1. La criptografia, un
món desconegut
Alumne: Luis Crespo Jiménez
Matèria: Matemàtiques
Curs: 2n de Batxillerat A
Nom del centre: INS Comte de Rius
Nom del tutor: Luis Javier Elipe Cabrera
2. Introducció
Esbrinar el rol de la criptografia en l’actualitat.
Analitzar la seva evolució històrica.
Realitzar una aplicació basada en l’RSA.
Explicar de manera entenedora la criptografia i la
criptoanàlisi.
Adquirir coneixements sobre aquest camp.
3. Què és la criptografia?
La criptografia és l’estudi de formes de convertir
informació des de la seva forma original a un codi
incomprensible. Del grec kryptos, "amagat, secret";
gràphin, "escriptura", té l’objectiu d’amagar un
missatge dins d’un altre per tal que només l’emissor i
el receptor el puguin desxifrar.
5. Criptografia clàssica
Esteganografia
Xifratges de transposició, l’escitala
Xifratges de substitució monoalfabètics*
Xifratges de substitució polialfabètics*
El xifratge de Hill
6. *Xifratges de substitució monoalfabètics
Atbash
Xifratge de Juli Cèsar
Anàlisi de freqüències
Xifra de Polibi
Xifra Pigpen*
Xifra de Bacon
Xifra ADFGVX
7. *Xifra Pigpen
El xifratge Pigpen va ser utilitzat pels francmaçons al segle
XVIII per mantenir els seus documents en secret. En aquest
tipus de xifratge no es substitueix una lletra per una altra, sinó
que consisteix en substituir cada lletra per un símbol. L'alfabet
està representat a les xarxes que mostraré posteriorment, i cada
lletra es xifra reemplaçant-la amb el símbol que correspon a la
porció de la xarxa que conté la lletra.
A continuació mostraré un exemple d’aquest tipus de xifratge
amb la codificació de la següent paraula: televisió.
8. Les lletres les substituirem pels següents símbols:
La paraula per a codificar abans esmentada quedarà de
la següent manera:
9. *Xifratges de substitució polialfabètics
Xifra de Vigènere. “Le chiffre indéchiffrable”.
Atac de Kasiski
Xifra de Playfair
La màquina ENIGMA
10. Criptografia moderna
Principi de Kerckhoffs*
Diffie-Hellman-Merkle: transmissió de claus
La criptografia de clau pública: l’RSA*
Els “altres” codis: Les targetes de crèdit i l’algorisme
de Luhn
11. *Principis de Kerckhoffs
1) El sistema ha de ser indescifrable, si bé no en la teoria, però
si a la pràctica.
2) No cal que el funcionament del sistema sigui secret, ha de
poder caure en mans de l’enemic sense córrer cap tipus de
perill.
3) La clau ha de ser fàcil de memoritzar, sense cap d’ajut, i a
més ha de ser intercanviable.
4) El criptograma s’ha de poder transmetre pels canals
habituals de comunicació ( en aquella època pel telégraf ).
12. 5) El sistema o els documents han de ser fàcils de transportar i
el seu funcionament no ha d’implicar un nombre elevat de
persones.
6) Per finalitzar, el sistema ha de ser fàcil d’utilitzar. No ha de
requerir un gran nombre de normes que provoqui un esforç
mental elevat.
13. *La criptografia de clau pública: l’RSA
Els matemàtics i informàtics Ronald Rivest, Adi Shamir i
Leonard Adleman van crear l’any 1977 el sistema RSA, on les
claus utilitzades per xifrar i desxifrar són diferents. Va ser un
dels primers mètodes de clau pública i el primer algorisme
conegut útil per signar i també per a encriptar. Aquest
algorisme es fonamenta en certes propietats dels nombres
primers.
Es parteix de la base que els missatges es transmetran traduïts a
números, ja sigui per mitjà del codi ASCII o de qualsevol altre
mètode.
14. Escollim dos números primers elevats, p i q, que seran secrets.
Quan ja els tenim els multipliquem i obtenim un valor “n”.
Calculem la funció (phi)d’Euler: φ(n). φ(n)= (p-1)·(q-1).
Escollim un número “e” que no tingui divisors comuns amb
φ(n), tal que mcd (e, φ(n))=1
Obtenim la clau pública del sistema RSA, que serà e i n.
Aquests valors es fan públics.
Per a desxifrar calculem la clau privada “d”, és a dir, l’únic
valor que verifica que d·e=1 (mod φ(n)). Per a calcular “d” és
necessari trobar la phi d’Euler.
15. Dos números enters “a” i “b” es troben en la mateixa "classe de
congruència" (classe d’equivalència entre números enters) en
mòdul p, si els dos deixen el mateix residu quan els dividim
per “p”. Si dividim qualsevol número en mòdul “p” serà el
residu d’aquesta divisió:
Llavors 8593 en mòdul 23 és 14 ( el valor resultant ha de ser
un valor comprès entre el 0 i el 22, en aquest cas).
16. p=71 i q=23 n=1633
φ(n)= (p-1)·(q-1) φ(n)=(71-1)·(23-1)= 1540
Calculem el nombre “e”, que serà 3, ja que no comparteix cap divisor comú
amb la phi d’Euler, per tant es compleix que mcd (e, φ(n))=1
Obtenim la clau pública (e,n) (3,1633)
Mitjançant el codi ASCII encriptarem la paraula “secret”. A cada lletra de la
paraula li assignarem el seu valor corresponent en ASCII.
A1115 A2101 A399 A4114 A5101 A6116
Calculem el missatge xifrat fent servir la clau pública (e,n):
C1= A1e (mod n) 552
C2= A2e (mod n) 1511
C3= A3e (mod n) 297
C4= A4e (mod n) 413
C5= A5e (mod n) 1511
C6= A6e (mod n) 1381
17. Per a desxifrar el missatge rebut (552,1511,297,413,1511,1381) hem de
calcular la clau privada “d” fent servir la fòrmula d·e=1 (mod φ(n)), és a dir un
número comprès entre 0 i 1539 que multiplicat per 3 i fent la divisió entre
1540 el residu ens doni 1. En aquest cas d = 1027
Per tan si rebem C1=552 (lletra del missatge xifrat) hem de fer:
A1 (lletra del missatge original)=(C1)d (mod n) i ens dóna com a resultat 115.
Si fem tot això amb la resta de lletres del missatge xifrat obtenim la seqüència
de lletres del missatge original en codi ASCII, per tant només caldrà fer la
correspondència entre els valors obtinguts i la taula ASCII i obtindrem el
missatge “secret”.
18. Conclusions
Un dels objectius que hem vaig plantejar al començament d’aquest treball
era si existia un criptosistema totalment segur. Avui dia encara no hi ha un
criptosistema totalment segur i indesxifrable, ja que sempre tard o d’hora
s’acaba descobrint una nova manera de trencar-lo, com és el cas de la Xifra
de Vigènere, la qual la van catalogar com la xifra indesxifrable.
Hi ha mètodes d’encriptació, com l’RSA, el qual si s’utilitza un nombre
compost per dos nombres primers molt grans, de centenars de
xifres, ordinadors com la WIRIS no ho poden calcular.
Aquest treball m’ha ajudat a descobrir i comprendre un món el qual
desconeixia fins ara, el de la criptografia.