1. ITÀLIA
Guadalupe 5è B

2. Index
1-Situació geografica
TRADICIONS/COSTUMS.
2-Bandera i signifi- -FORMA DE VESTIR.
cats dels colors -FESTES.
-MENJARS.
3-Extenció del país
-LLENGUA/GÜES QUE PARLEN.
(tamany) -HABITATGES.
4-Nombre d'habitans 8-ECONOMIA:moneda que util-
5-Clima: itzen,ramaderia/pesca,
turisme, industria...
6- Relleu: 9- RELIGIÓ.
7-Cultura: 10-POLÍTICA:
-MONUMENTS. monarquia/república,
organització territorial.

3. Situació geografica:
Itàlia es un país d'Europa que forma part de la
unió Europea.
El seu territori es compon d'una península i de dos
grans illes al mar mediterrani: Sicília i Cerdanya.
Per al nord esta bordejat per els Alpes, per on
limita amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els estats independents de sant Marino i ciutat des
Vaticà són fonamentals dins el territori italià.
A més a més està considerada una de les nacions
mes industrialitzades del món.

4. Bandera y significats dels colors:
El verd simbolitza les
llanures de Llombardia
i es l'esperança d'una
Itàlia unida i lliure, el
blanc la neu dels Alps
i el color vermell rep-
resenta els volcans
que hi ha en el país i
la sang dels morts
que defensaren la
seva nació.

5. Extenció del país (tamany).:
El territori italià té una superfície de
301 338 kilòmetres

6. Nombre d'habitants:
Itàlia és el cinquè país més poblat de Europa i
el 22è de tot el món. Les dades sobre la
població d'Itàlia són variables, i s'observa un
gran creixement demogràfic fruit del augment
de l'esperança de vida, la baixada de la mor-
talitat infantil, i el increment de població im-
migrant que arriba a Itàlia. Abans al segle XX
la gent que estava a Itàlia s'anava d'allí
per anar-se a Estats Units, Bèlgica o Austràlia,
en canvi ara la gent va d'un país a Itàlia.

7. Clima:
Els hiverns són molt freds, i els estius,
càlids. Quan es estiu fa molta calor, a
l'hivern es bastant fred tenen molta
diferencia. La pluviositat, més elevada
en aquest sector que a la península,
voreja una mitjana anual de 1.000 mm.
El seu clima te un poc de tot un poc
mediterrani un poc de oceànic i un poc
de tropical.

8. RELLEU:
Els rius d'Itàlia no són els més caudalosos ni extensos d'Eu-
ropa de.gut a las característiques del seu territori allargat,
estret i muntanyós en el centre. El principal d'ells és el Po,
seguit de l'Adagio i el Tiber. Generalment es parla d'una
Itàlia continental (al nord) i d'una peninsular (al sud), sent
la primera la que porta el major caudal d'aïgues de riu.
Al nord destaca la Cordillera dels Alpes on es troben el
Mont Cerví (4478 m) i Mont Rosa (4683 m). El pic més alt
d'Itàlia es Mont Blanco amb uns 4807 metres d'altura. En-
tre els Alps i els Apenins es troba el vall de Llombardia,
banyat pel riu Po. La costa d'Itàlia que es troba en el Mar
Adriàtic es baixa i amb molta arena. La costa oest és car-
acteritza per tenir una quantitat de bahíes i golfs.A
Sicília es troba el volcà Etna

9. Riu Po Mont Bianco

10. Monuments:
A Roma hi ha aquests
.Torre de Pisa: monuments que també
son molt coneguts:
El Coliseu Romà, el
Fòrum Romà, el
Castell Sant Angelo,la
Fontana deTreui,el
Panteó d'Agripa a
Roma, la Basilica de
Sant Pere i la boca
Della Verité.

