1. El paper de la gramàtica en el
marc del treball per tasques
Carme Durán
Grup GREAL (UAB)
Aprendre llengües al segle XXI
Jornada formativa per a professorat del Consorci per a la Normalització Lingüística
Barcelona, 18 de juny de 2012

2. Quin és l’objectiu d’ensenyament i
aprenentatge del català per a adults?

3. Quin paper hi té la gramàtica?

4. Un model d’adquisició i ensenyament de L2 (Ellis, 1990; citat a Camps et al., 2005)

5. –Vols un cafè?
✗
–No, gràcies; ja he pres un a casa
n’he
Per poder revisar els textos dels estudiants amb
un metallenguatge comú comprensible

6. - No trobo aquesta paraula al diccionari: “tot
l’esporuguia”
- És clar! És un verb; n’has de buscar l’infinitiu:
“esporuguir”.
Per poder consultar llibres d’estil, diccionaris i
gramàtiques

7. L’ensenyament de la gramàtica
Ús Sistematització
Reflexió

8. Quina gramàtica?
Quins continguts gramaticals?
Gramàtica de l’oració: categories, funcions, lèxic, derivació,
ortografia, concordança...
Gramàtica del text: connectors, anàfores, repeticions,
organitzadors textuals, correlació temporal...
Pragmàtica: adequació a la situació comunicativa, registre,
modalitat...

9. Quins obstacles i dificultats ens hi
trobem?
L1/L2/LE
Diferents coneixements previs
Metallenguatge no compartit
Com relacionar l’estudi de la llengua amb la interpretació i
producció de textos

10. Tipologia de dificultats.
Principals obstacles la producció escrita (primària)
Cappeau & Roubeau, 2005
• La segmentació (mots, frases): *endinsarse, *a donar se’n, la
puntuació, els connectors…
• La designació dels personatges: anàfores, substituts (pronoms,
sinònims, elements que asseguren la cohesió del text (ús dels noms
propis, dels determinants, dels complements, dels pronoms, etc.).
• Com fer parlar els personatges ( discurs directe i indirecte): ús de la
puntuació, ús dels verbs dicendi, proposicions subordinades,
concordança dels temps verbals...
• Entorn al gènere i al nombre: ortografia, comprensió del text, cohesió...
• L’ús dels temps verbals (ortografia, concordança, cohesió dins del
text...) i altres marques de temps.
• L’ortografia lexical i gramatical
Adaptat de Paolacci, 2012

11. La nominalització
Activitat 1
Forma noms, afegint el sufix que correspongui, a partir
dels verbs següents. Si cal, consulta el diccionari.
Verb Nom
transmetre
crear
fugir
reduir
accedir
caure
adoptar

12. Ús de les nominalitzacions
(Zayas, 2011)
• Índexs i subíndexs
– La transmissió de la informació
• Cronologies
– 24 de juliol de 1974: Creació de la Junta Democràtica....
• Determinació del tema d’un text
– La fugida del capital
• Titulars de premsa
– La reducció del sou, primera inquietud dels treballadors
• Enunciats explicatius
– Un accés massiu a les xarxes dels usuaris d’Skipe va provocar la caiguda
dels serveis durant tot els dia d’ahir.
• Procediment de cohesió en textos expositius i explicatius
– Hi ha dues maneres de tenir fills: els engendres o els adoptes. L’adopció...

13. Activitats relacionades amb l’ús
(Zayas, 2011)
• Activitats de comprensió lectora
– Identificar el tema d’un text
– Esquematitzar-lo
– Afegir-hi subtítols
• Activitats de composició de textos
– Elaborar cronologies
– Redactar titulars de premsa
– Redactar exposicions i explicacions
• Activitats de manipulació
– Analitzar les proposicions d’un enunciat
– Integrar dos enunciat en un de sol
– Completar textos (espais buits) amb nominalitzacions com a
procediment de cohesió.
– ...

