Document elaborat per la PEJG (amb la col·laboració de diferents centres cívics, ateneus i casals de la ciutat de Barcelona)

1. PROJECTE DE GESTIÓ DEL CASAL DE JOVES DE
GRÀCIA “LA FONTANA”
Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG)
0 Introducció .......................................................................................... 2
1 Marc teòric .......................................................................................... 3
1.1 Gràcia, associacionisme i joventut ................................................. 3
1.2 Marc legal ................................................................................... 8
2 Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia ................................................12
3 Objectius ............................................................................................14
4 Model organitzatiu de la PEJG ............................................................ 188
5 Programa d’activitats ...........................................................................21
5.1 Projecte cultural..........................................................................21
5.2 Projecte musical .........................................................................24
5.3 Projecte de Dinamització social ....................................................29
5.4 Projecte de participació ...............................................................32
5.5 Teixit associatiu ..........................................................................36
6 Serveis ...............................................................................................39
6.1 Punt de trobada..........................................................................39
6.2 Aula d'estudi i informàtica............................................................39
6.3 Cessió d’espais ...........................................................................40
6.4 Suport al teixit associatiu.............................................................40
6.5 Activitats....................................................................................41
7 Perfils laborals: ...................................................................................42
8 Pressupost (pendent) ..........................................................................44
9 Avaluació i seguiment ..........................................................................45
Annexes ........................................................................................................... 49

2. 0 Introducció
Aquest document sorgeix de la necessitat de teoritzar tota una pràctica juvenil
que en els darrers anys ha generat noves inquietuds, activitats, sinergies i objectius.
La Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia, que actualment està formada per nou
entitats del barri, ha augmentat la seva capacitat organitzativa i cooperativa,
constituint-se com a punt de referència per l'associacionisme juvenil del barri. I,
finalment, després de dos anys de la seva creació, s’ha trobat amb la necessitat
d’elaborar un document on es plasmin totes aquelles inquietuds prèviament teoritzades
i materialitzades respecte el Casal de Joves de Gràcia.
Des de l’obertura de l’equipament juvenil del Carrer Gran de Gràcia 190 ha
quedat patent que el model associatiu i de gestió plantejat des de la PEJG és l’únic que
genera més vida associativa i apropa joves no adherits a cap entitat entorn les
activitats que s’hi organitzen, en front d’un model d’hotel d’entitats fred i distant que es
contraposa als valors històrics del jovent gracienc organitzat. És per això, que des de la
PEJG es planteja fer un salt qualitatiu en la forma de participar dins l'equipament i amb
aquest projecte ens reivindiquem capacitats per dur a terme la gestió del Casal de
Joves de Gràcia la Fontana.
A grans trets, la nostra proposta es caracteritza per la constitució d'una sèrie de
serveis pels joves (com poden ser una aula d'estudi, un punt de trobada o el suport al
teixit associatiu) i una programació d'activitats que seguirà quatre eixos (Projecte
Musical, Projecte Cultural, Projecte de Dinamització Social i Projecte de Participació).
La pretensió d’aquest Projecte de Gestió és, també, la de sumar el major
nombre de suports i adhesions per tal d’aconseguir una gestió pública i veïnal del
Casal de Joves de Gràcia La Fontana.
2

3. 1 Marc teòric
1.1 Gràcia, associacionisme i joventut
Gràcia ha estat històricament un territori amb una gran societat civil, ple
d’associacions que han treballat per millorar les condicions de vida de les persones1.
La urbanització del Passeig de Gràcia a la dècada dels 20 del segle XIX va
deixar Gràcia ubicada a la columna vertebral de la futura Barcelona, fet que va iniciar
la seva ràpida transformació de poble agrícola a lloc idoni per a l’establiment
d’activitats industrials i de serveis que Barcelona ja no podia allotjar.
Entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, tot i l’evolució viscuda,
podem considerar que a Gràcia hi predomina el sector popular de la menestralia. Un
nou sector emergent a la vila, que desplaça a la pagesia i que aplega els obrers
qualificats i la petita burgesia, propietària de negocis com tallers i petits comerços. No
obstant, també hi havia una important massa d’obrers no qualificats que treballaven a
les noves fàbriques construïdes a la segona meitat del segle XIX, com el Vapor
Puigmartí i el Vapor Vilaregut. Un sector de la mitjana burgesia barcelonina que havia
trobat a Gràcia un lloc tranquil on viure i un sector de vells pagesos complementaven
la població de la vila2.
1
Vegeu Solà, Pere. Història de l’associacionisme català contemporani. Barcelona i les
comarques de la seva demarcació. 1874-1966. Generalitat de Catalunya. Departament de
Justícia. Barcelona, 1993, pàg. 177-183. La importància d’algunes d’aquestes entitats ha
generat certa literatura. Vegeu Balcells, Joan. L’Orfeó Gracienc i el seu entorn ciutadà.
Memòries del mestre Joan Balcells. Adaptació de Torres Felip, Roser. Orfeó Gracienc,
Barcelona, 1984; Biosca, Genona i Sanromà, Joan. Cooperativa Obrera La Lealtad. 1892-1992.
Ed. Cooperativa Obrera La Lealtad, Vila de Gràcia, 1992; DDAA. Centre Moral i Instructiu de
Gràcia. Recull històric 1869-1994. Claret, Barcelona, 1994; Mussons Agell, Albert. Lluïsos de
Gràcia 1855-2005. Una crònica de 150 anys. Lluïsos de Gràcia, Barcelona, 2005.
2
Un interessant estudi per veure la composició social de Gràcia, tant a nivell
socioprofessional com sociocultural és: Oyón, José Luís, Maldonado, José i Griful, Eulàlia.
Barcelona 1930: un atlas social, Edicions UPC, Barcelona, 2001. Algunes obres d’història del
3

4. Les pèssimes condicions de vida de la gran majoria de població durant aquest
període feren que molta gent, sobretot de classe treballadora qualificada, tendís a
agrupar-se i a cooperar per buscar tota una sèrie de millores culturals, materials i
recreatives. Durant el període de la segona meitat del segle XIX es fundaren les grans
entitats gracienques, algunes de les quals encara perduren i entre les quals
destacaren, especialment, Els Lluïsos de Gràcia, el Centre Moral i Instructiu, el Cercle
Catòlic, l’Orfeó Gracienc, la Cooperativa Obrera la Lealtad i La Sociedad Obrera El
Artesano. Totes elles tingueren en comú els objectius d’instruir el poble, dotar-lo de
millors condicions de vida i oferir-li espais per a l’esbargiment i el lleure. El públic
majoritari d’aquestes entitats foren obrers i petits propietaris, tot i que la majoria
d’aquestes entitats, de caire catòlic, foren dirigides i promocionades per sectors de la
burgesia benestant. Reflex, causa i conseqüència política del seu moment, aquestes
espais de sociabilitat obrera agruparen la gent, en gran mesura, segons afinitats
ideològiques. Així, trobem entitats explícitament catòliques i conservadores com els
Lluïsos, el Centre Moral o el Cercle i entitats més progressistes i liberals com El
Artesano (L’Artesà)3.
barri ja remarquen el caràcter social i l’augment dels menestrals a Gràcia a finals dels segle
XIX: Biosca, Genona i Sanromà, Joan. Cooperativa Obrera La Lealtad. 1892-1992. Ed.
Cooperativa Obrera La Lealtad, Vila de Gràcia, 1992, pàg. 13-14; Lafarga, Joan. Gràcia: de
rural a urbana. Història d’un territori. Taller d’Història de Gràcia, Barcelona, 2001, pàgs 37-38.
3
Si bé és cert que la gent tendia a associar-se segons afinitats ideològiques, Pere Gabriel
parla del caràcter camaleònic d’aquest tipus d’associacions per referir-se a la seva capacitat
d’adaptació al medi polític, és a dir, a la capacitat per donar continuïtat a un projecte social
sota qualsevol règim polític i, així, poder continuar amb les activitats culturals, recreatives i
mutualistes tan necessàries per a la classe obrera en una època en què l’Estat es
despreocupa de gran part de les necessitats de la majoria de la població i considera la
protesta obrera com un problema d’ordre públic. Vegeu Gabriel, Pere: “Sociabilitat de les
classes treballadores a la Barcelona d’entreguerres, 1918-1936” dins de Oyón, José Luís
(coord.), Vida obrera en la Barcelona de entreguerras, 1918-1936, CCCB, Barcelona, 1998,
pàg. 108-111.
4

5. L’inici de la Guerra Civil Espanyola trastocà la societat civil catalana. Les entitats
gracienques de caire catòlic i conservador patiren l’expropiació dels seus locals per part
dels grups emergents de l’esquerra com el PSUC, el POUM, la CNT-FAI o Estat Català
entre d’altres. En canvi, l’arribada de les tropes feixistes a Barcelona, que encara
trastocà més el panorama associatiu, canvià les tornes del període bèl lic. Les entitats
catòliques i conservadores dominades abans de la guerra per la gent d’ordre pogueren
recuperar els locals i reprendre l’activitat social sota l’estricte control del nou règim,
mentre que quasi totes les altres entitats foren clausurades o hagueren de
desaparèixer a causa del seu tarannà i de la repressió que patiren els seus membres.
La desaparició de tot el teixit associatiu amb valors progressistes deixà les
restes de la societat civil catalana sota l’empara de l’església catòlica i els seus espais
de sociabilitat. Els primers anys de postguerra foren d’extremes penúries i forta
repressió, però amb l’esdevenir dels temps, aquestes entitats permeteren l’aflorament
de certes tendències i formes d’associacionisme cada vegada més allunyades del valors
defensats pel règim. L’escoltisme catòlic, unes de les poques formes d’associacionisme
juvenil permeses al marge de la Organización Juvenil Espanyola, fou una de les bases
socials del nou catalanisme conservador i l’amagatall per d’altres sectors més
progressistes. Així, al finalitzar la dictadura franquista, algunes entitats escoltes i
excursionistes que ja s’havien escindit del moviment catòlic i d’altres que encara hi
restaven pogueren expressar públicament uns sentiments de catalanitat i progrés.
Amb l’arribada del nou règim polític constitucional i el lliure associacionisme
aparegueren a Catalunya un nou reguitzell d’entitats juvenils de diferent naturalesa
que venien a sumar-se a les ja existents que, en el cas de Gràcia, s’havien pogut
desenvolupar sota el paraigües de les grans entitats com els Lluïsos de Gràcia, el
Centre Moral i Instructiu o el Cercle Catòlic.
A finals de la dècada dels 70 i principis dels 80 trobem a Catalunya una gran
quantitat d’organitzacions i entitats juvenils o majoritàriament formades per a joves.
Aquest és un període de gran agitació política amb una gran nombre d’organitzacions
juvenils polítiques i sindicals, sobretot d’esquerres. Però també és un període d’aparició
i reorganització d’entitats dedicades a la cultura popular (bastoners, tabalers,
diables...) i d’entitats educatives com esplais i agrupaments escoltes. Mostra de tota
5

