1. HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA

3. Textos catalans més antics conservats 2ª 1/2 del s. XII. En prosa i no estrictament literaris. Traducció catalana del Forum Iudicum o Llibre del jutge (compendi jurídic visigot) Homilies d’Organyà (Alt Urgell) (sermons religiosos)

4. (Trobadors, poetes, creadors) Entre finals s. XI i el s.XIII sorgeix a Occitània (sud de l’actual França) la poesia trobadoresca o provençal. Escrita en LLENGUA D’OC LÍRICA TROBADORESCA Assoleix tant prestigi que els trobadors catalans adopten tant el preceptes de la seva lírica com la seva llengua .

5. CANÇÓ : Temàtica amorosa L’amor feudal, entès com a servei a la dama. El trobador ( hom ) es proclama vassall de la dama ( midons ) a qui promet fidelitat, homenatge ( fina amors ). La dama és objecte d’idealització. Aquestes relacions són adúlteres, a la composició s’amaga el nom de la dama sota el senyal . A pareix la figura d e ls lausengiers (espies) que poden delatar la relació al marit ( gilós ) Regulat per preceptives de normes estrictes de rima, estrofisme i temàtica. Es subdivideix en CLUS (hermètic, conceptual ) i LLEU (senzill i entenedor). ESTIL DELS TROBADORS : GÈNERES TROBADORESCOS:

6. SIRVENTÈS: Temàtica guerrera i satírica Els trobadors s’insulten, es calumnien i es desafien a combat. ALTRES: Pastorel·la : diàleg entre un cavaller i una pastora. Albada : Comiat dels amants a l’alba, temerosos de l’arribada del marit. Plany: elogi fúnebre per la desparició del senyor o un amic. Dansa i balada : contenen un refrany (repetició de versos per un cor que dóna rèplica al solista)

8. Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) Són creat e ésser m’és dat a servir Déu que fos honrat, e són caüt en mant pecat e en ira de Déu fui pausat. Jesús me venc crucificat, volc que Déus fos per mi amat. ... Poema biogràfic. Cant de Ramon

10. Seguint la línia “contrafet al diví” Llull pren gèneres de la poètica trobadoresca com la cançó (amor profà) per refer-los amb contingut netament religiós. Al Blanquerna trobem la cançó amorosa A vos, dona Santa Maria. POESIA La midons feudal és substituïda per la mare de Déu. A vos, dona Verge Santa Maria es dóna tot qui es vol enamorar de vós tan fort que ja res no voldria si vós no hi sou, desitjar ni estimar: car tot voler milloraria sobre tot altre que no sia el vostre amor, vós mare de l’amor; qui no us estima cau en desamor. (…)

12. Crisi del pensament medieval. L’Humanisme penetra a Catalunya gràcies a la Cancelleria Reial La impremta contribuirà a la difusió de les noves idees. València esdevé la capital literària i hegemònica de la Corona d’Aragó. Segle d’or de les lletres catalanes (s.XIV-XV) A Itàlia es desenvolupa una nova concepció del món que tancarà l’etapa medieval: L’ HUMANISME

13. A CATALUNYA: La PROSA rebrà la influència classicitzant de l’ humanisme: Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) Lo somni , 1399 (en forma de diàleg. Qüestiona la immortalitat de l’ànima) La POESIA resta sota la influència de la lírica trobadoresca (continuïtat dels tòpics medievals i de les estructures mètriques i estròfiques) No es fa ressò de les innovacions del dolce stil novo italià (Dante i Petrarca són els poetes de la raó i els sentiments) S’inicia un llarg període de desoccitanització fins a l’aparició de l’obra d’ Ausiàs March .

14. CRISI DEL PENSAMENT MEDIEVAL Anselm Turmeda (Mallorca,1352-Tunis,1430) Personifica la crisi espiritual d’Occident a finals del s.XIV. Poema Elogi dels diners (inclòs al Llibre de les amonestacions , 1397) mordaç retrat dels usos i costums del món cristià: Diners del fals fan veritat, i de jutge fan advocat; savi fan tornar l’home boig, com més en tingui Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal i el fan sant celestial, segons qui els usa. (…) Obra important: La disputa de l’ase .

15. AUSIÀS MARCH (1397-1459) “ Així com cell que es veu prop de la mort”

19. CANT ESPIRITUAL . Una llarga oració de 224 versos on mostra el penediment per haver caigut en “foll amor” (amor sensual) i tem la condemna eterna. Qualificat com el poeta de l’amor, als seus poemes amorosos es debat entre dos sentiments contradictoris: l’amor carnal i l’amor espiritual . CANTS DE MORT . Sis poesies on es plany per la mort d’una sola dama.

20. Glossa de l’estrofa del poema LXXXI Cicle Llir entre cards Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant, e veig a vós bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant. Estàtua del poeta a Gandia

21. El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills d’un home en plena tempesta en el mar. El “lloc” que veu que el podria salvar (metàfora de l’amor de la dama) no és al seu abast. La dissort del destí l’ajuda a constatar la indiferència de la dama envers ell. Pren una decisió venjativa: anar difonent l’orgull de la dama pertot. S’inicia amb la fórmula “Així com cell” , una comparació que li permet fer més entenedor el seu sentiment de desesperació a causa del desamor. Recursos retòrics: hipèrbole i anàfora . Forma: Cobla de vuit versos decasíl·labs rima consonant creu-creuada. (10A/10B/10B/10A /10C/10D/10D/10C)

23. NOVEL·LA CAVALLERESCA CURIAL E GÜELFA , Anònim TIRANT LO BLANC , Joanot Martorell

24. Institució medieval que constituïa un dels ordes de la societat feudal. Organització paramilitar . Els cavallers hi ingressaven mitjançant cerimònia . En un principi la institució era oberta a tot home lliure cristià amb recursos per mantenir l’armament i el cavall. Cap a mitjans del s. XII començaren a haver disposicions que exigien ascendència cavalleresca i, finalment, cap a la meitat del s. XIII, aquesta s’imposà. La Cavalleria

26. Des de la 2ª ½ del s. XII, la cavalleria inspirà els autors per a la creació de la narrativa de tema cavalleresc : Matèria de Bretanya – recreació del mite del cavaller errant aventurer. Alhora aquesta literatura influí en els costums dels cavallers reals que imitaren les novel·les. A partir de la 2ª ½ del s. XV la institució comença a ser desplaçada pels exèrcits professionals. Tot i així, fins ben entrada l’Edat Moderna, segueix sent tema literari.

30. Escenaris de la Matèria de Bretanya

35. Tirant lo blanc Escrita entre 1460 i 1468. En morir Matorell, fou enllestida per Martí Joan de Galba qui la va fer imprimir el 1490 a València. Els seus cinc nuclis episòdics, coincidents amb els espais geogràfics, són: Tirant a Anglaterra, Tirant a Sicília i Rodes, Tirant a l’imperi bizantí ( Constantinoble ) Tirant al nord d’Àfrica, Tirant retorna a Constantinoble. Narra la història del jove cavaller bretó Tirant des que és armat a Anglaterra. Demostra ser el millor cavaller del món als torneigs i justes i com a cavaller integrat als exèrcits militars, esdevenint capità general. L’heroi és de mesura humana, és més enginyós que forçut, guanya perquè sap dosificar els esforços, planifica les batalles i posa paranys als adversaris.