VIII Fòrum TRiCS

1. ENTRE XIMPANZÉS
Anàlisi del comportament dels ximpanzés del
Zoo de Barcelona
Laia
Bertran
Ramos
2n BAT. A
Matèria:
IES-SEP Comte de Rius
Tutora: L
Tablado Almela

2. Per què els ximpanzés?
El meu somni és poder estudiar veterinària i treballar com a tal en el Zoo de Barcelona.
Haver arribat a trobar el curs de l'estada al zoo m'ha motivat a fer aquest treball i conèixer un
tipus d'animal què mai pensaria que m'atrauria tant, els ximpanzés, molt semblants a
nosaltres.
1) He volgut aprendre sobre els ximpanzés i sobre el seu comportament en llibertat.
2) He estudiat i he gravat el seu comportament en un zoològic per realitzar un etograma.
3) He definit una relació entre les conductes cercades en la documentació i les trobades a
través de la pràctica.
Aquesta recerca científica ha estat
realitzada al Zoològic de Barcelona
seguint els mètodes d'observació, registre i
anàlisis de dades que he après en el curs
de treballs de recerca que vaig realitzar
entre els mesos de Juliol i Gener al zoo.

3. Pan troglodytes
Els ximpanzés (Pan troglodytes):
·Viuen a la selva de l'Àfrica equatorial.
·Comparteixen un 98'5% del seu ADN amb els humans.
Regne:
Animal
Phylum:
Vertebrats
Classe:
Mamífers
Ordre:
Primats
Subordre:
·Hi ha hagut una reducció demogràfica en els últims 20-30
Infraordre:
anys, actualment queden entre 172.700 i 299.700 individus.
·Es troben en perill d'extinció anunciat per la Red list de la
IUCN el 2008.
Haplorrhini
Simiiformes
Superfamília: Hominoidea
Família:
Homínids
Gènere:
Pan
Espècie:
Pan troglodytes

4. Les subespècies dels ximpanzés
Pan troglodytes ssp. Verus:
Habiten les selves de l'Àfrica occidental, al
nord del golf de Guinea (des de Senegal
fins a Nigèria).

·Pan troglodytes ssp.
Troglodytes:
Resideixen a l'occident de l'Àfrica
central.
·Pan troglodytes ssp. Ellioti: Es
reparteixen en zones de Nigèria i
Camerun.
·Pan troglodytes ssp.
Schweinfurthii:
Habiten l'Àfrica central.

5. Com són els ximpanzés?
·Trets anatòmics:
·Gran velocitat i agilitat.
·Braços forts.
·Expressions facials similars a les dels humans.
·Rostre i palmes de les mans i dels peus sense pèl.
·Gran mandíbula amb moltes dents.
·Nassos amples amb agut sentit de l'olfacte.
·Gran visió que els permet veure igual de bé tant de
dia com de nit.
·Esperança de vida: 50 anys (en captivitat poden
arribar als 60)
·Estatura: entre 1 i 1,7 m.
·Pes: entre 35 i 70 kg els mascles i entre 25 i 50 les
femelles.

6. L'evolució dels ximpanzés
·Els ximpanzés es van separar evolutivament dels
humans fa sis milions d'anys.
·Es van separar dels bonobos fa un milió d'anys per
causa de les diferents característiques genètiques.
·Són part de la classificació del mono major, junt amb
els goril·les i els orangutans.
·Han desenvolupat coneixements que els ha permès
sobreviure durant milions d'anys a la selecció
natural.

7. Com viuen els ximpanzés?
·Els ximpanzés viuen en zones molt diverses: en boscos humits i espesos, o en
sabanes seques.
·Són omnívors i la seva dieta és molt variada segons l'època de l'any: fruita, escorça,
tiges, fulles, llavors, flors, insectes, petites cries d'antílop, petits ocells, sorra...
·Cap als 10 anys el grup de mascles s'enfronten entre ells per què hi hagi un de
dominant.
·Les femelles tenen un cicle de zel d'uns 36 dies i l'embaràs dura entre 200 i 260 dies.
·La mare s'ocupa exclusivament de la cria fins als 6 mesos i als tres anys són deslletats.
·Les femelles tenen fills aproximadament cada 5 anys.

