Presentació a la jornada "Aprendre llengües al segle XXI, aprendre català al segle XXI" 18 de juny de 2012

1. La motivació i la seva
importància en el procés
d'aprenentatge de llengües
segones (L2)
Llorenç Comajoan Colomé
Grup de recerca en educació, llenguatge i literatura (GRELL, UVic)
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)
Aprendre llengües al segle XXI | Consorci per a la Normalització Lingüística | Barcelona ,17 de juny de 2012

2. Objectius de la sessió
 Conèixer els principals
enfocaments actuals d’investigació
en motivació i segones llengües
 Conèixer algunes aplicacions dels
enfocaments teòrics
 Reflexionar entre la teoria i la
pràctica i aplicar-ho al cas del
català

3. Nil: Estic tip d’ensenyar sempre les mateixes coses i que
mai les aprenguin els meus alumnes.
Tinc alumnes que a vegades vénen, altres no vénen i
que passen una mica d’això del català. Al final, aquest
any he decidit fer les coses de manera diferent.
Recordo que quan jo anava al col.le tot el que era un
repte per a mi m’agradava i em feia esforçar més.
Per tant, aquest any, el primer dia de classe vaig dir als
alumnes que això del català no era fàcil, que molt
poques persones arribaven als nivells alts i que
possiblement molts d’ells es quedarien a mig camí. Em
pensava que així millorarien, però saps què? Va ser un
desastre. A mig curs, quasi no em quedava cap alumne.
En realitat, em sembla que això del català els interessa
ben poc.

4. Laia:
̶ Ja no sé què fer.
L’any passat em van donar un curs d’Intermedi 3, que és
el que més m’agrada i vaig començar les classes amb molt
d’entusiasme. A més, vaig fer servir nous materials que
havia provat l’any passat i que m’havien agradat molt.
Vaig començar el curs amb una energia que ni t’ho pots
imaginar.
Uf, però la resposta dels alumnes va ser decebedora! Vaig
intentar fer tasques engrescadores a l’aula, però només
havies de veure les cares d’avorriment.
Excepte un o dos alumnes, la resta van passar de tot. I
mira que jo m’hi esforçava, eh!
No sé ni si han après res. M’imagino que al cap i a la fi el
català els interessa ben poc.
(Adaptat d’Ambrose et al. 2010)

5. Per què parlem de motivació?
 Perquè ho diu el Marc?
 Perquè és un tema molt estudiat?
 Perquè és un component indispensable per a l’èxit en
l’aprenentatge de llengües?
 Perquè ja ho hem provat tot i ens queda això?
 Perquè és un component individual que podem
canviar?

6. Motivació: Estudis i dades sobre motivació i
aprenentatge de segones llengües a Catalunya
1. Estudis experimentals
 Mercè Bernaus (amb Gardner, etc.)
2. Articles de recerca i divulgació
 Joan Mallart (Revista Catalana de Pedagogia)
3. Estudis centrats en l’aprenentatge de català:
 Bernaus et al. (2004)
 Peña (2008)
 Bernadó, Comajoan i Bastons (2008)
4. Dades de les fitxes d’inscripció del CNPL (Personals,
Professionals, Socials)
 Puigdomènech & Solé i Comardons, 2002
 Informe final CNL (2006)

7. Estudi (Bernadó, Comajoan & Bastons, 2008)
 Preguntes d’investigació
 1. Quins motius tenen els estudiants de català de nivell llindar (3
primers anys d’estudi)?
 2. Com es relacionen els motius dels estudiants amb les següents
variables: nivell, L1, temps de residència, edat i centre.
 Participants
 282 estudiants
 Nivells
 A1 (62%), A2 (25%), B1 (13%)
 Edat
 26-35 (40%), 36-45 (26%), 16-25 (21.5%), 46-55 (10.5%), 56 i més (2%)
 Temps de residència a Catalunya
 Nouvinguts (53%), residents (33%), nascuts a Catalunya (14%)
 Centre
 CPNL Badalona-Sant Adrià (47%)
 CPNL Vic (42%)
 EOI Barcelona-Vall d’Hebron (12%)

8. Motivació: teories i més teories (Dörney, 2001)
• Què és la motivació? Concepte que integra diversos
components (Gardner, 2001)
Motivació = Esforç + Desig + Actitud (afecte)
• Les persones estan motivades per fer una cosa si esperen
tenir èxit i valoren el resultat. Com més vegi la persona que
pot tenir èxit més motivada estarà.
• Les persones estan motivades quan tenen un objectiu /
valor clar. Els objectius que son específics i presenten un
repte són els que motiven més.
• Les persones que decideixen fer una cosa estan més
motivades que les que estan obligades a fer una cosa.
• Però tot això serveix per a la motivació a l’aula?
• Complexitat de l’aula
• Llengua com a fenomen social

