9. Hispano-‐Suiza
fou
una
empresa
d'automoció
i
enginyeria
catalana
que
destacà
en
la
producció
d'automòbils
de
luxe
i
competició,
així
com
motors
d'aviació,
durant
el
periode
anterior
a
la
Segona
Guerra
Mundial.
www.cronos.cat
10. La
Maquinista
Terrestre
i
Marítima
fou
una
empresa
fundada
al
1855
de
la
fusió
entre
el
taller
metal·∙lúrgic
Esparó
i
Girarlt
i
la
societat
La
Barcelonesa
fundada
en
1838
www.cronos.cat
11. La
Compañía
Anónima
Hilaturas
de
Fabra
y
Coats
fou
fundada
el
1903,
fusió
de
la
Societat
anònima
succesora
de
Fabra
i
Portabella
amb
el
grup
britànic
J&P
Coats
Ltd.
Va
ser
la
primera
inversió
estrangera
en
l'economia
industrial
catalana.
www.cronos.cat
12. La
Fàbrica
Casaramona
és
un
antic
edifici
d'estil
modernista
1909-‐1912.
Actual
seu
del
CaixaForum
Barcelona
des
del
2002.
La
fàbrica
era
d’un
industrial
cotoner,
especialitzat
en
la
confecció
de
mantes
i
tovalloles.
Casaramona
va
encarregar
el
projecte
a
Josep
Puig
i
Cadafalch
dins
del
modernisme
català.
Era
un
conjunt
de
naus
d'una
sola
planta,
amb
un
sistema
de
carrers
interns
que
servien
de
tallafocs.
de
la
construcció
només
sobresortien
dues
torres,
que
eren
dipòsits
d'aigua
que
constituïen
un
sistema
de
protecció
contra
incendis
dels
més
moderns
a
l'època.
Funcionava
amb
energia
elèctrica
i
es
va
tenir
especial
cura
de
la
il·∙luminació,
vetllant
per
les
condicions
higièniques
dels
treballadors:
es
van
obrir
finestrals
i
es
van
alçar
els
sostres
per
inundar
de
llum,
de
sol
i
d'aire
les
instal·∙lacions,
on
havien
de
passar
moltes
hores
els
obrers.
El
negoci
va
tenir
una
vida
molt
curta.
Després
de
la
vaga
general,
l'empresa
va
fer
fallida
i
el
1920
ja
era
tancada.
Les
seves
naus
van
servir
com
a
magatzems
de
l’Exposició
Internacional
de
1929.
Entre
1940-‐1992
l'edifici
va
allotjar
les
cavallerisses
i
el
parc
mòbil
de
la
policia
nacional.
L'any
1976
l'antiga
fàbrica
Casaramona
va
ser
declarada
Monument
Històric
d'interès
Nacional.
Està
considerada
un
dels
més
importants
conjunts
del
Modernisme
industrial
a
Catalunya.
Té
la
consideració
de
Bé
Cultural
d’Interés
Nacional.
www.cronos.cat
13. Josep
Puig
i
Cadafalch
(Mataró,
1867-‐
Barcelona,
1956)
Josep
Puig
i
Cadafalch
(Mataró,
1867-‐
Barcelona,
1956)
fou
un
arquitecte
modernista,
historiador
de
l'art
i
polític
català.
Va
ser
un
gran
defensor
d'un
ideari
de
país
i
la
il·∙lusió
de
tornar-‐lo
a
veure
plenament
recuperat
en
tots
els
terrenys.
Des
del
vessant
cultural
i
polític
va
aportar
recursos
per
a
fonamentar
aquest
pensament
mitjançant
els
seus
estudis
de
la
llengua,
l'ordenació
jurídica
o
l'organització
política
dels
segles
XI-‐XII,
i
també
va
aportar
arguments
sobre
l'encaix
de
Catalunya
en
un
món
hispànic
alhora
que
amb
vocació
mediterrània.
Entre
les
seves
obres
més
conegudes
figuren
la
Casa
Amatller
i
la
Casa
de
les
Punxes
a
Barcelona.
Fou
especialista
en
art
romànic
de
fama
internacional
amb
múltiples
obres
publicades
sobre
aquesta
matèria
i
promotor
de
les
excavacions
d'Empúries
a
partir
del
1908.
