SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 19
El Montseny
i els seus arbres!
   Vidal Bosqued
El Montseny 1

    El nom de Montseny ve
    del llatí que traduït al
    nostre idioma, Mont vol
    dir muntanya i seny
    sagrada, o sigui que
    Montseny vol dir
    muntanya sagrada.
El Montseny 2

    Les comarques que hi
    ha al voltant son :
    Osona, El Vallès
    Oriental i La Selva.

    El riu Tordera és un riu
    que passa pel mig.

    El Montseny és
    patrimoni mundial de la
    UNESCO!

    L'hem de cuidar bé!!
El Montseny 3
Està format per...
El Turó de l'Home, les
                           Quins noms!?@&
 Agudes, el Matagalls,
 Puig Drau, el Sui, el Pla
 de la Calma i el
 Tagamanent.
L'Alzina 0

    Nom científic: Quercus ilex.

    Família: Fagàcies.

    Origen:    Països mediterranis.

    Reproducció: Les glans maduren a la tardor i cauen
    a terra. Germinen fàcilment amb les pluges.

    Hàbitat: Suporta bé la sequera i viu en diferents
    tipus de terres, des del costat del mar fins als 1500m
    d'altura. És molt resistent i rebrota després dels
    incendis.
L'Alzina 1




−   L'origen!
Ve del mar Mediterrani occidental


     El mar allà s'esta molt bé
L'Alzina 2




 
     Les fulles
 
     Les fulles joves tenen punxes però al fer se
     velles s'arrodoneixen, per tant la fulla de la
     dreta serà jove I la de l'esquerra vella .
 
     Tenen un borrissol blanc a la part inferior.
L'Alzina 3




 
     El fruit
 
     La gla madura el setembre
 
     A les fotos encara no estan madurs


                 Quina fam!
L'Alzina 4

    Altres informacions: Les glans són
    molt apreciades com a aliment dels
    porcs.

    La fusta és utilitzada per a la
    construcció i per la fabricació d'eines.
    També s'utilitza per fer carbó vegetal.

    A Catalunya hi ha 2 varietats d'alzines:
    l'alzina de fulla llarga (Quercus ilex
    subsp. ilex) i l'alzina de fulla curta o
    carrasca (Quercus ilex subsp.
    rotundifolia).

    També hi ha el garric (Quercus
    coccifera) que presenta forma d'arbust
    amb les fulles i les cúpules de les glans
    punxants.

    Un altre arbre similar és l'alzina surera
    (Quercus suber) de l'escorça del qual
    s'extreu el suro.
El Castanyer 0

    El nom científic és : Castanea sativa.

    Família: Fagàcies.

    Origen:    Europa meridional i Àsia Menor.

    Reproducció: Es reprodueix per llavors.

    Hàbitat: Viu en terrenys frescos i plujosos formant
    bosc; no suporta els terrenys amb molta calç.
El Castanyer 1





    El castanyer és comú al nord-est de Catalunya.

    O també al Pirineu, a les Serralades Costaneres
    Catalanes i al nord i l'interior del País Valencià.

    Com tothom sap la “Castanyera” ven castanyes a
    la gent.

    I ara us explicaré coses sobre el seu fruit...
El Castanyer 2





    EL SEU FRUIT!!!!
Tenen una protecció en una cúpula
Les castanyes són un aliment molt energètic que conté un
espinosa !!
40% d'hidrats de carboni. També posseïxen proteïnes,
lípids, sals minerals i vitamines A, B i C. La cultura popular
de cada regió ha ideat diferents maneres de preparar-les.
Es poden menjar crues, rostides, cuites o seques.
El Castanyer 3

    El Castanyer serveix
    per a moltes coses...

    Com posar follets!

    Altres informacions:
    La fusta és utilitzada
    per fer mobles i bótes
    de vi.
El Castanyer 4

    LA FULLA!!!!

    Les fulles dels castanyers
    són simples, de forma
    ovalada o de punta de
    llança i d'una longitud que
    va des dels 10 fins als 30
    centímetres.
L'Avet 0

    Nom científic: Abies alba.

    Família: Pinàcies.

    Origen:   Centre i sud d'Europa.

    Reproducció: Es reprodueix per llavors.

    Hàbitat: Viu a l'alta muntanya entre els 1200-2000m,
    en terres permeables dels Pirineus, si bé també el
    trobem al Montseny.
L'Avet 1

    Totes les espècies
    d'aquest gènere són
    arbres de fulla perenne
    que fan de 10 a 80
    metres d'alçària.
L'Avet 2

    L'Avet també serveix per...
    La seva fusta és utilitzada
    per fer mobles, bigues i per
    fabricar paper.