6. aquesta efervescència juvenil fou la creació de les dues grans plataformes juvenils
catalanes, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’any 1979, i el Consell de la
Joventut de Barcelona, l’any 1980, on s’hi aplegà la major part de l’associacionisme
juvenil del país. En el cas de Barcelona també cal destacar la dècada dels 80 com a un
període en què pren una gran rellevància la regidoria de joventut i alguns intents des
d’aquesta per a crear Casals de Joves en els diferents barris de la ciutat, espais que
haurien d’ajudar a vertebrar i reforçar tot aquest associacionisme juvenil4.
Gràcia, un territori amb una gran tradició associativa, no ha estat aliè a la resta
del país en quan a l’increment de les entitats juvenils i al seu pes social. El món del
lleure voluntari, format majoritàriament per agrupaments escoltes i esplais, és el camp
associatiu juvenil amb més implantació arreu del territori català i Gràcia n’és un bon
exemple. Actualment, als diferents barris de Gràcia hi ha més de deu entitats
educatives que apleguen a més de dos-cents joves que duen a terme tasques de
docència no formal. Entre aquestes entitats trobem l’AEiG Lluïsos de Gràcia, l’AEiG
Montnegre-Josep Carner, l’AE Pere Rosselló, l’AE Ramon Llull, l’AE Roland Philipps, l’AE
Jaume I del Coll, l’Esplai Matinada-Portics, l’Esplai Pompeia, l’Esplai Josepets, l’Esplai
JASD o l’Esplai GMM entre d’altres5. L’àmbit de les colles de cultura popular, encara
que no és un món associatiu estrictament juvenil, està integrat majoritàriament per a
joves i a Gràcia té una forta presència amb grups i colles com la Vella de Gràcia, la
Diabòlica de Gràcia, la Malèfica del Coll, la Colla de Bastoners de Gràcia, etc, També hi
ha altres grups no integrats dins la coordinadora de colles de cultura popular, però si
de l’àmbit cultural i musical com Kabum, la Banda Patilla o la colla de Bastonera de
Gràcia Cop a Cop. Grups de música com Igitaia, Skatasun, High Times, Tabaloko,
Parrot’s Chocolate o Black Dollis entre molts d’altres conformen un panorama musical
integrat per a joves amb un fort arrelament i sentiment gracienc. Una gran diversitat
4
Consulteu: http://www.cjb.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=47&Itemid=92
5
Per conèixer la història dels agrupaments escolta de Gràcia vegeu Musons, Albert i
Maristany, Gerard. La gent del fulard. Història del moviment escolta a Gràcia. Autors: Taller
d'Història de Gràcia. Any 2002.
6

7. d’organitzacions polítiques, grups de rol, teatre o de cinema entre d’altres,
complementen un mapa associatiu juvenil ric, prolífic, històric i divers.
Tot aquest magma associatiu juvenil gracienc ha restat durant molts anys molt
atomitzat i sense quasi cap tipus de vinculació. Si bé és certa l’existència d’una gran
quantitat d’entitats juvenils, també cert que no hagi existit un moviment juvenil
gracienc en tant que no hi hagut una unitat d’acció premeditada. Moltes d’aquestes
entitats han restat durant molts anys sota el paraigües de les seves entitats mares,
com per exemple l’AEiG Lluïsos de Gràcia dins de la coneguda entitat, l’AEiG
Montnegre-Josep Carner dins del Cercle Catòlic o l’AE Pere Rosselló dins del Centre
Excursionista de Gràcia, però sense que hi hagués gaire relació entre elles o fins hi tot,
en alguns casos, amb una nul la relació. Poques han estat les ocasions en què diverses
entitats juvenils s’hagin apropat per fer formar unions entorn uns objectius concrets.
Un dels principals motius que ha generat aquesta desvinculació, desconeixença i
desunió ha estat, sobretot, la manca d’espais de trobada. La imatge d’una Gràcia
històrica, rebel, independent, unida i popular ha estat en moltes ocasions, pel que fa a
l’àmbit juvenil, un tòpic amb moltes raons. La política endegada als anys vuitanta des
de la regidoria de joventut de l’Ajuntament de Barcelona per tal de crear Casals de
Joves ha marginat durant molts anys la major part dels barris de Gràcia. Tan sols s’ha
construït un casal de joves al barri del Coll, que per la seva posició geogràfica ha
quedat molt allunyat de la resta del territori gracienc. La Vila de Gràcia, per exemple,
ha estat, en relació al nombre d’entitats, el territori més malparat per la manca
d’equipaments juvenils públics. Així, és normal entendre que la lluita per un casal de
joves a la Vila de Gràcia hagi estat, precisament, la lluita que més sinergies hagi creat
en els últims vint anys. Des de la dècada dels noranta hi hagut diferents intents per a
crear plataformes juvenils per tal de reivindicar espais de trobada. Entre aquests
intents cal destacar la plataforma creada l’any 2001 on s’integraren diverses entitats
com l’AE Ramon Llull, l’AEiG Montnegre-Josep Carner, La Torna, La Barraqueta o la
Vocalia de Joves de Gràcia (AAVV) entre d’altres, o la Plataforma creada l’any 2004
només per entitats de lleure com la ja esmentades més l’Esplai Matinada i l’Esplai
Josepets entre d’altres. Aquestes intents d’aglutinar el jovent gracienc fracassaren en
veure impossibilitat l’assoliment de l’objectiu principal d’aconseguir un casal de joves
7

8. davant la negativa de l’Ajuntament, però serviren d’experiència precedent per articular
noves plataformes en el futur. No fou fins l’any 2007 que començà a quallar una nova
plataforma d’entitats juvenils que perdura fins a l’actualitat i que està formada per la
major part de les grans entitats juvenils de Gràcia. Aquell any, l’Ajuntament féu pública
la intenció d’edificar definitivament un equipament juvenil a la Vila de Gràcia. La
sorpresa però, fou que no seria un casal de joves i menys un casal de joves
autogestionat pels joves. Una de les principals demandes del jovent gracienc, a més de
tenir un casal, ha estat, precisament, la possibilitat de poder gestionar un casal de
joves. És la gestió d’espais públics i no el fet de convertir-se en mers usuaris
consumidors de sales, el motiu principal que ha dut a reunir ja per primera vegada una
Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia consolidada i amb una gran capacitat
d’organització, de mobilització, i de dinamització d’activitats. No es podria entendre,
actualment, l’existència d’aquesta plataforma sense entendre la lluita per un casal de
joves autogestionat pels joves.
1.2 Marc legal
El fet de voler dur la gestió del Casal de Joves de Gràcia no parteix d'una idea
innovadora ni única a la ciutat de Barcelona, sinó tot el contrari. A nivell de ciutat de
Barcelona trobem diferents casos de gestió ciutadana i fins i tot de cessions d'espais
per tal que les entitat del territori puguin desenvolupar la tasca social i associativa que
els hi pertoca. Aquest fet diu molt de la salut de la participació de les entitats en la
vida de la ciutat com també significa apostar per a un model de ciutat integradora,
participativa i democràtica.
En aquest sentit doncs, trobem l'Ateneu popular de Nou barris, el Kasal de joves de
Roquetes, el Casal de joves de La Prosperitat, La Farinera del Clot, la Casa Orlandai,
Casal de joves de la Guineueta, Centre Cívic Cotxeres de Sants, realitats que
exemplifiquen que la gestió ciutadana no només és possible sinó necessària pel teixit
associatiu de cada barri i cada vila.
8

9. Així doncs, aquesta gestió es troba exemplificada en diversos documents de
l'Ajuntament de Barcelona que permeten arribar a un acord entre entitat i
administració pública i que a vegades se'n desprèn que fins i tot és una via prioritària
de gestió d'alguns equipaments públics. Seguint aquesta línia, doncs, trobem la carta
municipal amb la llei consegüent, en Títol IV l'article 34 afirma que:
“Les entitats, les organitzacions i les associacions ciutadanes sense ànim de lucre
poden exercir competències municipals o participar en nom de l’Ajuntament, en la
gestió de serveis o equipaments la titularitat dels quals correspon a altres
administracions públiques. La gestió cívica de competències municipals es pot utilitzar
per a les activitats i els serveis susceptibles de gestió indirecta, té sempre caràcter
voluntari i no lucratiu i s’adjudica mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses
6
entitats o organitzacions amb característiques idèntiques o semblants.”
En el qual s'explica que la gestió ciutadana (aquí expressat com a gestió cívica) és una
via prevista per a la gestió d'equipaments públics.
D'altra banda, al pla de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona també
deixa espai i potencia com a forma de participació ciutadana la gestió cívica
d'equipaments tal i com queda expressat en l'article 12.
Article 12. La gestió cívica d’equipaments i serveis municipals
1. Les entitats, les fundacions, les organitzacions i les associacions ciutadanes sense
ànim de lucre poden exercir competències municipals, o participar en nom de
l’Ajuntament, en la gestió de serveis o equipaments la titularitat dels quals correspongui
a altres administracions públiques.
2. La gestió cívica voluntària de competències municipals es pot utilitzar per a les
activitats i els serveis susceptibles de gestió indirecta, té sempre caràcter no lucratiu i
s’adjudica mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses entitats o organitzacions amb
característiques idèntiques o similars.
6 Llei que aplica la Carta Municipal de Barcelona. Títol IV, article 34.
9

