1. Lliçó 14. L’absència.
1. La defensa del desaparegut.
2. L’absència legalment declarada i el seu règim jurídic.
3. La declaració de defunció.
El títol VIII del llibre I del CCE, sota el títol de l'absència, regula tres situacions diferents
(la desaparició, l’absència legalment declarada i la declaració de defunció) amb efectes
diversos:
1. La desaparició: la seva finalitat és atendre les mesures urgents de conservació d'un
patrimoni que acaba de ser abandonat.
2. L'absència declarada: suposa una situació prolongada d'absència d’una persona, per la
qual cosa s'ha d'atendre de manera estable a l'administració del patrimoni de l'absent: a
més, com que hi ha algun dubte sobre la seva existència, pel que s'obliga el representant
de l'absent a fer indagacions sobre la seva persona (art. 184 CCE)
3. La declaració de defunció: s'entén que l'absent ha mort i s'obre la seva successió, amb
certes cauteles.
Es pot declarar directament la situació 2. (absència legal declarada), o 3. (declaració de
defunció), sense passar necessàriament per les anteriors.
La LEC 1881 també regula l'absència al seu llibre III, de la jurisdicció voluntària, títol
XII, articles 2.031 a 2.044, vigents mentre no es promulgui la Llei de Jurisdicció
Voluntària.
1. La defensa del desaparegut
Tres factors provoquen la situació jurídica del desaparegut:
1) La mera desaparició d'una persona, sense necessitat que transcorri un termini de temps
determinat (desapareguda una persona, sense haver-se tingut més notícies, diu l'art. 181,
par. 1r, primera part CCE); [segons un sector doctrinal, encara que hi hagi notícies, però
no possibilitat de comunicar-se i rebre instruccions, existeix desaparició a aquests efectes]
2) Que hi hagi assumptes urgents per atendre; la llei qualifica el judici d'assumpte urgent
(art. 181, par. 1r a la meitat CCE).
3) A més, és necessari que no estigui representat legalment o voluntàriament mitjançant
un apoderat general de tots els seus béns (art. 181, par. 1r, al final en relació amb el 183
CCE), ja que si ho està, aquest atendrà els assumptes urgents. Potser per evitar l'aplicació
del 181 CCE n'hi ha prou apoderat amb facultats per atendre els assumptes urgents, encara
que no sigui general.
La conseqüència de la situació jurídica del desaparegut és el nomenament judicial d'un
defensor que atengui els seus assumptes urgents. Pot demanar aquest nomenament del
defensor:
1. la part interessada o

2. 2. el Ministeri Fiscal (art. 181, párr. 1r), a través del procediment de jurisdicció voluntària
previst en la LEC.
El Jutge nomenarà defensor del desaparegut a
1. al cònjuge present (no significa presència física, sinó que no estigui en situació jurídica
de desaparegut o absent declarat) no separat legalment (art. 181, par. 2n CCE).
2. En el seu defecte, continua el CCE, el parent més pròxim fins al quart grau, major
d'edat.
3. A falta dels anteriors el Jutge nomenarà persona solvent de bons antecedents, amb
audiència del Ministeri Fiscal (art. 181, par. 2n, al final).
Sembla que el defensor només podrà intervenir en els assumptes assenyalats pel Jutge i
respecte d’actes de naturalesa conservativa, circumstància que, tot i no estar explicitat en el
CCE, es desprèn de la naturalesa de la institució. Que només pot realitzar actes de
naturalesa conservativa es desprèn de l'art. 181 CCE, al final, quan li permet adoptar les
providències necessàries per a la conservació del patrimoni.
Si el defensor no és ni el cònjuge ni descendent ni ascendent, necessita autorització prèvia
del jutge per a qualsevol acte que realitzi, del qual ha de donar compte després, encara que
el Jutge pot dispensar o modificar aquesta obligació (art. 2033 LEC, par. 2n, al final i par.
3r). El cònjuge o parent defensor no té aquesta obligació, però lògicament hauran de retre
comptes al jutge en extingir-se el seu càrrec, encara que no ho digui expressament la LEC.