14. El desenvolupament del sector tèxtil a Catalunya
Els antecedents
Tradició en el sector del cotó des
del segle XVIII (les “indianes”)
Segona
meitat del
segle XIX
Progressiu i accelerat
creixement de la
producció tèxtil.
Els industrials catalans van
reclamar al govern de Madrid
una política PROTECCIONISTA.
Retard relatiu en la
mecanització en relació a
l’Europa occidental.
Arribada de cotó americà
amb preus més barats.
Forta baixada dels preus dels
productes tèxtils.
PROTECCIONISME – Dificulta l’entrada de les
importacions per afavorir la producció nacional,
limitant la competència mitjançant polítiques
aranzelàries.
1875 – LA FEBRE D’OR
Exclusiva del mercat colonial que provocà un cicle
expansiu de la indústria catalana, fins 1898.
TRETS CARACTERÍSTICS DEL TÈXTIL CATALÀ
Fortament liderat pel cotó (55% dels obrers industrials i 53% de la producció, davant
el 16’5% i el 10% de la llana).
Ocupava gairebé tot el mercat espanyol, i era molt proteccionista.
Es concentrava al litoral i als marges dels rius (Llobregat, Ter ...).
Va donar lloc a una forma característica: la colònia industrial, on al voltant de la
fàbrica, normalment aïllada, es construïen habitatges i altres serveis.
Progressiu procés de concentració empresarial.
www.cronos.cat
15. Catalunya, al llarg del segle XIX, va
assolir ...
Primera meitat
del
segle XIX
Inversió per augmentar la producció i la
productivitat
Eines tecnològiques i fonts d’energia a l’abast
Un mercat estable i consolidat (consum i
beneficis)
Capitals individuals procedents de
l’agricultura (inversió en negocis a
la ciutat)
El Govern incentivà la
creació de bancs.
1856 – Banco de España
EL PROBLEMA DE L’ENERGIA
A ESPANYA
A Catalunya
www.cronos.cat
El carbó va esdevenir a tota
Europa la principal font
d’energia per a la indústria.
Espanya era molt
deficitària en carbó
(de baixa qualitat).
Extracció centrada a
Astúries i Lleó.
Substitució del carbó per
l’energia hidràulica (la força
dels corrents dels rius).
Dependència del
carbó britànic.
Gran desenvolupament de
l’energia hidroelèctrica a
Catalunya a partir de l’últim
quart del segle XIX.
Construcció de centrals de
producció als Pirineus i Prepirineus.
Al 1882, s’il·luminen els primers
carrers de Barcelona amb
energia elèctrica.
18. Les
colònies
industrials
estaven
concebudes
com
una
organització
socioeconòmica
que
tenia
com
a
finalitat
primera
la
producció
industrial.
La
fàbrica
ocupava
la
major
part
del
temps
dels
homes
i
dones
de
la
Colònia,
per
a
ells
i
elles
era
la
garantia
de
tenir
un
salari
regular
en
uns
temps
de
precarietat
econòmica.
L’
interès
pe
existents r
allunyar-‐se
dels
a
la
ciuta
conflicte
s
t
va
fer
q
plantegé
ue
la
nov socials
s
en
el
m
a
indústr
arc
amb
les
c
ia
es
ases
dels
d'una
Colònia
in
dustrial;
obrers
a
integrade
l
costat
d
s
en
la
m
e
la
ateixa
pr
nucli
urb
opietat,
c
fàbrica,
à
amb
pe
o n sDt
rson
vida
socia
l
i
econòm alitat
pròpia
i
am uint
un
b
l
ica
tutela
da
per
l'e a
seva
mpresa.
19. El
desenvolupament
de
la
Colònia
Güell
es
va
iniciar
l'any
1.890
a
iniciativa
de
l'empresari
Eusebi
Güell,
situada
en
el
terme
municipal
de
Santa
Coloma
de
Cervelló,
actual
Comarca
del
Baix
Llobregat.
A
diferència
de
la
gran
majoria
de
colònies
industrials
de
Catalunya,
Eusebi
Güell
va
procurar
millores
socials
per
als
treballadors
i
va
aplicar
la
seva
condició
de
mecenes
de
la
cultura.
Així
doncs,
va
dotar
a
la
Colònia
Güell
d'equipaments
culturals
i
religiosos
i
va
incorporar
el
corrent
modernista
a
les
noves
construccions,
encarregant
projectes
a
diversos
arquitectes,
i
singularment
a
Antoni
Gaudí
la
construcció
de
l'església.