9. Enfocaments en l’estudi de la motivació
en segones llengües (L2) (Ortega, 2009)
 1. Enfocament “tradicional”: el model
socioeducacional (Gardner i Lambert)
 Motivació integrativa
 2. Nous enfocaments
 Teoria autodeterminista (Noels)
 Motivació intrínseca i extrínseca
 Sistema motivacional del jo en L2 (Dörnyei)
 Jo ideal en L2

10. 1. Enfocament “tradicional”
 Objectius
 Mesurar la quantitat de motivació
 Determinar l’efecte de la quantitat en l’assoliment en L2
 Trobar les variables o antecedents de la motivació
 Canàdà, anys 60-70: Robert Gardner i Wallace Lambert
 Model socioeducacional: la motivació es quantifica a partir de
3 dimensions:
 Intensitat motivacional: esforç que posem a aprendre una
llengua (“M’esforço a fer els deures de francès cada dia”.).
 Actituds vers l’aprenentatge de la segona llengua (“M’agrada
aprendre anglès”). plaer
 Desig d’aprendre (“En realitat, tinc poques ganes d’aprendre
francès”). inversió

11. El model socieducacional de Gardner
 Quins són els antecedents de la motivació?
 La integrativitat: interès genuí a aprendre la segona llengua per
tal d’apropar-se a la comunitat que la parla (Gardner, 2001).
 D 1: Actituds favorables vers els parlants de la segona llengua.
 D 2: Interès general a aprendre llengües estrangers i etnocentrisme
baix
 D 3: Orientació integradora: raons per aprendre la segona llengua
relacionades amb les ganes d’interactuar amb els membres de la
segona llengua.
 Quin tipus de motivació facilita l’aprenentatge d’una
segona llengua?
 La motivació integrativa. Quan es compleixen 3 condicions.
 C 1: La integrativitat és alta
 C 2: La quantitat de motivació és alta.
 C 3: Les condicions vers la situació d’aprenentatge és alta
(professors, currículum, aules, etc.).

12. Però... Hi ha altres tipus d’antecedents?
 Sí, n’hi ha molts.
 3 de centrals
 Integrativitat
 Orientacions (raons per aprendre la segona llengua)
 Actituds (vers la comunitat L2, parlants L2, situació
d’aprenentatge)
 Etnovitalitat: presència sociopolítica de la llengua en
la comunitat
 Contacte intergrupal
 Autoconfiança en l’ús de la llengua

13. Orientacions Actituds
 Orientacions (raons per aprendre  Predisposicions
l’L2)
Vers L2, els parlants L2 i el
 Instrumental
context d’aprenentatge
 Coneixement
 Les actituds estan relacionades
 Viatge
amb la motivació?
 Amistat  Sí. Les actituds de l’alumnat
 Integrativa (a l’institut) tenen un efecte en
 Les orientacions són sempre la motivació per aprendre L2 a
les mateixes? la universitat (Gardner et al.,
 No. Les orientacions depenen de 1999)
qui aprèn què en quin entorn  Sí, però poden ser diferents
(Clément i Kruidenier, 1983) per a les diferents llengües
 Majoria vs. minoria; context (Bernaus et al., 2004)
bilingüe vs. monolingüe
 Bernaus et al. (2004): diferents
orientacions per al català,
castellà i l’anglès a Catalunya

14. Resultats de l’estudi de Bernadó, Comajoan i Bastons
(2008). Quines són les orientacions principals?
 Superar l’ansietat lingüística
 Feina
 Estudis
 Usar-lo en el dia a dia
 Motivació intrínseca general
 Integrar-se
 Fer amics a l’aula

15. Motivació: Resultats de l’anàlisi factorial
 6 factors (46.2% de la variança)
 Factor 1. Motivació intrínseca general
 ítem 26 “m’agrada el català”, ítem 8 “trobo que el català és una llengua
interessant”
 Factor 2. Feina
 ítem 17 “per millorar les meves possibilitats de feina aquí”, ítem 27 “per trobar
una feina millor”
 Factor 3. Ansietat lingüística
 ítem 37 “per treure’m la por de parlar-lo”, ítem 24 “per treure’m la vergonya a
l’hora de parlar-lo”
 Factor 4. Motivació integradora
 ítem 6 “perquè la meva adaptació sigui més ràpida”
 Factor 5. Motivació intrínseca: Relacions socials dins l’aula
 ítem 14 “perquè al mateix temps que aprenc puc fer amics a classe”
 Factor 6. Estudis
 ítem 42 “el necessitaré pel que vull estudiar”