Tot defensor, abans d'exercir el seu càrrec, ha de fer inventari dels mobles i descripció dels
immobles, encara que el Jutge li pot autoritzar que realitzi una actuació determinada abans
de complir aquesta obligació si no admet demora (art. 2037 LEC). No haurà de prestar
fiança, ja que la llei no li imposa aquesta obligació.
El CCE silencia l'aspecte remuneratiu del càrrec. En favor de què se li ha de concedir una
remuneració, serviria el criteri de l'analogia amb el representant de l'absent declarat.
També s'argumenta que el jutge podria assenyalar-la en qualitat de providència necessària
a la conservació del patrimoni.
El CCE no preveu res sobre la recerca del desaparegut, però sí que ho fa l'art. 2031 LEC,
que estableix que el jutge podrà adoptar d'ofici, amb intervenció del ministeri fiscal, les
mesures d'investigació que estimi procedents. Aquest article es refereix a totes les
actuacions que motivi el tit. VIII de llibre I del CC, de l'Absència, dins del qual hi ha la
situació del desaparegut.
Cessa la situació jurídica de desaparegut, quan apareix, se'l declara absent o mort, o cessa
el negoci urgent que havia d'atendre.
2. L'absència legalment declarada
Perquè es doni aquesta situació, segons l'art. 183 CCE, és necessari el transcurs d'un
termini sense tenir notícies de l'absent:

3. 1. d'un any, si no hagués deixat apoderat amb facultat d'administrar tots els béns o
2. 3 anys, si l'hagués deixat.
Amb aquests requisits es pot obtenir una declaració judicial d'absència l'objecte de la qual
és la representació de l'absent en els seus assumptes; el representant també està obligat a
realitzar indagacions sobre la seva persona.
Qui pot demanar la declaració d’absència?
Estan legitimats per demanar la declaració d'absència legal (art. 182 CCE) (sense ordre):
1. el cònjuge de l'absent no separat (legalment o de fet),
2. els parents consanguinis fins al quart grau,
3. el ministeri fiscal d'ofici o en virtut de denúncia i
4. qualsevol persona que estimi tenir sobre els béns del desaparegut algun dret exercitable
en vida del mateix o dependent de la seva mort.
Se segueixen els tràmits de procediment de jurisdicció voluntària. El jutge ha de donar
publicitat a la incoació del procediment mitjançant la seva publicació en el BOE i en diaris
de gran circulació i anuncis a Radio Nacional (art. 2038 LEC).
La interlocutòria declarant l'absència s'inscriu en el Registre Civil (art. 46.1 º LRC) i en el
Registre de la Propietat (art. 2-4t LH)
Sobre qui recau el càrrec de representant de l’absent?
Segons l'art. 184 del CCE recaurà:
1. en primer lloc, sobre el cònjuge present gran d'edat no separat legalment o de fet;
2. a falta de l'anterior, correspon al fill major d'edat; si n'hi ha més d’un, es prefereixen als
que convisquessin amb l'absent i dins d'aquests al major sobre el menor;
3. a falta dels anteriors l'ascendent més pròxim, de menys edat d'una o una altra línia;
4. a falta dels anteriors, els germans més grans d'edat que haguessin conviscut amb
l'absent, amb preferència del major sobre el menor.
5. I a falta dels anteriors, la persona solvent que el Jutge, sentit el ministeri fiscal, designi
al seu prudent arbitri.
Els parents es denominen representants legítims i dins d'aquests es distingeix el cònjuge,
fills i ascendents que són representants legítims privilegiats i els germans, representants
legítims no privilegiats. I la persona solvent es denomina representant dativa.
L'últim paràgraf de l'art. 185 CCE diu que s'aplicarà als representants datius els preceptes
que regulen l'exercici de la tutela i les causes d'inhabilitat remoció i excusa dels tutors.
Encara que la llei només preveu aquesta aplicació per als representants datius sembla que
també es donarà quant als altres representants.
