Presentació de l'organització de la biblioteca a un centre de primària i de com es dinamitza i fomenta la lectura.

1. UNA BIBLIOTECA FETA A MIDA
Es Pil.larí
Febrer 2015
Antònia Pol

2. “LA BIBLIOTECA COM A EINA EDUCATIVA AL SERVEI DE L’ENSENYAMENT
APRENENTATGE I FOMENT DE LA LECTURA”
"Baditeca" CEIP BADIES
BADIA GRAN-LLUCMAJOR
MALLORCA
http: www.cpbadies.net

3. La biblioteca escolar ha de ser visualitzada com un
centre de recursos i un entorn d’aprenentatge útil
per a la realització d’intervencions didàctiques
concretes relacionades amb totes les àrees
curriculars i no únicament amb l’àrea de llengua i
amb la promoció de la lectura literària.

4. COM TREBALLAM EN EL CENTRE?
La biblioteca participa directa o indirectament en tots els
projectes, bé sigui a nivell documental o a nivell
d'assessorament.

5. LA BIBLIOTECA EN RELACIÓ AL PROJECTE DE LLENGUA
LlegirLlegir
-La biblioteca ha de conèixer i tenir: les lectures de moda, les lectures obligatòries d’aula,
fonts preparades per a les lectures dels projectes que sorgeixen a l'aula, recursos per
treballar microhabilitats, eines i recursos per implicar-se i impulsar l'elaboració i difusió de
treballs...
- A més, la biblioteca dissenya moments d'intercanvis entre els diferents cursos, la
comunitat...
EscriureEscriure
Llegir per
escriure
ParlarParlar EscoltarEscoltar

6. LLEGIR
A - Llegir en solitari – Lectura per plaer.
• Cada cicle dedica un temps en el seu horari de classe per:
– Esbrinar les lectures que als infants els interessa i que normalment fan
a casa.
– Dissenyar estratègies per tal que aquestes lectures entrin a l’aula.
– Dedicar un temps quinzenal al préstec que fa la biblioteca central de
l’escola.
• Ens plantegem algun tipus d’activitat d’animació a la lectura per compartir
el que hem llegit: comentaris de llibres, recomanacions...
• És imprescindible conèixer els seus gustos i aficions per poder anar oferint
poc a poc lectures de més qualitat, però sempre hem de tenir en compte
els seus interessos

7. LLEGIR
• B - Llegir per compartir. – Lectura per plaer però que ens permet
programar textos més complexos i compartir la seva comprensió. Tots els
alumnes de l’aula tenen el mateix llibre, podrien dir-se també llibres de
lectura obligatòria ja que tothom l’ha de llegir. Es treballa a l’aula i el que
pretenem és programar i guiar la comprensió.
• Cada curs, com a mínim, té dos llibres de castellà i dos de català.
• Altres lectures (àlbums …). Aquí cal tenir en compte la proposta de “llibre
estimadíssim” que fa la biblioteca mensualment, per tant es poden
treballar com a mínim nou àlbums il·lustrats a l’any.

8. LLEGIR
C - Llegir per expandir- Per treballar objectius escolars, per connectar amb
altres aprenentatges.
– Per treballar aspectes gramaticals.
– Com a models per escriure diferents tipus de text.
– Per cercar informacions sobre els projectes.
– Les lectures a les hores dels especialistes
– Els cicles s’han de plantejar: Quins? Quants? Com?

9. LLEGIR
D - Llegir per interpretar- Llegir les línies, llegir entre línies i llegir després de
les línies.
– Recull d’activitats de comprensió lectora. Com treballarem les estratègies
lectores?
– Quin temps setmanal dedicarem a treballar les microhabilitats de comprensió
lectora. Com ho farem?
– El treball de les microhabilitats i de la comprensió lectora es fa lligat a les
lectures de l’aula.

10. PARLAR I ESCOLTAR:
La llengua oral ha de ser el pilar fonamental del treball de llengua.
Aquest treball pot girar entorn a tres tipus de llenguatge:
1. Llenguatge espontani.
2. Llenguatge semi dirigit.
3.Llenguatge dirigit:

11. ESCRIPTURA
TRES USOS:
• Ús pràctic
Nom de la classe, calendari i data, missatges breus a les famílies com
comunicació de sortides, peticions de materials, comunicació d’activitats,
missatges entre els mateixos alumnes, organització de les tasques, actes
de les assembles d’aula... És l’ ús que ha de tenir més pes a Educació
Infantil i Primer Cicle.
• Ús científic:
Comporta un treball que ens condueix a conèixer i poder utilitzar
diferents tipologies textuals per poder escriure allò que volem, fent servir
el text més adient.
• Ús literari
Està íntimament lligat a les lectures i sol partir de les propostes que
arriben de la biblioteca

12. LLEGIR PER ESCRIURE.
Per exemple: les propostes del llibre estimadíssim del mes, la
recerca d’informació pels projectes documentals, la lectura
de llibres que ens presenten diferents tipologies textuals que
després ens serveixen de model per fer les nostres
produccions...

13. ESCRIURE PER LLEGIR
Propostes per compartir moments de lectures,
treballs, exposicions amb altres cicles, altres cursos,
amb les famílies...

