Alba Sánchez, Clara Bosch, Marc rébora, Sergi Carreras, Joanjo Uris i David Aguiló.

1. Treball Filosofia Ètica i Moral Membres del grup: - David Aguiló - Sergi Carreras - Marc Rébora - Joanjo Uris - Clara Bosch - Alba Sánchez

2. Dilema 2 DILEMA 2: UN JUTGE US DEMANA ASSESSORAMENT: Una dona de 53 anys interposa una demanda a la Justícia per a que se li permeti “morir dignament”. Té una greu malaltia que li provoca forts dolors i deformacions físiques i sol·licita el suïcidi assistit, que no és legal al seu país. És ètic proporcionar a algú la mort? Té dret una persona a renunciar a la seva vida?

3. Activitat 1

4. Gabinet d’assessorament filosòfic L'ús de la filosofia per resoldre problemes, és una pràctica professional reconeguda des de fa uns anys, el seu origen prové de l'antiga Grècia. Hi ha períodes en que les persones han de prendre decisions difícils, quan no tens clar el que vols de la vida ni el que la vida vol de tu. A partir dels coneixements filosòfics obtinguts, es pot orientar els clients a prendre una determinada decisió sobre el seu problema.

5. Ètica i moral del dilema La moral és el conjunt de principis, criteris, normes i valors que dirigeixen el nostre comportament. És com una mena de brúixola que ens orienta, ens diu quin és el camí a seguir, dirigeix les nostres accions en una determinada direcció. I l'etica és la reflexió teòrica sobre la moral, és a dir, s'encarrega de discutir els principis o normes que constitueixen la nostra moral. En el nostre dilema la decisió de voler morir (l'eutanàsia) equival a la moral. Mentres que el que es pugui pensar d'aquesta decisió, estar a favor o en contra , és l'ètica.

6. Ètica i moral del dilema Per tant un problema ètic, és el que sorgeix sobre les accions o caràcters de les persones, des del punt de vista de la bondat o la maldat. En el dilema nostre podem veure el problema moral que es la norma, és a dir si està permès anticipar la teva mort i en el problema ètic veim el perquè de aquesta norma i el debat que sorgeix sobre aquesta.

7. Notícies sobre el dilema Londres deja una vía abierta a la ayuda al suicidio : http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20100226elpepisoc_5&type=Tes&anchor=elpepisoc El tema de la noticia és la història de una dona que vol provocar la seva mort. Resideix a Londres, i té esclerosis múltiple i volia morir. Per llei, sent major de 18, podia prendre aquesta decisió, van anar als jutjats i el seu marit quan ella volgui podia provocar la seva mort si aquest es justificava prèviament davant tribunal, quedant lliure de condemna. El Supremo alemán establece que desconectar del respirador a un enfermo no es delito : http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20100625elpepusoc_4&type=Tes&anchor=elpepusoc A Alemanya hi va haver un cas de eutanasia on una dona de 77 anys després de estar en coma durant 5 anys, els fill no volien que visqués artificialment de manera que la seva filla va tallar el tub i al cap de dues setmanes va morir per causes naturals. L'advocat i la filla van anar al jutjat per una banda tallar es tub i per l'altre recomanar a la filla de tallar-lo. El judici va acabar amb l'absolució de la filla i amb nou mesos de reclusió agilada.

8. Una joven con parálisis total pide a las autoridades suecas que la desconecten del respirador http://www.elpais.com/solotexto/articulo.htmlxref=20100318elpepusoc_3&type=Tes&anchor=elpepusoc Una al·lota de 31 anys, fa 25 anys que té el cos paral·lític, desde el 6 anys està a ca seva sense poder-se moure, ni respirar per ella mateixa. Consta d'ajuda permanent. A demanat que la narcotalitzin varies vegades i la desconectin de la màquina respiratòria. El seu metge es va posar en contacte amb el '' Comité Ético de la Asociación de Médicos'', va rebre una resposta positiva a la petició de la dona. Finalment el tractament de aquesta dona va ser interromput.

9. Muere el australiano que ganó el derecho a que le dejaran de alimentar http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20090922elpepusoc_2&type=Tes Christian Rossiter, va aconseguir que no li alimentessin i així pogues acabar amb la seva vida, no va ser exactament una eutanasia, li van deixar d'alimentar mentre li van mantenir els analgèsics i els medicaments perquè no sofrís. Aquest cas de renuncia als tractaments mèdics seria legar a España, a pesar de que el Ministeri de Sanitat ha anunciat un desenvolupament de ''Ley de Autonomía del Paciente '' per establir un protocol per aquests casos.