Facultats i obligacions del representant
I) Representants legítims privilegiats
a) tenen les més àmplies facultats per realitzar els actes d'administració sobre els béns de
l'absent sense haver de comptar amb llicència judicial prèvia per realitzar un acte ni haver

4. de donar compte després de realitzar cada acte o periòdicament (art. 2046 LEC, párr. 1r). Si
hauran de retre comptes al final de l'acompliment del càrrec.
b) Si requereixen autorització judicial per als actes d'alienació i gravamen (art. 2046 LEC
par. 1r). L'art. 186 CC últim paràgraf que aquests actes de disposició sol es donaran en cas
de necessitat o utilitat evident reconeguda pel Jutge, el qual determinarà l'ús de la quantitat
obtinguda.
c) Han d'inventariar els béns mobles i descriure els immobles (art. 185.1 º CC), però no han
de deixar garantia (art. 185, párr. 2n CCE i art. 2046 párr. 2n LEC).
d) Tenen la possessió temporal dels béns de l'absent (art. 186 pàg.-arr. 1º).
e) Farà seus els productes líquids del patrimoni de l'absent en la quantia que el jutge
assenyali. Amb aquests productes atendrà les obligacions de l'absent.
f) I amb aquests productes també es cobrarà una remuneració en la quantia assenyalada pel
jutge.
Efectes de la declaració d'absència en l'ordre familiar.
La pàtria potestat recau exclusivament sobre l'altre progenitor. Si l'absent queda vidu la
pàtria potestat d'aquest queda en suspens i s'haurà de constituir la tutela dels fills. Si hi ha
un règim econòmic matrimonial de comunitat, el cònjuge de l'absent pot demanar la
separació de béns (art. 189 CC)
Fi de l'absència declarada
1) Quan es presenta l'absent o es tenen notícies de la seva presència en parador conegut.
Ha de seguir-se un nou procediment judicial (art. 2043 LEC) que acaba per interlocutòria
deixant sense efecte la declaració d'absència.
2) Es prova la mort de l'absent que obre la seva successió (art. 188 CC, parr. 1r CCE).
3) La declaració de mort de l'absent (art. 195 CE: per la declaració de mort cessa la
situació d'absència legal...)
Efectes de la fi de l'absència legal
a) cessa la representació de l'absent. Aquest acabament és automàtic una vegada reapareix
l'absent o s'acredita la seva existència o parador, sense necessitat d'esperar que es dicti la
interlocutòria que posa fi a l'absència legal.
b) Restitució del patrimoni de l'absent a aquest, si es presenta, o als seus hereus, si es
prova la seva mort o té lloc la declaració de mort. Si el representant de l'absent era de
bona fe ens diu l'art. 187, párr. 2n CCE que no ha de tornar els fruits percebuts en
concepte de retribució, però sí si era de mala fe ha de tornar els fruits percebuts.
c) Rendició de comptes de la seva gestió, excepte els representants legítims privilegiats si
el jutge els ha concedit, que facin seu la totalitat dels productes líquids.

5. Qüestió particular article 190 CCE vs. Article 195 CCE
D'una banda, l'art. 190 CCE estableix que per reclamar un dret en nom de la persona
constituïda en absència cal provar que aquesta persona existia en el temps en què era
necessària la seva existència per adquirir-lo. És a dir que si, per exemple, se li defereix
una herència, l'absent no adquirirà els drets hereditaris, ja que hauria de provar la seva
existència. D’una altra banda, l'art. 195 CCE presumeix que l'absent ha viscut fins al
temps en què se li declari mort.
Per tant, mentre que l'art. 190 CCE presumeix que l'absent no viu, en canvi, l’article 195
CCE sembla que presumeix l’absent sí que viu. Semblen, doncs, articles contradictoris.
En realitat, ni el 190 CCE ni el 195 CCE estableixen cap mena de presumpció. Ambdós
preceptes parteixen d'una situació d'incertesa sobre la vida d'una persona i, segons quin
sigui el problema que es planteja, donen una solució o una altra. Si es tracta d'adquirir
drets, que depenen de l'existència, el declarat absent no els podrà adquirir, ja que s'ha de
provar una cosa que no consta, que és la seva vida. Si es tracta d'obrir la seva successió
tampoc no es podrà fer, perquè per a això s'ha de provar una cosa que no consta, la mort
de l'absent.
En conclusió, l’article 190 i 195 CCE no són, doncs, contradictoris; ambdós preceptes
estableixen uns efectes jurídics que es fan dependre d'un fet: no podran produir-se mentre
es provi l'existència d'aquest fet.