10. 3. La gestió cívica comporta l’obligació de destinar al programa o a l’equipament
gestionat la totalitat dels beneficis que s’hi puguin produir.
4. S’haurà de facilitar i promoure la concertació amb el teixit associatiu per a la gestió
de programes sectorials o equipaments culturals, esportius i socials, incloent la
possibilitat de cogestió mitjançant l’establiment de convenis, i caldrà vetllar per garantir
l’accés universal i la qualitat dels serveis. En fixar els termes de la concertació, caldrà
determinar les condicions de la gestió, concretar —en l’aplicació del punt número 2
d’aquest article— la destinació correcta dels beneficis econòmics que s’hi puguin
generar i regular la composició i les funcions de la comissió ciutadana de seguiment de
la qual han de formar part els usuaris. També s’haurà de determinar en aquest moment
la manera d’elegir els usuaris membres d’aquesta comissió.
En els termes de la Disposició addicional vuitena del Text refós de la llei de contractes
de les administracions públiques, les associacions declarades d’interès ciutadà tenen
preferència en l’adjudicació de contractes per part de l’Ajuntament, sempre que les
seves proposicions igualin les més avantatjoses des del punt de vista dels criteris
objectius que cal aplicar per determinar-ne l’adjudicatari.7
Per últim, també trobem dins del PAD (Programa d'Actuació del Districte de Gràcia) un
punt específic sobre joves (en concret el punt 6.2) que es centra en dirigir polítiques
per potenciar l'associacionisme entre els i les joves. En aquest sentit presenta dues
mesures, d'una banda pretén donar suport a l'associacionisme juvenil i consolidar
espais específics per vincular-los als barris i de l'altra, afirma que s'ha de treballar a
través de les polítiques de joventut en diversos àmbits com per exemple a través dels
equipaments públics juvenils.
Així doncs trobem que des del Districte de Gràcia s'aposta per:
7 Pla de Participació Ciutadana. Article 12
10

11. “• Coordinar i col·laborar en campanyes de promoció de les entitats juvenils.
• Treballar per garantir la participació de les entitats en les diferents polítiques juvenils
8
del territori. “
En aquest sentit doncs, no només respon a una voluntat de l'associacionisme juvenil
de gràcia sinó que existeixen els mecanisme legals i administratius. Així doncs,
entenem que resta a les mans de la voluntat política de l'Ajuntament de Barcelona
però en cap cas resta fora dels mitjans i les regles institucionals.
8 PAD Gràcia 2008-2011
11

12. 2 Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia
La Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia neix l'any 2007 i des de llavors no ha parat
de créixer, tant en quantitat com en qualitat, per una banda ha anat incrementant el
nombre de membres, i per altra s'ha anat organitzant i millorant el seu discurs, fruit de
l’augment constant de les seves activitats i la reflexió del seu projecte diari.
Actualment compta amb 9 entitats, l'AE Pere Rosselló, l'AE Ramon Llull, l'AEiG
Montnegre Josep Carné, l'AEiG Lluïsos de Gràcia, l'esplai GMM, l'esplai Pompeia, l'Esplai
Matinada Pòrtics, l'Assemblea de Joves de Gràcia i l'Ateneu Popular de Vallcarca.
La PEJG treballa a partir de quatre eixos, ja que considerem que els valors que ens
caracteritzen es poden agrupar en els següents grups: Plataforma d’Entitats Juvenils de
Gràcia, que resumeix la nostra forma de funcionar i defineix la nostra entitat; joves, en
referència als principis que defineixen la nostra forma d'entendre el jovent; societat i
entorn, que especifica la visió que té la PEJG de la societat i els valors que l'haurien de
regir; i per últim, el barri, on trobem els valors amb els que ens volem acostar al nostre
entorn més proper.
Plataforma de Joves de Gràcia
Els primers valors que caracteritzen la nostra entitat és que som democràtics i
assemblearis, és per això que ens considerem una entitat integradora que respecta
i valora la diversitat d'opinions i que vetlla perquè les decisions es prenguin per
consens.
Per altra banda, creiem en el treball en equip, en aquest sentit, la nostra forma de
treballar és cooperativa i vetllem per la igualtat entre tots els membres. A més a més
les nostres relacions es caracteritzen per la solidaritat.
Per últim, es tracta d'una entitat laica, és a dir que no practiquem ni difonem cap
religió; apartidista, és a dir que no pren part per cap partit; i sense ànim de lucre
ja que creiem en el treball voluntari.
12

13. Joves
Els valors que demostren la nostra forma d'entendre el jovent i la manera de tractar-lo
són en primer lloc l'esperit crític, ja que els joves han de ser capaços d'observar la
societat i el seu entorn i crear-se'n una opinió pròpia.
A més, creiem en l'autonomia dels joves, és a dir en la seva capacitat de
desenvolupar els seus projectes i organitzar-se de forma autònoma, sense dependre de
ningú.
Per altra banda, busquem la participació activa d'aquest sector, ja que els joves
s'han de sentir partícips i s'han d'implicar en els processos que els afecten.
En quart lloc, defensem el compromís social, és a dir que els joves se sentin
responsables dels fenòmens del seu voltant i prenguin partit per canviar-los.
I els últims valors seran la igualtat i el respecte, lluitarem contra qualsevol forma de
desigualtat, i treballarem per aconseguir el respecte a la diversitat.
Societat- Entorn
En primer lloc creiem en una societat igualitària, en la que s'aboleixin les desigualtats
produïdes pel patriarcat i el capitalisme. A més a més, defensem el respecte a la
diversitat i entenem la interculturalitat com un fet enriquidor.
Per altra banda, defensem la catalanitat, ja que és el sentiment d'arrelament a una
comunitat, amb tot el que comporta, cultura, llengua i tradicions. I busquem un model
de societat que s'allunyi del model consumista i assumeixi l'ecologisme i el respecte
pel medi ambient.
Barri
En quant al nostre entorn més proper, en primer lloc creiem en la convivència, és a
dir en una forma de viure basada en el respecte mutu. Defensem els espais públics,
ja que sense aquests, la vida de barri, caracteritzada per la vida en comú i l'intercanvi,
és perd. Valorem la participació dels ciutadans en tots els àmbits que afecten el
barri, i més concretament, la organització dels joves del barri i la seva implicació. I per
últim, creiem en Gràcia, entenent que aquest mot defineix molt més que un territori,
ja que també es tracta d'una cultura i uns trets propis.
13

14. 3 Objectius
Els objectius que perseguim des de la Plataforma d’Entitats Juvenils per al Casal de
Joves de Gràcia “La Fontana” es resumeixen en els següents punts.
OBJECTIUS GENERALS DEL CASAL:
- fer difusió del Casal de Joves de Gràcia per tal de donar-lo a conèixer entre el
jovent
- convertir el Casal de Joves de Gràcia en un punt de trobada del jovent gracienc
- crear un espai d’intercanvi d’experiències entre el jovent i les associacions
juvenils gracienques
OBJECTIUS ESPECÍFICS DELS PROJECTES:
Cultura:
- Apropar la cultura als joves.
o Facilitar als joves de Gràcia un accés a una oferta cultural variada,
sobretot de manera activa, però també passiva
- Promoure la creació de cultura juvenil.
o Facilitar als diferents grups artístics la possibilitat de tenir un espai on
poder mostrar les seves creacions i dur-les a terme
- Fomentar el coneixement de diferents cultures
o Crear espais d’intercanvi i difusió cultural
- Treballar des d’una perspectiva integradora
o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes, posant
èmfasi en la cohesió social
- Treballar des d’una programació participativa
o Involucrar a persones i col lectius a l’hora de prendre decisions al
voltant de la programació cultural
- Buscar la projecció
o Intentar arribar a tots els joves mitjançant una programació de qualitat i
un bon ventall de suports
14

15. Música:
- Fomentar la creació musical dels joves de gràcia
o Facilitar als diferents grups de música graciencs la possibilitat de tenir
un espai on poder assajar (bucs d’assaig) i un espai on mostrar la seva
música (auditori)
o Equilibrar la programació musical donant suport a nous músics i
permetent la seva difusió i/o debut al Casal de Joves de Gràcia
- Apropar la música a Gràcia
o Facilitar als veïns de gràcia, i en especial als joves, l’accés a una oferta
musical variada
o dotar d'espais i recursos per gaudir de la música al barri amb un accés
lliure
- Treballar des d’una perspectiva integradora
o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes
musicals, posant èmfasi en la cohesió social i en aquells grups que no
tenen un accés fàcil als recursos i sales musicals
- Crear una programació participativa
o Involucrar a persones i col·lectius a l’hora de prendre decisions al
voltant de la programació musical i l'ús dels espais musicals
- Buscar la projecció
o Equilibrar la programació per tal de conjugar la qualitat amb
l'accessibilitat i el suport a nous músics
Societat:
- incentivar la participació social del jovent
- afavorir el diàleg i l'intercanvi d'idees entre el jovent
- treballar per la transformació social
- vetllar i treballar per la igualtat de totes les persones
- lluitar contra la discriminació per motius de gènere, sexe, ètnia o classe
social
- Facilitar eines per al coneixement dels gèneres i els seus rols
15

16. - Dotar els joves de recursos per al món laboral
- Facilitar la informació i les eines sobre el món laboral, els seus drets i
deures als i les joves.
- Treballar des d’una perspectiva participativa i integradora
- Procurar treballar amb aquells col lectius més sensibles a aquestes
perspectives i fer-los-en partícips.
- promoure un oci no consumista
- respectar el medi ambient
- promoure un consum responsable
- garantir el respecte al medi ambient en totes les activitats del Casal
Teixit associatiu:
- potenciar i enfortir l'associacionisme juvenil gracienc
- promoure la participació dels joves en les diferents associacions del barri
- facilitar la cooperació entre les diferents associacions juvenils gracienques
- potenciar les activitats gracienques, juvenils i sense ànim de lucre
- promoure la implicació social dels joves
- augmentar el nombre de joves compromesos amb el Casal
- vetllar per la descentralització, sobretot als diferents barris de Gràcia
- esdevenir l’enllaç entre les entitats juvenils gracienques i el barri
- Fer difusió de les diferents entitats que formen part del Casal de Joves de
Gràcia
- Difondre l’acció de les entitats juvenils gracienques
- Informar de les activitats que duguin a terme les diferents entitats tan al
Casal de Joves de Gràcia com a altres llocs del barri
- Donar recursos i assessorament als joves i entitats juvenils que ho requereixin
- Oferir a les joves i entitats juvenils tan l'assessorament que puguin requerir
com els espais i materials que necessitin per dur a terme les seves activitats
Participació:
- permetre la participació de tots els joves
16