10. ACTIVITAT 2

11. Pluja d'idees La vida és un dret, aixó vol di que tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona... Per tant, si una persona fa molta estona que pateix i decideix pendre aquesta decisió, s'haurà de respectar. Si algú no vol viure més, perquè a de fer-ho? La vida no és una obligació, i cada persona és lliure de decidir si vol viure o no.

12. La part negativa, és que les persones que no poden viure per si mateixes, si volen ''acabar amb tot'' necessiten que algú els ajudi, i una persona del seu voltant, si està bé, com és obvi, no és veu capaç d'acabar amb la vida d'aquesta persona, és a dir, ningú vol matar, o ajudar a matar. Per altre banda també és podria pensar que cada persona s'ha de morir quan toca, és a dir quan li arriba la mort, i per últim que si et mates pots fer sofrir molt a la família i a les persones properes.

13. Activitat 3

14. En primer lloc, cal que més enllà de totes les diferències culturals es reconegui el dret del malalt a la veritat. Reconèixer aquest dret no vol dir, però, que totes les veritats hagin de ser aquestes de qualsevol manera i en qualsevol moment. A la veritat sempre ha de accedir mitjançant una relació entre dues personen la que el judici del professional vagi acompanyat de la voluntat d'obrir-se a l'altre. Aquestes condicions afavoreixen un significatiu respecte per la persona el exercici implica tant una important inversió de temps i psicologia com l'enfortiment i la humanització de la relació personal entre el professional i el pacient.

15. En segon lloc, la societat ha de reconèixer com un imperatiu ineludible el respecte incondicional de les decisions del malalt. És essencial, en efecte, respectar l'autonomia de decidir l'administració i la durada de les cures. També aquí l'equip sanitari ha de guiar al pacient i presentar totes les solucions possibles. L'equip sanitari i en especial el metge, mai poden, ni deuen, prendre la decisió de tractar o no tractar sense acord previ amb el pacient. Ningú, ni tan sols un expert, pot ni ha de controlar la mort d'un altre. És més, aquesta voluntat ha de ser respectada encara que el malalt ja no estigui en condicions de prendre decisions. La incapacitat del malalt, la seva inconsciència, mai poden servir d'excusa o pretext per ignorar el seu dret a una mort digna. En aquest sentit, els expedients actuals, com el testament vital o el mandat en cas d'incapacitat, poden servir de referència. (...)

16. En tercer lloc, cal promoure un desenvolupament accelerat de les cures pal · liatives, no només en institucions sinó també a domicili. No hi ha cap justificació possible i vàlida per deixar patir inútilment a un moribund. No hi ha cap mèrit humà a prolongar el patiment. A més, amb els coneixements actuals, rars són els casos en què és impossible controlar eficaçment. Han d'aclarir certes ambigüitats jurídiques. El metge ha de poder administrar sense por a demandes judicials totes les cures pal · liatives que exigeix l'estat del pacient, encara que impliquin una reducció de la seva expectativa de vida. L'objectiu no és en efecte provocar la mort, sinó controlar el dolor. Aquests cures pal · liatives han d'incloure el desenvolupament de tècniques psicològiques de suport al moribund que permetin recuperar l'alteritat de la relació entre la persona que se'n va i la que es queda. Tornar un sentit a la mort en la nostra societat egoista i hedonista de finals del segle XX és un desafiament considerable. No podem pretendre aconseguir canviant lleis, sinó admetent primer que des de fa diverses generacions hem allunyat voluntàriament la mort de la vida. (...) (P. 126-128)

17. ACTIVITAT 4

18. Opinions i procés d'argumentació Nosaltres amb arribat als següents arguments que és que l'eutanàsia permet escursar la vida de les persones que pateixen mals que no han pogut superar, majoritàriament psicològics però també esteim en contra ja que es produeix el patiment psicològic de les persones properes a una que es vol adelantar la seva mort. I com a conclusió, nosaltres creim que l'eutanàsia és una mesura extrema de cara a la vida de les persones, pot ser molt útil per aturar el sofriment de les persones que es volen morir però alhora, provoca el sofriment dels familiars, i haurien de ser aquests que donessin el vist-i-plà juntament amb la decisió del malalt.

19. Diari d'aula - 1er dia, mirar el dilema que ens ha tocat i pensar idees. - 2on dia, llegir les activitats i començar a pensar possibles respostes. - 3er dia, repartir-nos la feina i començar la primera activitat - 4rt dia, seguir fent les activitats - 5è dia, acabar les activitats. - 6è dia, resumir i concretar les activitats. - 7è dia, embelliment del nostre treball. - 8è dia, efectes finals.