8. L'estructura social dels ximpanzés
Els ximpanzés viuen en comunitats d'entre 15 i 150
individus, en una estructura patrifocal de fissió-fusió.
Els ximpanzés segueixen una jerarquia. Un grup de
ximpanzés és constituït normalment per un mascle
dominant, un parell de mascles joves i algunes femelles
amb cries.
Grooming: Acte de desparasitar altre individu seguint la
jerarquia, reforça els vincles.
Els ximpanzés tenen la capacitat d'experimentar emocions
similars a la dels humans.
·La comunicació verbal comença a una edat molt primerenca.
·La comunicació no verbal és una varietat d'expressions
facials molt significatives.
Els ximpanzés tenen la sorprenent capacitat de riure's.

9. Les Amenaces pels ximpanzés
·Les amenaces internes:
·Els lleopards
·Les grans serps
·Altres simis
·El canibalisme
·Les amenaces externes:
·Destrucció de l'hàbitat
·Caça furtiva
·Malalties: com l'Ebola.

10. Què és un etograma?
Un etograma és una eina de camp molt útil per analitzar i avaluar la conducta d'un o
més animals en què s'utilitzen mètodes d'observació, i en una plantilla s'anoten els
diferents comportaments de l'animal.
·Tipus d'etograma:
·Etograma qualitatiu
·Etograma quantitatiu
·Tipus de mostreig:
·Ad libitum
·Focal
·Escaning
·Complet
·Tipus de pautes:
·Individuals
·Socials
·Joc
·Conductes aberrants
·Interacció
·Altres conductes

11. Els ximpanzés del Zoo de Barcelona
·Yogui:
-Mascle
dominant
-Guinea (1991)
-Poc sociable
·Negrita:
-Femella
-Guinea
(1992)
-Mal caràcter
·Obé:
-Mascle
-Zoo de Barcelona
(1992)
-Molt sociable
·Blanquita:
-Femella
-Guinea (1992)
-Poc sociable

12. Els ximpanzés del Zoo de Barcelona
Kala:
-Femella
-Mare adoptiva
de la Juma
-Zoo de
Barcelona
(1993)
-Molt activa
·Tibé:
-Femella
-Mare de la
difunta
Macarena
-Guinea
(1998)
-Molt sociable
·Vieja:
-Femella
-Mare de Kala i
mare adoptiva de
Tibé
-Guinea (1963)
-Poc activa
·Juma:
-Femella (cria)
-Burgers Zoo
d'Amhem
(2010)
-Molt sociable i
activa

13. Les instal·lacions dels ximpanzés
ZONA 1
·Solejada la major part del dia
·Zona més espaiosa
·Vista desde 2 grans finestrals i un mirador

14. Les instal·lacions dels ximpanzés
ZONA 2
·Ombrejada la major part del dia
·Vista desde un finestral i un mirador

15. Les instal·lacions dels ximpanzés
XARXES
·Zona de descans o d'oci
·Espai més fosc i petit
·Vista desde 2 finestrals

16. Efectes de la captivitat sobre la conducta i
programa d'enriquiments del Zoo
Els efectes de la captivitat sobre la conducta són:
·L'estrès.
·Les estereotípies.
·L'avorriment.
·La letargia.
·L'autoestimulació sexual.
·La coprofàgia.
Programa d'enriquiments del Zoo de Barcelona:
·Els dipòsits interiors dels termiters s'omplen amb
melmelada als quals els ximpanzés poden accedir
amb branquetes, és una conducta clàssica de l'espècie.
·Es col·loquen pel recinte tubs de PVC que contenen
fruita, fruits secs o flors per estimular la manipulació del
ximpanzé.
·Es produeixen canvis espontanis al recinte.

17. ESTADA AL ZOO
Condicions durant les observacions:

18. Mostreig ad libitum

19. Les conductes més freqüents
·Descansar:
·Dormir:
·Menjar:
MI
·Beure aigua:
·Caminar:
·Córrer:
KI
·Neteja personal:
·Ensumar:
·Recol·lecta d'insectes:
·Vigilància (pujar-se al tronc):
·Conductes aberrants (coprofàgia):
·Jugar:
JI/JS
·Interacció amb el públic :
·Interacció entre ells
:
·Grooming:
·Conductes agressives cap als altres o cap al públic: AS
DI
OI
BI
CI
NI
SI
VI
EI
RI
PS
XS
GS

20. MOSTREIG D'ESCANING
Freqüència relativa
Podem dir que respecte a la freqüència
relativa global, les conductes més habituals
són: caminar (30,71%) i descansar
(23,59%), molt per sota d'aquestes diríem
que el joc social (9,56%) i interactuar amb
el públic (6,93%) són conductes també
quotidianes.

