueto més gran d'Europa durant la Segona Guerra Mundial. Abans de la guerra els jueus eren gairebé un 30 per cent de la població a Polònia. Just després de la rendició de Polònia, els jueus de Varsòvia van ser sotmesos a atacs brutals i reclutats obligatòriament per a realitzar treballs forçats. Les seves condicions eren pèssimes en tots els aspectes: el menjar era escàs, les condicions higièniques insuficients, i, en general hi havia carència de necessitats bàsiques per sobreviure. El 16 de novembre de 1940 els jueus de Varsòvia van ser tancats al gueto.

6. El Judenrat És el nom que rebien els consells jueus que governaven els guetos establerts pels nazis. Tenien al seu càrrec a tota la població d'un gueto, havent de mantenir l'ordre, i també de complir i fer complir les directrius alemanyes. Així doncs el Judenrat no estava per satisfer les necessitats dels jueus en els camps d’extermini, sinó per satisfer les dels alemanys . Vigilats per la policia del Judenrat, un grup de nens del gueto de Łódź fa cua per embarcar en el tren que els portarà al camp d'extermini de Chelmno. Entrada a les oficines del Judenrat, gueto de Varsòvia.

7. Als guetos sovint es realitzaven seleccions amb els nens jueus que estaven en bones condicions Normalment, la majoria de nens jueus no solien arribar a ser adults en condicions de treball com aquestes. Els joves jueus dins del gueto Molt d’ells morien molt joves per la falta de recursos bàsics. Altres eren escollits per formar les primeres files del exèrcit; anomenats “nens antimines” Nens i dones que eren deportats a altres camps d’ extermini situats a quilometres i quilometres del seu gueto.

8. Fàbrica de Schindler Fàbrica de teules situada al camp de les Milles Fàbriques nazis al gueto Els alemanys van crear diverses fàbriques dins del ghetto, entre elles les fàbriques Òptima i Madritsch, en les que s'utilitzava als jueus per realitzar treballs forçats. També es van utilitzar diversos centenars de jueus en fàbriques i projectes de treballs forçats a l'exterior del gueto. Eren forçats a treballar si estaben en condicions; sino eren executats en cambres de gas. Tot i aixó els treballadors rebien una ració de menjar molt petita que moltes vegades no era suficient per viure

9. Cultura i Educació al gueto Als guetos s’organitzaven escoles i classes clandestines. Aquestes escoles estaven amagades en soterranis i apartaments. Els llibres es passaven de contraband. En el gueto de Theresienstadt a Praga es van reunir fins a 60.000 volums. Malgrat les dificultats de la vida quotidiana, en molts guetos es celebraven concerts, conferencies, obres de teatre, cabarets i concursos d’art.

10. Activitats religioses al gueto Els alemanys van prohibir els serveis religiosos en la majoria dels guetos, de manera que els jueus pregaven i celebraven cerimònies religioses en secret. A Varsòvia es sabut que dins del gueto hi havien 600 grups de religiosos que oraven. Les pregàries els ajudaven a mantenir la moral alta. Molts veien l’oració com una forma de resistència espiritual.

11. Els Guetos més importants El Gueto de Varsòvia El Gueto de Lódz El Gueto de Theresienstadt

12. Gueto de Lódz El gueto de Lódz va ser construït pels nazis a Polònia. Era el segon gueto més gran després del gueto de Varsòvia. Va ser creat per concentrar jueus i gitanos. Va acabar sent un important centre industrial. Gràcies a la seva gran productivitat el gueto no es va destruir fins el 1944. Va ser l’últim gueto a Polònia.

13. Gueto de Theresienstadt Aquest gueto estava situat a la ciutat de Terezin, a l’actual República txeca. Es va construir l’any 1944. Aquí van tancar jueus. Aquest gueto servia principalment de trànsit als camps d’extermini i també com a gueto model amb finalitats propagandístiques.

14. Gueto de Varsovia El gueto de Varsovià va ser el gueto més gran que es va construir a Polònia. Durant els tres anys de la seva existència es va reduir la població de 400.000 jueus fins a 50.000. A aquest gueto es va produir la rebel·lió contra els nazis, una de les més importants que es van fer contra el poder dels nazis.

15. A la història del Reich nazi, el gueto de Varsòvia va ser un dels que més jueus va retenir. Es diferencia dels altres guetos per... Estava molt mes vigilat i protegit per evitar la fuga, ja que hi havia gran part de la població jueva de Polònia. Les oficines del Consell Jueu estaven ubicades en el carrer Grzybowska, a la part sud del gueto. Van intentar cobrir totes les necessitats dels residents del gueto, que lluitaven constantment per sobreviure.

16. La rebel.lió del gueto de Varsòvia La SS es preparava per transportar jueus des de Varsòvia fins al camp de concentració de Treblinka. Quan van entrar al gueto de Varsòvia van ser atacats per uns quants jueus armats amb granades de mà i es van haver de retirar, començant una petita guerra que va durar un mes. Els cap dels jueus era en Mordechai Anielewicz. Van morir 13.000 jueus. Malgrat la inevitable derrota, es recorda com un moment de lluita i resistència contra el poder nazi.

17. Les conseqüències que va tenir el Gueto Les conseqüències van ser devastadores: milers de persones mortes a causa de la fam, de la falta de condicions higièniques, de les execucions... Un total de més de 5.000.000 de jueus van ser assassinats. Uns 3.000.000 en centres d'extermini i en camps de treball. 1.400.000 en els afusellaments massius. Més de 600.000 van morir als guetos.

18. El final dels guetos L’any 1943 els alemanys ja començaven a perdre la guerra. Això va precipitar la destrucció dels guetos que quedaven i la deportació dels jueus a camps de concentració on serien eliminats ja fos a les càmeres de gas o amb treballs i condicions infrahumanes. El 1943 van començar a eliminar tots el guetos de Bielorrússia i d’Europa oriental, fins que al setembre del 1943 ja no quedava cap gueto. La segona meitat de 1944 els alemanys van reunir a 50.000 jueus del camp de concentració d’Estònia i els van endur cap al oest en una “marxa de la mort”, caminant dies sense menjar ni aigua nomes perquè no fossin alliberats. Presoners en “La marxa de la mort”

19. Els supervivents Dos milions de jueus van sobreviure en la Uni ó Sovi è tica, més milers de supervivents van comen ç ar a traslladar-se a Occident. Es van fundar hospitals per als sobrevivents, guarderies, escoles. Al finalitzar la guerra els pa ï sos aliats com Estats Units van rebre milers de supervivents.

20. Conclusió Aquest treball fet per en Ricard Colin i en David Sánchez es fixa en una petitíssima part del que va ser l’Holocaust o la Shoah: la vida al gueto. És un tema molt conegut per la terrible manera com els nazis van tancar als jueus en gueto dins de nuclis urbans, a zones limitades amb murs fets per ells mateixos i els van obligar a viure en condicions extremes, en les quals només sobreviure era un èxit. Haver fet aquest treball ens ha fet entendre el patiment que havien de suportar els jueus dins del gueto i fins que els deportaven a camps d’extermini, on mataven a jueus sense pensar que també eren persones com ells i com nosaltres, però amb una diferent procedència ètnica i cultural.