1. Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
encara continua l'apartat anterior.
PRESENTACIÓ
Els quadres blaus són les explicacions del tema
que tractem. És molt recomenable (per no dir
imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí).
Els quadres clarets són explicacions secundàries,
de suport, que expliquen, amplien o recorden
informació. D'aquests no cal agafar apunts.
3. 1.1 LA COLONITZACIÓ GREGA
No es pot parlar d'una sola causa per explicar la colonització grega.
A l'Època Arcaica els grecs disposaven de diversos estímuls per
abandonar Grècia i llançar-se a l'aventura de fundar una nova ciutat.
Mancança de
recursos naturals
(ferro, coure, etc)
A primer ja vam explicar que
Grècia era un país muntanyós,
amb poc espai per al conreu i
amb pocs recursos minerals.
Crisi política
(stasis, lluites pel
poder, etc)
Fort creixement
demogràfic a les
polis.
Aquests fets, per separat, no
constituïen un motiu suficient,
però junts van fer necessària
l'emigració cap a altres terres.
Falta de terres
per conrear
(στενοχωρ αί ).
4. 1.2 EL PROCÈS
Abans que res calia que la polis fundadora
(μετρ πολιςό ) aprovès el projecte de fundar una
colònia ( ποικ αἀ ί ).
També s'enviava una delegació a l'Oracle de
Delfos per consultar al déu Apol·lo quines eren
les rutes i les destinacions més segures.
Imatge del santuari de Delfos
amb el mont Parnàs al fons.
Una vegada decidida la destinació es feia una
selecció dels ciutadans que havien de formar
la expedició i s'elegia un personatge de
prestigi (ο κιστ ςἰ ή ) que s'encarregaria de dirigir
l'expedició.
5. L'ο κιστ ςἰ ή era l'encarregat de
complir els rituals que requeria la
fundació d'una nova ciutat
Pritaneu: edifici de les polis gregues on es
guardava el foc sagrat d'Hèstia.
Depositava el foc sagrat, portat des
de la polis, al pritaneu de la colònia.
Traçava els plànols de la ciutat.
Distribuïa les terres entre els colons.
Dictava les lleis i establia els cultes.
El ritual del foc sagrat es manté
encara en alguns rituals com el de
la flama dels Jocs Olímpics.
Homer, a l'Odissea, parla amb aquestes paraules
del fundador de Feàcia:
“Va construir un mur al voltant de la ciutat, va
aixecar cases, va construir temples als déus i va
dividir les terres”
6. 1.3 ON I QUAN?
El moviment colonitzador grec es va desenvolupar des del segle VIIaC
fins el VIaC. En aquest període les destinacions van anar canviant
d'acord amb les rutes que seguien els navegants hel·lens.
Els colons grecs
buscaven
especialment:
Terres
fèrtils
Zones
mineres
Recordeu les causes
de la colonització.
Per això calia que al lloc hi haguès
una població nativa receptiva
Els colons conreaven la terra i
intercanviaven productes (ceràmica,
perfums, etc) per metalls.
7. Al segle VIII els grecs
es van dirigir
principalment a Itàlia i
Sicília (l'anomenada
Magna Grècia)
Al segle VII les
principals
destinacions van ser
Tràcia i el Mar Negre.
Al segle VI les rutes
es van dirigir al
Mediterrani
Occidental i la
península Ibèrica.
Exemples: Cumes,
Nàpols, Tarent,
Siracusa, etc.
Exemples: Potidea,
Tassos, Trapezunt,
Odessa, etc.
Exemples: Massàlia,
Roses i Emporion
(Empúries).
GRÈCIA
8. 2.1. FUNDACIÓ D'EMPORION
La península Ibèrica ja era
coneguda abans pels grecs pels
seus recursos agraris i miners.
D'acord amb les fonts, els
grecs van fundar unes
poques colònies a Ibèria.
1. Rhodos (Roses)
2. Emporion (Empúries)
3. Hemeroscopeion
4. Mainake
De les quatre només coneixem
les dues primeres. Mainake i
Hemeroskopeion no s'han trobat
encara (hi ha qui dubta que
existissin mai).
9. Emporion va ser
fundada per colons
provinents de Focea
(a Àsia Menor)
À
S
I
A
M
E
N
O
R
FOCEA
Els nom (εμπ ριονό =
mercat) deixa clar
quins eren els
objectius dels foceus
Tanmateix, alguns autors antics afirmen
que va ser fundada per Massàlia
(colònia focea al sud de França).