    De les fulles i la fusta
    s'extreu l'oli de trementina,
    que es fa servir en medicina;
    de l'escorça s'extreu la
    trementina per a la
    fabricació de pintures i
    vernissos.
L'Avet 3

    Els fruits són els
    pinyons, que surten de
    la pinya.

    Si els que estàveu us
    recordeu a P-5 ens van
    explicar el conte del
    petit avet dons no tenia
    res a veure perquè els
    avets són molt alts!
Altres cosses sobre el Montseny.
                                                               Aixó sacaba!



El Parc Natural del Montseny és un dels 12 espais naturals que gestiona la Diputació de
Barcelona


Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís: la carena del Turó de l'Home
(1.706m) i les Agudes (1.703m), el Matagalls (1.697m) i el pla de la Calma (Puig Drau
1.344m), que, units pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclen la
conca alta del riu Tordera.

 Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al
 Montseny.


 A la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals
 característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la
 muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients
 centreeuropeus per sobre dels 1.000m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients
 subalpins als cims (matollars i prats culminals).

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Platero en el Desert de les Palmes
Platero en el Desert de les PalmesPlatero en el Desert de les Palmes
Platero en el Desert de les Palmes
 
La tardor bloc
La tardor blocLa tardor bloc
La tardor bloc
 
Flora i fauna
Flora i faunaFlora i fauna
Flora i fauna
 
El Medi Terrestre. El Bosc.
El Medi Terrestre. El Bosc.El Medi Terrestre. El Bosc.
El Medi Terrestre. El Bosc.
 
Laura Sans Ricino
Laura Sans RicinoLaura Sans Ricino
Laura Sans Ricino
 
Vegetacio
VegetacioVegetacio
Vegetacio
 
Penya de s’indi david irene
Penya de s’indi david irenePenya de s’indi david irene
Penya de s’indi david irene
 
Treball de camp: La collita d'olives
Treball de camp: La collita d'olivesTreball de camp: La collita d'olives
Treball de camp: La collita d'olives
 
Flora grup 4
Flora grup 4Flora grup 4
Flora grup 4
 
L'olivo
L'olivoL'olivo
L'olivo
 
Power medi natural2
Power medi natural2Power medi natural2
Power medi natural2
 
Pn cadi moixero_isabel
Pn cadi moixero_isabelPn cadi moixero_isabel
Pn cadi moixero_isabel
 
PROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTESPROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTES
 
La tardor.
La tardor.La tardor.
La tardor.
 
Bosc mediterrani
Bosc mediterraniBosc mediterrani
Bosc mediterrani
 
La tardor.
La tardor.La tardor.
La tardor.
 
Flora d'itàlia
Flora d'itàliaFlora d'itàlia
Flora d'itàlia
 
Els arbres
Els arbresEls arbres
Els arbres
 
Power point olivera 2
Power point olivera 2Power point olivera 2
Power point olivera 2
 
La desforestació
La desforestacióLa desforestació
La desforestació
 

Semelhante a El montseny

Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedáguestaf43c28
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedáguesteef932
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedáguest9cd487
 
Plantes del País Valencià
Plantes del País ValenciàPlantes del País Valencià
Plantes del País Valenciàbisbecliment
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsvicentaros
 
Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, per Alba i Nayara
Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, per Alba i NayaraParc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, per Alba i Nayara
Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, per Alba i Nayaracinquesiseconsolferre
 
Família Fagàcies
Família FagàciesFamília Fagàcies
Família Fagàciesjfelip1
 
Coniferofitins (pins, avets i cedres)
Coniferofitins (pins, avets i cedres)Coniferofitins (pins, avets i cedres)
Coniferofitins (pins, avets i cedres)jfelip1
 
Paula i Carla
Paula i CarlaPaula i Carla
Paula i Carlantpalau
 
Herbari naturals
Herbari naturalsHerbari naturals
Herbari naturalsura98
 
Estudi de la biodiversitat del Saler
Estudi de la biodiversitat del SalerEstudi de la biodiversitat del Saler
Estudi de la biodiversitat del Salerpepet2006
 
Projecte val d'aran
Projecte val d'aranProjecte val d'aran
Projecte val d'arankendra85
 
Els mamífers terrestres de catalunya
Els mamífers terrestres de catalunyaEls mamífers terrestres de catalunya
Els mamífers terrestres de catalunyaOcelleta
 
Punts d'interés botànic Tàrrega
Punts d'interés botànic TàrregaPunts d'interés botànic Tàrrega
Punts d'interés botànic TàrregaJaume Ramon Sole
 

Semelhante a El montseny (20)

El Berguedá
El BerguedáEl Berguedá
El Berguedá
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedá
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedá
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedá
 
Plantes del País Valencià
Plantes del País ValenciàPlantes del País Valencià
Plantes del País Valencià
 