16. Motivació: Resultats segons grups
Grups: Nivell (A1, B1), Temps de residència (nouvingut, establert, nascut a
Catalunya o arribat abans dels 10 anys), edat (jove, adult, gran) i centre (CNL,
EOI)
 Factor 1. Motivació intrínseca general
 No hi ha diferències entre els grups
 Factor 2. Feina
 Diferències segons el temps de residència i l’edat
 Factor 3. Ansietat lingüística
 Diferències segons el centre
 Factor 4. Motivació integradora
 Diferències segons tots els grups
 Factor 5. Motivació intrínseca: Relacions socials dins l’aula
 Diferències segons l’edat i el centre
 Factor 6. Estudis
 Diferències segons el temps de residència

17. Motivació: conclusions
 Hi ha una varietat de motivacions.
 No hi ha un factor de l’ús quotidià del
català.
 Apareix l’ansietat lingüística com a
factor.

18. 2. Nous enfocaments
 De la quantitat (i integrativitat) a la qualitat
 Del Canadà a altres entorns (de l’estudi centrat en el
context social a l’estudi del context d’ensenyament)
 Nous desenvolupaments teòrics: la teoria de
l’autodeterminació
 Estudia la relació entre les forces internes i
externes de l’individu a l’hora de tenir força
(motivació) per fer alguna cosa.
 Fins a quin punt fem les coses perquè les
autodeterminem (són voluntàries) o no?
 Aplicació de la teoria d’autodeterminació a les
llengües (Dörney, Noels, Clément)

19. Nous enfocaments
 Motivació intrínseca: “motius per
aprendre una L2 que deriven del plaer
inherent de l’individu i l’interès en
l’activitat, es fa l’activitat a causa de la
satisfacció espontània associada amb
l’activitat” (Noels, 2001, p. 45)
 Motivació extrínseca: “els motius que són
instrumentals per a alguna conseqüència a
part de l’interès inherent en l’activitat”
(Noels, 2001, p. 46 )
 Internalització de la motivació extrínseca
 Amotivació

20. Motivació intrínseca i extrínseca
 Autodeterminació en L2.
 Hi ha una connexió entre l’autodeterminació i la
motivació en L2: els alumnes que senten que tenen
més llibertat (poden triar més) estan més motivats.
 Els entorns en què hi ha poca llibertat de tria (hi ha
més control per part dels professors, per exemple),
hi ha poca motivació intrínseca.
 Quina relació hi ha entre motivació intrínseca i la
motivació integrativa? Noels (2001):
 La motivació integrativa i la intrínseca estan relacionades
recíprocament.

21. I a l’aula, què puc fer?
Zoltán Dörney (2008). Estratègies de motivació a l’aula de llengües.
Barcelona: Editorial UOC (original en anglès, CUP, 2001)

22. 1. Crear les
condicions
bàsiques de
motivació
4. Fomentar
Pràctica
l’autoavaluació 2. Generar la
docent
retrospectiva motivació inicial
positiva. motivacional
3. Mantenir la
motivació

23. Condicions bàsiques per a la motivació
(Dörnyei, 2001 [2008])
 1. Conducta adient del docent i
bona relació amb els alumnes
 2. Ambient a l’aula agradable i de
suport
 3. Grup d’alumnes cohesionat amb
normes de conducta adequades

24. 1. Crear les condicions
E4. Estableix una relació
bàsiques per a la de col.laboració amb les
motivació mares i pares dels
alumnes.
E1. Demostra el teu entusiasme
pel material de l’assignatura, E5. Genera un ambient
explica’ls per què i com afecta agradable i de suport a
el teu caràcter. l’aula.
E2. Pren-te molt
seriosament E6. Fomenta el
l’aprenentatge dels desenvolupament de la
alumnes. cohesió en el grup.
E7. Formula normes de
E3. Relaciona’t grup de manera explícita
personalment amb els i fes que els alumnes les
alumnes. comentin i les acceptin.

25. 2. Generar la motivació inicial
2.1. Potenciar les actituds i els valors lingüístics dels
alumnes
2.2. Fer créixer l’esperança d’èxit dels alumnes.
2.3. Reforçar l’orientació envers els objectius per part dels
alumnes.
2.4. Adaptar els materials docents als alumnes perquè els
siguin rellevants.
2.5. Generar creences realistes entre els alumnes

26. 3. Conservar i protegir la motivació
3.1. Fer que l’aprenentatge sigui estimulant i amè
3.2. Presentar les tasques de manera motivadora
3.3. Fixar objectius concrets per als alumnes
3.4. Protegir l’autoestima dels alumnes i fer que augmenti la confiança en ells
mateixos.
3.5. Permetre als alumnes que conservin una imatge social positiva
3.6. Fomentar la cooperació entre els alumnes.
3.7. Generar autonomia en els alumnes
3.8. Fomentar estratègies automotivadores per als alumnes