17. - crear canals de participació juvenil, com la Xarxa d’amics del casal
- Prendre les decisions de forma oberta, amb el coneixement i acord dels
joves vinculats amb el casal
- incentivar la participació dels joves
- Treballar perquè tots els joves i col lectius que formen part de la Fontana
cooperin i col laborin en un ambient de solidaritat i igualtat
- Informar dels projectes i objectius de la Fontana per augmentar el nombre
de joves participants en les diferents modalitats
- Treballar des d’una perspectiva integradora
- Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes creades
pels joves
17

18. 4 Model organitzatiu de la PEJG
La PEJG forma part d'un teixit associatiu juvenil que va més enllà de la pròpia
Plataforma, en aquest sentit entenem que la gestió del casal s'ha de dur a terme des
de la base i la seva pluralitat, però també des de la solidesa.
L'assemblea general que es celebrarà, com a mínim, una vegada a l'any,
marcarà les línies d'actuació generals per a un període d'un any i avaluarà l'any
anterior. En aquesta assemblea hi assistiran totes les entitats vinculades al casal de
joves, fent-se pública la resolució sobre l'avaluació i les línies d'actuació bàsica.
En segona instància la gestió del casal es durà a terme a través d'una Comissió
de gestió. En aquesta comissió hi haurà representació de totes aquelles entitats
integrants de la PEJG i altres entitats participants del casal. Aquests representants
faran un seguiment diari de les activitats del casal de forma voluntària, i es reuniran un
mínim d’una vegada cada dues setmanes.
Pel que podem anomenar el treball diari es crearan diverses comissions de
treball composades per un seguit de voluntaris de les pròpies entitats i un treballador
que durà a terme el treball tècnic i remunerat. En aquest sentit per a cada projecte hi
haurà d'haver una comissió que vagi aplicant i desenvolupant les línies d'actuació
diàries, per tal de transformar l’actual hotel d'entitats en un espai viu i participatiu.
Per últim des del projecte de participació es fomentarà la vinculació d'aquelles
persones usuàries del casal de jove amb la gestió i la implicació, així doncs la xarxa
d'amics de la fontana serà el vehicle per a informar aquelles persones que participen
individualment al casal i només ho fan a tall d'usuàries per tal de fomentar la
participació entre elles i amb l'espai.
Els diferents eixos explicats anteriorment dibuixen el marc organitzatiu i
participatiu del casal, des de la base del suport del teixit associatiu. De la mateixa
maner, també marquen unes línies d'actuació genèriques, fins a la gestió directa i del
dia a dia, enfortint-ho amb un projecte específic, el projecte de participació.
18

19. Per tant, els cinc principals actors encarregats de la gestió del Casal de Joves
de Gràcia seran els següents:
Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia: la plataforma i totes les entitats
que en formin part, seran les encarregades de fer un seguiment de la gestió de la
Fontana i decidir les línies d'actuació. La seva forma de funcionament es basarà en una
assemblea general i una de representants que es reunirà més periòdicament.
Xarxa d'amics de la Fontana: per tal d’incentivar la participació en el casal
de les persones a títol individual, creiem en la necessitat d'introduir un instrument en el
que les persones que no estiguin representades per una entitat també puguin dir la
seva i fer propostes pel Casal. Es determinarà el seu funcionament un cop s’hagi creat.
Comissió de Gestió: serà l'òrgan de gestió del casal i estarà formada per
representants de la PEJG, i representants de les comissions i els treballadors. La seva
funció serà coordinar les activitats que es duen a terme al casal i fer de pont amb
l'administració.
Comissions: les comissions estaran formades per entitats i persones a títol
individual, i s'encarregaran d'activitats o objectius concrets. Tindran el suport dels
treballadors i actuaran coordinant-se amb la resta de comissions i entitats i en base a
les decisions preses per la Comissió de gestió.
Treballadors: persones que treballen al Casal de Joves de Gràcia La Fontana
seguint les línies i els objectius marcats per la Comissió de gestió. La seva funció serà
donar suport a les activitats plantejades des de l'equip de gestió i les comissions.
En el següent diagrama podem veure com s'articularan els diferents actors
mencionats. En primer lloc trobem la Plataforma d'entitats Juvenils de Gràcia i la Xarxa
d'amics de la Fontana, que seran els dos òrgans des dels que es prendran les
decisions. En un punt central hi haurà l'Associació el Fanal de Gràcia, que serà
l'encarregada de coordinar les diferents parts mencionades i fer que tot funcioni
regularment. I per últim trobem en un mateix nivell les associacions col laboradores,
19

20. els treballadors i les comissions, que seran els encarregats de dur a terme tota la part
de programació i les diferents activitats.
PEJG
assemblea general i de representants
Treballadors Comissió de gestió Comissions
Xarxa d’amics
20

21. 5 Programa d’activitats
5.1 Projecte cultural
A les societats modernes, la cultura esdevé el gran vincle que ens connecta
amb el nostre passat, ens ajuda a entendre el nostre present i ens projecta cap al
futur. La cultura ha esdevingut quelcom imprescindible per a la cohesió de les
comunitats i és un poderós mecanisme per tal d’interrogar-nos i trobar resposta a les
nostres necessitats individuals i col lectives.
Per tal de contrarestar aquesta idea, l'objectiu d'un casal de joves ha de ser
incentivar la cultura, aconseguir que torni a ser atractiva pel col lectiu de joves i
eliminar les barreres que es puguin haver creat. Tampoc podem oblidar que al barri ja
existeixen nombroses expressions culturals creades per joves, com per exemple els
diferents grups musicals, colles de cultura popular, grups de cinema i teatre... El Casal
de Joves de Gràcia ha de ser el lloc on aquestes entitats culturals puguin expressar i
compartir les seves activitats i experiències.
Per tant, el projecte cultural tindrà dos sentits: d’una banda es centrarà en
donar suport a pràctiques culturals ja existents, per fer-les més fortes i més visibles; i
d’altra banda incentivarà la creació juvenil fent ressò a les demandes i inquietuds dels
joves del barri.
A més, també es buscarà un altre resultat important, que serà ampliar la
coordinació entre els diferents grups i entitats existents, que actualment estan
tancades en les seves entitats d'origen. L’objectiu final és la creació d’una xarxa
transversal de solidaritat i pràctiques comunes que es basi en l'eix jove.
Un equipament com la Fontana té un enorme potencial per desenvolupar un
gran ventall d'activitats culturals. Tot i així considerem que només tindrà uns resultats
positius si és utilitzat de forma participativa pels joves de Gràcia, ja que d'aquesta
manera s'aconseguirà donar un suport real a la creació jove sense tallar les seves
capacitats i possibilitats.
21

22. Quins seran els nostres Objectius?
- Apropar la cultura als joves.
o Facilitar als joves de Gràcia un accés a una oferta cultural variada,
sobretot de manera activa, però també passiva
- Promoure la creació de cultura juvenil.
o Facilitar als diferents grups artístics la possibilitat de tenir un espai on
poder mostrar les seves creacions i dur-les a terme
- Fomentar el coneixement de diferents cultures
o Crear espais d’intercanvi i difusió cultural
- Treballar des d’una perspectiva integradora
o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes, posant
èmfasi en la cohesió social
- Treballar des d’una programació participativa
o Involucrar a persones i col lectius a l’hora de prendre decisions al
voltant de la programació cultural
- Buscar la projecció
o Intentar arribar a tots els joves mitjançant una programació de qualitat i
un bon ventall de suports
Quines seran les nostres línies de treball?
- Col laboració entitats i grups culturals
Com ja hem dit, l'objectiu del casal haurà de ser el de crear un punt de confluència
entre les diferents entitats culturals juvenils, per tal que a través de la col laboració i la
solidaritat es puguin arribar a assolir els objectius plantejats.
- Consolidació de projectes en marxa
Hi ha certs projectes que, ja sigui al propi Casal o al seu entorn, ja existeixen, i que cal
consolidar com a tals.
Un d’ells, la mostra d’exposicions de caire cultural (i també social), ha de permetre que
totes aquelles joves i entitats juvenils sense ànim de lucre i amb interessos culturals
manifestos puguin mostrar les seves creacions artístiques al Casal.
22

23. Un altre és l’intercanvi de llibres, roba o música; en contra del model de consumisme
predominant a la nostra societat, proposem un nou model basat en la solidaritat i la
voluntat de compartir elements culturals com llibres, cds o peces de roba entre el
jovent gracienc.
Finalment, pensem que cal trobar un espai adequat per tal que les joves estudiants de
Gràcia puguin estudiar, individualment o en grup. És important que l’horari d’aquestes
aules d’estudi sigui flexible per tal d’adaptar-se al màxim possible als joves, sobretot en
èpoques d’exàmens.
- Suport a noves propostes
Una de les funcions del projecte cultural haurà de ser tenir un sistema de detecció de
noves propostes culturals al barri que necessitin suport o un espai on desenvolupar-se,
per tal que de mica en mica el casal de joves comenci a ser un punt de referència en
temes culturals tant al barri com a la ciutat. Això s'aconseguirà a través de difusió i
també a través de la presència en instituts, escoles d'art, escoles de música, etc.
- Programació cultural variada
A més a més de les propostes que sorgeixin de les entitats que utilitzin el Casal,
s'haurà de vetllar perquè les diferents expressions culturals estiguin representades.
També cal tenir en compte de fer sempre present la cultura dins de l'equipament. Això
s'aconseguirà a través de la col laboració amb altres casals, centres cívics i centres de
creació cultural.
23