14. Tipus d’activitats per aprendre gramàtica (Zayas)
1. Classificar OBSERVAR
2. Comparar
3. Exemplificar
4. Jutjar
5. Interpretar
6. Completar
7. Manipular
8. Reescriure
9. Integrar MANIPULAR
10. Compondre un text /PRODUIR

15. …en el marc del treball per tasques
Font: http://writingprompts.tumblr.com/

16. La metodologia que un docent adopta per
ensenyar depèn, en bona mesura, del concepte
que té del que és aprendre.
Durán i Manresa (2011: 167)

17. Referents teòrics
Didàctiques específiques
Motivació = motiu,
activitats amb sentit
Implicació de
l’estudiant a través de
projectes reals
Interacció
Vetllar pels processos
A partir de Camps, 1994 i 2003

18. Metodologies actives
Centrades en l’estudiant
A partir d’una tasca, d’un projecte, d’una recerca...
Una situació global que dóna sentit a les activitats
Atenció al procés
Interacció entre iguals i amb l’expert

19. Desenvolupament d’una seqüència didàctica basada en un
projecte d’escriptura (Camps, 1994)

20. SD La construcció d’una novel·la d’intriga (Ribas, 1998)
Què es farà? Elaboració d’una col·lecció de petites novel·les policíaques o
Tasca d’intriga.
Què s’aprendrà?
Objectius d’aprenentatge  Conèixer les característiques del gènere novel·la policíaca per
comprendre millor aquest tipus de textos.
 Valorar la importància del punt de vista i de l’elecció del
narrador en aquest tipus de relats.
 Familiaritzar-se amb els temes característics i els esquemes
argumentals més freqüents.
 Valorar la creació i descripció de personatges i d’ambients com a
elements fonamentals de la novel·la
 Descobrir la creació i el manteniment de la intriga com a recurs
per interessar i guiar el lector.
 ...
 Reconèixer els principals valors del temps verbal en la narració i
utilitzar-los adequadament en la producció dels relats propis.
 Saber introduir en el relat el que diuen els personatges.
 ...

21. SD El temps de la narració (Ferrer, 2006)
Què s’aprendrà? / objectius d’aprenentatge
1. Distingir entre el temps de l'enunciat i el temps de l'enunciació per comprendre el
lligam entre l'un i l'altre;
2. reconèixer les manipulacions que fa el narrador en ordenar els fets;
3. reconèixer els principals valors del temps verbal en la narració i utilitzar-los
adequadament en la producció dels relats propis.
Continguts d’aprenentatge
De tipus contextual De tipus textual De tipus morfològic i ortogràfic
o Distinció temps de o Alternança perfet/ Observació, manipulació i
l’enunciat / temps de imperfet per a expressar el sistematització d’aspectes
l’enunciació. primer i el segon pla del morfològics i ortogràfics en
Identificació de díctics. relat. relació amb la conjugació de:
o Tria de l’eix temporal en o Alternança - l’imperfet
una narració. plusquamperfet / perfet / - el perfet
o Temps narrat / temps condicional en l’eix del - el plusquamperfet
comentat. El present en passat. - el futur
els comentaris del o Alternança pretèrit - el condicional
narrador. indefinit / perfet / futur en
l’eix del present.

22. Les seqüències didàctiques per aprendre gramàtica (SDG) (Camps, 2003)
Definició de la tasca Desenvolupament de la tasca Informe i avaluació
Plantejament del problema que
s’ha de resoldre: recerca, revisió, Establir procediments Posada en comú de les
comparació, descobriment de la d’observació i de recollida de conclusions de cada grup.
regularitat, de la variació dels dades.
usos, etc.:
• Anticipació de la tasca Recollida de dades, transcripció,
Redacció de l’informe:
• Anticipació del que s’ha establiment de corpus.
escrit, mural, explicació
d’aprendre oral, etc.
• Elaboració del problema
Anàlisi i organització de les dades
Aplicació a situacions d’ús
A partir dels A partir dels i/o exercitació per a la
coneixement documents: consolidació d’aspectes
Consulta
s propis llibres de text, Ampliació de que cal automatitzar:
esquema i
textos, la recerca a elaboració d’exercicis per
documentació
esquemes, noves fonts part dels mateixos
prèvia
resums, etc. d’informació alumnes, correcció de
aportats pel textos, anàlisi de nous
professor. corpus, etc.
Avaluació
Activació i explicitació de Seguiment de la tasca: Avaluació final i autoavaluació de:
conceptes gramaticals previs, • Per part del professor: ajut als grups, • Els continguts a través de les
experiències anteriors, posades en comú parcials, aportació conclusions a l’informe i
coneixement de procediments d’informació. l’exposició (si n’hi ha)
relacionats, etc. • Per part dels alumnes: resums parcials, • Els aprenentatges
diari, etc. • Els conceptes gramaticals
18.07.06
• Diversitat de situacions interactives implicats.