15. S’entén com una progressió ascendent en
l’adquisició de la comprensió lectora i com una
ampliació de la capacitat de llegir i d’interpretar
textos.
Saber llegir
(L’aprenentatge de la lectura)

16. Llegir per aprendre
(L’aprenentatge mitjançant la lectura a totes les àrees)
S’hi distingeixen tres àmbits: la cerca, el
tractament i la comunicació de la informació.

17. El gust per llegir
(L'hàbit lector)
S’entén com l’adquisició d’un hàbit
basat en el gaudir.

18. Els àmbits o “espais” de lectura són
quatre
- Llegir en solitari – Lectura per plaer.
- Llegir per compartir - Programar i guiar la comprensió.
- Llegir per interpretar- Microhabilitats lectores.
-Llegir per expandir- La lectura al voltant de les àrees
curriculars.
- Llegir en solitari – Lectura per plaer.
- Llegir per compartir - Programar i guiar la comprensió.
- Llegir per interpretar- Microhabilitats lectores.
-Llegir per expandir- La lectura al voltant de les àrees
curriculars.

19. Punts que consideram bàsics per l’èxit del
nostre projecte de biblioteca.
Punts que consideram bàsics per l’èxit del
nostre projecte de biblioteca.
1- Tenir la biblioteca marcada dins l’horari dels alumnes.
2- Tots els cursos tenen un temps setmanal per poder fer
préstec.
3-Cointervenció del tutor i del bibliotecari a la sessió de
biblioteca.
4- La comissió de biblioteca planifica les actuacions que son
prioritàries a principi de curs.
Gènere que es treballarà cada trimestre i temàtica.
Festes que organitzarà la biblioteca.
Novetats del curs.
5- Tutors i bibliotecaris dissenyen amb cada nivell la feina
específica del curs.
1- Tenir la biblioteca marcada dins l’horari dels alumnes.
2- Tots els cursos tenen un temps setmanal per poder fer
préstec.
3-Cointervenció del tutor i del bibliotecari a la sessió de
biblioteca.
4- La comissió de biblioteca planifica les actuacions que son
prioritàries a principi de curs.
Gènere que es treballarà cada trimestre i temàtica.
Festes que organitzarà la biblioteca.
Novetats del curs.
5- Tutors i bibliotecaris dissenyen amb cada nivell la feina
específica del curs.

20. ACCIONS QUE DUIM A TERME

21. Estratègies d’animació a la
lectura
Estratègies contínues
Són aquelles que més incideixen en la creació d’hàbits de lectura perquè posen
en contacte els infants i els llibres de manera permanent, diària o setmanal.
Estratègies ocasionals
Són propostes necessàries, però que perden sentit si no hi ha una base
d’estratègies contínues o permanents. Aquest tipus d’activitats permeten crear
un ambient lector en el centre i fer de la lectura un acte social i públic. Ens
referim a visites d’autors, premis literaris, exposicions, conferències puntuals,
etc.

22. Actuacions prioritàries 2013/14 a
nivell de centre
Actuacions prioritàries 2013/14 a
nivell de centre

23. PROGRAMA
D’ANIMACIÓ
LECTORA I
ESCRIPTORA
PROGRAMA
D’ANIMACIÓ
LECTORA I
ESCRIPTORA
EN RELACIÓ A L’ALUMNATEN RELACIÓ A L’ALUMNAT

24. ESTAN ÍNTIMAMENT RELACIONATS A L’HORA DE
TREBALLAR
1-EN RELACIÓ A
L’ALUMNAT
1-EN RELACIÓ A
L’ALUMNAT

25. Les actuacions que hem fet per poder donar resposta en aquest
àmbit són:
COMPETÈNCI
A DIGITAL
EN RELACIÓ A L’ALUMNATEN RELACIÓ A L’ALUMNAT

26. http://cpbadiesbiblioteca.blogspot.com/
http://ulissesilessirenes.blogspot.com.es/
http://piratesdelamediterranea.blogspot.com.es/
EN RELACIÓ A L’ALUMNATEN RELACIÓ A L’ALUMNAT
http://caminatperpalma.blogspot.com.es/p/comunic-el-que-he-apres.html
Els primers i segons a la baditeca
http://viatgesbadies.blogspot.com.es/

27. EN RELACIÓ A L’ALUMNATEN RELACIÓ A L’ALUMNAT PERSONATGE MISTERIÓS

28. • Manual penjat al blog segon cicle (ens
informam)
• Quadernet alumnat (processam la
informació)
• Llibres estimadíssims del mes:
“Penni i Benni de mentida”
“Paseo Astral”
“VA DE CÒMIC”

29. •Elaborem el nostre còmic. Exemple 3 anys a partir del llibre
estimadíssim del mes.
Tot el dia jugam!!!
•A partir d’un llibre d’imatges, “Les historietes de les petites
coses” fem un còmic col·lectiu.
•Festa 2 d’abril: “Mafalda fa 50 anys”

30. ETNOPOÈTICA

31. Concurs de fites i frases fetes

33. ELS PADRINS I PADRINES ENS
VISITEN

34. INTERCANI DE LECTURES ENTRE
CURSOS
PREPARAM I CONTAM CONTES DE
PADRINS I PADRINES

35. “La mar com escenari”
Joana Raspall: Sant Jordi
“Tast de teatre”

36. Pàgines interessants
http://www.symbaloo.com/mix/re
cursosvarislectura