3. Declaració de defunció
La declaració de defunció té lloc per un d'aquests dos motius:
1. per la desaparició d'una persona sense notícies durant un llarg termini de temps o
2. per desaparició d'una persona en una situació de risc imminent de mort; en aquest últim
cas també s'exigeix que transcorri un període de temps, més breu, sense tenir notícies.
1. Quant al primer motiu, procedirà la declaració de mort transcorreguts:
a. deu anys des de les últimes notícies hagudes de l'absent (art. 193.1r CCE).
b. Però es redueix aquest termini de deu a cinc anys, quan en expirar els cinc anys l'absent
hagués complert 75 anys (art. 193.2n CCE). Els terminis expressats diu el par. 2n de l'art.
193.2n CCE es computaran des de l'expiració de l'any natural que es tinguessin les últimes
notícies. No són deu anys de data a data, sinó deu anys més els dies que quedin entre les
últimes notícies i el fi de l'any natural, el 31 de desembre pròxim.
2. Dins dels supòsits de desaparició d'una persona en situació de risc imminent podem
distingir entre situació actual de risc i situació habitual de risc.
A) Situació actual de risc:
a) qualsevol situació de violència contra la vida en la qual una persona es trobés
sense tenir després notícies seves: complert un any de data a data del risc procedeix
la declaració de mort (art. 193.3r CCE ).

6. b) desaparició en un sinistre sense tenir després del sinistre notícies: procedeix la
declaració de mort als tres mesos (art. 193.3r, al final, CCE). Exemples de sinistres
donats en l'exposició de motius de la llei 4/2000 que va modificar el CC en aquesta
matèria: accidents laborals, explosions, o catàstrofes naturals (inundacions, o
tempestes de muntanya).
c) desapareguts que es troben a bord d'una nau naufragada o desapareguts per
immersió al mar (estaria inclòs el que cau del vaixell), procedeix la declaració de
mort transcorreguts tres mesos des de la comprovació del naufragi o la desaparició
sense haver tingut notícies (art. 194. 2n CCE).
d) Desapareguts que es trobin a bord d'una aeronau sinistrada, sense tenir notícies
d’ells o si les restes no s’han pogut identificar: procedeix la declaració de mort
transcorreguts tres mesos sense notícies.
En cas de naus i aeronaus es presumeix el naufragi o el sinistre: 1. transcorreguts sis
mesos des de les últimes notícies rebudes o 2. a falta de notícies, des de la data de
l'inici del viatge. En aquests casos es podria dubtar de si transcorreguts sis mesos
s'entén produït l'accident i a partir dels sis mesos hauria que comptar-ne uns altres
tres per a la declaració de mort o el termini de tres pot quedar inclòs en el de sis i
estimar la declaració de mort als sis mesos des de les últimes notícies del vaixell o
avió. Des del punt de vista de la protecció del desaparegut sembla preferible sumar
els dos terminis, tenint en compte, a més, que no són gaire llargs.
B) Situació “habitual” de risc
a) desaparició en una subversió d'ordre polític o social sense tenir notícies seves
durant el termini d'un any procedeix la declaració de mort sempre que hagin
passat sis mesos des de l'aturada de la subversió (art. 193, últim paràgraf, CCE).
b) desaparició dels que pertanyen a un contingent armat o hi ha units a ell i han
pres part en operacions de campanya i desaparegut en elles, procedeix la
declaració de mort una vegada que hagin transcorregut dos anys de la data del
tractat de pau o de la declaració oficial de fi de la guerra (art. 194.1r CCE).
Poden sol·licitar la declaració de defunció:
Qualsevol interessat o el Ministeri Fiscal (art. 2042, par. 1r LEC). El Tribunal ordenarà la
publicació del procediment mitjançant edictes en el BOE, diaris de gran circulació i anuncis
en Radi Nacional.
Segons l'art. 195 par. 2n CCE, la interlocutòria de declaració de mort expressarà la data en
la qual s'entén succeïda la mort d'acord amb l'expressat als articles precedents. Per al cas
que la declaració de mort es basi en el transcurs del temps sense tenir notícies de l'absent
sembla que la data de la mort haurà de ser la d'acabament del termini. Així es pronunciava
la jurisprudència posterior a la publicació del Codi per a la redacció originària d'aquest,
criteri que es pot continuar mantenint, ja que les diferències introduïdes no són essencials.

