1. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799-1815)
L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
1.
L’ I M P E R I N A P O L E Ò N I C ( 1 7 9 9 - 1 8 1 5 )
1.
2.
3.
DE CÒNSOL A EMPERADOR
L’ÈPOCA DE LES CONQUESTES NAPOLEÒNIQUES
LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
2 . L’ E U R O PA D E L A R E S TA U R A C I Ó
1.
EL CONGRÈS DE VIENA (1815)
3. LIBERALISME I NACIONALISME
1.
2.
3.
4.
LES REVOLUCIONS DE 1820
LES REVOLUCIONS DE 1830
LES REVOLUCIONS DE 1848
LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA

2. 1. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799-1815)
1. 1. DE CÒNSOL A EMPERADOR
 El 1799 Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política es va encaminar a
consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de
l'absolutisme i allunyant del poder els sectors més radicals.
 Algunes de les reformes que va emprendre van ser:

Va permetre el retorn dels exiliats.

Va firmar un acord amb l'Església per restablir la pau religiosa.

Va imposar el càrrec de prefectes, que feien complir les ordres del govern
a les províncies.

Va promulgar un codi civil, un conjunt de normes i lleis comunes per a tot
l'Estat.
 Napoleó va guanyar prestigi per la seva capacitat per governar i pacificar el
país, i així es va fer coronar Emperador (2 de desembre de 1804), a imitació
de l'imperi romà.

3. A dalt, “La coronació de Napoleó”, de JacquesLouis David.

4. 1. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799-1815)
1. 2. L’ÈPOCA DE LES CONQUESTES NAPOLEÒNIQUES
 Napoleó va derrotar els monarques absoluts europeus que s'havien
aliat per lluitar contra la França revolucionària.
 L'exèrcit napoleònic va aconseguir conquerir gran part d'Europa,
formant l’Imperi Napolèonic, que s'estenia des d'Alemanya a
Espanya, a excepció de Gran Bretanya.
 Per assegurar-ne el control, va col·locar al tron d'aquests països
familiars o generals del seu exèrcit. A Espanya, va ser el seu germà,
Josep Bonaparte i, conegut amb el sobrenom de “Pepe Botella”.
 L'ocupació de Napoleó va comportar la imposició de les idees
revolucionàries en aquests països:
 Supressió dels drets senyorials, del delme i dels privilegis nobiliaris.
 La proclamació de la llibertat econòmica, el dret a la propietat i la
llibertat religiosa.

7. 1. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799-1815)
1. 3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
 L'ocupació de Napoleó va afavorir també els interessos materials
francesos per sobre dels ideals revolucionaris: cobrar impostos, fer
negocis i apropiar-se de riqueses, a més d'imposar reis estrangers (com
el cas d'Espanya).
 Així, l'efecte contrari que es va aconseguir és l'aparició d'un sentiment
nacionalista i patriòtic en els territoris ocupats. Espanya va ser el
primer país que es va aixecar en armes (1808); més tard, el 1814,
Napoleó va ser vençut a Rússia, i el 1815, finalment, vençut a Waterloo
(Bèlgica); va ser desterrat a l'illa de Santa Elena on va morir el 1821.

8. Derrota de Napoleó a Waterloo i
desterrament a l’illa de Santa
Elena.

9. 2. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
EL CONGRÈS DE VIENA (1815)
 Els estats vencedors de Napoleó es van reunir (1814-1815) en el
que s'anomenarà el Congrés de Viena amb l'objectiu de
restaurar l'absolutisme monàrquic.
 Les grans potències de Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria van
remodelar el mapa d'Europa en benefici seu, van tornar França a
les fronteres anteriors i l'Imperi Napoleònic es va dividir entre els
vencedors.
 Tres potències (Rússia, Àustria i Prússia) van signar un acord, la
Santa Aliança, pel qual davant de qualsevol amenaça de
revolució liberal, s'ajudarien per intervenir militarment.

11. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
 Malgrat l'aparent retorn a l'Antic Règim, la
Revolució Francesa havia influït a molts
països europeus, i el liberalisme i el
nacionalisme es van oposar a l'Europa de
la Restauració.
 Així, a partir de 1820 es donaran a Europa
moviments nacionalistes de dos tipus:
 Independentistes,
dins de l'Imperi
Otomà o turc, i l'Austrohongarès, que
buscaven separar-se dels respectius
imperis.
 Unificadors en el cas d'Alemanya i Itàlia
quan el que es pretenia era unificar tots
els territoris per formar un sol estat.
 La força del liberalisme i del nacionalisme
es
demostrarà
en
tres
onades
revolucionàries que van anar enfonsant
l'Europa de la Restauració.

12. Liberalisme i nacionalisme
Què és el liberalisme?

És un sistema polític que fonamenta la
societat en l'individu lliure que és ciutadà,
i el conjunt de ciutadans constitueixen la
nació, que té la sobirania.

L'Estat ha de garantir els drets i les
llibertats fonamentals de totes les
persones; el sistema polític on les decisions
sorgeixen d'una assemblea, el Parlament,
elegida per sufragi, que elabora les lleis.

Defensa la necessitat d'una constitució que
asseguri la divisió de poders, no
permetent l'absolutisme o la tirania.
Què és el nacionalisme?
És una ideologia política que es basa en el
dret dels pobles a decidir sobre ells
mateixos i a defensar la seva sobirania.
 “Nació” es pot definir de moltes maneres,
però de forma general és el conjunt
d'individus que tenen una sèrie de lligams
culturals propis (religió, llengua, tradicions,
passat històric...) i que volen viure en
comunitat.
 El nacionalisme es va estendre al llarg del
segle s.XIX en defensa d'una Europa de
nacions lliures enfront de l'Europa de la
Restauració i dels imperis absolutistes i
dominadors.
 L'objectiu dels moviments nacionalistes era
fer coincidir la nació amb l'Estat, o el que
és el mateix, que cada nació i les seves
fronteres tingués el seu govern.


13. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
3.1. REVOLUCIONS DE 1820
 Grècia va proclamar la independència contra l'Imperi
Turc.
 Altres aixecaments liberals van ser aturats per l'exèrcit de
la Santa Aliança.
 També a Amèrica les colònies espanyoles es van
enfrontar a Espanya, es van declarar independents i es
va imposar un règim liberal.

14. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
3.2. REVOLUCIONS DE 1830
 Aquesta segona onada revolucionària es va produir a Europa
Central i Occidental i va tenir més repercussió.
 Allà on va triomfar es va aconseguir:

Substitució de l'absolutisme per un sistema constitucional, on la burgesia
tenia el poder, però encara era conservador (p.ex. el sufragi era censatari).
 Exemples de revolucions:




França s'enderroca el monarca absolut (Carles X).
Bèlgica s'independitza d'Holanda.
Polònia s'enfronta a l'Imperi rus.
Espanya es passarà a un sistema liberal.

15. Eugène Delacroix, “La llibertat guiant el poble”, 1830

16. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
3.3. REVOLUCIONS DE 1848 “LA PRIMAVERA DELS POBLES”
 Tingueren
lloc
a
Europa
Occidental:
França,
Imperi
Austríac, Prússia, Itàlia, on es
van aixecar contra els imperis o
els regnes opressors (Austríac,
Prussià..).
 Es diferencia de les anteriors
perquè van ser més radicals i va
començar a utilitzar-se el terme
“democràcia” i els seus ideals
democràtics: sufragi universal,
sobirania
popular,
igualtat
social, i els treballadors també hi
participaran.

17. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
3.4. LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA
 A la segona meitat del segle XIX (entre 1860-1870) es va produir la unificació d'Itàlia i
Alemanya, on es va unir una sèrie de territoris sota una mateix estat.
 Trets comuns als dos casos:
 La unitat va ser dirigida pel territori més desenvolupat :
 A Alemanya: Prússia.
 A Itàlia: el Piamont.
 La unificació es va aconseguir després d'anys de conflictes armats.
 La burgesia va ser la que va dirigir els nous estats, però per assegurar el seu
predomini, va haver de pactar amb antics grups privilegiats i per això van ser
conservadors.
➢ Cas d'Itàlia :
 Va ser dirigit per Garibaldi, que va enderrocar als monarques del centre i sud.
 Roma es va convertir en la capital.
➢ Cas d'Alemanya:
 El canceller Bismarck es va enfrontar amb França i Àustria per annexionar-se els
territoris.
 Es va proclamar el II Imperi (Reich) alemany.