24. 5.2 Projecte musical
En l’actualitat, entre els sectors més joves de la població, la música ha
esdevingut un dels vehicles culturals més potents per tal de donar sortida a les
inquietuds de tots aquells que es comencen a incorporar com a agents de ple dret a la
nostra societat. Ara bé, la música no deixa de ser quelcom inert, un instrument, un
vehicle, un canal que pot ser utilitzat per les finalitats més nobles, per regalar-nos
l’esperit o transformar-se en un mer bé de consum i de fer negoci.
Amb el Casal de Joves de Gràcia s'obre un nou projecte musical. D'una banda
es tracta de definir clarament els objectius del projecte i, de l’altra, de definir les eines
que utilitzarem per arribar-hi, així com les aliances i les intervencions concretes que
realitzarem.
Actualment, Barcelona compta amb una gran demanda, tant d'espais per
assajar com d’espais per actuar. Els espais estan molts cops sobreocupats i existeix
una problemàtica real sobre els escenaris de la ciutat. Entenem que no és funció del
Casal de Joves de Gràcia solucionar-la però sí que aquest equipament pot contribuir a
dibuixar una alternativa a la forma d'entendre el treball al voltant de la música.
Per això creiem que primer hem d’aprendre a llegir l'estat de la ciutat, el
moment que viu la cultura musical i els projectes lligats als joves, i positivar les
energies que recorren un territori com aquest. Entenent l’oci no només com un espai
per al consum, Gràcia no pot ser només el districte usual on anar a fer copes de
Barcelona. El nostre barri té capacitat per potenciar i dinamitzar el seu territori
mitjançant la música, potenciant els creadors locals, les bandes emergents i la
disseminació de la cultura en viu arreu dels espais públics.
Seria l’ideal el poder recollir el millor de les experiències passades. Els
instruments i les estructures en molts casos han estat els mateixos: oferir espais per a
la creació, bucs d’assaigs, estudis de gravació accessibles o facilitats per poder tocar en
directe; els objectius, també: la formació, la creació, el suport, la difusió i la
dinamització.
Ara bé, potser mai fins al moment no hi havia hagut una decidida voluntat per
tal de vincular tant les eines com els objectius a un territori en concret. Entenem que
24

25. un equipament com el que estem projectant pot tenir, pel que fa a la música, una
dimensió de ciutat, però mai ha de perdre el treball de proximitat, ja que serà aquest
fet el que donarà al projecte una identitat pròpia i el diferenciarà d’altres experiències,
anteriors o coetànies.
La proposta que treballarem tot seguit gira al voltant de la música i les diferents
dimensions que l’acompanyen, sobretot vinculades a un territori concret, el barri de
Gràcia, ja que creiem que és la millor forma d’explicar com entenem el projecte
musical del Casal de Joves de Gràcia.
Quins seran els nostres Objectius?
- Fomentar la creació musical dels joves de gràcia
o Facilitar als diferents grups de música graciencs la possibilitat de tenir
un espai on poder assajar (bucs d’assaig) i un espai on mostrar la seva
música (auditori)
o Equilibrar la programació musical donant suport a nous músics i
permetent la seva difusió i/o debut al Casal de Joves de Gràcia
- Apropar la música a Gràcia
o Facilitar als veïns de gràcia, i en especial als joves, l’accés a una oferta
musical variada
o dotar d'espais i recursos per gaudir de la música al barri amb un accés
lliure
- Treballar des d’una perspectiva integradora
o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes
musicals, posant èmfasi en la cohesió social i en aquells grups que no
tenen un accés fàcil als recursos i sales musicals
- Crear una programació participativa
o Involucrar a persones i col·lectius a l’hora de prendre decisions al
voltant de la programació musical i l'ús dels espais musicals
- Buscar la projecció
o Equilibrar la programació per tal de conjugar la qualitat amb
l'accessibilitat i el suport a nous músics
25

26. Quines seran les nostres línies de treball?
L’objectiu principal és fer de la música un instrument transversal a l’hora de
treballar la Formació, la Creació artística, la Difusió i la Dinamització
- Formació
En quant a formació, l'objectiu serà la col laboració i la cooperació entre els diferents
membres que facin un ús dels espais, per tal de crear un espai de solidaritat i
aprenentatge comú, en el que les diferents activitats es duguin a terme de forma
autogestionada. Per exemple incentivarem la contraprestació de serveis, de manera
que gent o grups que fan ús de les instal lacions de l’espai (bucs, sala), en comptes de
pagar un lloguer, farien un intercanvi. A més de la possibilitat de crear tallers
d'intercanvi de coneixements.
Entenem també que ha de ser labor del Casal de Joves de Gràcia treballar la música no
només dins les parets de l’equipament, sinó treure-la al carrer, i poder facilitar eines i
recursos per treballar a d’altres espais.
- Suport a la creació
El suport a la creació artística estaria bàsicament centrat en la possibilitat de realitzar
residències tècniques tant als bucs com a la sala.
D’aquesta manera podríem acollir tant el procés de creació en petit format, com la
possibilitat de realitzar tasques que acompanyen als artistes quan presenten un
espectacle: gravació de vídeos, creació de plànols de llums, preparació escènica per a
un directe, enregistraments, edició de temes,...
Depenent dels recursos hi hauria, també, la possibilitat de poder assessorar els artistes
en processos i tasques paral leles, com la presentació gràfica, la negociació,
l’elaboració de dossiers artístics...
D’altra banda, hem de pensar que les residències es podrien retornar a l’equipament
en forma d’actuacions amb catxets gratuïts o reduïts, fet que ens permetria poder
oferir una programació de qualitat a un preu gratuït o molt reduït.
- Difusió
La programació d’espectacles artístics i musicals ha de ser una màxima del Casal de
Joves de Gràcia. És aquesta una de les tasques que ajudarà a situar-lo al mapa cultural
26

27. de la ciutat. Aquest fet comporta a la vegada una sèrie de possibilitats que es
multipliquen: participar dins de cicles de música, oferir un escenari a grups
internacionals de pas per la ciutat, acollir festivals solidaris...
Ara bé, aquest fet no ens ha de fer perdre la perspectiva local i la seva vitalitat. I és
que, com hem dit abans, Gràcia és un dels barris amb un esperit més creatius de la
ciutat i està farcit de múltiples cites musicals. El Casal de Joves de Gràcia s’ha de
sumar i recolzar en la xarxa existent. El festival LEM, el Tradicionarius, les petites sales
de Gràcia, els Foguerons, la setmana cultural de l’Espai País Valencià, la Festa Major...
són, entre d'altres, cites que configuren el calendari.
Cal ser conscients també que l’auditori del Casal de Joves de Gràcia és un espai prou
potent per fer concerts i que el que cal és acompanyar i difondre exhaustivament les
activitats que s’hi programin. Per tant, cal a la vegada un criteri artístic i equilibrat a
l’hora de configurar una programació musical.
Per a aconseguir aquest equilibri, una proposta encertada pensem que seria funcionar
com es treballa a d’altres equipaments de la ciutat: creant una comissió, la
Coordinadora Musical, formada per diferents persones que representin els diferents
col lectius que formen part del projecte musical. Aquesta aniria definint la línia de
treball en la que es vol marcar i a la vegada participaria en l’elaboració del pressupost
de la temporada.
- Dinamització
Finalment, la quarta pota del projecte musical gira al voltant de la dinamització del
territori mitjançant la música. O bé participant de les activitats que ja estiguin
funcionant o bé potenciant-ne d’altres quan es detectin mancances. I per això és
imprescindible, un cop més, la participació dels col lectius i les associacions que
configuren el calendari cultural de la vila de Gràcia. Des d'aquesta perspectiva, volem
incloure en el projecte grups com Tabaloko, Igitaia, Black Dollies, Parrots Chocolate,
Banda Patilla, Skatasun o High Times, que podran coordinar-se a través de la
Coordinadora musical i fer-se responsables de la distribució dels bucs i els diferents
espais, a més de la possibilitat de fer activitats conjuntes.
En els casos que faci falta, l’equipament haurà de ser un espai on s’acullin
programacions que tinguin dificultats de realitzar-se en d’altres espais o a l’aire lliure, o
27

28. bé facilitar els contactes entre els diferents grups i els organitzadors de concerts i
festivals, en especial durant èpoques d’intensa activitat com les Festes Majors dels
diferents barris de Gràcia. Això també pot convertir el Casal de Joves de Gràcia en un
centre de recursos per a entitats del barri i per als mateixos artistes.
28

29. 5.3 Projecte de Dinamització social
Aquest projecte prové de l’anàlisi de la nostra societat atenent-nos a quatre dels
factors de segmentació social: l’edat, el gènere, l’ètnia i la classe social. En aquest
sentit, i en congruència amb els nostres objectius hem inclòs un projecte que el que
pretén és crear una petita llavor entre els i les joves per tal que els eixos de
discriminació no siguin una escletxa tant profunda en el nostre entorn més immediat.
Tot i que som conscients que no és abarcable un canvi profund en aquesta direcció sí
que entenem que els canvis socials es produeixen a partir de petites accions sumades i
prenent consciència d’aquests eixos de discriminació.
Pel que fa a l’eix de l’edat, la totalitat del nostre projecte està destinada als i les
joves, entenent aquest període d’edat aquell comprès entre la dependència infantil i la
independència adulta. En aquest sentit és de importància que els i les joves aprenguin
a ser independents i autònoms i siguin educats en uns valors de justícia i igualtat
social. D’altra banda és important saber aprofitar aquest període d’edat d’exploració,
creació i formació que lluny de ser únic i exclusiu dels i les joves ha d’acompanyar
totes les edats. Entenem també que el lleure dels joves i pels joves ha de ser
saludable, en aquest sentit potenciarem un oci alternatiu com també activitats
esportives i creatives.
Dins la nostra societat és ben sabut que no existeix una igualtat real entre
homes i dones. Així, el sexe condiciona el gènere i aquest la posició social i els rols
personals esdevenint una situació no igualitària per a homes i dones. En aquest sentit
és important integrar tots aquells valors d’igualtat i denunciar aquells que els debiliten,
per evitar i combatre actituds i activitats sexistes creant un seguit d’activitats
específiques i integrant aquest valor al llarg del nostre projecte.
A Gràcia existeixen diferents col lectius d'immigrats/des que treballen la seva
realitat social a través de l'associacionisme, la seves activitats ajuden a la
conscienciació dels joves i a apropar diferents realitats que conviuen a Gràcia. En
aquest sentit trobem necessari un treball conjunt per evitar actituds xenòfobes i
potenciar un intercanvi entre cultures.
Per últim i no per això menys important, la classe social (entesa des de l’eix
econòmic, cultural i sociolaboral) també exerceix com a eix de discriminació. És per
29