22. MOSTREIG D'ESCANING
Freqüència temporal
Pel que fa a la freqüència temporal global, el
descans segueix sent la conducta que més
temps els requereix (40,06%) a diferència de
la taula de freqüència, la recol·lecta
d'insectes els manté molt entretinguts
(9,27%).
En aquesta taula podem deduir que gran part
del seu temps l'ocupa la interacció amb el
públic (7,14%) i al joc entre els individus del
grup (6,08%).

24. MOSTREIG FOCAL. Yogui
En Yogui destaca en les conductes de caminar
(35,06%) i descansar (25,97%), com a bon
mascle dominant, així que en ell se suprimeixen
totalment les conductes de neteja personal,
ensumar, vigilar i qualsevol aberració.

26. MOSTREIG FOCAL. Obé
L'Obé també destaca en caminar (23,85%) i
descansar (20,18%), com la majoria dels
ximpanzés adults del grup, però podem dir
que és un individu que interacciona molt
amb el públic (15,60%), és a dir, és molt
sociable. En l'Obé podem descartar les
conductes de dormir i aberracions.

28. MOSTREIG FOCAL. Juma
La Juma en ser una cria enèrgica i
curiosa, la conducta que més efectua
és la de caminar (21,49%) i també la
del joc individual (19,01%). En la
petita podem descartar les conductes
de dormir, neteja personal, ensumar,
vigilància i agressivitat.

30. MOSTREIG FOCAL. Kala
La Kala és una femella molt activa que es
passa l'estona amunt i avall, per això la
conducta que més efectua és la de
caminar (44,73%) i també destaca la de
descansar (18,42%). Descartem les
conductes de córrer, neteja personal,
ensumar, aberracions i agressivitat en la
femella.

32. Més fonts d'informació

Entrevista a Mª Teresa Abelló, conservadora dels primats.
Article periodístic de l'International Zoo News:
L'arribada de la Juma al Zoo de Barcelona. Mª Teresa Abelló.


Pel·lícula Chimanzee (2012)

Documentals de Jane Godall:
-The life and legend of Jane Godall.
National Geographic (1994)
-Jane Goodall's Wild Chimpanzees (2002)

33. Quines conclusions he trobat?
1) La pauta més freqüent en nombre i també més duradora en temps, ha resultat ser la
del descans, la qual cosa, ha resultat dintre de l'esperat. Al seu hàbitat, aquests
animals passen bona part del seu temps descansant; més encara, si es tracta
d'animals en captivitat que no necessiten desplaçar-se molt per aconseguir el que
volen.
2) També criden l'atenció que les pautes que impliquen una interacció amb els altres
ximpanzés o amb el públic es troben prou representades en aquest etograma, la qual
cosa es mostra amb el que es podia esperar d'uns éssers que es mostren molt
socials en el seu estat natural.
3) Les relacions entre els components del grup mostra un lligam fort entre ells: un grup
de femelles sociables, un mascle dominant apartat i poderós, un mascle no dominant
molt sociable sobretot amb el públic, i una cria molt juganera i independent però
propera a la vegada a tots els individus.
4) Podem dir que el comportament dels ximpanzés al Zoo de Barcelona no varia gaire
del comportament que tindrien en hàbitat natural, segons la recerca d'informació que
hem efectuat anteriorment, tot i que és obvi que les activitats de locomoció i recerca
d'aliment són més limitades.

34. Quines conclusions he trobat?
5) En el grup, en general, hi ha un nombre més petit de conductes agressives de les
que cal esperar en captivitat, la qual cosa és del tot lògica, ja que els animals tenen
l'aliment a l'abast i no han de competir entre ells. Tampoc hi ha enfrontaments entre
els mascles perquè les femelles estan implantades hormonalment.
6) Una renovació constant de l'espai i una proximitat a un hàbitat semblant al que
tindrien en estat natural estimula la seva activitat i disminueix les estereotípies
(sempre n'hi ha d'alguna, ja que després de tot estan “empresonats”) i les anomalies
en el comportament són derivades d'aspectes del passat de cada ximpanzé.
7) Es podria dir que el Zoo de Barcelona és un zoo en bones condicions d'espai i de
manteniment pels ximpanzés.
Com a petita valoració personal he de dir que aquesta recerca, la qual ha tingut una
despesa de diners i sobretot de temps, ha valgut la pena per verificar de primera mà
el bon treball del zoològic i per aprendre sobre els ximpanzés i el seu comportament
en llibertat i sobretot en captivitat, utilitzant la metodologia científica dels etòlegs, així
he après també a valorar el seu treball.
Espero que aquest primer contacte amb el món dels zoològics no sigui l'últim, perquè tinc
moltes ganes de repetir l'experiència i aprendre moltes més coses.

35. MOLTES GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