7. Però per al cas que la declaració de mort es basi en la desaparició en una situació de risc de
mort és lògic entendre que la mort s'haurà produït quan es va produir la situació de risc i
transcorregut el termini a partir de l'esmentada situació que la llei estableix perquè es pugui
declarar la mort. La jurisprudència és escassa però s'ha pronunciat en aquest sentit: SSTS
de 19 maig 1945 i 7 febrer 1966.
Efectes de la declaració de defunció
En principi tendeixen a aproximar-se als mateixos efectes que la mort de la persona. Així
s'extingeixen les relacions jurídiques patrimonials que s'extingeixen amb la mort del difunt
(usdefruit, ús habitació, extinció del contracte de mandat...); s'obre la successió del declarat
mort (art. 196 par. 1r CCE) i es dissol el seu matrimoni (article 85 CCE) [abans de la
reforma del CCE de 1981, s'establia que amb la declaració de mort no n'hi havia prou per si
sola perquè el cònjuge present pogués contreure ulterior matrimoni].
Però els efectes no són exactament els mateixos. Així encara que s'obre la successió del
declarat mort s'adopten determinades cauteles per si el declarat mort apareix: els hereus no
podran disposar a títol gratuït fins i tot passats cinc anys de la declaració de mort (art. 196,
par. 2n, CCE). També durant aquest termini no seran lliurats els llegats (art. 196, par. 3r
CCE). Els hereus hauran de fer un inventari detallat dels béns mobles i descriure els
immobles (art. 196, par. 3r, CCE).
Fi de la declaració de defunció.
En dos supòsits: quan es provi la mort de la persona o es provi la seva existència.
a) Quan es provi la seva mort, cessen les cauteles imposades als hereus per l'art. 196 CCE.
Una altra conseqüència és que segons sigui la data en la qual es provi la seva mort, els
veritables hereus poden ser d'altres.
b) Quan es provi la seva existència el jutge dictarà la interlocutòria deixant sense efecte la
declaració de defunció.
Efectes de la fi de la declaració de defunció
Pel que fa als aspectes patrimonials, segons l'art. 197 CCE, el declarat difunt recuperarà els
seus béns en l'estat en el qual es trobin i tindrà dret al preu dels que s'haguessin venut o als
béns que amb aquest preu s'hagin adquirit, però no tindrà dret als fruits, ni als rendiments
dels béns, sinó des del dia de la seva presència o de la declaració de no haver mort. Per
aplicació analògica de l'art. 187, par. 2n, CCE si els successors eren de mala fe (coneixien
que el declarat mort estava amb vida) sí que aleshores podrà reclamar els fruits percebuts.
Cal destacar que aquest precepte no posa límits temporals a la reclamació dels béns i no
sembla que els successors puguin oposar-se a la devolució al·legant que han adquirit els
béns per usucapió.

8. Pel que fa a les relacions personals, si el cònjuge de la persona que ha estat declarada
difunta contrau nou matrimoni i després, el declarat difunt reapareix, el nou matrimoni
prevaldria atès que la declaració de defunció va extingir el matrimoni amb la persona que
va ser declarada difunta (art. 85 CCE) i, per tant, podia contraure noves núpcies.
Ni la declaració d'absència ni la declaració de mort no influeixen per a res en la capacitat
d'obrar de l'absent o declarat mort si realment viu, els quals, per tant, podran realitzar actes
vàlids sobre el seu patrimoni. En conseqüència l'art. 188, par. 2n, CCE preveu que si es
presentés un tercer acreditant per document fefaent haver adquirit per compra o un altre
títol béns de l'absent, cessarà la representació respecte dels esmentats béns que quedaran a
disposició dels seus legítims titulars. El problema es presentarà si sobre els mateixos béns
han disposat d'una banda l'absent o declarat mort i per un altre el representant de l'absent o
els successors del declarat mort. El manual s'inclina per donar preferència als actes
realitzats pel representant de l'absent o als successors del declarat mort.