11. Costums:
Itàlia té costums que li són representatius i que s'han
mantingut al llarg dels anys tot i la influències d'altres
cultures. Dins dels costums que més caracteritzen a aquest
país conegut per les seves tradicions familiars tenim les de
la celebració del matrimoni, la convivència familiar, el
menjar i l'oci és el menjar, la pasta és el plat de major
tradició pels italians, a més de ser reconeguda mundialment
per la seva exquisidesa. Altres menjars tradicionals:
raviolis, fettuccinis i espaguetis que són acompanyats amb
salses com la Pomarola (salsa vermella clàssica) o altres
més elaborades. També trobarem a la pizza dins dels plats
tradicionals, encara que, ha de ser de massa gruixuda i
artesanal.

12. Forma de vestir:
Avui en dia els italians vesteixen com
nosaltres.

13. Festes:
Resulta de gran utilitat saber les
festes que se celebren a Itàlia així
com conèixer els dies festius
d'Itàlia per poder organitzar-nos
millor quan realitzem el nostre
viatge a Itàlia.

14. Menjars:
Són molts els plats tradicionals de la cuina italiana.
Sense cap dubte els menjars tradicionals de itàlia més
conegudes més enllà de les seves fronteres són les
pizzes i els plats de pasta amb les seves diferents
variants.
Tot i això són més els plats tradicionals d'Itàlia que
no són tan coneguts.
En aquesta secció s'informa de diversos plats típics i
tradicionals de la cuina italiana que són coneguts per
la majoria de la gent i d'altres tants.

15. Un menjar tipic:
La pizza Margarita es va
crear l'any 1889 en
honor de Margarida
Teresa de Savoia. Els
ingredients de la pizza
Margherita són la
mozzarella, el tomàquet
freq ratllat, l'alfàbrega
i l'oli d'oliva. Els colors
d'aquests ingredients
són els mateixos que els
colors de la bandera
d'Itàlia.

16. Altre menjar tipic:
El significat de la
paraula Gnocchi
és pastes,
grumolls o
pilotetes. Algunes
vegades, en
castellà, es pot
trobar escrit com
"ñoqui".

17. Llengua que parlen:
L'italià és una llengua romànica. La
llengua italiana estàndard es fona-
menta en el toscà, si bé adquireix
elements d'altres dialectes i, par-
ticularment en temps recents, del
romà.

18. Habitatges:
L'arquitectura ha estat des de sempre
una de les grans obsessions d'Itàlia, ja
des dels primers edificis emblemàtics de
l'imperi romà.( El coliseu romà,la torre
de pisa, fòrum romà i la fontana de
trevi.)

19. La moneda:
Antigament la moneda era
la llira. L'euro va ser
adoptat oficialment el
16 de desembre de
1995.L'euro es va in-
troduir en els mercats
financers mundials, com
una moneda de compte
l'1 de gener de 1999.
Les i billets de l'euro
van entrar en circulació
l'1 de gener de 2002.

20. Agricultura:
Casi un 35% de la superfície total de Itàlia esta cul-
tivada o be es terra de pastos. La activitat agrícola
ocupa a un 4% de la mà d'obra. La varietat de
condicions climàtiques, del sòl i altitud permet el
cultiu de diferents productes. Un dels cultius més
extensius es el del raïm, que situa al país entre els
principals productors de vi del món. També se troba
entre els primers productors mundials d'oliva i oli
d'oliva .També produeix molts de productes agrí-
coles. Es un país molt important en la producció de
llet i formatge.

21. Ramaderia:
La ramaderia és l'activitat humana consis-
tent en la domesticació i explotació d'ani-
mals per obtenir-ne aliment, productes
derivats (llana, cuir, etc), serveis animals
de bast, amb finalitats recreatives. El con-
junt d'animals així emprats s'anomena bes-
tiar. La ramaderia abasta el conjunt d'ac-
tivitats relacionades amb la cria i el com-
erç de bestiar.