30. això que és necessari dotar de recursos aquelles persones amb més necessitats i
generar eines per tal que els i les joves es puguin integrar al món laboral, puguin
estudiar i siguin conscients de la seva posició dins del món actual.
Quins seran els nostres objectius?
- Incentivar la participació social del jovent
- Afavorir el diàleg i l'intercanvi d'idees entre el jovent
- Treballar per la transformació social
- Vetllar i treballar per la igualtat de totes les persones
o Lluitar contra la discriminació per motius de gènere, sexe, ètnia o classe
social
o Facilitar eines per al coneixement dels gèneres i els seus rols
- Dotar els joves de recursos per al món laboral
o Facilitar la informació i les eines sobre el món laboral, els seus drets i
deures als i les joves
- Treballar des d’una perspectiva participativa i integradora
o Procurar treballar amb aquells col lectius més sensibles a aquestes
perspectives i fer-los-en partícips
- Promoure un oci no consumista
- Respectar el medi ambient
o Fer un consum responsable
Quines seran les nostres línies de treball?
- Formació
La formació ha de ser transversal en tots els eixos ja sigui a través de xerrades, tallers,
cursets o cicles de cinema ja que entenem que la formació és al llarg de la vida i ha de
ser el motor de la societat.
D’altra banda, per l’eix sociolaboral seria important crear un espai d’assessorament
dels drets laborals, coneixença dels diferents convenis col lectius i iniciació al món
laboral.
30

31. - Difusió
La difusió és un dels eixos principals en la societat del coneixement, és necessari crear
espais tant dels diferents projectes que hi ha a Gràcia com de qüestions puntuals.
D’aquesta manera, el Casal de Joves de Gràcia ha d’actuar d’altaveu de les diferents
entitats que treballin algun dels eixos del projecte per tal que puguin penjar-hi notícies,
fer-hi exposicions, etc.
- Participació i/o dinamització
El projecte social es nodreix bàsicament de les diferents temàtiques i entitats que
treballin algun dels temes. D’aquesta manera s’ha de trobar la fórmula per incloure
diferents entitats i potenciar el contacte i el debat entre els i les joves. D’altra banda,
no hem d’oblidar les persones a títol individual i la cooperació entre elles fomentant
l’intercanvi voluntari a través d’un projecte de banc del temps; és a dir l’intercanvi de
coneixements entre diferents persones sense moneda d’intercanvi. Aquest grup de
voluntaris i voluntàries tindrien un espai mensual per tal de trobar-se i anar avaluant i
regenerant el projecte.
31

32. 5.4 Projecte de participació
El projecte de participació serà transversal i tindrà dos eixos, el primer fa referència a
la participació dels joves dins del casal i el segon a la participació dels joves a la
societat civil a través del teixit associatiu del barri.
Participació dins del Casal de Joves de Gràcia
Sovint, els joves són considerats individualistes i apàtics, tot i així, des del
nostre punt de vista, aquestes característiques són reversibles, l'únic que s'ha
d'aconseguir és incentivar la participació fent que puguin accedir als instruments
necessaris perquè puguin desenvolupar les seves capacitats i fer-se protagonistes de
les seves accions. És per això que situem la participació com un punt central del nostre
projecte de gestió del Casal, perquè concedint-los el dret a la participació
aconseguirem que siguin capaços de prendre decisions, posicionar-se i gestionar els
seus propis projectes.
Com ja sabem, el districte de Gràcia compta amb una gran quantitat de
projectes gestionats per joves, que demostren que si que estan disposats a participar i
comprometre's, però fins l'obertura de la Fontana no es comptava amb un equipament
públic per donar cabuda a aquestes experiències. És per això que el nou espai dóna
una bona oportunitat tant per donar força i agrupar els joves que ja estan organitzats
com per engrescar a nous col lectius i joves a formar part de projectes i iniciatives
pròpies.
A més a més, si es tracta d'un equipament destinat a un col lectiu específic de
persones ha de comptar amb aquest per definir les seves funcions i accions. Només
aconseguirem que la Fontana sigui un punt de referència pels joves del barri si
aconseguim que se'l sentin seu de la manera més directa possible: fent-los partícips de
tot el que es faci.
Per altra banda, si volem que sigui un equipament útil pels joves, haurem de fer
que doni respostes a les seves necessitats i inquietuds, i la millor manera d'aconseguir-
ho és en primer lloc que siguin ells i elles els que les plantegin i en segon lloc que
siguin ells i elles els que formulin les respostes i solucions.
Per últim, l'objectiu d'obrir el casal a la participació del jovent, és aconseguir
vincular un nombre de persones amb la Fontana de manera continua. D'aquesta
32

33. manera s'anirà creant un col lectiu, cada vegada més ampli, de joves relacionats amb
el casal de diferents formes, que es comprometran amb el casal i junts faran que vagi
avançant i produint noves iniciatives pels joves.
Quins seran els nostres Objectius?
- Permetre la participació de tots els joves
o Prendre les decisions de forma oberta, amb el coneixement i acord dels
joves vinculats amb el casal
- Incentivar la participació dels joves
o Treballar perquè tots els joves i col lectius que formen part de la
Fontana cooperin i col laborin en un ambient de solidaritat i igualtat
o Informar dels projectes i objectius de la Fontana per augmentar el
nombre de joves participants en les diferents modalitats
- Treballar des d’una perspectiva integradora
o Treballar amb la voluntat d’incloure qualsevol tipus de propostes
creades pels joves
Quines seran les nostres línies de treball?
Entenent que el Casal de Joves de Gràcia acollirà a joves amb inquietuds diverses i
organitzats de formes múltiples, plantegem una sèrie de línies de treball que permetin
donar cabuda a tothom i que facilitin la participació de tots.
- Xarxa d'amics de la Fontana
El primer pas serà crear una xarxa d'Amics de la Fontana, amb l'objectiu d'unir a totes
les persones que fan ús del casal, d'aquesta manera s'aconseguirà que els joves no
siguin simples usuaris de l'equipament, sinó que en formin part.
Aquesta xarxa, que s'anirà ampliant a mesura que vagi creixent l'activitat de la
Fontana, tindrà diferents funcions. En primer lloc, permetrà tenir una imatge de les
persones que utilitzen més regularment al casal i que s'hi senten compromesos, per tal
de tenir interlocutors a l'hora de prendre decisions.
Aquestes persones seran informades permanentment de les decisions i mesures que es
van prenent al Casal, i a més a més, seran convocades anualment per avaluar la gestió
de l'equipament i fer propostes d'actuació.
33

34. Perquè aquesta proposta tingui efectes es necessitarà una persona encarregada de fer
difusió d'aquest recurs, amb els materials necessaris, per tal que totes les persones
que passin pel casal estiguin informades i puguin començar a formar-ne part. A més a
més, caldrà que les persones encarregades de la gestió de la Fontana tinguin en
compte aquesta xarxa a l'hora de prendre les decisions.
- Nous canals de participació
Per tal de fer efectiva la participació i no posar-hi barreres, caldrà obrir diferents vies
de participació que s'adaptin a les persones i als temes en qüestió.
La primera proposta es tracta d'una bústia de suggeriments. Per tal que aquesta tingui
uns resultats efectius, s'haurà d'afavorir el seu ús. Per tal que això sigui possible, a
més de tenir unes butlletes al punt de trobada de la Fontana, perquè la gent que hi
passa pugui manifestar les seves propostes i inquietuds, s'haurà de desenvolupar un
format electrònic via internet, per tal de fer-ho més senzill. A més a més, es proposa
que aquesta bústia s'acosti als instituts del districte a través dels Punts d'Informació
Juvenil. Per altra banda, cal tenir en compte que s'haurà de guiar una mica el seu ús i
explicar que les seves funcions són tant donar suggeriments pel funcionament general
del casal com donar propostes concretes d'activitats a desenvolupar.
També es crearan comissions de treball, per tal que persones i entitats amb les
mateixes inquietuds col laborin i facin propostes conjuntes sobre temes concrets.
I per últim, es tindrà en compte la possibilitat de fer referèndums per aprovar temes
de gran rellevància per la Fontana, com es va fer en el seu moment per escollir el nom.
- Suport a iniciatives autogestionades
Tenint en compte que un dels pilars centrals del Casal de Joves de Gràcia ha de ser
que els joves puguin gestionar els seus propis projectes, una de les tasques principals
de la dinamització de l'equipament haurà de ser donar-hi suport i afavorir-los.
Cal tenir en compte que aquestes iniciatives tindran diferents formats, ja que podran
ser tant activitats puntuals com periòdiques i a més a més podran ser gestionades per
entitats amb experiència o per grups de joves que es disposen a crear un projecte per
primer cop.
Partint d'aquesta base, els treballadors de l'equipament hauran de desenvolupar
diferents tasques per donar-los-hi suport. En primer lloc, hauran de coordinar l'ús dels
34

35. espais i sales perquè tots hi tinguin lloc. En segon lloc, hauran de vetllar perquè les
instal lacions s'adaptin de la millor manera a les necessitats de cada projecte. En tercer
lloc, hauran de fer un seguiment dels projectes per donar les respostes necessàries i
per assegurar-se que coincideixen amb els objectius i línies del casal. I per últim,
s'encarregaran de detectar noves necessitats i d'engrescar a nous joves i entitats
perquè es sumin al projecte comú de la Fontana.
- Agenda - Butlletí
Per últim, es proposa la creació de una Agenda tant en format paper com a electrònic
amb la funció de fer difusió de les diferents activitats del casal, per tal d'obrir-lo al
barri.
A més a més, aquesta agenda també servirà per millorar la coordinació entre els
diferents membres de la Fontana ja que serà el resultat conjunt de les tasques de cada
col lectiu.
35