10. 2.1. EMPORION
Els primers colons grecs es van instalar,
per raons de seguretat, en una illa
propera a la costa. Aquest primer
assentament és conegut com Paleàpoli.
Aquesta illa ha desaparegut perquè es
va unir al continent. Actualment s'hi
troba el poblet de Sant Martí
d'Empúries.
11. 2.1. EMPORION
Els primers colons grecs es van instalar,
per raons de seguretat, en una illa
propera a la costa. Aquest primer
assentament és conegut com Paleàpoli.
Aquesta illa ha desaparegut perquè es
va unir al continent. Actualment s'hi
troba el poblet de Sant Martí
d'Empúries.
12. Uns 50 anys després els colonss van
instalar-se a terra ferma i van fundar una
nova ciutat. Aquest segon assentament
és conegut com Neàpoli.
La Neàpoli és la part més coneguda de
l'Empúries grega, tot i que les restes
que es poden veure actualment són
posteriors, d'època hel·lenística.
13. Adossat a la ciutat grega hi havia un
poblat íber, que no ha estat trobat
encara. Per això algunes fonts
anomenen Empúries una ciutat doble.
Al 218aC els romans van bastir un
campament, al costat de la Neàpoli, que
en temps de Cèsar va esdevenir una
Colònia Romana de veterans.
?
Al segle IdC la ciutat greco-romana va
entrar en decadència a causa dels
canvis en les rutes comercials i va ser
abandonada progressivament
La ciutat va quedar deshabitada i
oblidada durant 18 segles fins que
arqueòlegs catalans la van redescobrir a
principis del segle XX.
14. 2.2. URBANISME
La Neàpoli es va organitzar com altres ciutat gregues del moment. Estava envoltada
per una muralla que formava un rectangle molt irregular d'uns 200x130m; al segle IIaC
es va ampliar quan es va fer necessari guanyar terreny per al recinte religiós. A dins de
la ciutat, els carrers eren estrets per aprofitar l'espai. Al segle VaC es va contstruir una
atalaia, una torre des de la qual es vigilava què passava fora de les muralles.
15. Vista de la Neàpoli amb l'àgora al fons
La Neàpoli disposava dels mateixos elements de les polis gregues de l'època:
● L' àgora: Era plaça pública rectangular, on se celebraven assemblees, judicis, etc.
● Una stoa: Pòrtic de dos pisos que servia de centre comercial (s'hi venien aliments,
roba, joies, etc) i de joc d'esbarjo.
La ciutat no disposva d'un sistema d'abastament d'aigua, de manera que les cases
havien d'obtenir-la de pous o cisternes on es recollia l'aigua de la pluja. S'hi han
trobat àmfores que eren omplertes de grava i servien per filtrar l'aigua.
16. La ciutat disposava d'un recinte sagrat amb tres temples, un del sII aC dedicat a
Asclepi, déu grec de la medicina; al seu costat es va construir un a la seva filla Higea,
deessa de la salut;. El tercer temple, del sIaC, estava dedicat a Serapis, déu greco-
egipci que fou molt venerat en època hel·lenística.
El santuari d'Asclepi era al mateix temps un centre religiós i curatiu al qual la gent
peregrinava a la recerca d'un remei per als seus mals; els malalts dormien al recinte i
el déu els indicava el remei a través dels somnis que els sacerdots s'encarregaven
d'interpretar. El recinte incloïa unes cisternes on s'emmagatzemava aigua per als
banys purifi-cadors.
Temple d'AsclepiTemple de Serapis
17. Entre les restes més notables trobades, destaquen dues obres d'arts:
● L'estàtua d'un déu: És coneguda com l'Asclepi d'Empúries perquè durant molt de
temps es va creure que representava aquest déu, però avui es considera que en
realitat representava Serapis. És una obra de gran qualitat; com en altres
escultures de l'època es va fer servir marbre de dues fonts diferents: cos i peus
estan fets amb marbre del Pentèlic (a l'Àtica) i el cap i els braços amb marbre de
l'illa de Paros (a l'Egeu), d'un color més clar.
● El mosaic d'Ifigèniaa: Es va trobar a una casa de la ciutat romana; representa el
moment en què la filla del rei Agamèmnon era portada a l'altar per ser sacrificada.