24. A la recerca del pronom desaparegut

25. Una SDG sobre el pronom hi
La construcció del coneixement gramatical a través de la recerca i el raonament
Tasca: treball de recerca sobre l’ús oral informal del pronom hi
Objectius d’aprenentatge:
- indagar sobre els usos reals del pronom hi i detectar-ne les dificultats
- conèixer i saber aplicar la normativa d’ús del pronom hi
FASE 1 FASE 2 FASE 3
Presentació Desenvolupament Informe final
Exploració dels coneixements 1. Recerca bibliogràfica. Redacció de l’informe d’acord
previs. 2. Elaboració de amb l’esquema següent:
Proposta de recerca l’instrument de recerca. a) Què en sé? Coneixements
a) Pregunta oberta. 3. Esquema global de previs.
b) Proposta de treball de l’informe. b) Què en vull saber?
camp. 4. Organització dels resultats Objectius.
i anàlisi de les dades c) Com ho puc saber
Procediment seguit.
d) Què n’he après?
Conclusions.
Camps i Fontich (2003)

26. Característiques
• Observació i anàlisi d’usos reals (i contextualitzats)
• Utilització de materials de consulta (gramàtiques, llibres de text,
diccionaris...)
• Integració del discurs oral i escrit
• Integració de l’ús i de la reflexió sobre l’ús
• Participació activa dels estudiants en el seu propi aprenentatge
(competència aprendre a aprendre).
• La gramàtica es presenta com una cosa viva, útil, real...
• La SDG: model d’intervenció que proposa dues tasques bàsiques, una de
recerca i una altra d’aprenentatge. Els objectius: descobrir el
funcionament de la llengua en algun aspecte, i l’aprenentatge d’uns
continguts gramaticals específics.
• Avaluació de la SD: en el procés i en el resultat
• Avaluació del contingut gramatical objecte d’estudi: a curt termini
(activitats específiques) i a llarg termini (en els seus textos, orals i escrits).

27. Referències bibliogràfiques
• CAMPS, A. (1994): Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de Didàctica de la
Llengua i la Literatura, 2, p. 7-20.
• CAMPS, A.; FERRER, M. (coords.) (2000): Gramàtica a l’aula. Barcelona: Graó.
• CAMPS, A.; FONTICH, X. (2003): La construcció del coneixement gramatical dels alumnes de
secundària a través de la recerca i el raonament: l’ús del pronom hi en el català oral. Articles de
Didàctica de la Llengua i la Literatura, 31, 99-110.
• CAMPS, A. (coord); GUASCH, O.; MILIAN, M.; RIBAS, T. (2005): Bases per a l’ensenyament de la
gramàtica. Barcelona: graó.
• CAPPEAU, P., ROUBAND, M.-N. (2005): Enseigner les outils de la langue avec les poductions d'élèves. París:
Bordas.
• DURÁN, C.; MANRESA, M.:(2011): Seqüències didàctiques per aprendre Llengua i Literatura. Dins
CAMPS, A. (coord.): Llengua catalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques (p. 167-
206). Barcelona. Graó.
• FERRER, M. (2006): El temps de la narració: una seqüència de treball gramatical. Dins CAMPS, A.;
ZAYAS, F. (coord.) Seqüències didàctiques per a aprendre gramàtica (p. 71-83). Barcelona. Graó.
• RIBAS, T. (1998): La construcció d’una novel·la d’intriga. A CAMPS, A.; COLOMER, T. (coords.).
L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura en l'educació sencundària (p. 161-
175).Barcelona: ICE/Horsori.
• ZAYAS, F. (2011): El lugar de la gramática en la enseñanza de la lengua. Dins RUIZ, U. (coord.):
Lengua Castellana y Literatura. Investigación, innovación y buenas prácticas (p. 91-106). Barcelona:
Graó.

28. Gràcies per la vostra atenció
@carmeduran cduran4@xtec.cat www.greal.cat