36. 5.5 Teixit associatiu
En la societat catalana, la tradició associativa ve de lluny i s'ha manifestat de
diverses formes, segons el moment històric i els reptes que aquesta ha hagut
d'afrontar. Avui en dia les ciutats i pobles han de fer front a nous reptes per tal
d'aconseguir els nivells de cohesió social, diversitat cultural i solidaritat, que són
necessaris en la nostra societat actual.
Les associacions, deixant de banda els seus objectius concrets, idearis i formes
d'organització són l'expressió de la voluntat dels membres d'una comunitat per
intervenir al funcionament d'aquesta, i, molt sovint, per incidir directament sobre les
seves disfuncions i aportar solucions concretes.
En aquests termes, l'associacionisme juvenil és de gran importància, ja que
recau en la gent jove el pes de crear un futur millor per aquesta societat de tarannà
individualista. La participació associativa dels joves permet la creació d'un vincle més
fort entre aquests i la seva comunitat, així com una conscienciació de la realitat social
en diferents aspectes.
Des del Casal de Joves de Gràcia creiem, doncs, que és important elaborar un
projecte l’objectiu del qual se centri en facilitar la creació i expansió d’aquest teixit
associatiu juvenil i poder augmentar així la seva implicació en el dia a dia del barri. A
més, el fet que existeixin una gran varietat de temàtiques en el camp de
l'associacionisme ofereix també al jovent un punt de trobada amb altres persones,
independentment de l’edat d’aquestes, on sentir-se còmodes i poder parlar o tractar
temes del seu interès, des de qüestions ecològiques, ambientals, fins a aspectes de
caire social com pot ben ser la integració de persones nouvingudes... Tot i així, també
existeixen associacions centrades en l’ocupació en el temps lliure, les quals obren les
portes a un gran marge d’edat, des d’infants, adolescents i joves adults. Podríem
ubicar en aquest grup els caus i esplais, entitats en les quals es valora molt el treball
en grup i la responsabilitat, així com associacions esportives o musicals.
Així doncs, les principals motivacions per participar en una associació estan
relacionades amb la satisfacció de les seves necessitats: sentir-se útil, estar amb
persones que pensen igual o poder defensar millor determinats drets”. Malgrat això, i
la gran varietat que les associacions ofereixen al jovent, les taxes d’associacionisme
juvenil ronden el 30,40 % i són inferiors a les d’altres països del nostre entorn. És per
36

37. aquest motiu que des del Casal de Joves de Gràcia basem el nostre projecte
bàsicament en funcionar com a vincle entre les diverses entitats que vulguin participar
i els joves del barri, facilitant espais, temps i contactes entre ells. A continuació es
mostra la proposta estructurada en els seus punts principals.
Quins seran els nostres Objectius?
- Potenciar i enfortir l’associacionisme juvenil gracienc
o Potenciar les activitats gracienques, juvenils i sense ànim de lucre
- Promoure la implicació social dels joves
o Donar la plena responsabilitat d’organitzar presentacions, trobades amb
les associacions del barri als joves i a les mateixes associacions
- Vetllar per la descentralització, sobretot als diferents barris de Gràcia
- Esdevenir l’enllaç entre les entitats juvenils gracienques i el barri
o Fer difusió de les diferents entitats que han contactat amb el Casal de
Joves de Gràcia
o Ampliar el camp de treball als instituts de la zona, promocionant el
Casal de Joves de Gràcia com un punt de trobada entre els nois i noies
i la resta del barri
- Difondre l’acció de les entitats juvenils gracienques
o Informar de les activitats que duguin a terme les diferents entitats tan al
Casal de Joves de Gràcia com a altres llocs del barri
- Donar recursos i assessorament als joves i entitats juvenils que ho requereixin
o Oferir als joves i entitats juvenils tan l'assessorament que puguin
requerir en diferents temes com espais i materials per tal que puguin
dur a terme les seves activitats sense cap problema
Quines seran les nostres línies de treball?
L’objectiu principal d’aquest projecte és fomentar el teixit associatiu juvenil al barri i
potenciar-lo. L’estratègia per aconseguir aquesta meta recau en fer ús del casal com
un punt de trobada, un enllaç, connexió, entre els joves i les entitats del barri,
esdevenint també un centre de recursos en termes d’equipament i assessorament per
aquestes associacions quan es requereixi.
37

38. Les línies de treball per dur a terme la proposta són: la coordinació de les entitats, el
contacte amb el jovent mitjançant la difusió i l’oferiment de serveis tan en l’àmbit de la
cessió de recursos materials, com en l’assessorament en termes legals, tràmits....
- Coordinació
Des del Casal de Joves de Gràcia s'haurà de fer un esforç permanent per tal d'anar
sumant noves entitats en l'activitat del casal i treballar la coordinació entre elles. En
aquest sentit s'intentarà que les entitats entrin a formar part de comissions de treball
en les que col laborin entre elles per tal de dur a terme activitats i projectes.
- Difusió i visibilitat
La difusió és sense cap mena de dubte l’eix principal de la proposta, ja que, per tal
d’aconseguir que els joves es vulguin involucrar en els projectes associatius del barri, el
que no pot mancar mai és la informació. Així doncs, parlem de difusió quan ens
referim a anunciar els actes que vulguin organitzar les entitats, tan si són al mateix
Casal de Joves com si són a altres llocs del barri/ciutat on hi hagin organitzat activitats
que vulguin promocionar, i que contactin amb nosaltres per ajudar-les amb aquesta
tasca. Tanmateix, també es farà difusió de les associacions que hi ha al barri amb
material que aquestes puguin cedir, com per exemple tríptics ordenats en funció de
les diferents temàtiques.
De la mateixa manera, també és important fer, des del casal, difusió d’aquest projecte
de suport al teixit associatiu, perquè els joves puguin estar-ne informats, i saber que
en tot moment disposen del dret de demanar informació sobre associacions del barri o
de rebre assessorament per part de treballadors del Casal per crear ells mateixos una
entitat.
- Recursos i suport
Tal i com s’ha mencionat anteriorment, una altra línia de treball important per assolir la
meta d’aquest projecte és facilitar sempre tot tipus de recursos a les associacions, tan
les noves i, per tant, normalment més necessitades, o les que simplement requereixin
la nostra ajuda en algun aspecte. Els recursos a oferir, apart de la difusió, mencionada
uns paràgrafs més amunt, són l’assessorament en diversos temes legals, de tràmits,
com la facilitació d’espais o material.
38

39. 6 Serveis
6.1 Punt de trobada
Funció:
- Ser el punt de trobada dels joves de Gràcia
- Aconseguir vincular els joves no associats del barri a La Fontana
- Ser adaptable als usos i demandes dels joves
Descripció:
- S’utilitza principalment l’entrada i la planta baixa del casal, però es pot
estendre a la resta de l’equipament
Destinataris:
- Tots els joves del barri i tots aquells que en vulguin fer ús
Organització:
- La persona encarregada del projecte de participació serà qui farà un
seguiment de la dinamització d'aquest espai.
6.2 Aula d'estudi i informàtica
Funció:
- Facilitar al jovent del barri de Gràcia un altre espai d'estudi i treball, amb la
possibilitat d'utilitzar també equipament informàtic.
- Permetre l'accés gratuït a recursos bàsics com diccionaris i enciclopèdies per
facilitar aquesta tasca.
- Garantir un accés públic a Internet i als recursos que aquesta eina pot oferir
pels joves del barri.
Descripció:
- Aula apartada de la resta del casal per promoure un ambient de treball,
equipada amb mobiliari d'estudi així com amb ordinadors.
Destinataris:
- Tots els joves del barri i tots aquells que en vulguin fer ús
Organització:
- La persona encarregada del projecte de participació serà qui farà un
seguiment de la dinamització d’aquest espai
39

40. 6.3 Cessió d’espais
Funció:
- Cedir els espais de La Fontana a grups de joves o entitats juvenils que ho
necessitin per a realitzar les seves activitats
- Aconseguir vincular i fer partícips del Casal les entitats i grups de joves que
l’utilitzin
Descripció:
- La Fontana cedirà les sales de què disposa: sales tallers, sala d’actes,
auditori, bucs d’assaig i vestíbuls
Destinataris:
- Grups de joves i entitats juvenils, prioritzant els joves del barri i les activitats
obertes
- No es permetrà l’ús de La Fontana per dur a terme activitats amb ànim de
lucre o amb finalitats electoralistes
Organització:
- Hi haurà una persona encarregada de coordinar la cessió d’espais
- S’organitzarà tenint en compte la forma de treball de les entitats
6.4 Suport al teixit associatiu
Funció:
- Donar suport, tant a nivell d’infraestructura i material com a nivell legal i
organitzatiu, als grups de joves i entitats juvenils de Gràcia perquè puguin
realitzar les seves activitats
- Ser el vincle entre el jovent associat de Gràcia
Descripció:
- El suport al teixit associatiu gracienc es basa sobretot en la cessió de les
sales de viver, els magatzems i les bústies
- D’altra banda, es crearà un banc de recursos amb el material que cedeixin
les entitats juvenils gracienques per tal que els diferents col lectius el puguin
utilitzar en qualitat de préstec
- També es donarà suport a nivell d’assessorament tècnic, logístic o legal
Destinataris:
- Els grups de joves i entitats juvenils gracienques que hi estiguin interessades
Organització:
- La persona encarregada d’aquest servei serà la que gestioni el projecte de
dinamització social
40

41. - S’organitzarà tenint en compte les necessitats i demandes dels grups de
joves i entitats juvenils
6.5 Activitats
Funció:
- Realitzar diferents tipus d’activitats de caràcter obert i sense ànim de lucre,
tenint en compte les necessitats i demandes del jovent de Gràcia
Descripció:
- S’utilitzen les sales de què disposa l’equipament per a realitzar activitats:
sales tallers, sala d’actes, auditori i vestíbuls.
Destinataris:
- Tots els joves del barri i tots aquells interessats en les diferents activitats
- No es permetrà l’ús de La Fontana per dur a terme activitats amb ànim de
lucre o amb finalitats electoralistes
Organització:
- Hi haurà quatre persones encarregades de dinamitzar i coordinar els
diferents projectes d'activitats del casal, que treballaran de forma conjunta
amb els voluntaris, les comissions i les entitats
- S’organitzarà tenint en compte les necessitats i demandes del jovent
gracienc
41