Flora espanyola representativa
Flora espanyola representativaFlora espanyola representativa
Flora espanyola representativa
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 
Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, per Alba i Nayara
Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, per Alba i NayaraParc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, per Alba i Nayara
Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, per Alba i Nayara
 
El suro
El suroEl suro
El suro
 
Família Fagàcies
Família FagàciesFamília Fagàcies
Família Fagàcies
 
Coniferofitins (pins, avets i cedres)
Coniferofitins (pins, avets i cedres)Coniferofitins (pins, avets i cedres)
Coniferofitins (pins, avets i cedres)
 
Plants
PlantsPlants
Plants
 
Paula i Carla
Paula i CarlaPaula i Carla
Paula i Carla
 
PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa
PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europaPRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa
PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa
 
Herbari naturals
Herbari naturalsHerbari naturals
Herbari naturals
 
cpokkmn
cpokkmncpokkmn
cpokkmn
 
Estudi de la biodiversitat del Saler
Estudi de la biodiversitat del SalerEstudi de la biodiversitat del Saler
Estudi de la biodiversitat del Saler
 
Projecte val d'aran
Projecte val d'aranProjecte val d'aran
Projecte val d'aran
 
Els mamífers terrestres de catalunya
Els mamífers terrestres de catalunyaEls mamífers terrestres de catalunya
Els mamífers terrestres de catalunya
 
Punts d'interés botànic Tàrrega
Punts d'interés botànic TàrregaPunts d'interés botànic Tàrrega
Punts d'interés botànic Tàrrega
 

Mais de ctorralba

Fotos conte1
Fotos conte1Fotos conte1
Fotos conte1ctorralba
 
Els ecosistemes
Els ecosistemesEls ecosistemes
Els ecosistemesctorralba
 
Història de la sisif
Història de la sisifHistòria de la sisif
Història de la sisifctorralba
 
Història sisif
Història sisifHistòria sisif
Història sisifctorralba
 
Història sisif
Història sisifHistòria sisif
Història sisifctorralba
 
Història d’ hércules
Història d’ hérculesHistòria d’ hércules
Història d’ hérculesctorralba
 
Les tradicions
Les tradicionsLes tradicions
Les tradicionsctorralba
 
Els Diables a les mines de Gavà
Els Diables a les mines de GavàEls Diables a les mines de Gavà
Els Diables a les mines de Gavàctorralba
 
Els Diables a la mines de Gavà
Els Diables a la mines de GavàEls Diables a la mines de Gavà
Els Diables a la mines de Gavàctorralba
 
Els miquelets a les mines de Gavà
Els miquelets a les mines de GavàEls miquelets a les mines de Gavà
Els miquelets a les mines de Gavàctorralba
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiuctorralba
 

Mais de ctorralba (20)

Els verbs3
Els verbs3Els verbs3
Els verbs3
 
Els verbs2
Els verbs2Els verbs2
Els verbs2
 
Els verbs 1
Els verbs 1Els verbs 1
Els verbs 1
 
Fotos conte1
Fotos conte1Fotos conte1
Fotos conte1
 
Fotos conte
Fotos conteFotos conte
Fotos conte
 
Fotos conte
Fotos conteFotos conte
Fotos conte
 
Els ecosistemes
Els ecosistemesEls ecosistemes
Els ecosistemes
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Història de la sisif
Història de la sisifHistòria de la sisif
Història de la sisif
 
Història sisif
Història sisifHistòria sisif
Història sisif
 
Història sisif
Història sisifHistòria sisif
Història sisif
 
Història d’ hércules
Història d’ hérculesHistòria d’ hércules
Història d’ hércules
 
Tarragona
TarragonaTarragona
Tarragona
 
escacs
escacsescacs
escacs
 
Escacs
EscacsEscacs
Escacs
 
Les tradicions
Les tradicionsLes tradicions
Les tradicions
 
Els Diables a les mines de Gavà
Els Diables a les mines de GavàEls Diables a les mines de Gavà
Els Diables a les mines de Gavà
 
Els Diables a la mines de Gavà
Els Diables a la mines de GavàEls Diables a la mines de Gavà
Els Diables a la mines de Gavà
 
Els miquelets a les mines de Gavà
Els miquelets a les mines de GavàEls miquelets a les mines de Gavà
Els miquelets a les mines de Gavà
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 