27. 4. Arrodonir l’experiència dels alumnes: encoratjar
una autoavaluació positiva
4.1. Fomentar atribucions motivadores
4.2. Donar realimentació motivadora
4.3. Fer augmentar la satisfacció dels alumnes
4.4. Oferir recompenses i notes de manera
motivadora

28. Què hi trobem a faltar?
3. Tingues present la situació sociolingüística catalana i la
relació que pot tenir amb la motivació.
4. Estratègies sociolingüístiques
• E1. Proporciona dades sociolingüístiques concretes als teus
alumnes. No exageris ni infravaloris l’ús del català.
• E2. Fomenta la curiositat sociolingüística en els teus
alumnes.
• E3. Relaciona l’aprenentatge del català amb el respecte a la
diversitat lingüística i la interculturalitat.
• E4. Reforça el paper actiu que tenen els teus alumnes en el
context sociolingüístic.
• E5. Sigues realista amb les motivacions i actituds dels teus
alumnes.

29. 3. Cap a un nou model?
 Cas de l’anglès a Hongria. Els
aprenents d’anglès se senten
motivats perquè s’identifiquen amb
la comunitat angloparlant?
 Potser la motivació instrumental i
l’actitud vers la situació
d’aprenentatge són més importants
en contextos de llengua estrangera?
 Els estudis demostren que els
aprenents de llengües estrangeres
estan motivats perquè desitgen
interès i contacte amb una comunitat
“estrangera” (global).

30. El jo L2 (the L2 self) (Dörnyei, 2005, 2009)
 Els éssers humans prenen les decisions sobre
com actuar fent referència a un jo “ideal”.
 El jo ideal sovint es manifesta en imatges i
sentits concrets.
 Sistema motivacional del jo en L2. Té tres
components:
 Jo “ideal” L2. (Ideal L2 self. És motivador
perquè normalment els éssers humans volen
reduir la distància entre el que són i el seu jo
ideal.
 Jo “hauria de” L2 (ought-to self)
 Experiència d’aprenentatge de l’L2.

31. Nova definició d’integrativitat
 No és el desig d’identificar-se amb els
membres de l’L2 (poc rellevant en
llengua estrangera)
 És les ganes de reduir la distància entre
el jo actual i l’ideal.
 Perfil de màxima motivació:
1. Integrativitat redefinida = jo ideal L2
2. Instrumentalitat alta
3. Actituds positives vers l’L2 i les llengües
estrangeres en general

32. Implicacions pràctiques de la teoria del jo ideal
 Condicions per tal que els jo ideal L2 sigui un
motivador efectiu:
 L’aprenent ha de tenir una autoimatge futura
 que sigui elaborada i viva
 que sigui percebuda com a plausible i congruent
amb les expectatives dels agents de l’entorn
 que s’activi regularment
 i que contingui informació elaborada sobre les
conseqüències de no aconseguir l’objecitiu.
 Com podem...
 crear la visió
 reforçar la visió?
 materialitzar la visió?
 activar el jo ideal L2?
 dissenyar un pla d’acció?

33. En Nil
Problema: Crea poques expectatives d’èxit.
Estratègies:
 Intentar alinear els objectius, l’avaluació i la
instrucció
 Identificar reptes assequibles
 Donar oportunitats d’èxit durant el curs
 Articular les expectatives i justifica-les
 Donar retroalimentació
 Educar els alumnes sobre les seves atribucions
d’èxit o fracàs

34. La Laia
Problema: El valor que dóna a les coses que fa
(tasques, etc.) no és el mateix que el que li
donen els seus alumnes.
Estratègies
 Establir connexions amb els interessos dels
alumnes.
 Dissenyar tasques reals
 Identificar els valors i recompensar allò que
tingui valor.
 Demostrar entusiasme

35. Per acabar...
1. Una classe motivada és una classe que aprèn més i amb
més plaer.
2. Fes petites indagacions sobre el paper de la motivació a
l’aula. Informa’t sobre la recerca en motivació.
3. Analitza la teva pràctica des del punt de vista de la
motivació
4. Incorpora alguna estratègia motivadora: per saber si
funciona, s’ha de provar. Incorpora noves estratègies de
mica en mica.
 Si funciona, prova’n més.
 Si no funciona, reflexiona sobre què ha anat malament i per què.
5. Adapta les estratègies a la teva situació concreta (context
sociolingüística del centre, famílies, etc.).

36. Moltes gràcies
Llorenç Comajoan Colomé
(llorenc.comajoan@uvic.cat