42. 7 Perfils laborals:
Per tal de dur a terme totes les tasques de dinamització de la Fontana, seran
necessàries 5 persones treballant a temps complet, que es podran repartir la feina de
la següent forma. A més d'alguns mòbils, per casos puntuals en els que es necessita
un reforç.
En primer lloc hi haurà unes tasques comunes que es repartiran equitativament
entre els diferents treballadors/es.
1. atenció al públic: en horaris d'obertura es necessita sempre una persona a la
porta de l'equipament que resolgui dubtes i expliqui on es troba cada cosa.
Aquestes hores seran cobertes pels propis treballadors excepte en els casos
excepcionals en els que s'amplia l'horari o es necessitin més persones de reforç
en els que és possible la utilització de persones de suport.
2. tasques administratives: les tasques que no estan lligades a cap dels
projectes i que no són responsabilitat del coordinador/a, seran repartides entre
els diferents treballadors/es. Alguns exemples són la cessió d'espais, la difusió i
la gestió del correu electrònic.
A més a més, cada treballador tindrà una tasca concreta que haurà de
gestionar donant suport a les entitats i comissions que hi estan lligades, en aquest
sentit la millor manera de repartir-se la feina serà que cada treballador s'encarregui
d'un dels projectes d'activitats. Tot i així s'ha de tenir en compte que, aquest model és
modificable segons el volum de feina que acabi comportant cada projecte, fet que
tindrà a veure amb la implicació dels voluntaris.
En aquest sentit, podem dir que hi haurà quatre treballadors/es encarregats
respectivament del:
1. Projecte cultural
2. Projecte musical
3. Projecte de dinamització social
42

43. 4. Projecte de participació
A més a més, introduïm la figura d'un coordinador/a que serà qui s'encarregarà
de coordinar els diferents treballadors i farà de vincle directe amb l'equip de gestió. A
més a més, gestionarà la part comptable i de comunicació externa de l'equipament.
43

44. 8 Pressupost (pendent)
El pressupost queda pendent d’estructuració, ja que no sabem de quina
quantitat de recursos es partirà i, per tant, pot modificar l’estructura dels treballadors i
els projectes a desenvolupar. D’altra banda, es crearan mecanismes d’autogestió i
finançament propis per avançar diàriament amb el projecte de gestió.
44

45. 9 Avaluació i seguiment
9.1 L’avaluació
Hem de pensar que tal com entenem aquesta interacció entre objectius i
resultats tots els projectes compten amb els sistemes de seguiment i avaluació
necessaris per valorar el grau d’assoliment dels objectius generals i específics, en
aquest sentit, durem a terme una avaluació conclusiva o final (una vegada cada any) i
un seguiment al llarg del procés que retroalimentarà cada projecte i activitat.
Així doncs, també avaluarem els resultats de les programacions a través de les
valoracions concretes de les activitats diàries. Aquest procés de control es durà a
terme mitjançant un sistema de recollida de dades: els registres
-avaluació mensual
-registre d’activitats que mensualment recollirà el seguit d’activitats
organitzades i la valoració dels resultats
-la memòria anual, com a resultant de la valoració general del projecte de
gestió
9.2. Instruments d’avaluació:
- Indicadors d’usos, activitats i assistència
Recull quantitatiu de les assistències i el volum de les activitats. Això també es
realitzarà amb les cessions d’espais i els lloguers (si s’escau).
Per a cada una de les activitats intentarem fer un recull del nombre dels
assistents i en la mesura del possible del seu perfil, això ens permetrà en un futur
poder definir bé el tipus d’usuari i quina activitat desenvolupa a l’equipament.
D’altra banda la bústia de suggeriments ens ajudarà a mantenir una avaluació
constant i si cal petits replantejaments a les activitats. Si fos necessari puntualment es
podria passar un qüestionari a les entitats i usuaris/es per tal de conèixer la seva
opinió i les possibles aportacions respecte les activitats del casal.
- Reunions periòdiques
Les reunions, tant de les comissions de treball com de l’equip del casal o de
l’assemblea de representants, esdevenen una eina imprescindible per avaluar
periòdicament les activitats que es realitzin al casal.
45

46. - Balanç social
El balanç social ens ha de donar una perspectiva amplia del que hauria de ser el
funcionament de l’equipament més enllà de les dades. És un espai per explicar
projectes que tenen un recorregut més llarg que l’anual i que molts cops reclamen
d’inversions o acompanyaments per poder-los valorar posteriorment.
També és un bon espai per fer una fotografia de com ha impactat la posada en
marxa del projecte al territori més proper. Sobretot en els aspectes que més ens
interessen, joves i teixit associatiu, una de les eines més eficaces són els grups de
debat o les reunions per a captar de manera qualitativa els impactes del projecte en
l’entorn.
És un moment per treure a la llum també tots aquests processos interns del
mateix centre que han suposat una millora per als treballadors i usuaris o en el
funcionament del mateix.
- Balanç econòmic
El balanç econòmic s’hauria de fer com a mínim un cop a l’any, tot i que es
recomanable poder fer una revisió dels pressupostos a mitja temporada.
D’aquí ha de sortir l’aprovació de les comptes i la visualització en pressupostos
de les línies traçades amb anterioritat. EL balanç final ens ajudarà en un futur a
modificar o mantenir les diferents línies de treball.
- Memòria
El document final de les avaluacions del centre serà una memòria de projecte i
activitats que caldrà presentar i serà publicat per tal que tothom qui la vulgui consultar
ho pugui fer. Aquesta memòria recollirà tant el balanç econòmic com el balanç social i
les dades quantitatives d’activitats, recollits en els diferents indicadors
9.3. Espais de seguiment i avaluació del projecte
- Comissions de treball per projectes:
La idea de les comissions de treball és que al mateix temps que proposen i
treballen en les activitats, tinguin la capacitat d’avaluar-les un cop realitzades. Molts
cops pot ser feina del propi tècnic reunir-se amb l’entitat que ha realitzat una activitat
però sempre caldrà una avaluació final i conjunta en el sí de la comissió.
46

47. Aquest conjunt d’avaluacions de les activitats és el que ens permetrà poder
avaluar al final de temporada un recull de cada una de les comissions/línies del
projecte que desembocaran en una memòria global.
- Assemblea general de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia
És també un espai d’avaluació ja que a l’assemblea general de la PEJG s’hi
revisaran els compromisos i si cal es modificaran les línies de treball d’acord amb els
consensos que s’hagin aprovat.
En principi, l’Assemblea general té caràcter anual i se celebra a principi del curs,
tot i que hi ha la possibilitat de convocar una o més Assemblees generals
extraordinàries a mitjans de curs per tractar algun tema de caire urgent.
- Assemblea de representants
Les reunions periòdiques (setmanals o quinzenals) dels representants de la
PEJG serviran tant per tractar temes rellevants del dia a dia del Casal de Joves de
Gràcia “La Fontana” com per millorar la coordinació entre els diferents actors que
formen el casal. A més dels representants de les entitats que formen la PEJG hi
assistirà, com a mínim, un representant de l’equip del casal.
Serà des d’aquest espai des d’on es vagi fent la revisió constant sobre el
funcionament del casal de joves.
Tindrà com a funcions:
-Informar i vetllar pels acords consensuats a l’Assemblea general de la PEJG
-Proposar modificacions en la reglamentació interna de l’equipament
-Ser l’espai de decisió final en la programació d’activitats
-Ser l’espai de supervisió i acompanyament de l’equip de treball
- Reunions de l’equip del casal
Aquestes reunions, que es realitzaran periòdicament segons les necessitats i
circumstàncies del casal en cada moment, comptaran amb la participació de tots els
treballadors de l’equipament i d’un representant de cada comissió de treball.
A més a més de ser l’eina de coordinació de les diferents activitats que es
realitzin al casal, servirà com a eina d’avaluació i seguiment d’aquestes. Un
47

48. representant de l’equip del casal que assisteixi a aquestes reunions serà l’encarregat de
transmetre la informació entre l’assemblea de representants i el propi equip del casal.
Tindrà com a funcions:
- Ser l’espai propositiu entre l’equip del centre i les entitats i usuaris de
l’equipament
- Recollir les propostes d’activitats i transmetre-les a l’assemblea de
representants
- Coordinar les diferents activitats que es realitzin al casal
48

49. ANNEXES
49

50. TAULA DEL PROJECTE CULTURAL
Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5 Mes 6
Cicle de cinema Contacte amb els Difusió del programa Continuació i valoració periòdica del cicle de cinema.
responsables/interess de cinema. Difusió constant
ats en el cicle de Inici del cicle de
cinema i creació del cinema
programa (mensual o
trimestral)
Cicle d’exposicions Difusió del cicle Programació del cicle Inici del cicle d’exposicions, que seran periòdiques segons el volum de gent interessada.
d’exposicions i d’exposicions i Difusió constant
primers contactes continuació dels
amb gent interessada contactes
Mostra de cultura Primers contactes Continuació dels Inici de la mostra de cultura popular, que pot comptar amb actes periòdics i exposicions,
popular amb les diferents contactes per arribar segons l’acord pres amb les entitats.
entitats per explicar a un acord. Difusió constant
el projecte Programació de la
mostra de cultura
popular
Intercanvi de llibres Difusió de Inici de l’intercanvi de llibres.
l’intercanvi de llibres Difusió constant
Cicle de teatre Primers contactes Continuació dels Inici del cicle de teatre; realització d’assajos i obres periòdicament
amb les diferents contactes per arribar Difusió constant
entitats per explicar a un acord.
el projecte Programació del cicle
de teatre
Aules d’estudi Obertura d’una aula d’estudi diària (tardes)
Ampliació de l’espai d’estudi en èpoques d’exàmens
50

51. Bucs d’assaig Comprovació dels Continuació dels Continuació dels assajos segons la calendarització
bucs d’assaig. contactes.
Primers contactes Calendarització dels
amb músics assajos.
interessats en assajar Inici dels assajos
–hi.
Difusió
Cicle musical Primers contactes Continuació dels Inici del cicle musical, amb concerts periòdics segons el programa establert.
amb grups de música contactes. Difusió constant
(juvenils i graciencs) Programació del cicle
interessats en musical
participar en el cicle. Difusió
Difusió
Altres activitats Primers contactes Continuació dels Inici de les activitats proposades.
culturals amb entitats contactes per arribar Difusió constant
culturals (juvenils i a acords.
gracienques), oberts Calendarització de les
a propostes activitats proposades
Difusió
51