El montseny

  • 1. El Montseny i els seus arbres! Vidal Bosqued
  • 2. El Montseny 1  El nom de Montseny ve del llatí que traduït al nostre idioma, Mont vol dir muntanya i seny sagrada, o sigui que Montseny vol dir muntanya sagrada.
  • 3. El Montseny 2  Les comarques que hi ha al voltant son : Osona, El Vallès Oriental i La Selva.  El riu Tordera és un riu que passa pel mig.  El Montseny és patrimoni mundial de la UNESCO!  L'hem de cuidar bé!!
  • 4. El Montseny 3 Està format per... El Turó de l'Home, les Quins noms!?@& Agudes, el Matagalls, Puig Drau, el Sui, el Pla de la Calma i el Tagamanent.
  • 5. L'Alzina 0  Nom científic: Quercus ilex.  Família: Fagàcies.  Origen: Països mediterranis.  Reproducció: Les glans maduren a la tardor i cauen a terra. Germinen fàcilment amb les pluges.  Hàbitat: Suporta bé la sequera i viu en diferents tipus de terres, des del costat del mar fins als 1500m d'altura. És molt resistent i rebrota després dels incendis.
  • 6. L'Alzina 1 − L'origen! Ve del mar Mediterrani occidental El mar allà s'esta molt bé
  • 7. L'Alzina 2  Les fulles  Les fulles joves tenen punxes però al fer se velles s'arrodoneixen, per tant la fulla de la dreta serà jove I la de l'esquerra vella .  Tenen un borrissol blanc a la part inferior.
  • 8. L'Alzina 3  El fruit  La gla madura el setembre  A les fotos encara no estan madurs  Quina fam!
  • 9. L'Alzina 4  Altres informacions: Les glans són molt apreciades com a aliment dels porcs.  La fusta és utilitzada per a la construcció i per la fabricació d'eines. També s'utilitza per fer carbó vegetal.  A Catalunya hi ha 2 varietats d'alzines: l'alzina de fulla llarga (Quercus ilex subsp. ilex) i l'alzina de fulla curta o carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia).  També hi ha el garric (Quercus coccifera) que presenta forma d'arbust amb les fulles i les cúpules de les glans punxants.  Un altre arbre similar és l'alzina surera (Quercus suber) de l'escorça del qual s'extreu el suro.
  • 10. El Castanyer 0  El nom científic és : Castanea sativa.  Família: Fagàcies.  Origen: Europa meridional i Àsia Menor.  Reproducció: Es reprodueix per llavors.  Hàbitat: Viu en terrenys frescos i plujosos formant bosc; no suporta els terrenys amb molta calç.
  • 11. El Castanyer 1  El castanyer és comú al nord-est de Catalunya.  O també al Pirineu, a les Serralades Costaneres Catalanes i al nord i l'interior del País Valencià.  Com tothom sap la “Castanyera” ven castanyes a la gent.  I ara us explicaré coses sobre el seu fruit...
  • 12. El Castanyer 2  EL SEU FRUIT!!!! Tenen una protecció en una cúpula Les castanyes són un aliment molt energètic que conté un espinosa !! 40% d'hidrats de carboni. També posseïxen proteïnes, lípids, sals minerals i vitamines A, B i C. La cultura popular de cada regió ha ideat diferents maneres de preparar-les. Es poden menjar crues, rostides, cuites o seques.
  • 13. El Castanyer 3  El Castanyer serveix per a moltes coses...  Com posar follets!  Altres informacions: La fusta és utilitzada per fer mobles i bótes de vi.
  • 14. El Castanyer 4  LA FULLA!!!! Les fulles dels castanyers són simples, de forma ovalada o de punta de llança i d'una longitud que va des dels 10 fins als 30 centímetres.
  • 15. L'Avet 0  Nom científic: Abies alba.  Família: Pinàcies.  Origen: Centre i sud d'Europa.  Reproducció: Es reprodueix per llavors.  Hàbitat: Viu a l'alta muntanya entre els 1200-2000m, en terres permeables dels Pirineus, si bé també el trobem al Montseny.
  • 16. L'Avet 1  Totes les espècies d'aquest gènere són arbres de fulla perenne que fan de 10 a 80 metres d'alçària.
  • 17. L'Avet 2  L'Avet també serveix per... La seva fusta és utilitzada per fer mobles, bigues i per fabricar paper.  De les fulles i la fusta s'extreu l'oli de trementina, que es fa servir en medicina; de l'escorça s'extreu la trementina per a la fabricació de pintures i vernissos.
  • 18. L'Avet 3  Els fruits són els pinyons, que surten de la pinya.  Si els que estàveu us recordeu a P-5 ens van explicar el conte del petit avet dons no tenia res a veure perquè els avets són molt alts!
  • 19. Altres cosses sobre el Montseny.  Aixó sacaba! El Parc Natural del Montseny és un dels 12 espais naturals que gestiona la Diputació de Barcelona Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís: la carena del Turó de l'Home (1.706m) i les Agudes (1.703m), el Matagalls (1.697m) i el pla de la Calma (Puig Drau 1.344m), que, units pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclen la conca alta del riu Tordera. Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims (matollars i prats culminals).