22. Pesca:
Itàlia té al voltant de 20 000 km de rius, llacs i
estanys. El 2003, la producció nacional registrada
de peix d'aigües dolces va ser de 4. 379 tones.
El nombre de pescadors professionals autoritzats
era al voltant de 400, situats principalment al
nord d'Itàlia, funcionant a través de 37 coopera-
tives. La majoria de la producció prové de la regió
de Llombardia, amb 2. 773 tones de captures an-
uals. Les captures comprenien els ciprínids,
salmònids, lluços de riu i llobarros, anguiles, sent
la resta de les captures agrupades com a "altres
peixos" en les estadístiques oficials.

23. Turisme:
Itàlia és un dels països europeus de gran
importància turística tant per la gran quantitat
d'atraccions històriques com per la seva
peculiar tradició i gastronomia, convertint-lo en
un dels llocs més populars per visitar i conèixer
fent turisme. Entre les més populars ciutats
d'Itàlia es poden nomenar a Roma, Milà,
Venècia, Florència, Bolonya, Nàpols i Pisa, tant
per la seva distinció històrica, artística i
gastronòmica.

24. Indústria:
Des de la II Guerra Mundial la indústria italiana ha
experimentat un ràpid creixement i els productes
del país han guanyat fama mundial. A finals de la
dècada de 1980, la producció anual de la indústria
tèxtil, s'ha convertit en una de les més importants
d'Itàlia. També es important la seva industria
química. També són importants el sector
automobilístic, el metal · lúrgic, el del plàstic, el
de la maquinària pesada, etc.

25. Religió:
Itàlia és un país eminentment religiós. Però, sens dubte els catòlics
a Itàlia són majoria. Des de l'època dels apòstols aquesta religió
es va establir en aquest país. Dins d'Itàlia, però com una nació
independent, hi ha El Vaticà, lloc de peregrinació sagrada per als
homes de la religió cristiana. Al Igual que el cristianisme, el
judaisme també existeix des de molts anys enrere, sent
considerable el nombre dels seus fidels seguidors: al voltant de
45,000 persones.Altres religions amb menors fidels són el budisme
amb 110 mil adeptes, hinduisme, 75000, i Sikhisme amb 70000.
Totes aquestes religions són acceptades pel govern italià. Així com
existeix la lliure elecció de creences religioses, també hi ha una
varietat interessant de celebracions religioses en cada part del
país.

26. Politica:
La política se basa en un sistema republicano parlamentarista
con democracia representativa desde el 2 de junio de 1946,
cuando la monarquía fue abolida por referéndum popular. El
poder ejecutivo está a cargo del Consejo de ministros que
están liderados por el jefe de gobierno (Presidente del Con-
siglio dei Ministri), informalmente llamado primer ministro,
uno de los cinco cargos más importantes del país junto a los
de presidente de la República, presidente del Senado de la
República, presidente de la Cámara de diputados y presi-
dente de la Corte constitucional.26 El poder legislativo está
a cargo del Parlamento y del Consejo de ministros. El poder
judicial es independiente del ejecutivo y el legislativo.
Además, es un sistema multipartidista.

27. Monarquía:
La casa Reial dels Savoia d'Itàlia es remunta al
segle XI. Al juny 1946, els italians van votar en
un referèndum a favor de la república i en contra
de la monarquia: Humberto II va haver de partir
cap al desterrament. Aquest seria la fi del
Savoia, els primers passos cap a l'exili els va
donar el rei el dia que va atorgar el poder a
Mussolini.

28. Republica:
El 2 de junio de 1946, un referéndum sobre la
monarquía estableció la república como sistema
de gobierno italiano, adoptando el país una
nueva constitución el 1 de enero de 1948. Los
miembros de la familia real fueron llevados al
exilio, por su relación con el régimen fascista,
hasta el 10 de noviembre de 2003, cuando
pudieron regresar, gracias a la modificación de
la constitución por el parlamento italiano.